La plataforma unitària d’ONG de lluita contra la SIDA, aplegades al Comitè 1 de desembre, han volgut mostrar en el Dia Mundial de la SIDA, la unitat d’acció i reivindicacions plantejades, sota el lema “aCORDADES en drets”
Una de les grans demandes de la plataforma és el compliment de l’ Acord Nacional per a fer front a l’epidèmia del VIH a Catalunya i contra l’estigma relacionat. Aquest acord va ser aprovat pel Parlament el passat mes de març i, segons denuncien les entitats, no s’ha acomplert ni desenvolupat de cap manera.
Per altra banda, s’ha evidenciat un augment de les infeccions per VIH entre el col·lectiu de gais i, en un 46% dels casos, s’ha fet un diagnòstic tardà. Segons les dades fetes públiques, la majoria dels nous diagnòstics eren homes amb una edat mitjana de 35 anys.
Les retallades sanitàries han estat fortes i no es donen respostes concretes a les demandes plantejades per les entitats. D’altra banda, les entitats d’atenció a la SIDA han disminuït per manca de suport institucional i les que sobreviuen ho fan, en gran part, pel treball militant i el compromís de les persones membres, però veuen minvats els seus recursos i fan una crítica oberta de la manca de polítiques per part de les diferents administracions.
Fem nostres les paraules del comitè: “La sensació que ens acompanya en la commemoració d’aquest nou Dia Mundial de la SIDA és que el país ens pot donar l’esquena definitivament si no existeix un canvi radical de fons i de forma en el model presentat com a model de salut pública”.
Ara és el moment d’un pacte antidiscriminatori i de lluita contra la serofòbia, no podem baixar la guàrdia.
Des d’IDEMTV ens fem ressó del Manifest de la Plataforma unitària d’ONG-SIDA de Catalunya
El Comitè 1er de Desembre – Plataforma Unitària d’ONG-SIDA de Catalunya commemora aquest any l’1 de desembre, Dia Mundial de la Sida, sota el lema “aCORDADES en drets” amb el qual es pretén posar en valor el treball en xarxa que es realitza des del Comitè i les seves entitats membre en defensa dels drets de les persones, mostrant els nusos que ens uneixen a les entitats i a totes les persones que en formem part: el VIH, la salut, el plaer, la diversitat, l’equitat o la informació. Així mateix, volem visibilitzar, com a part d’aquest treball, l’Acord Nacional per fer front a l’epidèmia del VIH i contra l’estigma relacionat, aprovat el 6 de març de 2014 al Parlament de Catalunya.
Com cada any es portaran a terme diverses activitats arreu de tot el territori català. Et convidem a punxar en els enllaços, informar-te i participar de la nostra PROGRAMACIÓ:
Agenda d’activitats comunitàries del Comitè 1er Desembre i les seves entitats membre: estands informatius, lectura de manifest, llaços vermells humans, etc
Activitats on line: pots posar el nostre banner a la teva web, demanar-li a google que commemori el dia 1 de desembre, enviar-nos la foto del teu llaç humà…
Consulta aquí totes les activitats que es realitzen des de les nostres 24 entitats membre. Les províncies de Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona es mouen aquest 1 de desembre!
El passat 5 d’octubre va fer un any de la mort de l’empresari gai Juan Andrés Benítez, després d’una intervenció dels Mossos d’Esquadra. Aquells fets van fer que els moviments socials del barceloní barri del Raval, on es van produir els fets, i el moviment LGTB protestessin intensament durant mesos, amb diferents manifestacions al mateix barri, per demanar que s’esclarissin els fets. Nombrosos testimonis veïnals parlaven de pressumptes excessos policials, cosa que juntament amb vídeos, també dels veïnat, que van sortir a la llum han estat un dels motors de la investigació judicial.
Fa ja més d’un any que no tenim a Juan Andrés entre nosaltres, però sí que queden les persones que l’estimaven i que lluiten per la seva memòria i perquè es faci justícia. Per això, des d’IDEMTV hem entrevistat a Gerardo Ariza, un dels amics de Juan Andrés Benítez a Barcelona i un dels més implicats en esclarir els fets.
El passat 28 de juny milers de persones van sortir al carrer a Barcelona en una manifestació que, com cada any, va iniciar el seu recorregut a la Plaça Universitat fins Plaça Sant Jaume, passant per les Rambles. El crit majoritari va ser reclamar l’aprovació de la llei pels drets del col·lectiu LGTBI i contra la LGTBIfòbia que s’està debatent actualment al Parlament de Catalunya.
El portaveu de l’Observatori Contra l’Homofòbia ens explica els darreres casos de LGTBIfòbia en Catalunya, tot i que adverteix que en realitat, segons dades de l’Agència Europa pels Drets Fonamentals, només es denuncien el 10% dels d’homofòbia, transfòbia o lesbofòbia. El portaveu de l’observatori afirma que la impunitat que es viu davant de la violència homófoba a Catalunya és evident i que perquè es produeixi un canvi s’ha de perseguir la LGTBIfòbia amb tota la força de la llei.
Aquest any en un context de treball en xarxa i de demanda unitària d’una llei específica pels drets del col·lectiu i contra la LGTBIfòbia ha crescut la participació en la manifestació del 28 de juny. A més, les dones han tingut més visibilitat a partir d’actes específics com ara la petonejada realitzada durant el recorregut. Amb tot, la defensa del dret a la salut i la prevenció del VIH-SIDA han estat els temes centrals d’aquest amb el lema Visc en positiu, i tu?, i els sublemes Trenca l’estigma del VIH-SIDA i Sanitat sense discriminacions. El moviment LGTBI català s’ha volgut sumar a les crítiques a les retallades que s’han viscut al nostre país en drets socials i sanitaris. De fet, el VIH-SIDA continua sent l’amenaça més gran a la salut per a les persones LGTBI, per la qual cosa la Comissió Unitària 28 de juny reclama que les administracions s’impliquen clarament en la prevenció de la transmissió del VIH-SIDA, en l’atenció i drets de les persones seropositives i en el trencament de l’estigma associat.
L’Acord Nacional per la prevenció del VIH-SIDA i contra l’estigma associat, que ara iniciarà el seu desenvolupament, serà una eina fonamental per al moviment. En aquest sentit, les entitats LGTBI i del VIH-SIDA treballaran per garantir que s’acompleixin els compromissos de la Generalitat en aquest àmbit.
A més, es va retre homenatge a la memòria del Juan Andrés Benítez, l’empresari gai mort després d’una intervenció policial, al qual se li va dedicar una parlament a l’acte final de la manifestació i un minut de silenci. Alhora es va criticar durament l’actuació del Sindicat de Policies de Catalunya que va desvetllar en un comunicat l’estat serològic de Benítez, cosa que suposa una vulneració del dret fonamental a la privacitat.
El 28 de juny, cal recordar-ho, va implicar l’inici de la desobediència a la LGTBIfòbia hegemònica en aquells anys a Estats Units i que es va propagar ràpidament arreu del món. Va suposar l’inici del moviment LGBTI modern que ha permés els avanços en drets que ara tenim. En aquest sentit, la Comissió Unitària 28 de juny és la plataforma que convoca la manifestació més antiga de l’Estat espanyol, des de 1977, que commemora els fets d’Stonewall del 1969 a Nova York.
La Comissió Unitària del 28 de juny organitza un nou any a Catalunya les manifestacions del dia de l’Alliberament LGBTI que commemora les revoltes del col·lectiu a Nova York durant el 1969.
El lema d’aquest any té un marcat caràcter reivindicatiu Visc en positiu, i tu?, amb els sublemes Trenca l’estigma del VIH-SIDA i Sanitat sense discriminacions, amb una clara referència a les retallades i a les afectacions que tenen en el dret a la salut de la ciutadania, especialment pel col·lectiu de seropositius i de persones LGTBI.
La Comissió 28 de juny ha dedicat el tema central de la manifestació d’aquest any al VIH-SIDA en reconeixement al paper de l’activisme i a les persones seropositives que van donar la cara especialment durant els primers anys d’expansió de la malaltia. Uns anys que, segons indica el manifest, van ser de mort, de discriminació i de marginació, de vides silenciades per l’estigma i pel rebuig social i familiar. Des de la Comissió també es ressalta com “els sectors ultraconservadors” van aprofitar la situació per atacar les llibertats del col·lectiu.
Malgrat els avenços, el VIH continua essent una malaltia sense cura, i segueix expandint-se en el col·lectiu LGBTI, especialment entre els homes homosexuals i bisexuals i les dones transsexuals. El manifest ressalta que és l’amenaça més gran a la salut del col·lectiu LGTBI i en el qual no es pot retrocedir. I fa una crida a la necessària implicació de les administracions en la lluita per la prevenció, en l’atenció i drets dels seropositius i en el trencament de l’estigma associat. En definitiva a la defensa del dret a la salut sense discriminacions.
La Comissió també es posiciona a favor de l’aprovació de la llei pels drets del col·lectiu LGTB que hi ha actualment en debat al Parlament de Catalunya. A més, com anys anteriors, se celebren manifestacions descentralitzades. La principal tindrà lloc aquest any a Tortosa el divendres 27 de juny. A Tarragona la Comissió Unitària també convoca manifestació per al 26 de juny i Girona la celebrarà el mateix 28 de juny el mateix dia que Barcelona però pel matí. A la capital catalana l’epicentre serà Plaça Universitat que té convocada manifestació per a les sis de la tarda, tot i que es desenvoluparan activitats durant tot el dia.
El proper dissabte 28 de juny se celebraran els 45 anys de les revoltes a Nova Iork arran del tancament del bar destinat a públic LGTB, Stonewall Inn. En 1969 els bars destinats a públic LGTB estaven prohibits als Estats Units. Alguns policies cobraven suborns per no tancar-los. L’espurna va saltar quan la policia va tancar l’Stonewall Inn tot i haver cobrat. Diuen testimonis que la gent primer els va tirar monedes i després van començar a tirar tot allò que trobaven al carrer. I tot això va acabar en una setmana d’aldarulls i barricades protagonitzat per persones LGTB. La creació del Gay Front Liberation, va marcar un nou moviment clarament reivindicatiu i, fins i tot, revolucionari. Cal recordar que era l’època de les noves esquerres, de les revoltes de maig del 68, de les manifestacions contra la Guerra del Vietnam i de l’expansió del feminisme. Un moment de gran mobilització social en la qual la de les persones LGTB s’hi va afegir i es va expandir ràpidament arreu del món. És el naixement del moviment LGTB modern. Encara que hi havia hagut anteriorment grups que havien treballat pels drets del col·lectiu, el moviment sorgit després de Stonewall està clarament desacomplexat i és molt reivindicatiu. I per primer cop a la història es girava la truita, s’afirmava que la malalta era la societat LGTBfòbica i no el gai, la lesbiana, el bisexual o l’home o dona transsexual.
Ara, 45 anys després, és un bon moment per fer-ne balanç. En general els drets de les persones LGBT han avançat especialment al món occidental i Iberoamèrica, i estan fins i tot en retrocés en molts països asiàtics i africans. Al nostre país, per sort, podem parlar de grans avanços, no només de despenalització, sinó d’igualtat legal i polítiques a favor de la normalització. Fa anys que, amb les manques i dèficits que es vulgui, tenim igualtat legal, som visibles en els mitjans i celebrem grans manifestacions per reivindicar els nostres drets. És moment de celebrar, els avanços, i de seguir lluitant, per seguir avançant perquè queden moltes victòries per aconseguir. El Parlament català està sent pioner en el debat d’una llei per garantir els nostres drets del col·lectiu LGTB. És una oportunitat que no podem perdre. Tots junts tindrem més força per aconseguir aprovar una llei que el nostre col·lectiu necessita.
A l’entorn del 17 de maig, Dia Internacional contra la LGTBfòbia, el número 77 ha estat un símbol per a seguir lluitant. Al món, 77 països encara condemnen l’homosexualitat i ens trobem davant d’una situació de seriosa regressió i rebrot d’agressions LGTBfobes.
En aquest marc les reivindicacions del moviment LGTB a Catalunya han estat molt diverses i les mobilitzacions importants. El monument en memòria del collectiu LGTB del Parc de la Ciutadella de Barcelona, va acollir la primera concentració contra la LGTBfòbia, una concentració en la que les associacions van reclamar que la Llei contra la LGTBfòbia fos una realitat ben aviat, tal com van recollir en el manifest. I això vol dir que cal una llei específica, una llei nostra, una llei pels nostres drets i per les nostres llibertats. Qualsevol altra proposta serà un exemple més d’una LGTBfòbia sistemàtica estructural que rebutjarem fermament. La concentració va ser convocada per les 25 entitats de la Plataforma LGTB.cat
A Sitges es va portar a terme una marxa reivindicativa que acompanyava la rehabilitació de l’escultura del triangle rosa que commemora fets homòfobs esdevinguts a Sitges l’any 1996. L’escultura va ser una reivindicació del moviment que volia que els fets no fossin oblidats i no es repetissin.
L’escultura es va ubicar al Passeig Marítim i va comptar amb la presència de l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, que va destacar la importància de l’acte.
El fet de que els nostres alumnes, els nostres nens, les nostres nenes de sitges, de la mateixa manera que visiten determinats monuments que hi ha en el nostre municipi, referents en el Modernisme, en el Noucentisme, en tantes altres coses que tenim la sort de tenir, de gaudir des del punt de vista artístic, arquitectònic, cultural, doncs que també facin una aturada aquí, en aquesta zona del passeig, i els poguem explicar què vol dir aquest triangle i el sofriment, el patiment però també el compromís que hi ha darrera d’aquesta forma triangular i d’aquest color rosa.
A la marxa els diferents col·lectius van destacar la importància de dignificar el col·lectiu LGTB en la memòria històrica i van reclamar, també, l’aprovació de la llei contra la LGTBfòbia
Una memòria que també va ser el centre, hores abans, del XXI Memorial de la SIDA que es va desenvolupar sota el lema “Presents en l’absència”. Un acte en el que el conseller de Salut, Boi Ruiz, va lamentar el rebrot d’agressions homofòbes i en el que Ferran Pujol, director de Projecte dels Noms-HispanoSIDA, va reclamar més suport a les polítiques de prevenció, més inversió i més recursos, i també va destacar que:
“Des de la nostra entitat recolzem, com ja hem expressat en diverses ocasions l’aprovació d’una llei contra l’homofòbia per part del Parlament de Catalunya, però, som conscients alhora, que només amb lleis no n’hi haurà prou per protegir la salut de les noves generacions dels nostre col·lectiu”
Dies després diferents representants d’entitats LGTB i alguns grups parlamentaris van reclamar al Parlament de Catalunya que la llei contra la LGTBfòbia pugui aprovar-se amb normalitat i sense entrebancs i reculli, també, la creació d’una agència catalana contra la discriminació a les persones LGTB.
El Govern de la Generalitat es va comprometre a aprovar la norma, tot i que en les darreres setmanes han anunciat la redacció d’un projecte de llei contra la discriminació que, de forma general, per tal d’eradicar qualsevol tipus de discriminació, una proposta a la que el col·lectiu s’oposa tot reclamant el compliment dels compromisos.
Hi ha consens al moviment LGTB, el suport de quatre grups parlamentaris i el compromís de no vetar la norma i una proposta diferent sobre la taula.
Eugeni Rodríguez és portaveu de l’Observatori contra l’Homofòbia, una entitat que elabora un informe anual sobre les situacions i casos de discriminació per LGTBfòbia.
Durant l’any 2013 han abordat prop 384 casos, un 2% més que l’any anterior. Si bé el major nombre de casos tenen a veure amb discriminacions o agressions a l’espai públic, les que tenen un major increment són les que es produeixen als serveis i administració pública i, especialment, les que es produeixen a les xarxes en les quals els homòfobs actuen amb gran impunitat.
En l’actualitat la visió social sobre el VIH-SIDA és més positiva que quan es va donar a conèixer: la major informació existent i pel fet que hagi haja passat de ser una malaltia mortal a crònica, que amb un tractament adequat pot permetre una qualitat i esperança de vida molt similar a la mitjana social. A més, el voluntariat en entitats de prevenció i atenció de la malaltia ha tingut també un paper en aquesta millora per la visibilitat que li ha donat a la malaltia i pel que suposa de compromís amb el col·lectiu seropositiu i la comunitat LGTB. El moviment Anti-SIDA vinculat a la comunitat LGTB està molt diversificat a Catalunya i comprèn entitats com ara Creación Positiva, Gais Positius, STOP SIDA o BCN-Checkpoint. Aquestes donen serveis diferents i treballen de forma diversa amb els mateixos objectius: la prevenció i la detecció precoç del VIH-SIDA, l’atenció als malalts i la lluita contra l’estigma associat.
Però, què porta a fer-se voluntari o voluntària? Quines són les motivacions que hi ha? De fet, són tan diverses com voluntaris. Rafael Muñoz, és voluntari des de fa més de vint anys i president d’STOP SIDA. Per Manel Garcia, que porta tres anys a BCN-Checkpoint com a voluntari, la seva seua entrada va tenir a veure amb la solidaritat. Bryan Tellez, que està a BCN-Checkpoint des de 2008, ha tingut el seu primer contacte amb l’associacionisme a partir d’aquesta entitat. Tant Jordi Tello com Jordi Miralles, tots dos també voluntaris a BCN-Checkpoint des de fa mig any, ressalten el compromís social com a un element clau en la seua seua implicació. Christian Bastidas i Juan Castillo, de Gais Positius, també ens parlem de les seues motivacions. Per la seva banda, Juan Castillo, representa una altra forma de voluntariat. Si bé treballa a Gais Positius, també afegeix hores de voluntariat com a part de la seva seua implicació personal. Tant l’1 de desembre com la setmana anterior havia treballat promovent la detecció precoç.
I què fan?
La majoria desenvolupen tasques de conscienciació: fan activisme de carrer, van pels bars i discoteques LGTB per repartir preservatius i informació, i ho fan, tant en dies assenyalats com l’1 de desembre, com en qualsevol altre cap de setmana.
Des d’aquest any s’ha sumat una nova data: La setmana de la prova que pretén promoure la detecció precoç del VIH.
A més, també hi ha persones voluntàries que informen per internet i per telèfon. Les entitats també aborden altres àmbits com ara el de la reducció de riscos entre les persones transsexuals, les que es prostitueixen entre d’altres, per promoure actituds més preventives. Alguns també poden fer coordinació de diferents àrees i gestionar equips de treball. Per a atendre a les persones que es fan la prova del VIH i donar els resultats, les entitats fan una formació pròpia per a poder fer acompanyament i suport en cas que la persona acabi tenint VIH-SIDA.
És la persona voluntària qui decideix on vol col·laborar, fins a on arriba el seu compromís i per a què se sent preparada. El resultat final és l’enfortiment de la comunitat i l’establiment de xarxes de relació i la visibilització de la malaltia.
El passat 1 de desembre va ser el Dia Internacional de Lluita contra el VIH-SIDA i a Catalunya va ser també el dia en el qual es va fer públic l’Acord Nacional per la Prevenció del VIH-SIDA i contra l’Estigma Associat que es presenta al Parlament aquesta setmana. En aquest àmbit, Catalunya torna a ser pionera a Europa al signar aquest acord promogut pel teixit associatiu AntiSIDA i que compta amb l’aprovació de tots els grups parlamentaris. També es preveu durant el 2014 treballar per assolir un Pacte per la no-discriminació de les persones que viuen amb el VIH-SIDA, també pioner en el context europeu i que implicarà un tractament integral i transversal en aquest àmbit.
L’estigma social que pateixen els i les afectades pel VIH també serà abordat a partir d’aquest acord nacional d’una forma transversal, integral i amb la implicació dels agents socials.Amb tot, no serà una lluita facil com indica Rafa Muñoz, president de STOPSIDA
Retardaments amb el finançament
L’altra cara de la moneda d’aquesta situació es produeix en la situació econòmica precària de les entitats que participen en el Comitè 1er de desembre que repercuteix en la feina de prevenció i atenció dels col·lectius més vulnerables a la malaltia. Si bé les retallades protagonitzades per l’estat central van ser compensades l’any passat per diputacions i l’Ajuntament de Barcelona i una Generalitat que va mantenir el seu compromís pressupostari, el que està afectant a l’economia de les entitats són els retardaments en els pagaments i en la concreció del pressupost de l’any vinent.
Roqueta denuncia que en molts casos les entitats s’han hagut d’endeutar i han hagut de fer importants retallades, cosa que ha repercutit en la qualitat dels serveis que ofereixen. Amb tot hi ha espai encara per a un possible acord amb la Conselleria de Salut, segons ens comenta la Montse Pineda, presidenta del Comitè 1er de desembre.
Montse Marcet, llibretera i artífex de Lectors al tren! (lectorsaltren.cat), ens presenta la sèrie “La maleta de la Montse”, en què ella mateixa ens...
Quan parlem de matrimonis homosexuals a través de la història, ens referim a les diferents unions generalment entre homes, ja que la informació sobre...
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència. Suposem que ho accepteu, però podeu desactivar-lo si ho voleu. OKLlegeix més
Anterior
