L’any 1993 es va descriminalitzar l’homosexualitat a Irlanda. Vint-i-dos anys després, un referèndum aprova de forma majoritària el matrimoni igualitari.

Irlanda, la catòlica, sempre acompanyada d’actituds conservadores en els seus governs ha mostrat que els canvis són possibles i que les conviccions religioses no tenen perquè negar drets, en aquest cas, el dret a estimar diferent i fer-ho legal en un matrimoni, un dret que no acaba amb la discriminació però que suposa un pas important en el reconeixement de drets.

Catalunya va ser pionera en les polítiques LGTB, tant a nivell municipal com nacional, en els organismes de participació del col·lectiu, en el lideratge internacional… un lideratge que ha anat perdent amb polítiques que han frenat el que el moviment LGTB reclamava. Una llei pionera semblava acabar amb aquest buit temporal, una llei que es desplega lentament, massa lentament per a moltes entitats i persones.

Ara, després de les eleccions municipals, moltes coses semblen poder canviar. Arriben noves persones, noves organitzacions i noves propostes que tenen molts reptes, entre ells els compromisos amb el col·lectiu LGTB. Temps de canvi, Irlanda com a mirall? Temps de reptes