La identitat sexual és un tema sempre a debat, sempre obert i sempre té al seu entorn polèmica social. Viure amb una identitat de gènere diferent a la biològica és, i ha estat, per moltes persones un drama personal i social i un motiu d’exclusió. Són molts els casos i han estat molts els avenços i retrocessos legislatius.

Si bé s’han fet avenços importants en la legislació pel reconeixement dels drets LGTB, és a la T, en la identitat de gènere, on es troben les majors dificultats. A nivell internacional, hi hagut declaracions importants per tal d’acabar amb la discriminació trans, i es recull de forma important a la Declaració de Montreal el 2006, però també coneixem situacions altament preocupants i assassinats impunes i els instruments legislatius per defensar els drets humans de les persones trans no són suficients.

A Europa hi hagut avenços importants que han reconegut que la discriminació per raó de reassignació de gènere ha estat considerada discriminació per raó de sexe, però tot i així resten al marge les persones trans que no estiguin en procés d’operació de canvi de sexe.

Tot i que el Tribunal Europeu de Drets Humans, aplicant el Conveni Europeu de Drets Humans,  va establir en diferents sentències que els estats de la Unió han de proporcionar a les persones transgènere la possibilitat d’accedir a cirurgies per a la reassignació completa de gènere és evident que ens trobem davant d’una constant vulneració d’aquest fet, d’aquest dret.

El darrer cas és el de Maria Jesús Lastra al Principat d’Astúries. Lastra va reclamar al Servicio de Salud del Principado de Asturias (SESPA) per tal d’agilitar l’operació de canvi de sexe i va demandar SESPA pel temps d’espera, donat que porta més de set anys esperant l’operació. El període d’espera establert és de cinc anys i, actualment, ja fa més d’un any que Lastra va signar els papers de consentiment de l’operació. Maria Jesús Lastra porta 15 anys hormonant-se i 7 anys esperant la cirurgia, corrent un gran perill de salut donat que alguns cirurgians recomanen un període màxim de 2 anys d’hormonació.

Per a Gina Serra, de l’Associació de transsexuals,intersexuals y transgéneres  de Catalunya, donada la situació:

“No entenc que el PP vulgui imposar una cartera única de serveis sanitaris i implantar el copagament a Espanya, quan s’ha lluitat durant molts anys per uns serveis públics universals. Que les operacions de canvi de sexe, seguiran sent un servei bàsic, però només en casos patològics, de fet, només per a persones intersexuals és a dir només homes i dones, les identitats són molt més àmplies. Uns governants no poden menysprear amb els seus arguments transfòbics a un col · lectiu que està en exclusió social pel sol fet diferencial de la identitat”

En el cas de Lastra, Serra no ho veu com un cas aïllat i cal que els governs prenguin consciència i compromís:

“Entenc que el Servei de Salut del Principat d’Astúries (SESPA) no té un compromís amb un col · lectiu sensible que està en l’exclusió social i per tant les administracions tenen el deure de treballar sobre aquesta exclusió en els seus diferents àmbits i un és el de l’assistència sanitària entre altres, per això és necessari el compromís del SESPA a Astúries a determinades persones transsexuals com és el cas de Maria Jesús Lastra que no té recursos per a aquesta intervenció”

La discriminació de les persones Trans és un fet, l’incompliment de les declaracions internacional, la jurisprudència comunitària també així com la legislació estatal. Cal, doncs, millorar els instruments legislatius per a la no discriminació i vetllar pel bon compliment de les normes així com la qualitat de vida i els drets humans del col·lectiu LGTB i, fent èmfasi, en els drets de les persones trans.