Viure a l’armari sempre ha estat una possibilitat per a moltes persones del col·lectiu. A voltes, també ha estat una necessitat, durant el franquisme o a Rússia on lleis i lgtbfòbia van en la mateixa direcció és una manera de sobreviure. Tot i així, viure a l’armari provoca infelicitat, invisibilitat i lgtbfòbia interioritzada.
Si molts i moltes de nosaltres no haguéssim tingut referents clars que ens feien veure que no érem persones anormals ni monstres possiblement encara ho pensaríem. Moltes dones i homes LGTB han patit la lgtbfòbia social que no els permetia viure en el cos que realment eren, estimar a qui realment volien i han viscut a l’armari. Alguns i algunes, els que han interioritzat la lgtbfòbia, també l’han exercit contra la gent que era com ells, que era com elles, i això va provocar reaccions..
Durant anys el moviment LGTB dels països anglosaxons va impulsar l’outing com a mesura de pressió per a aquelles persones públiques que sent lesbianes, gais o bisexuals ho amagaven, impulsaven lleis discriminatòries o, simplement, no lluitaven contra elles. Aquesta pràctica va ser discutida, però també va donar els seus fruits. Moltes persones van decidir sortir de l’armari i donar la cara pel col·lectiu.
Tot i que han avançat les lleis, el reconeixement d’alguns drets segueix tancat i a molts països, ara ja 76, del món les persones LGTB són perseguides, empresonades o assassinades,massa sovint amb lleis lgtbfobes. A Rússia, han retirat un monument fet en honor del fundador d’Apple i això no hauria passat si Tim Cook, directiu de la companyia, no hagués sortit del seu armari i hagués dit obertament que era gai. Per a ell, molt possiblement, és més fàcil que per a les persones LGTB de Rússia, però el seu referent és important per la vida de moltes persones, per la resistència psíquica, per la supervivència.
Viure a l’armari fa mal, però si pots sortir sense problemes encara fa més que quan t’obliguen, perquè la teva invisibilitat és la força dels botxins de molts i moltes altres.