Chelo Chacártegui és professora Titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Pompeu Fabra. Ha fet recerca sobre la discriminació de gènere i també de les persones LGTB o la múltiple. A més, ha treballat les eines legals de protecció com la tipologia de casos i les diferències entre cadascun dels col·lectius: lèsbic, transsexual o gai.
Amb ella parlem dels efectes de la llei d’igualtat i de com prevenir l’homofòbia a la feina.
Que hi ha segments de la societat que són obertament homòfobs no és una novetat, però la preocupació que crea en el col·lectiu LGTB l’exercici obert, els comentaris frívols, la exhibició d’arguments clarament discriminatoris… és gran.
A nivell internacional cal destacar el cas d’Uganda on el President del Parlament ha anunciat que el proper mes de desembre s’aprovarà una llei que penalitzarà amb la pena de mort els actes homosexuals. L’església catòlica ha exigit al govern ugandès l’aprovació de la llei com un “regal de Nadal” segons han recollit diverses fonts.
El diari espanyol ABC ha recollit unes declaracions dels activistes catòlics antiLGTB que declaren:
“President, no podem romandre plegats de braços donant l’esquena a un fenomen destructiu que està passant al nostre país. Per tant, com a ciutadans responsables, ens sentim obligats a portar aquest assumpte a la seva atenció com a líder del Parlament … així els legisladors podran fer alguna cosa per abordar el deteriorament de la situació ràpidament en la nostra nació”.
Així doncs, l’església, un cop més, evidencia la seva homofòbia de forma clara i opta per càstigs extrems i violents. Val a dir que actualment a Uganda el Codi Penal ja recull l’homosexualitat com a delicte i que s’estan portant a terme assassinats violents a activistes LGTB de forma quotidiana. Tanmateix les lesbianes són objecte d’una curiosa “aplicació terapèutica” per curar la seva homosexualitat: la violació. Algunes activistes lesbianes d’Uganda han estat violades de forma reiterada per tal de “curar-les” del seu lesbianisme, algunes d’elles han patit també altres actes violents i inclús han arribat a ser assassinades.
Però l’homofòbia violenta i despietada no és només una expressió de països on la democràcia és lluny de les institucions a Europa és un apràctica comú en alguns països d’influència catòlica com ara Polònia o d’estats aparentment aconfessionals com l’estat espanyol. Malgrat els avenços en el reconeixement de drets per al col·lectiu LGTB alguns sectors conservadors i de la jerarquia catòlica han expressat la seva exigència de negar aquests drets i defensar la família tradicional.
Sense anar més lluny, l’organització ultraconservadora Hazte Oir va denunciar ahir a Nacions Unides la seva indignació i ofensa “davant de la recent sentència del TC a favor del matrimoni homosexual. Han fet una sentència en contra dels drets dels nens pel caprici d’una minoria”. Els arguments ultraconservadors espanyols s’assemblen perillosament als argument dels sectors conservadors ugandesos.
Tanmateix en l’àmbit polític també segueixen havent intervencions homofòbes importants només cal recordar la piulada de la dirigent de Nuevas Generaciones del PP en la que reclamava la cura de l’homosexualitat
“Respectar els homosexuals? Per descomptat que els respecto. No fan mal a ningú, només a si mateixos. A veure si algun dia descobreixen la cura”
O les paraules de Duran Lleida que en el seu bloc va defensar que es ” faciliti i doni suport al trànsit personal de l’homosexualitat a l’heterosexualitat” i va carregar contra les polítiques de l’anterior govern pel fet de ser “l’únic govern que pertany a la Internacional gai i lèsbica” tot expressant també la seva critica pel fet que la Generalitat preparés, en aquell moment, “una norma única a Europa sobre drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia“. Actualment la Generalitat ja ha deixat de formar part de la ILGA i encara no s’ha aprovat cap llei, com reclama el col·lectiu, contra l’homofòbia.
El reconeixement dels drets a les persones LGTB és imparable arreu però l’homofòbia segueix present i visible.
Tenir el carnet de conduir, conèixer la ciutat, no haver comès delictes i “no patir malaltia infecto-contagiosa o impediment físic o psíquic que impossibiliti o dificulti el normal exercici de la professió”. Aquests són alguns dels requisits que han de complir els desitgin obtenir una llicència de conductor de taxis a la comunitat de Madrid, segons el que estipula l’article 31 del Reglament dels Serveis de Transport Públic Urbà en Automòbils de Turisme.
L’Ajuntament de la ciutat, la ordenança municipal-de 1980 – imita la llei regional, ha modificat avui la seva normativa. Però, tot i que ha introduït alguns canvis, el projecte aprovat avui encara manté l’article que discrimina, entre d’altres col · lectius, als malalts de sida.
La nova Ordenança reguladora del Taxi que, segons l’alcaldessa de la ciutat, Ana Botella, compta amb la conformitat-en els seus punts bàsics-, de les associacions del sector i de la Direcció General de Transports de la Comunitat, se centra principalment en el règim de tarifes i en el foment del ‘ecotaxi’.
Tanmateix, també obligarà els futurs conductors a tenir el títol de graduat en Secundària (haver acabat, com a mínim, els estudis d’ESO) i “aconsella” que vagin ben vestits. Segons ha informat Botella, en roda de premsa després de la Junta de Govern, s’inclouen alguns “consells” sobre una “correcció lògica” al vestit i la higiene dels taxistes, ja que “moltes vegades”, ha dit, “la primera cara “que veuen els turistes en arribar a la ciutat és la del conductor que els porta al seu hotel.
font: Público
Els membres de l’Alliance Vita, grup que es va manifestar aquest dimecres a diverses ciutats de França en contra del matrimoni homosexual i l’avortament, es van emportar una gran sorpresa durant un del seu actes en una plaça de Marsella.
Dues noies de 17 i 19 anys, que han reconegut no ser homosexuals, van avançar fins on estava la manifestació, es van col·locar davant d’ella i es van besar enfront de la mirada atònita i de rebuig dels que estan en contra d’un projecte de llei que permetria el matrimoni i l’adopció per part de parelles homosexuals a França.
Si s’aprova, a Ucraïna no estaria permès donar una “imatge positiva” dels homosexuals, ni celebrar desfilades de l’orgull gai i ni tan sols veure als cinemes una pel·lícula com Brokeback Mountain.
La norma, que contempla des multes d’un import no determinat i fins a cinc anys a la presó per als que reincideixin, ha estat qualificada per defensors dels drets dels homosexuals com “un retorn a l’Edat Mitjana”.
Fins fa algunes dècades, ser gai era considerat un delicte a Ucraïna i en la resta de països de la Unió Soviètica. Però aquest país, que d’alguna manera té una societat oberta i tolerant, va ser la primera exrepública soviètica a despenalitzar l’homosexualitat el 1991.
A més, a Ucraïna ha sorgit un moviment de defensa dels drets dels homosexuals i al centre de Kíev hi ha bars gai que operen lliurement. No obstant això la llei, que va passar el seu primer tràmit la setmana passada, té un ampli suport.
Els principals partits polítics estan a favor, i les enquestes indiquen que la majoria dels ucraïnesos advoquen per restringir d’alguna manera els drets de les minories sexuals.
Una de les promotores de la norma és l’església evangèlica Esperança Cristiana de Kíev. Situada en un edifici de cinc plantes a les afores de la ciutat, ofereix tot tipus de serveis d’educació i de caritat i s’ha aconseguit expandir per tot el país, on ja hi ha 150 temples. A més, aquesta església ha recol · lectat milers de signatures en suport a les tres lleis antigai que es tramiten aquest any al Parlament.
El primer tràmit de la legislació va desencadenar una marea de condemnes d’organitzacions de drets humans que van qualificar la norma com “una llei mordassa per als homosexuals”. A més, segons denuncien aquests grups, la llei suposaria una violació de les convencions europees i internacionals i portaria a una major marginació de la comunitat LGTB.
També danyaria els esforços de contenir el ja estratosfèric índex d’infecció per VIH en el cas que, per exemple, es prohibissin alguns anuncis per intentar prevenir la sida.
La primera marxa gai convocada a Kíev al maig va ser suspesa a últim moment després de rebre violentes amenaces de grups d’extrema dreta. Immediatament després que anunciés aquesta decisió en una conferència, un grup d’homes emmascarats li va donar una pallissa a Svyatoslav Sheremet, el director del Fòrum Gai de Ucraïna. Un mes després, altres individus van assaltar al crit de “marieta” a un altre dels organitzadors de la desfilada.
En el concert de cloenda de l’Eurocopa 2012, que va tenir com una de les seves seus a Ucraïna, Elton John va denunciar els atacs i la legislació en tràmit. “Els suplico: prou violència contra els gais”, va dir el cantant britànic davant 100.000 persones en una plaça central de Kíev.
El governador de Califòrnia, Jerry Brown, va sancionar una llei que prohibeix l’anomenada teràpia de “conversió” dirigida a “revertir” l’homosexualitat en menors. La mesura prohibeix que qualsevol menor de 18 anys emprengui esforços per canviar la seva orientació sexual. La mesura és la primera del seu tipus a ser aprovada a nivell d’un estat.
Califòrnia es va convertir en el primer estat de la nació a prohibir i posar fi als tractaments i teràpies psicològics als menors de 18 anys, tendents a canviar l’orientació sexual, que en molts casos han conduït al suïcidi.
Això va ser possible després que el governador va fer llei, la proposta 1172 del senador demòcrata de Torrance, Ted Lieu la qual entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2013.
“Ningú ha de romandre passiu mentre els nens són abusats psicològicament, i qui vulgui que obligui a un nen a tractar de canviar la seva orientació sexual ha d’entendre que això és una cosa inacceptable”, va dir Lieu a través d’un comunicat.
Va emfatitzar que el governador Brown ha de ser reconegut per protegir la joventut de la comunitat gai, lèsbica, bisexual i transgènere del que ha anomenat “xarlatanisme”.
Lieu havia presentat la ara nova llei el febrer passat per posar un alt a les pràctiques de proveïdors de salut mental que asseguren que poden canviar l’orientació sexual d’una persona.
La comunitat mèdica ha catalogat com esforços com no científics i perillosos perquè en alguns casos, han conduït posteriorment al suïcidi oa l’angoixa física i mental dels pacients.
Els emocionals testimonis de supervivents durant les audiències al Capitoli on es va debatre la mesura, van fer que els legisladors aprovessin el projecte de llei i l’hi enviessin al governador per a la seva consideració.
La nova legislació es va basar en estudis fets per més de 40 anys que demostren que l’orientació sexual d’un individu, ja sigui gai, bisexual o heterosexual no és una malaltia, desordre, malaltia, deficiència o una limitació.
Font: El Ciutadà | Univisión
Anterior
