Etiquetes Entrades etiquetades amb "gai"

gai

3067

Viure a l’armari sempre ha estat una possibilitat per a moltes persones del col·lectiu. A voltes, també ha estat una necessitat, durant el franquisme o a Rússia on lleis i lgtbfòbia van en la mateixa direcció és una manera de sobreviure. Tot i així, viure a l’armari provoca infelicitat, invisibilitat i lgtbfòbia interioritzada.

Si molts i moltes de nosaltres no haguéssim tingut referents clars que ens feien veure que no érem persones anormals ni monstres possiblement encara ho pensaríem. Moltes dones i homes LGTB han patit la lgtbfòbia social que no els permetia viure en el cos que realment eren, estimar a qui realment volien i han viscut a l’armari. Alguns i algunes, els que han interioritzat la lgtbfòbia, també l’han exercit contra la gent que era com ells, que era com elles, i això va provocar reaccions..

Durant anys el moviment LGTB dels països anglosaxons va impulsar l’outing com a mesura de pressió per a aquelles persones públiques que sent lesbianes, gais o bisexuals ho amagaven, impulsaven lleis discriminatòries o, simplement, no lluitaven contra elles. Aquesta pràctica va ser discutida, però també va donar els seus fruits. Moltes persones van decidir sortir de l’armari i donar la cara pel col·lectiu.

Tot i que han avançat les lleis, el reconeixement d’alguns drets segueix tancat i a molts països, ara ja 76, del món les persones LGTB són perseguides, empresonades o assassinades,massa sovint amb lleis lgtbfobes. A Rússia, han retirat un monument fet en honor del fundador d’Apple i això no hauria passat si Tim Cook, directiu de la companyia, no hagués sortit del seu armari i hagués dit obertament que era gai. Per a ell, molt possiblement, és més fàcil que per a les persones LGTB de Rússia, però el seu referent és important per la vida de moltes persones, per la resistència psíquica, per la supervivència.

Viure a l’armari fa mal, però si pots sortir sense problemes encara fa més que quan t’obliguen, perquè la teva invisibilitat és la força dels botxins de molts i moltes altres.

3860

La LGTBfòbia és una malaltia social: s’odia i agredeix a algú (físicament, emocionalment o psicològicament) perquè estima a algú del seu mateix sexe o perquè discrepa del sistema de gènere. Una de tantes malalties socials com ara el masclisme, el racisme o l’especisme. Una malaltia per a la qual n’hem obtingut la “vacuna” legal recentment a Catalunya. Ja tenim la La Llei per garantir els drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals i per a Eradicar l’Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia. Una eina que sens dubte ajudarà a millorar la vida de les persones LGTB i augmentar la visibilitat del col·lectiu.

Ara, però, necessitem, a més, la complicitat de la societat per aplicar-la, per desenvolupar-la. Necessitem LGTBfília. Que la societat ens estime i ens defense quan es vulneren els nostres drets: callar davant d’un cas d’LGTBfòbia és LGTBfòbia. No existeix la neutralitat. Conceptes com solidaritat, drets humans i justícia social són clau per aconseguir eradicar la LGTBfòbia. Per això volem destacar un cas que ha corregut per les xarxes socials: als Estats Units un home agredeix un gai després d’increpar-lo per la seua sexualitat, i la gent del seu voltant redueix l’agressor quan intenta fugir per la qual cosa va poder ser capturat per la policia i serà investigat per aquest delicte d’odi. http://www.empresasgayfriendly.com/noticias/viral-el-video-donde-un-gay-es-protegido-por-los-ciudadanos-de-un-ataque-homofobo-000210 Aquesta reacció és la que s’ha d’esperar davant d’un cas de LGTBfòbia si volem considerar que com a societat l’hem superada. Resulta vertaderament emotiu, encoratjador i empoderador veure’t recolzat per la societat, dels teus iguals, davant d’una discriminació. I indica el grau de maduresa i de justícia social en què viu una determinada societat perquè va més enllà de l’individualisme.

En realitat aquesta reacció, la solidaritat i el suport social a les víctimes, hauria de ser la que es produeix davant de qualsevol cas d’agressió o discriminació que la ràbia o l’odi social centra en determinats col·lectius als quals estigmatitza. Per això el proper objectiu com a moviment proposem que siga la LGTBfília, que ens estimem, que ens defensen, que ens tinguen empatia. El proper pas ha de ser fer dels drets del col·lectiu els drets de tota la societat, que la ciutadania els senta com propis i, per tant, que no callen davant la LGTBfóbia.

3628

Fa uns dies, es va repassar en un acte, la importància de l’acció unitària i conjunta en la consecució de la nova llei de per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Ha estat un camí llarg, liderat pel moviment, però en sintonia i complicitat amb àrees i persones de Govern, del Parlament, organitzacions polítiques… no sempre el consens era total però, finalment la llei ja és una realitat. Aprovada, com ja vam explicar el passat 2 d’octubre i que ja és vigent des de la seva publicació al DOGC el passat dia 18 d’octubre.

Així doncs, ja tenim la llei en vigor. Catalunya torna a recuperar el lideratge en els drets LGTB, però encara queda camí per fer. Aquesta llei, s’ha de desplegar i per això cal un reglament que també caldrà reclamar i consensuar. Per altra banda, la llei garanteix, però no acaba amb la violència i la discriminació LGTBfoba i, ha de ser el col·lectiu, hem de ser les persones LGTB les que amb la nostra visibilitat, la nostra denuncia i el suport social que posem sobre la taula que els drets no són només una llei, no són només un paper sinó que són un element imprescindible per al desenvolupament normal de la vida de les persones que estimem persones del mateix sexe, els dos sexes o som trans o intersexuals.

S’ha de dir que en qualsevol país normal, la llei hauria estat referència internacional. Si la llei fos francesa o alemanya tothom aplaudiria i correria a fer un aplicació al propi estat. Som un país sense estat i, lluny d’això, tot queda dins de casa. Creiem que hem de fer un gran exercici de pedagogia i, des de IDEMTV així ho exigim a aquest Govern.

La llibertat de viure i estimar és dona pel simple fet de ser humans i humanes i el que reclamem és poguer-ho fer. Les lleis magnes (l’Estatut la Constitució) ja reconeixien aquest dret, ara tenim una llei que ho avala i desenvolupa i, a més, sanciona aquells que discriminen.

Ja la tenim aquí, ja és una realitat. Fem-la nostra i defensem-la!

3285

Vivim en un moment polític històric i apassionant. La societat catalana es mobilitza massivament per la independència de Catalunya i demana canvis en un sistema polític espanyol i català que mostra signes inequívocs d’esgotament i de no respondre a les necessitats de la ciutadania. En el referèndum del 9-N veurem si aquesta mobilització és majoritària o no, tot i que moltes enquestes pronostiquen la victòria del “Sí”. És la de l’11 de setembre una mobilització independentista, però, sobretot, democràtica, i “democratista” amb la idea d’aprofundir en el poder del poble. Volem votar! criden milers de catalans i és que fins el 80% vol votar, encara que siga per dir que “No” a la independència. En aquest context, el moviment LGTB català, organitzat al voltant de la Plataforma LGTB.cat, va donar suport a aquesta mobilització i demostrar el seu arrelament a una societat que vol votar.

La V, és de victòria, de via catalana i de votar. I victòria per al col·lectiu LGTB català és la consecució de la Llei pels Drets de les Persones LGTB i per l’eradicació de la LGTBfòbia. El moviment LGTB està a punt d’aconseguir-ho, d’aconseguir la nostra particular V. Ha estat una feina que des d’IDEMTV hem seguit de prop: una feina de lobby, de mobilització, de debat i de propostes. Tot i que una part important del partit del Govern, en un principi, no era partidari d’aquesta llei han estat els vots, la majoria parlamentària, la que ha permès tirar endavant aquesta llei. Més enllà de la V de l’11 de setembre, les persones LGTB tenim la nostra pròpia V, la nostra pròpia victòria que celebrar: el 2 d’octubre és el dia que es produeix la votació al Parlament que farà de Catalunya un país pioner en defensa dels drets del col·lectiu LGTB.

A més, IDEMTV comencem aquest setembre el nostre tercer any amb més ganes que mai i amb novetats que us anirem anunciant puntualment.

4855

The Chanclettes van estrenar Multi-medias, la seua primera obra al Cafè Teatre Llantiol, fa ja vint anys amb la qual van crear un nou gènere: el túrmix-playback. Es tracta d’una barreja de teatre, cabaret, humor i mala llet i playback amb música i coreografies. Elaboren els seus guions a partir de talls d’àudio de continguts audiovisuals procedents de mitjans de comunicació o de pel·lícules. Amb #Deputucool, que estarà durant tot el mes d’agost en la sala El Molino de Barcelona, The Chanclettees celebren el seu vinté aniversari.

 

 

L’espectacle també conté crítica política en un context com l’actual de crisi i canvi de model de país.

#Deputucool és un espectacle interactiu que fa participar molt al públic el contingut del qual és plenament nou, excepte el clip fet amb motiu d’“Envàs on vas” que forma part de l’obra. No es tracta, per tant, d’un recopilatori, com si que van fer al 15é aniversari. D’altra banda, l’elecció d’El Molino no és casual, es tracta d’un espai emblemàtic.

Josep Maria Portavella, membre fundador de The Chanclettes, té clars els motius pels quals s’ha d’anar a veure la seua obra que a cada funció declara exhaurides les entrades.

3705

Com cada any, Circuit Festival organitza la seva festa més emblemàtica, el Water Park Day a Vilassar de Dalt, on milers de persones LGTB gaudeixen d’un dia de sol, música, aigua i festa.

 

 

3643

La LGTBfòbia arriba a límits insospitats de surrealisme. Putin, en la seva febre discriminatòria, ha titllat d’agent estranger el col•lectiu “Coming Out” de Sant Petersburg, una associació LGTB que, de forma valenta, està lluitant pels drets del col•lectiu.

L’ex membre del KGB i, ara, President de Rússia utilitza un llenguatge propi de la guerra freda o de pel·lícules de James Bond per seguir perseguint, discriminant i reprimint les persones LGTB. La seva política clarament LGTBfoba té greus conseqüències físiques i psicològiques sobre les persones LGTB i promou les agressions de membres de l’extrema dreta russa.

S’han portat a terme en els darrers mesos atacs bestials i persecucions a membres del col·lectiu, el President Putin amb la seva política discriminatòria i la seva fòbia persecutòria afavoreix que les agressions creixin.

S’ataca, clarament, la llibertat del col·lectiu i amb l’anunci de què Coming Out “Serà controlada de prop per tal de mantenir l’ordre” també la llibertat d’expressió per reivindicar els drets del col·lectiu i combatre les discriminacions i els atacs.

3948

Entre el 6 i el 17 d’agost Barcelona acollirà la setena edició de Circuit Festival 2014 la major trobada de turisme vacacional per gais i lesbianes del món. Aquest any l’esdeveniment, organitzat per Matinée Group, proposa més de 22 festes i 15 activitats diürnes relacionades amb la cultura, l’art, els esports i l’activisme LGTB. El Girlie Circuit, que se celebra del 12 al 17 d’agost, està dedicat específicament a les dones amb una oferta especial d’oci i cultura per a elles.

 

 

Circuit l’any passat va aconseguir reunir a més de 71.000 persones, una dada que duplica les 35.000 de la primera edició en 2008. Si bé, l’espanyola és la nacionalitat que aporta major percentatge d’assistents, el 19 %, Circuit és un esdeveniment amb marcat caràcter internacional. Més d’un 80% dels participants són persones estrangeres vingudes de països com Brasil, Estats Units, Austràlia, Israel, Regne Unit, França o Itàlia. El perfil de les persones assistents és clarament masculí, més d’un 86% d’homes. Es tracta d’homes gais d’entre 20 i 45 anys, de classe mitjana-alta, amb estudis superiors, professional qualificat i amb un elevat poder adquisitiu.

Circuit suposa una injecció econòmica de més de 100 milions d’euros per a la ciutat de Barcelona i compta amb el suport amb 9 patrocinadors oficials i 21 col·laboradors. A més, el festival desenvolupa un pla de responsabilitat social que treballa tres grans àrees: Salut, Divulgació i Cultura. El pla es desenvolupa a partir de campanyes de divulgació i del seu programa cultural i d’activitats que inclou xerrades, debats, presentacions i vetllades literàries, exposicions d’art, cicles documentals, tallers i activitats esportives.

3209

EDITORIAL

No actuar en contextos que es pateix LGTBfòbia és connivència i col·laboració. La inacció ha de tenir un preu i això és el que ens diu la recent sentència que ha imposat una multa de 51.000 euros a una escola de Cerdanyola del Vallès per no haver abordat una situació de discriminació. És una sentència i un precedent important que ens diu, li diu a la societat sencera, que no es pot ser indiferent a la LGTBfòbia. I menys en un àmbit tan important com l’escola que és on s’educa en valors a les properes generacions. Els nostres polítics i les nostres polítiques tenen la gran responsabilitat d’evitar que una situació com la que s’ha produït a Cerdanyola es repeteixi. La Llei contra la LGTBfòbia que aprovarà el Parlament català, i que només està pendent del recurs del PP al Consell de Garanties Estatutàries, va també en aquest camí, en el de la prevenció.

No és només, però, cosa dels polítics i les polítiques, la ciutadania també podem fer molt contra la LGTBfòbia, no podem quedar-nos callats: ni el professorat, ni pares i mares, ni l’alumnat. Amb tot, són els educadors i les educadores els i les que tenen major responsabilitat. La sentència acusa a l’escola de minimitzar i fins i tot ignorar la situació de discriminació que va patir l’adolescent que va estar prop de 900 dies en tractament per un trastorn adaptatiu, amb ansietat i depressió. És un patró que es repeteix: ignorar la discriminació i minimitzar les queixes de la víctima quan no culpabilitzar-la amb les terribles conseqüències emocionals que això té.

Tot i això, el reconeixement judicial no és suficient. Necessitem que l’administració s’implique en la lluita contra la LGTBfòbia a l’escola per evitar que siga un espai insegur per a les criatures LGTB, com afirmava Esther Nolla en una entrevista per a IDEMTV. Necessitem eines per poder abordar situacions com aquesta d’ofici, i que hi hagi mecanismes per si un professor o professora o el director o directora del centre no actua. Necessitem un professorat format per prevenir la LGTBfòbia i abordar la diversitat afectivo-sexual, però també reglaments interns que penalitzen la inacció. Necessitem la col·laboració dels pares i mares de l’alumnat. Per això felicitem al moviment LGTB pel gran èxit que suposa la propera aprovació al Parlament català de la Llei pels drets de les persones LGTB perquè es puguen garantir de forma efectiva els nostres drets i llibertats.

3680

La 19a Mostra de Cinema LGTB, Fire!!, que acosta les darreres novetats en cinema independent de temàtica LGTB al públic barceloní, ha dedicat el seu espot i l’edició a homenatjar al cantant David Bowie en un context d’important creixement en públic i activitats.
El Fire!! té cada cop més públic, espera superar enguany els 6000 assistents quan l’edició anterior va arribar als 5.000. Ha passat a projectar 41 títols -front els 24 de l’any passat-, dels quals 14 són estrenes. L’esdeveniment, que finalitza el proper 13 de juliol, ha comptat amb una prèvia de gairebé una setmana amb projeccions al Raval, i activitats paral·leles més enllà del cinema com concerts i presentacions de llibres.

 

 

La mostra de cinema LGTB estén la seva activitat també als barris de Sants en col·laboració amb la nova sala independent, Zumzeig, i al barri de Sant Pere, amb l’espectacle Trans-Art Cabaret. També s’han associat amb el Fire!! el Festival de Cinema de Sant Sebastià i el Festival Queer de Lisboa i la plataforma online Filmin que posa a disposició dels espectadors els millors títols de la present i anteriors mostres. Per a l’any proper, està en projecte que el festival arribi a València, a Sitges i a Girona, encara que aquest any ja ha tingut una primera extensió a Terrassa. El festival està organitzat per una de les entitats històriques del moviment LGTB català, el Casal Lambda, que va ser fundat el 1976 a Barcelona.

Des d’IDEMTV, us animem a anar a veure aquest esdeveniment de cinema LGTB de Barcelona, teniu fins el 13 de juliol i té títols molt recomanables. El Fire!! malgrat el seu caire lúdic tanbé té una important càrrega reivindicativa que ens transmetia el seu director al discurs d’inauguració.

LLIBRES DE L'ARMARI

8318
Fina Birulés és professora de filosofia a la Universitat de Barcelona i ha centrat la seva tasca investigadora, entre altres, en qüestions de teoria...

ARTICLES D'OPINIÓ

17272
Que la diversitat familiar és un fet ho sabem, i no cal gastar gaire energia en intentar demostrar-ho. El que sí que podem fer...