Etiquetes Entrades etiquetades amb "lesbofòbia"

lesbofòbia

3609

Resum de l’entrega dels premis 17M que l’Observatori contra l’Homofòbia entrega cada any. Els guardonats són les regidories de Barcelona i Ripollet per les seves polítiques LGTB, Joan Pujol per la seva tasca de recerca en matèria del col·lectiu LGTB, l’entitat Comitè 1r de Desembre per la lluita contra el VIH-SIDA i a Gerardo Ariza per la lluita al carrer pel cas Juan Andrés Benítez. Al final de l’acte es va fer un homenatge a Kevin (Plutón) activista destacat LGTB i de la PAH que ens va deixar fa uns dies.

3942

Avui 17 de maig Dia Internacional contra l’homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia i la bifòbia cal tenir en compte tot el que ha passat en un any.
No es tracta només de parlar dels països que prohibeixen estimar una persona del mateix sexe o tenir una identitat de gènere diferent sinó de mirar-nos el melic una mica. Què ha passat a casa nostra?
Fa dos anys vàrem aprovar una llei pionera que resta per desenvolupar. Fa poc, molt poc, pocs mesos que tot just es comença a posar fil a l’agulla. La voluntat política que hi hagut per desenvolupar-la ha sigut poca, ara restem expectants a nous lideratges.
Fa 3 anys vam perdre Juan Andrés Benítez i els seus assassins confessos ni tan sols seran apartats del cos. Ja no es tracta de demostrar els fets sinó que els han reconegut i un pacte de passadís ha impedit el judici que els lliura de la presó i els manté a Mossos d’esquadra.
En tot aquest any han hagut diferents agressions lgtbifobes, denúncies de bullying a menors lgtbi, 113 denúncies. Però també hi hagut targetes sanitàries per als i les menors trans, municipis que estan desenvolupant plans per al col·lectiu i un nou impuls a la llei de garantia dels drets lgtb i contra la lgtbifòbia.
Fa uns anys miràvem cap al moviment dient “La teva por és la seva força” ara mirem cap a la societat i els diem “Les vostres fòbies no ens fan por”. Un altre 17 de maig, un altre any que cal afrontar, aquest cop amb més força, amb menys por!

5881

Mireia Mata és Directora d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya. Sota la seva responsabilitat queda l’Àrea per la no-discriminació de persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i el desplegament de la llei 11/2014 per a garantir els drets d’aquestes persones i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Ha estat regidora a l’ajuntament de Figueres, coordinadora dels Serveis Territorials de Joventut, responsable de l’Escola d’Administració Pública a Girona, Directora dels Serveis Territorials de Governació i Administracions Públiques a Girona.

L’Entrevista es va enregistrar al principi de la legislatura i és una col·laboració de La Independent, agència de notícies amb visió de gènere i idemTV.

4527

Ja fa dies que allò que passa en la vida de les persones refugiades que fugen de la guerra a Síria és un escàndol: criatures, homes, dones, persones grans, amb discapacitats… i persones LGTB que resten invisibles i que quan arriben, fugint de la violència, troben una Europa que els tanca les portes, les oportunitats i els tracta de forma indigna. UErgonya!

Fa uns dies que corre una notícia, unes imatges, un vídeo de dos homosexuals marroquís vexats, agredits, sagnant, exposats. Al Marroc l’homosexualitat està prohibida i les agressions es sovintegen, lluny de protegir les persones del col·lectiu el govern de Marroc, un dels aliats de la UE i de l’Estat espanyol, amenacen amb perseguir i castigar les persones del col·lectiu que vulguin venjar-se de les agressions patides. Tot i així les associacions de drets de la comunitat LGTB del Marroc surten al carrer i denuncien. Sense por!

Sense por i amb molta vergonya del que passa, del que deixen que passi. Sense por i amb vergonya de la manca de polítiques, la manca de sensibilitat, la priorització del mercat front als drets. La LGTBIfòbia no és cap broma, la patim al país (més de 50 agressions a Catalunya en els darrers catorze mesos segon l’Observatori contra l’Homofòbia) i veiem com la pateixen a altres països o persones que són com nosaltres i busquen refugi fugint de la violència. O com la pateixen aquelles i aquells que es visibilitzen i trenquen esquemes i lluiten contra les amenaces com ara la comunitat a Bangladesh.

Seguirem denunciant sense por i esperem que aviat poguem deixar de sentir vergonya.

Encara avui quan es parla de bruixes, es parla de maldat, de ser abjectes, de pocions miraculoses i sobretot de dones lletges i que vivien al marge d’una societat que les odiava. Encara avui tenim més literatura fantàstica que estudis rigorosos, la història oficial ho considera un tema anecdòtic i frívol.

Durant segles han estat perseguides, avui gairebé no sabem quantes dones van estar executades víctimes de la intolerància. Entre els segles XV i XVIII van ser legalment assassinades entre mig milió i tres milions de dones. Persecució que es va donar especialment en les “evolucionades” societats occidentals, Europa i les colònies americanes.

Un dels primers inquisidors que va raonar sobre la necessitat de perseguir-les va estar el predicador català Raimon de Penyafort, qui va demanar permís al Papa Alexandre IV. Però va estar Joan XXII el 1332 que va iniciar la persecució. Generalment van estar les autoritats locals les que més es van acarnissar amb elles. A casa nostra el va seguir l’inquisidor gironí Nicolau d’Eimerich, ell en el Directorium Inquisitorum les acusava de ser “servidores del dimoni”

A mitjans del segle XIV a les zones rurals catalanes s’inicien les persecucions, les acusacions poden ser de bruixeria o també d’heretgia. A Amer (La Selva) el 1427 va estar la primera execució de la qual es té constància, després van seguir moltes, encara avui no es coneix l’abast exacte de la persecució. Les primeres morien a la foguera, al segle XV abans de ser cremades les enforcaven.

Es tractava de dones que generalment defensaven una sexualitat lliure i sense lligams, podien viure soles o amb altres dones, eren alquimistes, perfumistes, dides o cuineres. Sabien d’anatomia, botànica, sexualitat, amor i reproducció, coneixien les plantes i les seves virtuts, amb coneixements que passaven de generació en generació. Eren un model que posava en dubte tant el poder patriarcal com a una medicina dominada per la superstició religiosa i incapaç de donar respostes a les malalties al posar per davant les seves creences. A poc a poc van apareixent estudis que ens mostren uns perfils més humans, però sense sexe. Per ells és clar, si no tenien marits o amants no tenien sexe.

En les actes de les seves condemnes, en alguna ocasió apareix el pecat de luxúria, rarament explicava més. Segurament es referien a relacions sexuals entre elles, d’haver intervingut home la referència hauria estat diferent.

Una acusació de bruixeria podia tenir orígens molt variats, tenim el cas de la Joana d’Arc, cremada en 1431, acusada de bruixeria i d’haver “vestit com a home“. Una dona que fugia de casa seva tenia moltes possibilitats d’acabar així. Jaume I no va acceptar els metges cristians, va rebre acusacions d’anar amb heretges i bruixes, sent amenaçat d’excomunió.

Han estat segles d’execucions i tortures contra dones sabies i lliures que van acabar amb una mort atroç, en moltes ocasions. La història les ha liquidat, deixant-les dins dels apartats del folklore o la literatura fantàstica. Silvia Federici denuncia que es tracta de: “Una indiferència que ronda la complicitat, ja que l’eliminació de les bruixes de les pàgines de la història ha contribuït a trivialitzar la seva eliminació física a la foguera“.

4320

Avui es portarà a terme a la plaça Sant Jaume una concentració de record a l’Alan i en la que es reclama el desplegament i aplicació de la llei per garantir els drets lgtbi i eradicar la lgtbifòbia, aprovada l’octubre del 2014 al Parlament de Catalunya, ara ja fa un any i 3 mesos.

Una demanda central: actuacions i protocol contra el bullying lgtbifòbic que acabi amb les situacions de discriminació i assetjament cap als i les adolescents LGTBI. Una reivindicació unànime: l’exercici dels drets i llibertats que la llei contempla i que ens dotes de ciutadania plena.

Aquest és el manifest reivindicatiu al qual diferents entitats i persones han anat donant suport públic els darrers dies.

“MANIFEST: ATUREM EL BULLYING PER LGTBIFÒBIA IMPLEMENTEM LA LLEI LGTBI! PLATAFORMA LGTBIcat. El passat 2 d’octubre de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 11/2014 per garantir els drets lgtbi i eradicar la lgtbifòbia. Aquesta llei pionera al món implementa diversos protocols i mesures per garantir els drets d’aquest col·lectiu, i per primera vegada a la història inclou un règim d’infraccions i sancions. La llei parteix del principi de NO DISCRIMINACIÓ per raó d’orientació sexual, identitat de gènere ,expressió de gènere i d’altres identitats plurisexuals. La llei dóna un mandat als poders públics perquè prenguin totes les mesures pertinents per prevenir la lgtbifòbia i combatre els casos d’agressions. Es tracta d’un marc legal que aborda tots els moments d’una persona lgtbi des del seu naixement fins a la seva mort, i tots els àmbits: públics, familiars i privats. L’any passat hi va haver 115 denúncies per lgtbIfòbia a Catalunya. Els àmbits d’incidència més importants van ser les agressions i vexacions, la vulneració dels drets sexuals i reproductius, l’assetjament a les xarxes socials i el bullying o assetjament escolar. Un dels sectors més vulnerables del col·lectiu lgtbi són, sense cap mena de dubte, els menors trans, que pateixen com si d’una epidèmia es tractés la violència lgtbifòbica en les seves diferents expressions. El bullying consisteix en l’assetjament constant a les escoles per mitjà d’agressions verbals i físiques a tota persona que és diferent. En els darrers anys han sortit a la llum pública diferents situacions d’assetjament escolar que han fet sonar totes les alarmes, sense que això hagi suposat que es dugui a terme un pla d’actuació ferm i contundent per treballar aquest problema a les aules. La lluita contra l’assetjament escolar afecta totes les esferes de la vida quotidiana, perquè ataca la integritat moral de les persones lgtbi, la seva dignitat i el dret a no ser discriminades. Les administracions públiques han de ser les que pilotin, d’acord amb les entitats, tots els mecanismes necessaris per fer front a aquesta greu vulneració de drets fonamentals. Davant el bullying gairebé sempre mirem cap a un altre cantó i moltes vegades menysvalorem els fets i banalitzem l’impacte que té en la salut de les seves víctimes. A Catalunya hem viscut diferents casos d’assetjament escolar que, malauradament, sempre s’han respost amb el mateix patró: canvi de centre per part de la víctima, impunitat absoluta per part dels agressors i manca d’activació de mecanismes per part de l’administració. L’any 2003 va sortir a la llum un dels primers casos d’assetjament a una menor lesbiana que va patir tota mena d’agressions a l’escola de Sabadell on estudiava. La víctima va haver de canviar d’escola i el procés judicial no va tenir en compte la dimensió de delicte d’odi i discriminació amb motivació homòfoba. El 2015 un noi de 14 anys de Girona va viure episodis d’assetjament a la seva escola sense que ens consti cap sanció als agressors per part de l’administració. També al Vallès un noi gai de 17 anys estaria patint un assetjament constant a conseqüència de la seva orientació sexual. Pel que fa al cas de l’Alan, aquest és, sens dubte, un cas paradigmàtic que mostra amb tota cruesa la dura realitat d’un menor trans en fase de construcció de la seva identitat de gènere. L’Alan va patir una immensa incomprensió i discriminació i va haver de canviar fins a tres vegades d’institut. La seva mort ens interpel·la a totes sobre la manca de recursos i moltes vegades de voluntat política per fer front a aquesta veritable epidèmia social, que és l’assetjament escolar. La llei contra la lgtbifòbia és molt contundent en abordar la violència lgtbi: “Art 12.6. S’ha de vetllar per la conscienciació i la prevenció de la violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, i oferir mecanismes als centres perquè detectin situacions de discriminació o exclusió de qualsevol persona per les dites raons. En aquest sentit, s’ha de promoure el desplegament efectiu de plans de convivència amb un èmfasi especial en les mesures de prevenció i d’actuació contra l’assetjament de què poden ésser objecte les persones LGBTI en el medi escolar.” El moviment LGTBI volem la implementació total i immediata de la llei 11/2014, d’acord amb les entitats lgtbi i donant una especial urgència als àmbits educatiu, sanitari, règim d’infraccions i sancions, drets sexuals i reproductius i Consell Nacional LGTBI. TENIM PRESSA. VOLEM FER EFECTIUS ELS NOSTRES DRETS I LLIBERTATS! Concentració organitzada per La Plataforma LGTBIcat ” Aturem Bullying per LGTBIfòbia. Implementem Llei LGTBI ” 27 Gener 19h Plç Sant Jaume de BCN.”

4868

Després d’uns mesos de negociacions, incerteses i tensions, els acords polítics han permès tenir nou govern a Catalunya. Aquest nou govern neix amb compromisos previs i gestos importants.

El gest: Dos dels consellers de govern són obertament gais. Ambdós casats amb la seva parella i, en un dels casos, amb una filla en comú. No se’n amaguen (podeu recuperar l’entrevista que IDEMTV vam fer al nou conseller de cultura, Santi Vila) i han expressat el seu compromís.

El compromís: La llei dels drets de les persones LGTB, aprovada l’octubre de 2014, ha de desenvolupar-se i aquesta és una demanda de tot el col·lectiu i una reivindicació que fa el moviment, el desenvolupament legislatiu per tal de combatre la LGTBfòbia.

Així s’obren perspectives, ara calen fets concrets i respostes.

La Rebeca és voluntària des de fa un any i mig, del grup de gent gran del Casal Lambda, Grup de Tardor. El seu paper és el de dinamitzadora amb un col·lectiu actiu i proactiu que ve, en part, de la militància de la lluita antifranquista i, també, de les activitats diferents de molts anys al Casal. Un grup de persones que han anat passant de la joventut i l’edat adulta a fer-se grans, i que tenen necessitats i inquietuds diferents i diverses.

La seva experiència ve des de les pràctiques durant els estudis i la seva dedicació professional a la gent gran, fet que l’ajuda a detectar les necessitats del grup i de les persones que el composen.

El paper del voluntariat al grup és de formar-ne part i atendre les demandes, sempre en coordinació amb l’entitat i des del compromís amb el col·lectiu.

El voluntariat amb la gent gran LGTB és un intercanvi d’experiències i, en el cas del grup de Tardor, una inacabable font d’inquietuds, vivències diverses i activitats que es desenvolupen dins del grup però que, també, es materialitzen en espais més informals.

4268

L’associació Tal Com Som, d’Osona, va fer un mural a Manlleu, a la comarca d’Osona. Els darrers dies ha aparegut amb pintades incíviques que mostren, a més, una clara agressió ideològica y LGTBfoba.

La LGTBfòbia es mostra, també a Osona. La llei pels drets de les persones LGTB i contra la LGTBfòbia és la garantia que cal seguir desenvolupant.

5080

La valoració de les jornades estatals LGTBI va ser entusiasta, però quins van ser els continguts? Com s’han teixit les estratègies d’actuació? S’han marcat línies comunes i prioritats polítiques? Els drets sexuals i reproductius s’han incorporat al debat del moviment amb força.

D’altra banda el debat sobre quines lleis necessita el col·lectiu per avançar en el reconeixement de drets ha estat, un cop més, present als debats

Tant l’avanç legislatiu en els drets del col·lectiu com la centralitat dels drets sexuals i reproductius van ser els àmbits que es van considerar importants i estratègics en l’acció política per als propers anys

LLIBRES DE L'ARMARI

5540
Montse Marcet, llibretera i artífex de Lectors al tren! (lectorsaltren.cat), ens presenta la sèrie “La maleta de la Montse”, en què ella mateixa ens...

ARTICLES D'OPINIÓ

4650
Finals d’abril primers de maig. Un any ja de la Trobada Europea de Famílies LGTB Catalunya 2012, organitzada per la FLG. Sembla mentida. Fa...