Urpes-T és una de les companyies de teatre del col·lectiu esportiu LGTB, Panteres Grogues. És un grup de gent amb inquietuds pel teatre, no únicament per la part actoral sinó també per tot el que comporta: dramatúrgia, escenografia, direcció, etc.
Urpes-T és una de les companyies de teatre del col·lectiu esportiu LGTB, Panteres Grogues. És un grup de gent amb inquietuds pel teatre, no únicament per la part actoral sinó també per tot el que comporta: dramatúrgia, escenografia, direcció, etc.
Reportatge sobre el voluntariat que participa a l’Observatori contra l’homofòbia i testimoni de dues persones voluntàries que ens expliquen el seu grau de satisfacció per poder participar d’aquesta tasca.
Cinc curts que cinc cineastes han rodat encarregats per l’Ajuntament de Barcelona en un projecte sobre la diversitat sexual i afectiva. Uns curts que s’han presentat en el festival Fire!! i que junt amb material didàctic es posaran a disposició de les escoles de Barcelona i de qualsevol altre que els demani.
La Plataforma Trans*forma la Salut ha presentat al Síndic de Greuges de Catalunya un document Queixa per Discriminació i Vulneració de Drets Fonamentals, a través del qual denuncia la vulneració de drets humans que pateix el col·lectiu trans en els serveis d’atenció a la salut. Així mateix exigeix la desaparició del model actual d’atenció a la salut de les persones trans i presenta un nou model.
La manifestació del 28 de juny, Dia de l’Alliberament sexual i de gènere proclama aquest any el lema “Les plurisexualitats trenquen binarismes”.
Un miler de persones segons la Guàrdia Urbana es van concentrar a la Plaça Universitat i van recórrer els carrers de Barcelona fins arribar a la Plaça Sant Jaume on es va procedir a llegir el Manifest.
El dia de Nadal del 2015, hem hagut d’encaixar una notícia terrible: Alan, de 17 anys, que estrenava el document d’identitat que avalava el seu canvi de gènere, va posar fi a la seva vida. Era un adolescent trans.
La seva família era membre de Chrysallis, Associació de Famílies de menors transsexuals, i va anunciar a l’associació la seva pèrdua.
L’Alan ens ha deixat, i ho ha fet per la pressió social, per no poder aguantar tot el que l’excloïa, malgrat el nou document.
Demà a les 17 hores a la Plaça Sant Jaume de Barcelona i a les 20 hores a la plaça de la Verge de València (hi ha altres concentracions a altres ciutats de l’Estat Espanyol) es farà una concentració de rebuig a la transfòbia i de suport, i record, a l’Alan.
Totes i tots som Alan.
EDITORIAL
El Govern espanyol ha tornat a denegar l’asil polític a una persona LGTB, aquest cop Carine, una dona camerunesa que ha estat “acusada” de lesbiana al seu país i que s’enfronta a una pena de cinc anys de presó, segons denuncia la FELGTB. La mateixa entitat recorda que fa poc més d’un mes l’activista transsexual panamenca, Yasira, va veure com es rebutjava la seua petició d’asil amb l’argument que en aquell país la transsexualitat ja no era delicte. El govern espanyol ignorava els informes favorables de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) como de la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR). El cas de Carine és encara més evident ja que s’enfronta a una pena de presó al seu país, amb la qual cosa s’incompleix la pròpia llei espanyola d’asil que inclou la persecució política per orientació sexual i identitat de gènere com una de les causes que permet ser refugiat. Tot i que no ha trascendit tant com les polèmiques declaracions sobre el matrimoni igualitari i la “pervivència de l’espècie”, Jorge Fernández Díaz, el ministre d’Interior, és el responsable polític d’aquestes denegacions: un personatge que ha demostrat clarament la seua LGTBfòbia. Des d’IDEMTV reclamem que una persona suposadament d’“ordre”, com se sol dir, com el ministre d’Interior deixe de fer el que li ve en gana i es dedique a complir la llei per la qual es regeix l’estat de dret. En aquest cas les lleis del matrimoni LG, que compta amb amplis suports socials, polítics i judicials i la d’assil, que permet protegir-nos d’LGTBfobs com ell.
Nous suports a la llei contra la LGTBfòbia
La llei contra la LGTBfòbia ha sumat aquesta setmana passada el suport de les dues centrals sindicals majoritàries a Cataluynya : Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors. En aquest sentit, els dos sindicats han demanat que es possi l’accent en l’àmbit laboral i en el mobbing LGTBfòbic. Des d’IDEMTV ja vam denunciar a una editorial la Desprotecció contra la LGTBfòbia laboral. També hem abordat el tema a l’entrevista de la setmana l’experta en dret laboral Chelo Chacártegui ens va explicar les discriminacions que pateix el col·lectiu LGTB en aquest àmbit. La necessitat d’aquesta llei s’apropa cada cop més al clamor social, ja que suma el suport de la majoria de les forces polítiques del Parlament català (tot i que amb matisos) i no tindria, a hores d’ara, cap vot en contra de la qual cosa ens alegrem.
Més oferta, més pluralitat
Durant la darrera setmana santa s’han celebrat diferents esdeveniments d’oci vinculats amb els autoanomenats “óssos” o “bears”. Des d’IDEMTV hem informat dels dos esdeveniments, un dels quals és nou i pretén perdurar tot l’any. Alhora en els darrers mesos també estem veient com l’oferta d’oci de creuers s’amplia. Fins ara només hi havia per a gais (amb un determinat perfil) i aquest any se n’organitzen també per a “bears” i lesbianes. Un altre espai, que hem cobert informativament des d’IDEMTV, és el de l’esport LGTB: tant el Donasport com el dia internacional contra la LGTBfòbia a l’esport o la tasca de Panteres Grogues en aquest sentit. El de l’esport és un àmbit de socialització alternatiu que creiem que cal potenciar. Hi ha molts més exemples com el grup excursionista del Lambda, la Penya del Barça LGTB o el grup d’Eurovisió, entre molts altres. El nostre col·lectiu necessita de llocs de trobada on visibilitzar-se, cal que aquests siguin el més plurals possibles tant en públics com en motivacions.
El nostre col·lectiu ha hagut de lluitar pel reconeixement de la diversitat, en aquest cas sexual, però també hem de tenir cura de la pluralitat interna del nostre propi col·lectiu. L’existència d’una amplia oferta d’oci i espais de socialització (esports, creuers, locals d’oci, espais de cultura i adaptats a la varietat de públic que tenim) mostra que, tot i el que queda per fer, el col·lectiu LGTB està en el camí de la maduresa: no només reclama diversitat sinó que la reconeix internament i en genera els espais.