S’aproxima el 28 de juny, el dia gran del moviment LGTB. És compleix l’aniversari de les revoltes per la llibertat sexual que van tenir lloc a Nova Iork i que van suposar l’inici d’un moviment LGTB desacomplexat i modern. Aquest any se’n compleixen 45 anys d’aquells fets i s’han de constatar els avanços i que la diversitat del propi col·lectiu LGTB es fa cada cop més visible. Al País Valencià, a Chera, un poble de la comarca de la Plana d’Utiel, té lloc per segon any consecutiu l’Orgull Rural LGTB. Es tracta d’una activitat organitzada pels socialistes valencians en la qual es realitzen tota una sèrie d’activitats desvinculades del tòpic de l’oci nocturn: una excursió, competicions esportives i un passacarrer. L’interès de la iniciativa rau en què va més enllà dels límits de la gran ciutat, més enllà d’allò urbà, on moltes persones LGTB han emigrat per sentir-se segurs, per arribar a les comarques, i en aquest cas als pobles més petits. Tot i que a la ciutat encara queden molts reptes, la situació i la visibilitat és molt major que als pobles.

D’altra banda, també al País Valencià, poblacions com la castellonenca Moncofa, la única població de tota la província que celebra el dia de l’orgull, barreja la desfilada amb tallers temàtics i cinema a la platja de temàtica LGTB. A la comarca de la Safor diferents poblacions rurals, de signe progressista, penjaran la bandera de l’arc Iris a les balconades del seu ajuntament. Com a mostra de suport a les reivindicacions del col·lectiu. A més, el Col·lectiu Lambda a més convida a una multitud d’activitats a les ciutats de València i Alacant durant les setmanes anteriors i posteriors del dia l’orgull LGTB.

Al territori català, a banda de les celebracions de Barcelona -les organitzades per la Comissió 28 de juny y el Pride de Barcelona es destacable la setmana d’activitats organitzada aquest any a Vic i que es va anomenar “Catalunya sense armaris”. A banda de les celebracions a ciutats importants com Tarragona, Girona, Lleida o Reus, la visibilització del col·lectiu l’àmbit rural és una tasca fonamental. El més destacable de Vic, segons els organitzadors del grup Talcomsom, és que han aconseguit la participació activa de les entitats socials de la comarca, sens dubte un clar pas endavant.

Entre les fites pendents del moviment LGTB està assolir la definitiva normalització a l’àmbit rural. Hem de seguir avançant fins que les comarques hi haja visibilitat, serveis i espais de socialització com per a que ser persona LGTB siga possible en plenitud a comarques. Per això crec que activitats com les de Chera i Moncofa al País Valencià o Vic a Catalunya són exemples a seguir i a replicar arreu del territori rural.

L’autor d’aquest article d’opinió és periodista i ha treballat tant en mitjans de comunicació, com en comunicació corporativa i 2.0. A més, és Valencià de naixement i barceloní per decisió pròpia. Per una altra banda, ha participat de diferents moviments associatius LGTB i ha col·laborat en diversos mitjans especialitzats en temàtica LGTB i amb el llibre “La història del moviment gai a la clandestinitat del franquisme”, d’Armand de Fluvià. Actualment participa del projecte IDEMTV, amb dos professionals més.