Anna Brasó i Laura Cañadas són membres del grup Te n’adones? un grup feminista que té la seu a El Col·lectiu i que treballa temes com ara la visibilitat lèsbica, el feminisme, però també temes socials, laborals, econòmics. Forma un espai de trobada que serveix a les necessitats de les seves membres de tenir espais de llibertat on poder ser elles mateixes.
Hi ha persones que pensen que, malgrat que l’OMS,ara ja fa 23 anys, va eliminar l’homosexualitat del llistat de malalties mentals, ser homosexual… ser Lesbiana, Gai o Bisexual és una malaltia ( i no diguem de la transsexualitat, que es considera encara trastorn de la personalitat).
En base a aquesta falsa creença s’ofereixen cures en clíniques de luxe, s’editen llibres, falsos profetes, pedagogs i metges fan negoci a l’entorn de la “cura” de la malaltia, enganyen el personal, l’adoctrinen i humilien, però no aconsegueixen que accepti la seva pròpia sexualitat o, en tot cas, aconsegueixen que renegui a partir d’estratègies de tortura psicològica més pròpia de camps de concentració que no pas de societats sanes.
En aquest viatge troben el suport de polítics conservadors i ultracatòlics que, digui el que digui la ciència, digui el que digui la societat, pensen que cal eradicar l’homosexualitat i tractar-nos com a persones malaltes. En el cas de persones amb SIDA i persones trans, el cas s’accentua en molts països i l’exclusió social és altíssima.
Moltes persones es juguen la vida en la reivindicació de drets per al col·lectiu i moltes se la juguen pel sol dret de ser, com és el cas de Zulema, una jove estudiant de psicologia equatoriana a la que el passat mes de març van segrestar i torturar pel sol fet de ser lesbiana. Però aquest segrest va ser el final d’una sèrie d’intents de curació, per part de la seva família, quan ella els va confessar el seu lesbianisme. Primer amb tractaments psicològics i espirituals, després dels quals Zulema va marxar de casa i va començar a conviure amb la seva companya. A partir d’aquí va començar l’infern d’amenaces que acabaren amb el seu segrest i internament en una clínica de recuperació en la que, durant 20 dies, la obligaren a teràpies “curadores” de la seva “malaltia”. Zulema va ser alliberada gràcies a la repercussió pública i l’activisme LGTB, però quantes Zulema hi ha arreu?
Organitzacions conservadores i ultrareligioses segueixen intentant “curar” l’homosexualitat, una forma de dir que volen eradicar la diversitat a qualsevol preu i encara que sigui sota tortura. Possiblement la malaltia social de la LGTBfòbia és la que necessita cura, remei i eradicació, aquesta si.
Fa uns mesos Salt ens va sorprendre quan va ser el primer municipi català “lliure de LGTBfòbia”. El seu ajuntament ha estat pioner en aprovar una normativa cívica i de convivència de ámbito local que incloïa per primer cop la penalització de conductes LGTBfòbiques. La novetat no va ser només aquesta, sinó que fos un consistori amb un alcalde de Unió Democràtica de Catalunya, el líder nacional de la qual ha fet nombroses declaracions LGTBfòbiques, el que s’aprovés la penalització de conductes en contra del col·lectiu LGTB. Es de suposar que el mateix Josep Antoni Duran i Lleida seria penalitzat per la normativa aprovada per un alcalde del seu partit si fes les seues manifestacions LGTBfòbiques a Salt. “Una flor no fa primavera” i a Unió encara hi ha molts que s’oposen als nostres drets. Això sí, no deixaré d’assenyalar quan es produeixen aquestes excepcions i menys si són positives.
Encara resulta més sorprenent no ja que això passe per primer cop en un ajuntament liderat per Unió, sinó que les forces progressistes no hagen impulsat abans regulacions similars als centenars de consistoris catalans en què han governat en els darrers anys. Ni tan sols va passar a l’emblemàtic consistori de Barcelona, governat durant 32 anys per majories d’esquerres. Potser va ser perquè hi van prioritzar altres polítiques destinades al col·lectiu. S’ha de reconèixer que en l’impuls de polítiques específiques i transversals per a les persones LGTB i la creació d’organismes de participació per a les entitats, tant el govern progresssista de la capital catalana com el de la Generalitat han estat pioners a Europa i arreu del món. Estic parlant dels Programes LGTB de Barcelona i de Catalunya i dels consells municipal i nacional LGTB que han permés a les associacions participar del disseny d’aquestes polítiques. Només afegesc, que sobta que una eina tan propera a la LGTBfòbia més quotidiana com una normativa municipal de convivència, no s’haja impulsat fins el 2012, quan molts ajuntaments porten anys amb aquests reglaments aprovats.
La norma aprovada a Salt aborda altres àmbits que probablement serien més polèmics, però el que m’ha semblat més destacable, en un mitjà especialitzat en temàtica LGTB com IDEMTV, és la novetat que suposa que una normativa d’àmbit loca regule aquest aspecte.
Precedent per a una llei contra la LGTBfòbia?
La notícia es va fer pública enmig del debat per que el Parlament de Catalunya legisle en contra de la LGTBfòbia, promogut per les entitats LGTB que va aconseguir que una majoria de partits polítics signessin un compromís electoral al respecte. S’ha de tenir en compte que, prèviament, el Govern “tripartit” va deixar enllestit un projecte de llei que no va ser aprovat per l’executiu presidit per Artur Mas entre 2010 y 2012. En aquest sentit, l’exemple de Salt podria sentar precedent i ser un referent a seguir tant en política municipal com en la d’àmbit nacional. Però, està encara per veure.
En l’actualitat, la proposta de llei contra la LGTBfòbia té, amb matisos, el suport de la gran majoria de la cambra legislativa catalana, com s’explica al reportatge, Una llei contra l’homofòbia sense el govern? Els partits d’esquerres segueixen els plantejaments del moviment. CiU proposa un matís: vol la LGTBfòbia incloure en una llei per la igualtat de tracte que tingui en compte altres col·lectius. Per a les entitats que hi haja una llei especifica és una aposta per visibilitat de les persones LGTB i de la lluita contra la seua discriminació. Tot i la LGTBfòbia encara present a Unió, s’ha de reconèixer que Convergais han contribuït a que l’actual partit de govern, si bé no arribe als plantejaments del moviment LGTB, sí que s’aproxime i tinga una actitud més oberta. Per primera vegada a la història hi ha un conseller obertament gai i la consellera de Benestar Social i Família aposta pels drets del col·lectiu, tot i que de forma diferent al moviment.
El context favorable hi és, però que s’aprovi finalment la llei és una qüestió de voluntat política. I el que s’ha aprovat a Salt fa més evident que és una qüestió de voluntat, principalment del partit del govern. De voluntat de perseguir i prevenir les conductes LGTBfòbiques per assolir una societat més igualitària. I Salt ha esdevingut un exemple que això és possible.
 |
L’autor d’aquest article d’opinió és periodista i ha treballat tant en mitjans de comunicació, com en comunicació corporativa i 2.0. A més, és Valencià de naixement i barceloní per decisió pròpia. Per una altra banda, ha participat de diferents moviments associatius LGTB i ha col·laborat en diversos mitjans especialitzats en temàtica LGTB i amb el llibre “La història del moviment gai a la clandestinitat del franquisme”, d’Armand de Fluvià. Actualment participa del projecte IDEMTV, amb dos professionals més. |
En el marc de la Mostra Internacional de Films de Dones s’ha exhibit el documental “Lesbiana. A parallel Revolution”
La Mostra ja celebra la seva 21a edició i segueix en la seva tasca de difusió del treball de dones cineastes. Enguany el format de la mostra, després de 20 anys d’història, ha canviat fent una aposta per ampliar el temps i espais d’exhibició. Marta Selva, codirectora de la Mostra ho explica a IDEMTV
La mostra pretén mantenir viva la feina feta millorant l’estratègia d’exhibició.
En el marc de la mostra sempre s’ha defensat un espai de visibilitat per a les lesbianes, amb films que recollissin, des dels diferents gèneres, l’experiència i vivències de les dones lesbianes.
“Lesbiana. A parallel revolution” és un film documental de Myriam Fougère. En el film es recullen experiències de projectes del lesbianisme separatista al Quèbec i a Estats Units en els anys 80. És un document històric que mostra la lluita per la visibilitat i, alhora, la imbrincació de les lesbianes en altres moviments.
El film de Fougère recull testimonis de dones ja grans que repassen la seva experiència i, moltes de les quals, encara conformen petites comunitats en entorns diversos, en el camí de la directora per retrobar les que foren líders, membres i companyes de viatges comunitaris construïts per i per a dones.
Leopold Estapé és voluntari de la Coordinadora LGTB de Catalunya i Vicepresident de Gais Positius. Al 2009 va organitzar amb Circiut Festival l’exposició “Les relacions homosexuals a través de la història” i a l’any següent, amb motiu del 30è aniversari del primer cas de sida, l’exposició “VIH en positiu”. Paral·lelament i amb els materials recopilats va endegar el bloc L’Armari Obert, del qual ens parla àmpliament en aquesta entrevista.
Semblava que no arribava (i no està clar que acabi d’arribar) però la calor primaveral s’instal·la entre nosaltres i amb ella ens venen els aires festius que ens arriben a l’estiu. La gent del col·lectiu es prepara per vacances però, també, pels diferents esdeveniments lúdics i reivindicatius.
S’acosta el 28 de juny i amb ell els lemes, les manis, les diferents xerrades, accions i actes que reivindiquen els nostres drets amb orgull des de la Comissió Unitària 28 de juny. Paralel·lament el Pride Barcelona, que també té un caire reivindicatiu, visible internacionalment i punt de referència que té una part lúdica molt important i una part de visibilitat i normalització del fet LGTB central. Amb el Pride també arriba el Pride Kids i les activitats per infants i famílies LGTB… el mes de juny és imparable, reivindicatiu, orgullós, calurós i, també, festiu.
I també s’acosten esdeveniments lúdics diversos: creuer L, el torneig Panteresports, la Mostra de Cinema Gai i Lesbià FIRE!, la kedada rural Bear, el Circuit… esdeveniments que són fruit d’una nova etapa de visibilitat possible gràcies a les lluites de moltes persones del col·lectiu pels nostres drets. Esdeveniments necessaris en uns moments en què la visibilitat també és una part important de la reivindicació.
El col·lectiu LGTB sempre ha sabut barrejar la lluita amb la festa, amb els esdeveniments lúdics, els happenings, les performances, els balls i festes en espais públics… són espais d’ocupació resistent que han anat evolucionant, de vegades, cap a vessants més comercials. La primera cita el proper dijous amb la peli lèsbica de la temporada: A Parallel Revolution, cita obligada de la Mostra de Films de Dones de Barcelona. En moments com els que vivim, en els que la “normalitat” es posa en dubte sovint, cal seguir reivindicant i cal seguir festejant.
Pau Galvez és membre del FAGC Girona gairebé des dels seus inicis, una entitat que aquest any compleix el seu 25è aniversari. En aquesta entrevista ens parla de la història, experiències, lluites i anècdotes del grup LGTB degà del territori català. En l’actual context gironí s’ha pogut aprovar ja la creació d’un Consell Municipal LGTB, cosa que suposa un gran avanç per a l’activisme de les comarques gironines.
Nota: L’entrevista va ser realitzada abans de la recent constitució del Consell LGTB de Girona.
L’actor Enric Majó va participar en l’acte institucional del Parlament de Catalunya que commemora el 17 de maig, el Dia internacional contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Majó va aportar la seva experiència vital i professional amb la lectura del poema, “Six past eleven train” del poeta del País Valencià, Gaspar Jaén. Amb la poesia es va recollir el sentir de tot el col·lectiu.
La commemoració del 17 de maig es va iniciar, al Parlament, l’any 2008 i compta amb la participació de les entitats membres del Consell Nacional LGTB.
A l’acte hi van participar la Presidenta del Parlament, Núria de Gispert, la Vicepresidenta del Consell Nacional LGTB, Joana López, la presidenta de la comissió d’igualtat de les persones del Parlament, Marta Ribas i la consellera de benestar social i família, Neus Munté.
Els diferents parlaments han destacat els avenços legislatius dels darrers anys tot i els reptes pendents encara. Marta Ribas, va llegir la declaració institucional de la cambra que destacava la necessitat de continuar avançant en reconeixement i consolidació dels drets del col·lectiu.
Va ser la necessitat d’avançar cap a una legislació que combati l’homofòbia que Joana López, en nom del Consell Nacional, va deixar clar reclamant una llei contra la LGTBfòbia, que ja va ser registrada per alguns grups parlamentaris.
La Consellera de Benestar Social i Família, va celebrar els avenços que es donen arreu en la consolidació dels drets del col·lectiu LGTB i va expressar el compromís del Govern de la Generalitat en la lluita contra la LGTBfòbia i els drets del col·lectiu, però va discrepar en el format que ha de tenir la reclamada llei.
La Presidenta del Parlament, va destacar el consens i el compromís dels diferents grups de la cambra en la lluita pels drets personals, així com la necessitat de seguir fent anualment aquesta commemoració de forma oberta.
La polèmica sobre el contingut de la llei segueix doncs, ben viva. El Govern pensa en un contingut ampli mentre que el col·lectiu defensa la llei ja feta i consensuada amb el Consell Nacional.
La Consellera va refermar a IdemTV, la voluntat d’una llei general contra tot tipus de discriminació. També Joana López refermava la reiivindicació del Consell Nacional LGTB de reclamar una llei específica contra la LGTBfòbia.
Així, la unitat de la commemoració no amaga les discrepàncies sobre una llei que tothom pensa necessària.
Contingut extra:
Acte íntegre al Parlament de Catalunya (09/05/2013):
InOutRadio es defineix com la ràdio lèsbica. Emet des del 2008, via internet i en podcast. Té seu a Barcelona i oients arreu. Ana Satchi va ser la seva fundadora i Carme Pollina es va sumar al projecte l’any 2010. Elles dues són l’anima de la ràdio.
Barcelona acollirà el proper 18 de juny el primer creuer destinat a lesbianes que s’organitza des del continent europeu. Fins ara hi havia hagut iniciatives turístiques per a lesbianes (creures o viatges organitzats) que sortien d’altres indrets del món i tenien com una de les seves destinacions Barcelona, però mai, fins ara, un creuer organitzat des d’Europa.
Es preveuen dos creuers per a lesbianes aquest any: el 18 de juny sortirà de Barcelona i el 17 de setembre de Málaga. L’any que ve es projecta poder fer-ne un també al mes d’agost. La iniciativa ha comptat amb el suport de diversos locals i entitats LGTB.
The L Cruise compta, alhora, amb el suport de la Junta d’Andalusia, grans marques i d’esdeveniments com Circuit Festival amb qui realitzen activitats conjuntes.
Anterior
