Leopold Estapé és voluntari de la Coordinadora LGTB de Catalunya i Vicepresident de Gais Positius. Al 2009 va organitzar amb Circiut Festival l’exposició “Les relacions homosexuals a través de la història” i a l’any següent, amb motiu del 30è aniversari del primer cas de sida, l’exposició “VIH en positiu”. Paral·lelament i amb els materials recopilats va endegar el bloc L’Armari Obert.
El proper diumenge 17 de febrer Equador celebra unes eleccions generals en les quals els drets LGTB estan sent presents en campanya. Segons informen els grups LGTBI equatorians hi ha tres dels vuit candidats a presidents que estan a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe. Fins a sis estan disposats a defensar la llibertat sexual, però dos són manifestament homofòbics. El candidat favorit, Rafael Correa, que compta amb al voltant del 50% d’intenció de vot i que es defineix com a catòlic progressista, ha manifestat que no està a favor del matrimoni entre homosexuals però ha assegurat que defensarà els drets del col·lectiu. En aquest sentit, Correa se situaria tercer en el rànquing de candidats a favor de la llibertat sexual elaborat per entitats LGTBI d’aquell país. També hi ha algún candidat obertament LGTBI entre les llistes més favorables al col·lectiu. Cal recordar que el passat novembre el col·lectiu Igualdad de derechos ya, va publicar un comunicat en el qual instava a les formacions polítiques equatorianes a fer “un pronunciament públic de les seues propostes d’acció per la no discriminació de la diversitat sexual al país” i perquè donessin a “conèixer les seves propostas de polítiques públiques d’inclusió”.
Procediment un candidat per homofòbia
Un dels candidats més bel·ligerantment homofòbics és Nelson Zavala, un mossèn evangèlic, que només té un 1% d’intenció de vot però que genera molta polèmica amb les seves declaracions. En aquestes ha afirmat que l’homosexualitat és un trastorn sever de conducta i ha apostat per les teràpies antihomosexuals per “convertir-los” a l’heterosexualitat. Els grups LGTBI equatorians no van tardar en presentar una protesta davant del Consejo Nacional Electoral. L’organisme va advertir el candidat per a que rectifiqués, tot i que Zavala es va reafirmar en la seua posició homofòbica. La institució electoral ha obert un procediment contra el Zavala i diumenge passat va remetre el cas al Tribunal Contencioso Electoral. Aquest fet ha estat viscut com tot un èxit per part de la comunitat LGTBI d’aquell país.
La immensa quantitat d’informació que el moviment LGTB genera, així com les creadores i creadors, estudis, publicacions específiques… solen ser el centre de projectes de recerca o arxiu. Fa poc temps ha nascut un nou projecte, al barri de Sants de Barcelona, que té per objectiu ser un centre de documentació LBTGIQ: el Fons documental feminista/lgtbi/queer
Aquest projecte sorgeix de la iniciativa d’un grup de veïnes i veïns de Sants, que es proposa anar bastint un fons de referència pel que fa a continguts relacionats amb els feminismes, les sexualitats, els moviments LGTBI i la teoria Queer.
El projecte, que es va presentar el passat mes de desembre, té per objectiu difondre coneixement i producció teòrica al voltant d’aquestes temàtiques, afavorint la reflexió i la transformació social, alhora que aglutinar material produït per col·lectius i moviments vinculats a aquest camp i que sovint es queda atrapat en àmbits de circulació reduïts. A més, es vol fomentar espais de trobada, intercanvi i transmissió de coneixement, tot organitzant periòdicament presentacions de llibres, debats, cine-fòrums, etc.
El contingut del fons vol ser ampli i abastar diferents gèneres i temàtiques vinculats a qüestions feministes/lgtbi/queer, com ara: Literatura: novel·les, poesia, teatre, literatura infantil, Art, Teoria política, filosòfica i literària, Història, Ciències socials, relacions laborals, salut pública, etc… en tot tipus de materials i suports des de llibres, material audiovisual, estudis de recerca i tot tipus de documents
El fons vol ser un nou espai de referència i es porta a terme en col·laboració amb la biblioteca de Can Batlló, on es crearà un arxiu virtual i es recaptaran i gestionaran els diferents recursos per dur a terme el projecte.
Després del pacte d’estabilitat parlamentària del govern de Catalunya signat i presentat per Artur Mas i Oriol Junqueras avui es portarà a terme el ple d’investidura del nou President de la Generalitat. L’acord a que han arribat CiU i ERC té 7 punts bàsics i 3 annexos en els que es despleguen les propostes pactades.
En aquest sentit, cal destacar que les diferents forces polítiques van signar un document en el que les entitats LGTB de Catalunya els reclamaven un el compromís per a assolir una llei específica contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Les forces parlamentàries signants van ser ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP i CiU, tot i no signar el compromís conjunt, va signar un acord diferenciat en el qual es comprometia a legislar contra l’homofòbia donat que no creia en la necessitat d’una llei específica. Només dos grups parlamentaris (Ciutadans i PP) resten al marge d’aquest acord.
En la nostra editorial de valoració dels resultats electorals destacàvem:
“Les diferents propostes programàtiques han recollit les diferents sensibilitats i compromisos dels partits en l’àmbit LGTB, però va ser a partir de l’exigència de les principals entitats LGTB que la majoria de les candidatures van signar un compromís per l’aprovació d’una llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia”
I en aquest sentit les entitats LGTB han tornat a reclamar que la llei contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia és una necessitat i una prioritat del col·lectiu. En una carta conjunta (signada per Casal Lambda, Coordinadora de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, Front d’Alliberament Gai de Catalunya i Famílies Lesbianes i Gais) dirigida als presidents dels diferents grups parlamentaris, signants de l’acord electoral,es reclama:
“que el compromís que vàreu adquirir amb nosaltres pugui ser present i el tingueu en compte en les vostres intervencions al debat d’investidura, on entenem que cada grup parlamentari fixarà les seves prioritats de legislatura. Òbviament, el que us sol·licitem no ha d’anar en detriment d’altres propostes que en el moment de dificultats que passa el nostre país, són necessàries, sinó obligades, d’afrontar com a grans reptes de present i futur”
En la darrera legislatura del Pacte catalanista i d’esquerres (PSC-ERC-ICV-EUiA) es va deixar redactat un document amb una proposta legislativa concreta, fruit d’un procés de participació llarg i ampli i que no ha estat aprovada. Cal destacar que en el pacte d’estabilitat al Parlament signat per CiU i ERC en cap dels punts es recull la proposta d’aprovació del text.
Les quatre entitats signants del comunicat que reclama l’aprovació de la llei demanen als diputats i diputades del Parlament el compliment dels acord electorals i l’esforç per a eradicar l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia:
“per poder celebrar d’aquí un any, tal i com vàrem demanar, l’aprovació d’aquesta norma que ha de vetllar per un tracte no discriminatori vers les persones del nostre col·lectiu i actuar en contra d’aquells que promoguin actituds i fets homòfobs”
L’Assemblée Nationale francesa en el debat sobre l’obertura del matrimoni per a parelles del mateix sexe, està portant a terme una sèrie de treballs i compareixences en la comissió de lleis constitucionals, de la legislació i de l’administració general de la República, i en el marc de la comissió de treball sobre el projecte de llei. Ahir, dijous 29 de novembre es va portar a terme una de les compareixences previstes sobre el panorama europeu.
NELFA (Network of European LGBT Families Associations) la xarxa europea d’associacions de famílies LGTB, va ser ahir la representant del col·lectiu per a desenvolupar les raons de la necessitat de reconeixement del matrimoni igualitari. Elisabet Vendrell, expresidenta de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais va parlar en nom de NELFA, acompanyada d’altres membres de la xarxa, Angelo Berbotto i Luis Amorim.
Elisabet Vendrell va exposar la situació de les famílies homoparentals a Catalunya i l’Estat espanyol. Angelo Berbotto va exposar la situació a Itàlia i el Regne Unit. Luis Amorim va presentar la situació a Bèlgica i Portugal. En la compareixença van ser acompanyats per Evelyn Paradis, directora executiva d’ILGA-Europa (International Lesbian & Gai Association).
Elisabet Vendrell va exposar àmpliament la situació de les famílies homoparentals, tot destacant la discriminació de les persones LGTB:
“La nostra orientació sexual no ha causat dany o dubte sobre la nostra existència, la societat s’ocupava prou d’enviar-nos un missatge clar: si tu ets una lesbiana mai seràs mare i esposa. No podíem tenir una família com ho havien fet els altres. Nosaltres no teníem accés a la maternitati a més qualsevol relació o situació familiar era il·legal i, per tant, érem marginats i vulnerables per la manca de reconeixement i protecció”
Vendrell va voler destacar la importància dels canvis legislatius per al reconeixement de l’adopció i el matrimoni igualitari fent un breu relat dels avenços i com això afectava directament sobre la vida i benestar de les famílies homoparentals:
“L’any 2005 va ser un moment de gran transcendència política i històrica, no només per a les famílies homosexuals i les lesbianes, sinó per a tota la societat. Espanya va fer un pas important cap a la plena igualtat de drets i la llibertat de les persones. Va aprovar l’obertura del matrimoni a gais i lesbianes amb els mateixos drets i obligacions que els matrimonis heterosexuals. Els nens i nenes a casa tenen dues mares o pares, infants que han estat desitjats en un projecte parental d’una parella gai o lesbiana, que han estat desitjats i esperats per dos persones adultes que els estimava fins i tot abansdel seu naixement i després del part fora de la família: una escola, al districte, en termes de salut… ja no era només una mare o pare legal”
En la seva compareixença la NELFA va destacar la necessitat de protegir els infants de famílies homoparentals, a partir del reconeixement legal de pares i mares. Van defensar el matrimoni igualitari com a necessari per a aquesta protecció, però no com a única mesura. Tot encoratjant els legisladors i legisladores franceses a comprometre’s en la seva aprovació. Vendrell, en aquest sentit, va explicitar:
“És en aquest sentit que nosaltres, les famílies lesbianes i gais, creiem que no és suficient que dos adults del mateix sexe tinguin dret a contraure matrimoni. El més important és la protecció dels infants. I els infants que ja existeixen a França, i continuaràn existint amb o sense supervisió. Europa, França, no pot deixar fills i filles sense protegir per l’orientació sexual dels seus pares o mares. Els nostres fills són ciutadans de ple dret i mereixen viure gaudint de tots els drets i deures com tots els ciutadans. Ens impedeixen prendre les nostres responsabilitats com a pares i mares cap a ells i davant la llei és una injustícia infligida principalment als infants. El segle XXI, a França, a Europa, és incomprensible i inacceptable. Animoa França per aprovar el matrimoni igualitari per millorar la protecció d’aquests infants”.
A partir d’ara l’Assemblea Nacional francesa seguirà un temps els seus treballs i les seves deliberacions per l’ordenació legal del matrimoni LGBT, la veu de les entitats LGTB europees ha estat present en aquest debat.
EDITORIAL
IDEMTV ha seguit amb interès la campanya electoral. És per això que un cop realitzades les eleccions al Parlament i, amb uns resultats que poca gent preveia, volem fer una anàlisi i emetre opinió.
Les diferents propostes programàtiques han recollit les diferents sensibilitats i compromisos dels partits en l’àmbit LGTB, però va ser a partir de l’exigència de les principals entitats LGTB que la majoria de les candidatures van signar un compromís per l’aprovació d’una llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia.
Aquesta llei, com ja vam informar, va ser elaborada i consensuada en amplis processos participatius l’any 2010 però no va ser aprovada pel Govern, en aquell moment, ni s’ha traslladat mai al Parlament. Ara, la nova composició del Parlament afavoreix el compromís de tirar endavant aquesta llei.
El compromís exigit per la Coordinadora LGTB de Catalunya, el Casal Lambda, l’associació de Famílies Lesbianes i Gais, i el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, va ser signat per: ERC, PSC, IC-V-EUIA, CUP i SI (que aquest cop es queda sense representació parlamentària), mentre que CiU, sense arribar a signar-lo, va presentar un compromís específic d’aprovar una llei, però amb matisos a la demanda de les entitats. Així doncs el compromís d’aprovar una llei ja elaborada el sustenten 57 diputats i diputades, als quals se sumen 50 diputats i diputades de CiU que també tenen el compromís de fer-ho. Val a dir que hi ha més diputats i diputades (57) a favor de la llei específica que no pas per una llei genèrica com proposa CiU (50). Només dues forces del nou Parlament PP i C’s queden al marge, d’entrada, d’aquest compromís electoral donat que no van signar el document ni van expressar la seva intenció de donar suport a la llei. Podeu trobar el compromís específic de les diferents forces polítiques en les entrevistes electorals que vam realitzar durant la campanya.
La nova legislatura obre noves perspectives en molts àmbits, la llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia, és una demanda i una necessitat i les forces polítiques parlamentàries que hi donen suport, amb matisos o sense, tenen la proposta elaborada sobre la taula. Aquest és un dels reptes, aquesta una de les exigències, aquest un dels compromisos. Des d’IDEMTV serem amatents al seu compliment, també és el nostre compromís!
El passat 15 de novembre es va publicar un dictamen que ha elaborat el Consell Econòmic i Social Europeu (CESE) sota el títol: “Drets dels grups vulnerables en el lloc de treball i, en particular, les qüestions de discriminació basada en l’orientació sexual”.
Per al col·lectiu LGTB l’àmbit laboral és un àmbit en el que es desenvolupen discriminacions greus i ens convertim en persones altament vulnerables. De fet, les diferents associacions catalanes han denunciat repetidament la necessitat d’actuar en aquest àmbit.
En el dictamen elaborat pel Consell es recullen una sèrie de conclusions i recomanacions per combatre la discriminació al lloc de treball, especialment a les persones LGTB.
El CESE destaca la necessitat d’actuar de forma eficaç contra la discriminació LGTB tot subratllant
“que, en el cas de la discriminació per motius d’orientació sexual, es requereixen mesures suplementàries per limitar el risc de discriminació”
Entre altres consideracions és destacable el fet que el CESE recomana a la Comissió Europea
“que elabori un pla de treball per combatre la discriminació de les persones LGBT i subratlla la importància d’integrar una perspectiva LGBT en tots els àmbits d’acció”
així com la necessitat de combatre els estereotips i la necessitat d’un treball conjunt amb la societat civil Per tal que
“la discriminació per motius de sexe o orientació sexual s’integri també en els debats i negociacions entre els interlocutors socials. En aquest context, el CESE fa èmfasi en les possibilitats que ofereix el treball en xarxa, que pot utilitzar per fomentar la igualtat i la transparència en el lloc de treball”.
Les recomanacions del CESE són un pas endavant important en la lluita contra l’homofòbia i les condicions laborals del col·lectiu LGTB, i un reconeixement de la necessitat d’actuar de forma urgent en la lluita contra la discriminació, sent el lloc de treball un àmbit preocupant tenint en compte la situació de crisi actual:
“Les actuals retallades dels sistemes de protecció social a la UE suposen un augment de la desocupació i podrien també traduir en un increment de la xenofòbia, l’homofòbia i altres manifestacions i comportaments discriminatoris i degradants. En opinió del CESE, és important que la UE i els Estats membres avaluïn la situació de manera més apropiada i transparent, i adoptin mesures per reduir els riscos que corren els grups vulnerables davant les retallades actuals”
Sònia López:, portaveu del grup LGTB d’UGT Catalunya ha valorat:
“Ens congratulem de la publicació del CESE i oferim tot el nostre suport per eradicar la marginació i manca d’oportunitat laboral per aquest col · lectiu. Accentuat en les persones transsexuals que són les més vulnerables. El Grup LGTB d’UGT, aposta per la Igualtat real del col·lectiu LGTB en l’àmbit laboral i social. Perquè creiem en una societat plural i democràtica, en la integració de les persones i en l’eradicació del buylling, l’homofòbia, la lesbofòbia i transfòbia. Per això posem tots els mecanismes necessaris i actuem en tots els casos per discriminació per orientació o identitat sexual. A més de donar visibilitat i ajudar a conscienciar la societat i informar-la sobre el Col · lectiu per eliminar estereotips i prejudicis cap a nosaltres. Creiem que han de ser mecanismes socials als quals un dictamen com aquest dóna un important impuls ”
A Catalunya, la reivindicació del col·lectiu per actuar en aquest àmbit ha estat important, tot i que hi hagut tímides actuacions ha estat en l’administració pública on s’han començat a donar les primeres passes. En l’administració de la Generalitat el juny de 2009 -en el marc de la Comissió Paritària General de Prevenció de Riscos Laborals i de l’Òrgan de Participació de Polítiques d’Igualtat, òrgans de participació coordinats per la Direcció General de Funció Pública- es va aprovar el protocol d’assetjament psicològic, sexual, per raó de sexe o orientació sexual a la Generalitat de Catalunya en el que de forma específica es recull les actuacions de l’administració per actuar contra les actituds homòfobes i protegir i fer menys vulnerable les persones LGTB. Tanmateix, en el marc del Consell de Relacions Laborals, es van aprovar una sèrie de documents de treball sobre la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe a l’empresa en els que es recullen algunes recomanacions per actuar.
Aquests són petits avenços que cal consolidar i que, en el marc, de polítiques europees que donin suport a mesures que combatin la discriminació, tant en l’àmbit de l’administració pública com en l’àmbit de l’empresa privada, es poden consolidar i desenvolupar per eradicar l’homofòbia al lloc de treball.
Que hi ha segments de la societat que són obertament homòfobs no és una novetat, però la preocupació que crea en el col·lectiu LGTB l’exercici obert, els comentaris frívols, la exhibició d’arguments clarament discriminatoris… és gran.
A nivell internacional cal destacar el cas d’Uganda on el President del Parlament ha anunciat que el proper mes de desembre s’aprovarà una llei que penalitzarà amb la pena de mort els actes homosexuals. L’església catòlica ha exigit al govern ugandès l’aprovació de la llei com un “regal de Nadal” segons han recollit diverses fonts.
El diari espanyol ABC ha recollit unes declaracions dels activistes catòlics antiLGTB que declaren:
“President, no podem romandre plegats de braços donant l’esquena a un fenomen destructiu que està passant al nostre país. Per tant, com a ciutadans responsables, ens sentim obligats a portar aquest assumpte a la seva atenció com a líder del Parlament … així els legisladors podran fer alguna cosa per abordar el deteriorament de la situació ràpidament en la nostra nació”.
Així doncs, l’església, un cop més, evidencia la seva homofòbia de forma clara i opta per càstigs extrems i violents. Val a dir que actualment a Uganda el Codi Penal ja recull l’homosexualitat com a delicte i que s’estan portant a terme assassinats violents a activistes LGTB de forma quotidiana. Tanmateix les lesbianes són objecte d’una curiosa “aplicació terapèutica” per curar la seva homosexualitat: la violació. Algunes activistes lesbianes d’Uganda han estat violades de forma reiterada per tal de “curar-les” del seu lesbianisme, algunes d’elles han patit també altres actes violents i inclús han arribat a ser assassinades.
Però l’homofòbia violenta i despietada no és només una expressió de països on la democràcia és lluny de les institucions a Europa és un apràctica comú en alguns països d’influència catòlica com ara Polònia o d’estats aparentment aconfessionals com l’estat espanyol. Malgrat els avenços en el reconeixement de drets per al col·lectiu LGTB alguns sectors conservadors i de la jerarquia catòlica han expressat la seva exigència de negar aquests drets i defensar la família tradicional.
Sense anar més lluny, l’organització ultraconservadora Hazte Oir va denunciar ahir a Nacions Unides la seva indignació i ofensa “davant de la recent sentència del TC a favor del matrimoni homosexual. Han fet una sentència en contra dels drets dels nens pel caprici d’una minoria”. Els arguments ultraconservadors espanyols s’assemblen perillosament als argument dels sectors conservadors ugandesos.
Tanmateix en l’àmbit polític també segueixen havent intervencions homofòbes importants només cal recordar la piulada de la dirigent de Nuevas Generaciones del PP en la que reclamava la cura de l’homosexualitat
“Respectar els homosexuals? Per descomptat que els respecto. No fan mal a ningú, només a si mateixos. A veure si algun dia descobreixen la cura”
O les paraules de Duran Lleida que en el seu bloc va defensar que es ” faciliti i doni suport al trànsit personal de l’homosexualitat a l’heterosexualitat” i va carregar contra les polítiques de l’anterior govern pel fet de ser “l’únic govern que pertany a la Internacional gai i lèsbica” tot expressant també la seva critica pel fet que la Generalitat preparés, en aquell moment, “una norma única a Europa sobre drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia“. Actualment la Generalitat ja ha deixat de formar part de la ILGA i encara no s’ha aprovat cap llei, com reclama el col·lectiu, contra l’homofòbia.
El reconeixement dels drets a les persones LGTB és imparable arreu però l’homofòbia segueix present i visible.
La Policia de Zimbabwe ha detingut dos homes després que es descobrís que el telèfon mòbil d’un d’ells contenia una fotografia de tots dos “abraçats nus en un llit”, ha informat avui el diari digital NewZimbabwe.
Els dos homes identificats com Andrew i Esau-van ser arrestats dilluns passat en un centre comercial de Harare, després que Andrew deixés el seu mòbil carregant en una botiga de reparació de mòbils.
“Un empleat va xafardejar el telèfon i va trobar diverses fotos, una de les quals mostrava a Andrew en actitud carinyosa amb un altre home, Esau”, ha indicat la font.
“Puc confirmar que hem arrestat dos homes, que estan ajudant els agents amb les seves investigacions, després d’haver descobert imatges de naturalesa sexual”, va dir el portaveu de la Policia, James Sabau, que va afegir que encara no s’havien presentat càrrecs en contra seva.
Després de l’arrest, “una multitud es va congregar a la botiga de mòbils, i alguns volien prendre la justícia pel seu compte”, va afirmar un testimoni citat pel diari zimbabuès.
Fonts policials esmentades pel mitjà digital van apuntar que Andrew i Esau podrien enfrontar-se a acusacions per “crims contra la moralitat, específicament, sodomia”.
L’homosexualitat és il·legal a Zimbabwe, on una condemna per sodomia pot significar un any a la presó.
La Unió Nacional Africana de Zimbabue-Front Patriòtic (ZANU-PF) del president zimbabuès, Robert Mugabe, està pressionant perquè els drets dels homosexuals quedin exclosos de la nova Carta Magna del país, en procés de redacció.
En l’actualitat, molts països africans consideren il·legal l’homosexualitat, i les autoritats, com en els casos d’Uganda o Zimbabwe, han fet declaracions en termes molt agressius contra els gais.
El primer ministre de França, Jean-Marc Ayrault, ha informat avui que el seu Govern aprovarà el 2013 el matrimoni gai i l’adopció per part de parelles del mateix sexe, tal com va prometre el socialista François Hollande durant la campanya electoral que el va portar a la Presidència.
El cap del Govern francès va dir que “en el primer semestre de 2013 el dret al matrimoni i l’adopció s’obrirà a totes les parelles, sense discriminació”.
Ayrault va fer aquest anunci amb la data en què es preveu la modificació legal durant el seu discurs de declaració d’intencions del Govern gal davant l’Assemblea Nacional francesa. El passat cap de setmana, Ayrault ja va confirmar les intencions de l’Executiu sobre això, en un comunicat difós la vigília del Dia de l’Orgull Gai.
El primer ministre va avançar en aquesta ocasió que “totes les administracions de l’Estat, les autoritats administratives independents, els funcionaris i en particular els professors seran sensibilitzats sobre l’objectiu d’igualtat i de lluita contra tots els prejudicis homòfobs, que són la base d’una violència i d’una exclusió que no són tolerables “.
Ayrault va indicar en aquella nota oficial que l’executiu francès plantejarà una iniciativa un cop passat l’estiu per “facilitar el recorregut” als transsexuals, fent-se ressò de les recomanacions del Consell d’Europa. Ha afegit que, “a nivell internacional, França aprofitarà tota ocasió per promoure la despenalització universal de l’homosexualitat”.
Anterior
