Des d’una perspectiva històrica, així resumeix Jordi Samsó l’evolució del voluntariat al moviment LGTB. Avui en dia les persones voluntàries formen part del panorama del moviment. Són imprescindibles per una part de les entitats, d’altres han preferit no oferir serveis . Aquest ha estat un debat llarg i necessari dins el moviment. Un moviment construit amb una voluntat clarament compromesa i reivindicativa.
Dolo Pulido va ser una de les primeres joves lesbianes visibles. Des del feminisme del ja desaparegut i pioner, grup de dones Eix Violeta. Creu que la represió va donar peu al moviment i amb clares diferencies vers l’actual
Eugeni Rodriguez, portaveu del FAGC apunta en la mateixa direcció, fent una análisis històrica del moviment des de la seva creació, primer del MELH i després del FAGC
Quim Roqueta va ser Secretari General de, la recentment desapareguda Coordinadora Gai Lesbiana una de les entitats amb més gruix de voluntaris i voluntàries, analitza així l’evolució del voluntariat al moviment.
Des del ja desaparegut Grup de Lesbianes Feministes, Marta Estella creu que el compromís militant és cabdal i imprescindible en la vertebració del moviment LGTB
Als inicis, la decisió d’acollir, o no, persones voluntàries dins del moviment, va crear un llarg debat amb implicacions i contradiccions politiques i personals importants, un debat que es manté durant la història del moviment en les formes organitzatives, malgrat se segeuix portant a terme una colaboració necessària i important al si del moviment.
Viure a l’armari sempre ha estat una possibilitat per a moltes persones del col·lectiu. A voltes, també ha estat una necessitat, durant el franquisme o a Rússia on lleis i lgtbfòbia van en la mateixa direcció és una manera de sobreviure. Tot i així, viure a l’armari provoca infelicitat, invisibilitat i lgtbfòbia interioritzada.
Si molts i moltes de nosaltres no haguéssim tingut referents clars que ens feien veure que no érem persones anormals ni monstres possiblement encara ho pensaríem. Moltes dones i homes LGTB han patit la lgtbfòbia social que no els permetia viure en el cos que realment eren, estimar a qui realment volien i han viscut a l’armari. Alguns i algunes, els que han interioritzat la lgtbfòbia, també l’han exercit contra la gent que era com ells, que era com elles, i això va provocar reaccions..
Durant anys el moviment LGTB dels països anglosaxons va impulsar l’outing com a mesura de pressió per a aquelles persones públiques que sent lesbianes, gais o bisexuals ho amagaven, impulsaven lleis discriminatòries o, simplement, no lluitaven contra elles. Aquesta pràctica va ser discutida, però també va donar els seus fruits. Moltes persones van decidir sortir de l’armari i donar la cara pel col·lectiu.
Tot i que han avançat les lleis, el reconeixement d’alguns drets segueix tancat i a molts països, ara ja 76, del món les persones LGTB són perseguides, empresonades o assassinades,massa sovint amb lleis lgtbfobes. A Rússia, han retirat un monument fet en honor del fundador d’Apple i això no hauria passat si Tim Cook, directiu de la companyia, no hagués sortit del seu armari i hagués dit obertament que era gai. Per a ell, molt possiblement, és més fàcil que per a les persones LGTB de Rússia, però el seu referent és important per la vida de moltes persones, per la resistència psíquica, per la supervivència.
Viure a l’armari fa mal, però si pots sortir sense problemes encara fa més que quan t’obliguen, perquè la teva invisibilitat és la força dels botxins de molts i moltes altres.
Fa uns dies, es va repassar en un acte, la importància de l’acció unitària i conjunta en la consecució de la nova llei de per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
Ha estat un camí llarg, liderat pel moviment, però en sintonia i complicitat amb àrees i persones de Govern, del Parlament, organitzacions polítiques… no sempre el consens era total però, finalment la llei ja és una realitat. Aprovada, com ja vam explicar el passat 2 d’octubre i que ja és vigent des de la seva publicació al DOGC el passat dia 18 d’octubre.
Així doncs, ja tenim la llei en vigor. Catalunya torna a recuperar el lideratge en els drets LGTB, però encara queda camí per fer. Aquesta llei, s’ha de desplegar i per això cal un reglament que també caldrà reclamar i consensuar. Per altra banda, la llei garanteix, però no acaba amb la violència i la discriminació LGTBfoba i, ha de ser el col·lectiu, hem de ser les persones LGTB les que amb la nostra visibilitat, la nostra denuncia i el suport social que posem sobre la taula que els drets no són només una llei, no són només un paper sinó que són un element imprescindible per al desenvolupament normal de la vida de les persones que estimem persones del mateix sexe, els dos sexes o som trans o intersexuals.
S’ha de dir que en qualsevol país normal, la llei hauria estat referència internacional. Si la llei fos francesa o alemanya tothom aplaudiria i correria a fer un aplicació al propi estat. Som un país sense estat i, lluny d’això, tot queda dins de casa. Creiem que hem de fer un gran exercici de pedagogia i, des de IDEMTV així ho exigim a aquest Govern.
La llibertat de viure i estimar és dona pel simple fet de ser humans i humanes i el que reclamem és poguer-ho fer. Les lleis magnes (l’Estatut la Constitució) ja reconeixien aquest dret, ara tenim una llei que ho avala i desenvolupa i, a més, sanciona aquells que discriminen.
Ja la tenim aquí, ja és una realitat. Fem-la nostra i defensem-la!
Aquest és el projecte del llibre “ I visqueren felices. Relats de lesbianes, raretes i desviades” un llibre que forma part d’un projecte de visibilització i la voluntat de dotar d’elements positius el fet de ser i sentir-se lesbiana o dona transgènere.
El projecte ha estat impulsat per Heura Marçal, Sònia Moll, Silvia Merino i Mercè Ventura, amb la voluntat de donar “happy end” a històries quotidianes de dones lesbianes i trans, quan els referents artístics, literaris, cinematogràfics i socials no són, massa sovint positius ni feliços.
L’inici del projecte va ser un concurs literari en el que els relats presentats havien de tenir un final feliç, fugint de les tragèdies que normalment es plantejaven: creació de la lesbicitat.
Carme Pollina, Bárbara Ramajo, Marta Pérez Sierra, Mariona Serrasolses, Anna Caballé, Laura Marbiol, Isabel Franc, Naila Vázquez… Són algunes de les autores de les obres publicades que tenen forma de relat, còmic , conte il·lustrat… i que curiosament no expliquen històries d’amor.
Amb aquest llibre es vol vertebrar un projecte de sensibilització i visibilitat que, ara ja s’està treballant, també, amb alumnes d’educació secundària. Un llibre per no perdre’s i un projecte ambiciós i positiu.
Catalunya s’ha convertit pionera en la defensa dels drets i llibertats de les persones LGTB després d’haver aprovat el passat 2 d’octubre la Llei pels drets de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i per l’eradicació de la lesbifòbia, homofòbia, bifòbia i transofòbia. Es tracta d’un fet històric, del qual probablement no en som encara suficientment conscients. Portem segles amb legislacions que castiguen el simple fet de no ser heterosexual: homosexual, transexual, bisexual, lesbiana, etc. I Catalunya hem canviat el paradigma fa poc més d’una setmana: el que castiguem, el que perseguim el que no està ben vist, el que és delicte és discriminar a les persones LGTB. És un gran canvi cultural, sense precedents. Un exemple a seguir a altres països, però també per altres col·lectius que pateixen discriminació. Una esperança per als membres del col·lectiu que viuen a països com Rússia o a molts dels estats africans o asiàtics. Els permet somiar en un futur millor, però no només somiar: els permet saber que unA societat sense LGTBfòbia és possible. I ens permet a nosaltres tenir els nostres drets i llibertats garantits. Ens permet no tenir por d’expressar la nostra afectivitat en públic i a ser tal com som arreu, si més no, del territori català.
El primer que s’ha de fer amb aquesta llei, més que en qualsevol altra, és donar-la a conèixer i explicar-la. Si les conseqüències de la discriminació de les persones LGTB són l’armari i l’ocultament, la visibilitat i els drets són la gran garantia. Difondre aquesta llei tindrà, de per si, un efecte normalitzador. I diem difondre, no fer propaganda. Aquesta no és una llei, com han dit membres del PP de propaganda homosexual (expressió amb la qual s’equiparen a règims tan LGTBfòbics com ara el rus) o de privilegis. No. No podem admetre aquesta tergiversació. La llei aprovada pel Parlament de Catalunya és de garantia dels drets i les llibertats d’un col·lectiu discriminat, com ara l’LGTB, i de polítiques actives per la eradicació de la marginació que pateix.
Una altra tasca és fer visible la LGTBfòbia que malauradament encara existeix com denunciàvem a l’editorial de la setmana passada LGTBfòbies visibles i invisibles. Fets tan quotidians com el bullying LGTBfòbic a escoles o a la feina, o a determinats ambients socials, són molt desconeguts per una majoria social que, en no veure-les, pot pensar que no existeixen. Ens queda pendent, per tant, un important paper denunciar la LGBTfòbia que encara existeix i usar la llei com a eina per a combatre-la. El moviment LGTB ja ha anunciat que romandrà vigilant per garantir el desplegament de la llei. Des d’IDEMTV, des de la nostra tasca periodística, també ho farem: informarem dels compliments i dels incompliments quan calgui. Volem que Catalunya siga un país pioner en aprovar una llei, però també en aplicar-la i, sobretot, en aconseguir que desaparesca la discriminació a les persones LGTB. Tenim les eines per assolir-ho, utilitzem-les!
Catalunya és, una vegada més, pionera en defensa dels drets del col·lectiu LGTB després d’aprovar una llei específica per la protecció dels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i en contra de la seua discriminació, el passat 2 d’octubre. Aquesta ha comptat amb els vots a favor de tots els grups polítics, excepte el Partit Popular i la posició contrària a alguns d’articles d’Unió Democràtica de Catalunya.
El PP fins i tot la va recórrer al Consell de Garanties Estatutàries per considerar-la, possiblement, inconstitucional, tot i que aquest organisme ha assenyalat que està d’acord amb la legislació vigent. Una llei que compta, per tant, amb un ampli consens polític i social. Una llei que té amb un precedent de proposta de llei amb la darrera legislatura del tripartit i que ha comptat, des del primer moment, amb l’impuls de l’esquerra parlamentària i el moviment LGTB. L’aprovació d’aquest text legal és un fet històric que no només beneficia al col·lectiu, sinó que és un pas endavant per a tota la societat i senta les bases d’una llibertat afectiva-sexual real i efectiva.
El moviment LGTB, agrupat a la Plataforma LGTB.cat, n’ha estat un dels principals promotors com també el moviment del VIH. Des del Govern, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, valora el treball i l’esforç de consens per part de les entitats i dels grups parlamentaris que ha millorat, al seu parer, el redactat inicial.
Ple íntegre al Parlament de Catalunya:
Des del moviment també se’n destaquen altres parts de la llei que permeten garantir els drets i llibertats de les persones LGTB. En el debat al Parlament el passat 2 d’octubre els diferents grups polítics van mostrar els seus arguments. Des dels favorables a la llei, se cita, com a argument, la resolució del passat 26 de setembre de l’ONU, en la qual insta als estats a aprovar legislacions específiques per combatre la LGTBfòbia. I, alhora, des dels partits polítics es destaca el consens assolit i l’aposta per la no discriminació i les polítiques d’acció positiva.
La diputada destaca, com han fet altres grups favorables a la llei, que encara avui hi ha més de 70 països al món on l’homosexualitat o la transsexualitat estan prohibides i fins i tot condemnades a la pena de mort, però també recorda dades de la Unió Europea extretes d’una enquesta de 2012.
En un punt intermedi se situa Unió Democràtica que va votar en contra d’alguns articles de la llei però va donar suport a d’altres. Finalment des del PP expliquen el seu vot contrari per motivacions ideològiques.
Tot i el que queda per recórrer, el camí iniciat per Catalunya contra la LGTBfòbia, de ben segur serà seguit per aquells països avançats que vulguen una societat justa, igualitària i sense discriminacions. Des de la plataforma LGTB.cat ressalten que el camí de la igualtat d’oportuntitats efectiva i els drets tot just acaba de començar i assenyalen que n’estaran vigilants per al desplegament i compliment de la llei.
Una llei que no pot oblidar la lluita de moltes persones i de molts anys i també el dolor que la LGTBfòbia ha deixat. Un record que des del moviment LGTB català s’ha tingut també per a la transsexual Sònia assassinada el 1991, i per a l’empresari Juan Andrés Benítez, mort al barri del Raval a Barcelona fa poc més d’un any.
Un viatge a través de les diferents etapes de la humanitat per veure com s’ha anat formant el discurs homofòbic.
Xerrada a càrrec de Leopold Estapé.
Activitat programada dins del Circuit Festival 2014.
Al món hi ha 77 països que prohibeixen, persegueixen i castiguen, inclús amb la pena de mort, les persones LGTB. A Iowa hi ha dues dones que han esperat 72 anys a fer-se visibles com a parella i aprofitar la llei que permet casar-se a les persones del mateix sexe per fer-ho.
72 anys estimant-se, en silenci. 72 anys convivint, treballant, viatjant, compartint… en silenci, mentre els drets de les persones LGTB avançaven o eren negats als Estats Units, on elles viuen, i arreu.
Dues dones, de 90 i 91 anys, Vivian i Alice, que han esperat 72 anys per sortir de l’armari i proclamar el seu amor.
72, una xifra plena d’amor. 77 una xifra carregada d’odi. Els drets del col·lectiu LGTB avancen però encara queda molt per fer. En 77 països del món també.
Hi ha moltes Vivian i Alice esperant poder estimar-se lliurement, sense haver d’amargar-se per por a la mort, la persecució social, les violacions terapèutiques. Hi ha molts Josep i Pere que volen mostrar el seu amor i casar-se, o no, però tenir el dret a fer-ho, triar lliurement. Moltes dones i homes trans que es troben empresonats en un cos que no els correspon i una societat que els expulsa i els maltracta.
Vivian i Alice ens mostren el triomf de l’amor per sobre d’aquest odi; s’han estimat per sobre de prohibicions i convencions socials i han sabut aprofitar el moment.
Vivim en un moment polític històric i apassionant. La societat catalana es mobilitza massivament per la independència de Catalunya i demana canvis en un sistema polític espanyol i català que mostra signes inequívocs d’esgotament i de no respondre a les necessitats de la ciutadania. En el referèndum del 9-N veurem si aquesta mobilització és majoritària o no, tot i que moltes enquestes pronostiquen la victòria del “Sí”. És la de l’11 de setembre una mobilització independentista, però, sobretot, democràtica, i “democratista” amb la idea d’aprofundir en el poder del poble. Volem votar! criden milers de catalans i és que fins el 80% vol votar, encara que siga per dir que “No” a la independència. En aquest context, el moviment LGTB català, organitzat al voltant de la Plataforma LGTB.cat, va donar suport a aquesta mobilització i demostrar el seu arrelament a una societat que vol votar.
La V, és de victòria, de via catalana i de votar. I victòria per al col·lectiu LGTB català és la consecució de la Llei pels Drets de les Persones LGTB i per l’eradicació de la LGTBfòbia. El moviment LGTB està a punt d’aconseguir-ho, d’aconseguir la nostra particular V. Ha estat una feina que des d’IDEMTV hem seguit de prop: una feina de lobby, de mobilització, de debat i de propostes. Tot i que una part important del partit del Govern, en un principi, no era partidari d’aquesta llei han estat els vots, la majoria parlamentària, la que ha permès tirar endavant aquesta llei. Més enllà de la V de l’11 de setembre, les persones LGTB tenim la nostra pròpia V, la nostra pròpia victòria que celebrar: el 2 d’octubre és el dia que es produeix la votació al Parlament que farà de Catalunya un país pioner en defensa dels drets del col·lectiu LGTB.
A més, IDEMTV comencem aquest setembre el nostre tercer any amb més ganes que mai i amb novetats que us anirem anunciant puntualment.
Com cada any, Circuit Festival organitza la seva festa més emblemàtica, el Water Park Day a Vilassar de Dalt, on milers de persones LGTB gaudeixen d’un dia de sol, música, aigua i festa.
Lluís Farré és el portaveu de l'Equip LGTB d'Amnistia Internacional Catalunya que està en funcionament desde principis del 2012. En aquest grup diferents activistes...
Anterior
