Lluís Maria Todó és un dels autors de literatura de temàtica LGTB en llengua catalana més prestigiats del nostre país. Entre les seues obres mes destacades hi ha El mal francés per la qual va guanyar el Premi Josep Pla de 2006, després de 15 anys de carrera. Todó és, a més, professor universitari, crític literari i traductor de Gustave Flaubert, Honoré de Balzac, Michel Tournier i Guy de Maupassant.
El passat 26 de febrer l’Observatori contra l’homofòbia va convocar una concentració davant de la llibreria “La Casa del llibre” de Barcelona per exigir la retirada del llibre “Comprender y sanar la homosexualidad”, escrit per Richard Cohen, un llibre que ha estat denunciat pel col·lectiu LGTB pel seu contingut lgtbfob.
La representant de la llibreria es va negar a la seva retirada, malgrat les protestes i l’exigència del compliment de la llei aprovada el passat mes d’octubre contra la LGTBfòbia. El portaveu de l’Observatori, Eugeni Rodriguez creu que és una greu vulneració de drets i de la legsilació vigent.
Fina Birulés és professora de filosofia a la Universitat de Barcelona i ha centrat la seva tasca investigadora, entre altres, en qüestions de teoria feminista i en l’estudi de la producció filosòfica femenina. En 2014 això ha donat lloc al llibre Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme dins de la col·lecció Tinta Fèmina d’Edicions Trabucaire.
El llibre de Birulés es compon de dues parts: la primera es titula “De com repensar la llibertat política” i la segona “La tradició filosòfica i les filòsofes”. A la primera part es posen en qüestió les polítiques de la identitat i la categoria de dona i es repensen els discursos de la igualtat i la llibertat política en una època de retrocessos en drets.
Birulés també analitza què aporta la teoria queer al feminisme com a sistema de pensament. Birulés dedica la segona part del llibre a pensadores femenines del segle XX no necessàriament feministes però que han influït en aquest moviment i també en el pensament femení. Birulés signa un llibre que s’esdevé una lectura d’interés per qui s’ocupi i es preocupi de la qüestió de l’exclusió de les dones per motius de gènere i del feminisme com a moviment social que treballa per la seva emancipació.
Les històries de desitjos i afectes viscudes per persones LGTBI al continent africà són els punts en comú de dels relats que recull Los deseos afines publicat per l’editorial Dos bigotes. En el llibre, que recull 16 contes i dos extractes de novel·les contra la LGTBfòbia, hi ha textos de Monica Arac de Nyeko, Beatrice Lamwaka, K. Sello Duiker o Richard de Nooy noms destacats de les lletres africanes contemporànies i que són de sis països diferents d’aquell continent.
Paradoxalment un llibre sobre Àfrica i que en la seva edició original es titulava Queer Africa només s’ha pogut publicar a Sudàfrica i, ara a l’Estat espanyol, però no a altres països del continent on la LGTBfòbia és molt present.
El llibre ha arribar ja a la seva segona edició i és consolida com un dels èxits de l’editorial de temàtica. A més, va rebre al juny de 2014 el premi a la millor antologia en la 26a edició dels Lambda Literary Awards.
L’editorial Dos bigotes treballa des dels seus inicis, en octubre de 2013, per visibilitzar la literatura de temàtica LGTB de qualitat i compromesa, però adreçant-la a tota la població.
El voluntariat de les entitats LGTB té una gran varietat d’àmbits en els quals treballa. Un d’ells, un dels més populars, és l’esportiu, i a Catalunya s’ha organitzat principalment al voltant de Panteres Grogues que compta mab més de 750 socis i sòcies. Això converteix aquesta entitat en una de les més grans del moviment LGTB a Catalunya i fa que es necessiti d’una important estructura de persones voluntàries, més de 50, que s’hi dediquen de forma diària, i també treball remunerat: les i els entrenadors i personal administratiu.
En total hi ha més 25 activitats al llarg de l’any que coordinen prop de 50 persones voluntàries. Tot i la important inversió de temps que té el fet de ser voluntari o voluntària a una associació que desenvolupa un número d’activitats tan important, acaba compensant.
El Grup de Muntanya del Casal Lambda és l’altra entitat LGTB dedicada a l’activitat física a partir de l’organització periòdica d’excursions.
Tot i que el grup excursionista està obert a tothom, està especialment dedicat a les persones LGTB i membres del Casal Lambda.
Un associacionisme, l’esportiu, que no seria possible sense la contribució decisiu del voluntariat.
The Chanclettes van estrenar Multi-medias, la seua primera obra al Cafè Teatre Llantiol, fa ja vint anys amb la qual van crear un nou gènere: el túrmix-playback. Es tracta d’una barreja de teatre, cabaret, humor i mala llet i playback amb música i coreografies. Elaboren els seus guions a partir de talls d’àudio de continguts audiovisuals procedents de mitjans de comunicació o de pel·lícules. Amb #Deputucool, que estarà durant tot el mes d’agost en la sala El Molino de Barcelona, The Chanclettees celebren el seu vinté aniversari.
L’espectacle també conté crítica política en un context com l’actual de crisi i canvi de model de país.
#Deputucool és un espectacle interactiu que fa participar molt al públic el contingut del qual és plenament nou, excepte el clip fet amb motiu d’“Envàs on vas” que forma part de l’obra. No es tracta, per tant, d’un recopilatori, com si que van fer al 15é aniversari. D’altra banda, l’elecció d’El Molino no és casual, es tracta d’un espai emblemàtic.
Josep Maria Portavella, membre fundador de The Chanclettes, té clars els motius pels quals s’ha d’anar a veure la seua obra que a cada funció declara exhaurides les entrades.
Com cada any, Circuit Festival organitza la seva festa més emblemàtica, el Water Park Day a Vilassar de Dalt, on milers de persones LGTB gaudeixen d’un dia de sol, música, aigua i festa.
“I be ñaadi” “N’be jang” Alicia fa classes de mandinga per aprendre a dir allò bàsic en un viatge que inicia al maresme, amb una coneixença ben especial: en Baala. Sansamba és la segona col·laboració entre Isabel Franc i Susanna Martín, autores de referència, malgrat que el contingut dels seus còmics no es centra en la vida LGTB sinò en allò que esdevé en la vida d’una lesbiana que transita per mons diversos.
Sansamba és el nom d’un poble del Senegal, el lloc de naixement de Baala, un senegalès que, un bon dia truca a la porta de l’Alícia i s’ofereix com a jardiner. A partir d’aquell moment dos mons ben diferents es troben i s’inicia l’aventura vital. Vivències i convivència que van marcar ambdós protagonistes. El xoc cultural els va portar al respecte i l’estima, a la comprensió mútua i la solidaritat.
Els Drets Humans de les persones LGTB són part de la relació però també el Senegal, l’Àfrica i la vida quotidiana de les seves gents són una qüestió que formen part de l’experiència conviscuda i de l’amistat forjada. Sansamba relata una petita gran història, un descobriment mutu, una amistat i d’un destí compartit. Una relació que també té una doble partida amb la col·laboració de la il·lustradora Susanna Martín que dibuixa l’experiència de la que ella és observadora.
Sansamba narra una amistat i consolida una col·laboració professional. Ens acosta a un món conegut i alhora llunyà, i ens mostra les barreres de les incomprensions i la discriminació, però també del respecte i el dialeg.
La plaza del silencio, ens retrata la violència LGTBfoba dels darrers dies del franquisme amb tota la cruesa. La convivència de la violència ultra amb la persecució policial i l’exclusió social. Una realitat que fou dura i que, malgrat tot, no hem aconseguit eradicar.
Chueca, una plaça que ara ja forma part de l’imaginari LGTB, és el centre de la història que ens explica Rafael Herrero. La normalització LGTB que ara viu la plaça, el barri, pot sobtar amb aquesta mirada enrera de tant sols quaranta anys.
El contrast entre la realitat quotidiana actual i la realitat d’uns anys enrera també es reflecteixen en el contrast que hi ha entre les contradiccions del protagonista que creia haver vist a prop la llibertat amb la mort del dictador i, alhora, veu com els seus amics són amenaçats i morts violentament i la seva pròpia por.
La violència LGTBfoba és l’eix que vertebra la història i la denúncia que la novel·la destaca. Denúncia la violència i la hipocresia, les complicitats que té la discriminació i l’aniquilació violenta de persones LGTB.
La plaza del silencio, és una novel·la negra que mostra, denúncia i… enganxa. Ha estat publicada per l’editorial Al revés, que té una col·leció interessant de novel·la negra i que també ha publicat autores de referència per al col·lectiu LGTB com Susana Hernández. La plaza del silencio és plena de flash backs en la que l’autor, periodista de llarga trajectòria, també plasma els seus propis records. I també, plena de contradiccions dels personatges amb la seva sexualitat, les seves pors i la seva llibertat.
Mares que accepten mentides, monges que no ho són, lesbianes a l’armari, lesbianes que són fora i porten pancarta, lesbianes que fan visibilitat terrorífica… al metro, a la catedral, a l’hotel, a casa… tot un seguit de situacions diverses que ens acosten a un imaginari creat molt proper al camarot dels germans Marx. “Lesbianàrium” és el títol del llibre de relats escrit per Carme Pollina que ara s’ha publicat en català per l’editorial Los libros del Sábado. Al pròleg del llibre, la també excriptora, Neus Arqués destaca “La meva conclussió com a lectora és que tots estem, en un moment donat, en minoria minoritària”
Els diferents relats recullen realitats diverses de la vida quotidiana de les lesbianes i les converteix en divertides escenes, de vegades no exemptes d’un cert esperit estrambòtic. La clau d’humor és un eix que acompanya i positivitza petits drames humans del nostre dia a dia en la societat.
Lesbianàrium s’acosta a la realitat rient d’ella, rient del propi drama per poder reivindicar-se i, alhora, ho fa des de la diversitat de perfils i situacions que, de vegades prenen caires del tot esbojarrats.
El llibre és un llibre de comèdia, però també un llibre militant que vol mostrar, sense dramatismes, una realitat massa vegades invisible.
Anterior
