Inici Etiquetes Entrades etiquetades amb "LGTBI"

LGTBI

Les famílies LGTBI d’Europa es troben a Barcelona

Notícies

12/03/2016

4440

Representants de les 26 associacions dels 18 països europeus que formen part de la NELFA (Network of European LGTBI Families Associations) es troben a Barcelona avui 12 i demà, 13 de març, auspiciades per l’FLG (Associació de Famílies Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals), per celebrar la seva assemblea anual.

En aquesta assemblea, a més de les qüestions organitzatives es debat la desprotecció legal a la qual se sotmet de forma deliberada els infants de famílies LGTBI a Itàlia un cop aprovada la llei d’unions civils.

Demà 13 de març, les famílies de les entitats aprofitaran per fer una trobada en família al parc de la Ciutadella amb les famílies LGTBI de Catalunya. És una oportunitat perquè la visibilització de les famílies LGTBI sigui possible, i permeti mostrar a Europa i a Itàlia concretament, que els infants no poden estar desprotegits perquè les seves mares o pares són persones no heterosexuals.

En aquesta assemblea hi són presents: la presidenta de NELFA, Maria Von Kanel (Regenbogen Familien, Suïssa), el secretari, Luis Amorim (Ilga Portugal) i les italianes Giuseppina la Delfa, Rita Marascalchi.

El gènere sentit, a la targeta

02/03/2016

4510

A mitjans del passat mes de desembre la Generalitat va entregar les primeres targetes sanitàries a menors amb el gènere que senten, no pas el que els atorga el sexe biològic. Aquest va ser el primer pas per un reconeixement social de menors transsexuals.

La Generalitat ha anunciat que les persones transsexuals adultes també podran fer al canvi de nom a les targetes sanitàries sense haver de fer el tràmit al registre civil. Fins ara el canvi de nom a les targetes sanitàries s’havia de fer amb la prèvia registral i això comportava mesos d’espera i, també, haver d’acreditar un tractament mèdic que avalés el canvi.

Ara s’esta posant en marxa protocols per tal de fer possible el canvi sense haver de rectificar registralment ni medicament, simplement reconeixent el sexe sentit, fent possible la reivindicació del col·lectiu LGTBI i una millora evident en la qualitat de vida i benestar d eles persones trans.

Importants, tot i petits, avenços són necessaris. Cal seguir avançant més, molt més.

Va de bruixes, dones sàvies i lliures

04/02/2016

5434

Encara avui quan es parla de bruixes, es parla de maldat, de ser abjectes, de pocions miraculoses i sobretot de dones lletges i que vivien al marge d’una societat que les odiava. Encara avui tenim més literatura fantàstica que estudis rigorosos, la història oficial ho considera un tema anecdòtic i frívol.

Durant segles han estat perseguides, avui gairebé no sabem quantes dones van estar executades víctimes de la intolerància. Entre els segles XV i XVIII van ser legalment assassinades entre mig milió i tres milions de dones. Persecució que es va donar especialment en les “evolucionades” societats occidentals, Europa i les colònies americanes.

Un dels primers inquisidors que va raonar sobre la necessitat de perseguir-les va estar el predicador català Raimon de Penyafort, qui va demanar permís al Papa Alexandre IV. Però va estar Joan XXII el 1332 que va iniciar la persecució. Generalment van estar les autoritats locals les que més es van acarnissar amb elles. A casa nostra el va seguir l’inquisidor gironí Nicolau d’Eimerich, ell en el Directorium Inquisitorum les acusava de ser “servidores del dimoni”

A mitjans del segle XIV a les zones rurals catalanes s’inicien les persecucions, les acusacions poden ser de bruixeria o també d’heretgia. A Amer (La Selva) el 1427 va estar la primera execució de la qual es té constància, després van seguir moltes, encara avui no es coneix l’abast exacte de la persecució. Les primeres morien a la foguera, al segle XV abans de ser cremades les enforcaven.

Es tractava de dones que generalment defensaven una sexualitat lliure i sense lligams, podien viure soles o amb altres dones, eren alquimistes, perfumistes, dides o cuineres. Sabien d’anatomia, botànica, sexualitat, amor i reproducció, coneixien les plantes i les seves virtuts, amb coneixements que passaven de generació en generació. Eren un model que posava en dubte tant el poder patriarcal com a una medicina dominada per la superstició religiosa i incapaç de donar respostes a les malalties al posar per davant les seves creences. A poc a poc van apareixent estudis que ens mostren uns perfils més humans, però sense sexe. Per ells és clar, si no tenien marits o amants no tenien sexe.

En les actes de les seves condemnes, en alguna ocasió apareix el pecat de luxúria, rarament explicava més. Segurament es referien a relacions sexuals entre elles, d’haver intervingut home la referència hauria estat diferent.

Una acusació de bruixeria podia tenir orígens molt variats, tenim el cas de la Joana d’Arc, cremada en 1431, acusada de bruixeria i d’haver “vestit com a home“. Una dona que fugia de casa seva tenia moltes possibilitats d’acabar així. Jaume I no va acceptar els metges cristians, va rebre acusacions d’anar amb heretges i bruixes, sent amenaçat d’excomunió.

Han estat segles d’execucions i tortures contra dones sabies i lliures que van acabar amb una mort atroç, en moltes ocasions. La història les ha liquidat, deixant-les dins dels apartats del folklore o la literatura fantàstica. Silvia Federici denuncia que es tracta de: “Una indiferència que ronda la complicitat, ja que l’eliminació de les bruixes de les pàgines de la història ha contribuït a trivialitzar la seva eliminació física a la foguera“.

Grans voluntariats

14/01/2016

5235

La Rebeca és voluntària des de fa un any i mig, del grup de gent gran del Casal Lambda, Grup de Tardor. El seu paper és el de dinamitzadora amb un col·lectiu actiu i proactiu que ve, en part, de la militància de la lluita antifranquista i, també, de les activitats diferents de molts anys al Casal. Un grup de persones que han anat passant de la joventut i l’edat adulta a fer-se grans, i que tenen necessitats i inquietuds diferents i diverses.

La seva experiència ve des de les pràctiques durant els estudis i la seva dedicació professional a la gent gran, fet que l’ajuda a detectar les necessitats del grup i de les persones que el composen.

El paper del voluntariat al grup és de formar-ne part i atendre les demandes, sempre en coordinació amb l’entitat i des del compromís amb el col·lectiu.

El voluntariat amb la gent gran LGTB és un intercanvi d’experiències i, en el cas del grup de Tardor, una inacabable font d’inquietuds, vivències diverses i activitats que es desenvolupen dins del grup però que, també, es materialitzen en espais més informals.

Construir el respecte

12/01/2016

4751

Fa dues setmanes escases que Alan va decidir treure’s la vida, víctima de la LGTBIfòbia, la incomprensió social i la manca de respecte d’algunes persones. L’Alan, de 17 anys, ha esdevingut el nostre símbol involuntari, el símbol de la necessitat d’actuar, de la necessitat de desplegar polítiques de sensibilització i prevenció de la LGTBfòbia i d’aplicar les sancions necessàries.

L’Alan esdevé el símbol de la resistència però no una resistència personal i amagada sinó col·lectiva i visible. L’Alan ens fa cridar amb mes força contra la discriminació i les agressions.

Tan sols dues setmanes després, s’ha investit un nou President a Catalunya, un president que es compromet a construir un estat i unes polítiques pròpies. Als discursos d’investidura la denúncia de la LGTBfòbia va ser present, no central però si present un fet important tenint en compte que cal desplegar la llei dels drets de les persones LGTB i contra la LGTBfòbia. Una llei aprovada fa més d’un any i que conté les bases per al desplegament de les garanties dels nostres drets. Un petit gest, però important si és un compromís real per a l’aplicació de la llei.

L’Alan, un símbol. El President un gest. La llei una necessitat. Comença una nova etapa política a Catalunya, cal que comenci, també, la construcció del respecte a la diferència d’una forma valenta. No vokem esdevenir símbols sinó persones lliures amb drets.

La transfòbia mata

28/12/2015

5230

Ahir, diumenge 27, la plaça Sant Jaume de Barcelona (i altres arreu, com la plaça de la Verge a València) van omplir-se de silenci. Un silenci de record, de respecte i de denúncia. Cinc minuts de silenci per l’Alan.

L’Alan, de 17 anys, no va poder aguantar la pressió social i el bullying escolar que no li deixaven ser el que sentia. Feia pocs dies que estrenava document d’identitat que li reconeixia el gènere que reclamava i pel qual ell i la seva família va lluitar. L’Alan, va ser un dels dos primers menors trans que van aconseguir que es reconegués el canvi, malgrat la llei ho impedís fins la majoria d’edat.

Però això no va ser suficient, aquest reconeixement anhelat no va ser prou per acabar amb el patiment i l’angoixa que patia per l’assetjament escolar. Ja havia canviat d’institut, havia rebut tractament per depressió i al nou institut va tornar a ser assetjat, això va acabar amb la seva resistència.

Avui és el dia dels Sants Innocents, un dia en el que es pengen llufes i es fan bromes. Un dia en que molta, massa, gent farà bromes a l’entorn de l’orientació sexual o la identitat de gènere, bromes? La LGTBIfòbia no és cap broma, perquè la LGTBIfòbia mata.

Ahir a les places es va fer el silenci, avui el silenci no és la millor resposta a la broma LGTBIfoba, cal respondre, cal denunciar-la. Ahir a les places érem centenars de persones que, amb una convocatòria d’urgència, denunciàvem la inacció, reclamàvem el desplegament de la llei pels drets de les persones LGTBI i contra la LGTBIfòbia. Totes i tots som Alan, perquè volem decidir lliurement, perquè volem una societat on no se’ns exclogui, assetgi ni discrimini pel que som i volem ser.

A Barcelona, les institucions van ser presents: Dolors Gordi, secretària de Família de la Generalitat, Laura Pérez, regidora de cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de l’ajuntament de Barcelona, regidores i regidors com Montse Benedí , Raimon Blasi o Fran Sánchez. Unes institucions que cal, urgentment, que prenguin decisions i actuïn contra la heteronormativitat i la LGTBIfòbia, un clam ahir, malgrat el silenci. Mai més cap mort, mai més silenci.

La mort de l’Alan va ser induïda per la violència, és un assassinat social. La LGTBIfòbia mata. La transfòbia mata.

1 of 17

No més morts Trans

Notícies

26/12/2015

12932

El dia de Nadal del 2015, hem hagut d’encaixar una notícia terrible: Alan, de 17 anys, que estrenava el document d’identitat que avalava el seu canvi de gènere, va posar fi a la seva vida. Era un adolescent trans.

La seva família era membre de Chrysallis, Associació de Famílies de menors transsexuals, i va anunciar a l’associació la seva pèrdua.

L’Alan ens ha deixat, i ho ha fet per la pressió social, per no poder aguantar tot el que l’excloïa, malgrat el nou document.

Demà a les 17 hores a la Plaça Sant Jaume de Barcelona i a les 20 hores a la plaça de la Verge de València (hi ha altres concentracions a altres ciutats de l’Estat Espanyol) es farà una concentració de rebuig a la transfòbia i de suport, i record, a l’Alan.

Totes i tots som Alan.

“Model Sitges”

16/12/2015

4153

Sitges Voluntariat Social – Acció en Blau ha estat l’entitat que ha participat des del voluntariat en les Trobades estatals LGTBI que es van portar a terme a Sitges el passat mes de novembre. És una entitat que forma part del Consell Nacional LGTB i que té una mirada molt àmplia del voluntariat, molt centrat en el seu treball local a Sitges, però no exclusivament.

La seva àmplia mirada sobre la discriminació i el voluntariat els porta a crèixer en la seva activitat i organització, fet que les porta, també, a fer una proposta de treball intergeneracional i de treball en l’economia social que doni sortida a les diferents situacions.

El que cerca l’associació és crear qualitat de vida i condicions dignes a totes aquelles persones que es troben en situació de discriminació o exclusió social i fer-los interaccionar inclús en la creació de projectes laborals, sempre lligats a l’economia social.
La seva implicació amb el moviment LGTBI ve de la seva participació al Consell Nacional LGTB així com la vivència del Sitges de la diversitat i la visibilitat LGTB. Van oferir el sopar solidari de les 27enes trobades LGTBI al Palau Maricel i es van implicar en l’organització de les activitats i les reivindicacions

Sitges Voluntariat Social és una entitat de voluntariat de caràcter general però amb una clara implicació amb el col·lectiu LGTBI

El projecte d’aquesta jove i petita associació local és doncs, provocar canvis que afavoreixin la qualitat de vida i la inclusió, així com la solidaritat com a éssers humans sense prejudicis.

Des dels ajuntaments

15/12/2015

4360

Els darrers dies a Manlleu es va viure un episodi de LGTBfòbia, a partir d’unes pintades aparegudes a un mural contra la LGTBfòbia fet des del col·lectiu. Dies després les diferents entitats van repintar-lo per tal de refermar el seu compromís.

Possiblement aquest tipus d’agressions comencen a ser visibles, però la LGTBfòbia és una qüestió habitual, de forma preocupant és habitual. La Llei contra la LGTBfòbia tenia un període de desplegament d’un any a partir de la seva aprovació el mes d’octubre de l’any passat i encara resta fer el desplegament de forma àmplia de cara a fer possibles els drets de les persones LGTBI.

El compromís del govern de la Generalitat resta pendent i les entitats LGTBI expressen la seva demanda, una demanda central al moviment. Ara són els ajuntaments els que comencen a expressar-se en el mateix sentit. S’estan impulsant mocions per tal de reclamar el desenvolupament i implementació de la llei. En alguns municipis la demanda s’ha aprovat i s’ha fet una demanda explícita d’aplicació de la llei.

Els municipis també tenen competències i responsabilitat en la lluita contra la LGTBfòbia i s’està mostrant en el desenvolupament de polítiques i accions específiques en alguns. Des dels ajuntaments es lluita, es pot lluitar, s’ha de lluitar contra les agressions.

Teixint estratègies

03/12/2015

5080

La valoració de les jornades estatals LGTBI va ser entusiasta, però quins van ser els continguts? Com s’han teixit les estratègies d’actuació? S’han marcat línies comunes i prioritats polítiques? Els drets sexuals i reproductius s’han incorporat al debat del moviment amb força.

D’altra banda el debat sobre quines lleis necessita el col·lectiu per avançar en el reconeixement de drets ha estat, un cop més, present als debats

Tant l’avanç legislatiu en els drets del col·lectiu com la centralitat dels drets sexuals i reproductius van ser els àmbits que es van considerar importants i estratègics en l’acció política per als propers anys