L’associació de Famílies LGTB ha celebrat el 15è aniversari al Palau Robert de Barcelona. Amb la presència del conseller de sanitat, la directora General d’Igualtat de la Generalitat i la regidora de polítiques LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, l’associació de famílies ha commemorat els quinze anys de la primera reunió a la Casa Elizalde de Barcelona.
Maria del Mar González és professora titular de la Universitat de Sevilla i responsable de diferents investigacions sobre polítiques familiars i diversitat familiar. Ha publicat diferents llibres sobre la matèria.
Entrevista enregistrada l’any 2014 en el marc de la Trobada Estatal de Famílies de Lesbianes i Gais a Catalunya.
“Els drets dels nostres infants no són negociables” aquest va ser el clam unànim que la Xarxa Europea de famílies LGTBI va fer en la seva assemblea anual celebrada a Barcelona
26 associacions diferents de famílies lgtb d’arreu d’Europa es van reunir el 12 i 13 de març a l’espai Bonnemaisson a Barcelona. En l’assemblea van fer balanç polític de l’any, i un tema va centrar l’atenció: la recent aprovació de la llei d’unions civils a Itàlia que deixa sense protecció els fills i filles de les parelles LGTBI.
L’assemblea va finalitzar de forma festiva i simbòlica amb un picnic al costat del triangle commemoratiu de les persones LGTBI represaliades al Parc de la Ciutadella. El picnic va ser un espai d’acollida i també de visibilitat de les famílies LGTBI assistents.
Ja en els preparatius finals de la celebració del 28 de juny, s’evidencia un cop més que, malgrat els avenços legislatius i el reconeixement de drets per al col·lectiu LGTBI segueix havent-hi una part del món que no accepta la diversitat afectiva i sexual.
Segons han fet públic les Nacions Unides en un informe, la violència generalitzada contra les persones LGTB segueix sent un tema central i preocupant. Malgrat en els darrers anys 20 països han reconegut el matrimoni entre persones del mateix sexe, encara a 62 països del món més de 1.700 persones transsexuals han estat assassinades entre el 2008 y el 2014; a 76 països encara l’homosexualitat és perseguida i castigada, inclús amb la pena de mort, per no parlar de les violacions correctives de lesbianes i la indefensió dels i les menors en el descobriment de la seva orientació sexual.
L’informe presenta la realitat crua, aquella que es fa visible de forma qüotidiana per a moltes persones, més enllà de les celebracions. A partir de l’informe NNUU ha solicitat la creació i l’aplicació de lleis contra els crims d’odi LGTBfobs.
Volem reconèixer, en aquest sentit, la lluita de moltes persones en el dia a dia, mostrant-se, reivindicant-se exigint els drets. Avui , molt especialment, a Pedro Zerolo, que ha estat un company de lluita i ha exigit, fins al final, els drets del col·lectiu, amb força i amb poesia. Gràcies Pedro!
L’any 1993 es va descriminalitzar l’homosexualitat a Irlanda. Vint-i-dos anys després, un referèndum aprova de forma majoritària el matrimoni igualitari.
Irlanda, la catòlica, sempre acompanyada d’actituds conservadores en els seus governs ha mostrat que els canvis són possibles i que les conviccions religioses no tenen perquè negar drets, en aquest cas, el dret a estimar diferent i fer-ho legal en un matrimoni, un dret que no acaba amb la discriminació però que suposa un pas important en el reconeixement de drets.
Catalunya va ser pionera en les polítiques LGTB, tant a nivell municipal com nacional, en els organismes de participació del col·lectiu, en el lideratge internacional… un lideratge que ha anat perdent amb polítiques que han frenat el que el moviment LGTB reclamava. Una llei pionera semblava acabar amb aquest buit temporal, una llei que es desplega lentament, massa lentament per a moltes entitats i persones.
Ara, després de les eleccions municipals, moltes coses semblen poder canviar. Arriben noves persones, noves organitzacions i noves propostes que tenen molts reptes, entre ells els compromisos amb el col·lectiu LGTB. Temps de canvi, Irlanda com a mirall? Temps de reptes
El referèndum sobre el matrimoni igualitari a Irlanda sembla, segons les primeres dades del recompte, que ha reconegut aquest dret, amb una clara victòria.
Serà el primer país al món que aprova en referèndum el dret al matrimoni entre persones del mateix sexe i ho farà, segons la proposta del govern, en l’article 41 de la seva constitució.
Segons els sondeigs, i les primeres xifres el “Si” hauria guanyat per una àmplia majoria del 60%. Seguim a l’espera de dades oficials aquesta tarda.
El Miquel i molts i moltes altres han rebut un regal des d’Irlanda: dies després de complir els 10 anys de l’aprovació de la llei d’adopció que permetia que les persones LGTB poguéssim adoptar legalment a Catalunya, també Irlanda ha aprovat els mateixos drets. El 30 de març del 2005 es va aprovar la llei 3/2005 després d’un llarg camí de reivindicació i, també de llimb legal, per a les filles i fills de les parelles LGTB. Així la normalitat va arribar a les famílies LGTB, si més no, en part.
Els canvis han estat evidents en la quotidianitat famíliar, també en el lideratge que les families LGTB catalanes han tingut a Europa en les seves reivindicacions
El canvi legislatiu va obrir la porta a una nova realitat familiar, va permetre començar a donar espai a la diversitat familiar. Aquests 10 anys han significat un cert oblid de situacions que es donaven i que ara semblen poc possibles, però que van provocar molt dolor a les famílies LGTB
Documental que recull les experiències de diferents famílies homoparentals a Europa i les diferents realitats socials i legislatives existents. Dirigit per Adaia Teruel i produït per l’Associació de Famílies Lesbianes i Gais.
El 30 de març del 2005, Catalunya va modificar la llei d’adopció per tal de permetre a les parelles del mateix sexe adoptar conjuntament. Són ja 10 anys de construcció de famílies emparades per la legalitat.
És aquest un motiu de celebració per al col·lectiu, una celebració que es portarà a terme en el marc més adequat: el Parlament de Catalunya. El Parlament acollirà les famílies del col·lectiu que ho vulguin (enviant un correu a: familieslg@familieslg.org indicant el Nom, Cognoms i Dni de cada persona adulta i infant)
De ben segur serà un moment d’alegria i celebració però també ha de ser un moment per a la visibilitat i la denúncia. Les families LGTB segueixen sent discriminades en molts àmbits i la normalització de les vides dels infants passa per la necessitat d’avenços en educació per combatre el buylling LGTBfòbic i per tal que d’acollir la diversitat familiar a les aules i els currículums educatius.
L’actitud de lgtbfòbia interioritzada de Dolce&Gabbana, contra les famílies lgtb hauria de ser una anècdota però, massa sovint, és un a opinió massa àmplia que cal combatre amb una inversió en educació i la visibilitat de les pròpies famílies.
El proper 30 de març serà un dia per la nostra història, però la lluita no s’acaba, queda molt per fer, moltes lleis per desenvolupar encara i una societat basada en l’equitat per construir.
Catalunya s’ha convertit pionera en la defensa dels drets i llibertats de les persones LGTB després d’haver aprovat el passat 2 d’octubre la Llei pels drets de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i per l’eradicació de la lesbifòbia, homofòbia, bifòbia i transofòbia. Es tracta d’un fet històric, del qual probablement no en som encara suficientment conscients. Portem segles amb legislacions que castiguen el simple fet de no ser heterosexual: homosexual, transexual, bisexual, lesbiana, etc. I Catalunya hem canviat el paradigma fa poc més d’una setmana: el que castiguem, el que perseguim el que no està ben vist, el que és delicte és discriminar a les persones LGTB. És un gran canvi cultural, sense precedents. Un exemple a seguir a altres països, però també per altres col·lectius que pateixen discriminació. Una esperança per als membres del col·lectiu que viuen a països com Rússia o a molts dels estats africans o asiàtics. Els permet somiar en un futur millor, però no només somiar: els permet saber que unA societat sense LGTBfòbia és possible. I ens permet a nosaltres tenir els nostres drets i llibertats garantits. Ens permet no tenir por d’expressar la nostra afectivitat en públic i a ser tal com som arreu, si més no, del territori català.
El primer que s’ha de fer amb aquesta llei, més que en qualsevol altra, és donar-la a conèixer i explicar-la. Si les conseqüències de la discriminació de les persones LGTB són l’armari i l’ocultament, la visibilitat i els drets són la gran garantia. Difondre aquesta llei tindrà, de per si, un efecte normalitzador. I diem difondre, no fer propaganda. Aquesta no és una llei, com han dit membres del PP de propaganda homosexual (expressió amb la qual s’equiparen a règims tan LGTBfòbics com ara el rus) o de privilegis. No. No podem admetre aquesta tergiversació. La llei aprovada pel Parlament de Catalunya és de garantia dels drets i les llibertats d’un col·lectiu discriminat, com ara l’LGTB, i de polítiques actives per la eradicació de la marginació que pateix.
Una altra tasca és fer visible la LGTBfòbia que malauradament encara existeix com denunciàvem a l’editorial de la setmana passada LGTBfòbies visibles i invisibles. Fets tan quotidians com el bullying LGTBfòbic a escoles o a la feina, o a determinats ambients socials, són molt desconeguts per una majoria social que, en no veure-les, pot pensar que no existeixen. Ens queda pendent, per tant, un important paper denunciar la LGBTfòbia que encara existeix i usar la llei com a eina per a combatre-la. El moviment LGTB ja ha anunciat que romandrà vigilant per garantir el desplegament de la llei. Des d’IDEMTV, des de la nostra tasca periodística, també ho farem: informarem dels compliments i dels incompliments quan calgui. Volem que Catalunya siga un país pioner en aprovar una llei, però també en aplicar-la i, sobretot, en aconseguir que desaparesca la discriminació a les persones LGTB. Tenim les eines per assolir-ho, utilitzem-les!
