Avui, 20 de novembre és el dia mundial de la Infància. Els i les menors de 18 anys queden protegits en el marc de reconeixement de drets de la Convenció dels drets de la infància, signada el 1989. En ella es reconeix el principi de no discriminació, “independentment de la raça, el color, el sexe, la llengua, la religió, l’opinió política o d’altra mena, l’origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, la incapacitat física, el naixement o qualsevol altra condició de l’infant, dels seus pares, o dels seus tutors legals”

És del tot evident que cap estat compleix aquesta convenció i es trepitgen els drets dels infants de forma constant. És evident que els nivells de compliment varien segons els estats, el règim polític i econòmic, la legislació… però també que inclús en els estats més avançats la vulneració de drets de les nenes i els nens és un fet.

L’àmbit de l’educació és un àmbit és importantíssim en la construcció de la societat del futur i, també, en la formació de ciutadanes i ciutadans amb criteri propi per exercir la seva llibertat i conviure en una societat respectuosa i diversa. Als països democràtics, dits del primer món, l’educació és un dels àmbits principals de la batalla ideològica del conservadorisme. És també, en l’àmbit educatiu, on es pateixen discriminacions dures, cruels… l’homofòbia a les escoles, el buylling homòfob, és una realitat que es mostra amb tota la seva duresa.

Els nens i les nenes que mostren algun tipus d’orientació homosexual o, simplement, se’ls suposa. O aquells i aquelles que tenen actituds pròpies d’un sexe diferent al del seu cos biològic. L’assetjament no és un fet exclusiu per a les persones homosexuals, però si que s’està destapant com una eina social discriminatòria efectiva per a aquelles persones que basen la seva societat en les desigualtats.

Fa uns mesos la FELGT va publicar un estudi en el que exposava que el 43% dels i les joves que patien buylling homòfob es plantejaven el suïcidi. Alguns anys abans entitats catalanes (Casal Lambda, AMPGIL, Sin vergüenza) van participar en un estudi amb joves de Barcelona on ja s’apuntava una situació alarmant així com la manca d’eines de detecció per al professorat i per a les famílies.

Les denúncies en els darrers anys han estat moltes, les evidències constants i els casos que, malauradament, s’han conegut han estat amb finals dramàtics, com el cas de suicidi de l’austríac Joel Horn, de 13 anys, o el nen cordovès, també de 13 anys que pateix assetjament homòfob en una escola salesiana i que ja ha redactat dues notes de suïcidi. Són alguns dels casos, poder els que ens han arribat pels mitjans però si ens capbussem en les xarxes socials els drames dels nens i nenes que pateixen les conseqüències de l’assetjament homòfob són experiències esfereïdores.

La convenció dels drets de la infància recull aspectes com la llibertat d’expressió, a l’article 13, o el dret a la protecció contra interferències arbitràries i atacs a l’article 16. Recull també la responsabilitat dels estats per a protegir l’infant contra totes les formes de violència a l’article 19 o en l’article 28 el dret a l’educació basat en la igualtat d’oportunitats. És evident que tots aquests drets es vulneren en els estats democràtics europeus i que no s’estan prenent mesures adequades, ans al contrari.

L’església catòlica és un dels principals actors socials que promociona l’homofòbia. Actualment, amb l’aprovació perr part del TC del matrimoni igualitari la jerarquia eclesiàstica ha elaborat una estratègia per tal de promocionar unaactitud que exclou les famílies LGTB i ha fet casus belli del tema. Tanmateix sectors conservadors i la pròpia jerarquia catòlica van treballar, colze a colze, per que s’exclogués (com així va fer el govern del Partit Popular) del currículum escolar l’assignatura d’Educació per a la ciutadania i aquells continguts de presentació de la diversitat social que ells consideraven com a “perniciosos”.

S’evidencia que les passes enrere afecten la vida de les persones i que molts dels infants no poden desenvolupar lliurement la seva personalitat ni tenir un desenvolupament físic, mental, espiritual, social i moral adequat per què no se’ls permet expressar-se, perquè no se’ls reconeix una orientació o una identitat sexual diferent a la marcada per un sistema dirigit per una interpretació moral catòlica d’uns pocs i que se segueixen patint casos d’assetjament a les escoles i instituts sense que això sembli que importi a algunes administracions públiques ni a l’església catòlica ni a alguns sectors benpensants de la societat.

Els drets dels infants es vulneren i l’assetjament homòfob és una clara i dramàtica realitat que provoca morts, depressions, baixa autoestima i ciutadanes i ciutadans que en el futur preferiran viure a l’armari per no patir les situacions que han viscut d’infants.

L’article 28 de la Convenció dels drets de la infància recull que “Els Estats membres han de prendre totes les mesures adequades per assegurar que la disciplina escolar sigui administrada de manera compatible amb la dignitat humana de l’infant”, així doncs calen eines per a les famílies i els i les professionals, cal formació en la diversitat, cal treballar socialment contra les discriminacions i la LGTBfòbia i cal desenvolupar una democràcia plena que respecti i faci respectar els drets elementals.