El novembre del 2014, vam coincidir vàries dones en un seminari d’economia feminista. En aquell moment érem coneixedores de vàries experiències properes de dones que havien tingut dificultats o negatives de fet en l’accés a la reproducció assistida. Espontàniament, vam decidir posar fil a l’agulla en aquesta reivindicació. La idea ens va semblar estratègica per molts motius. Per una banda, els drets sexuals i reproductius sempre havien format part de les reivindicacions feministes, i alhora era un camp amb molta feina per fer des dels col·lectius LGBTI. El moment també era idoni perquè s’havia aprovat la Llei 11/2014 que contemplava un article específic que preveia l’accés a la RHA per part de les lesbianes. Igualment, era molt engrescador impulsar una iniciativa feta des de i per les dones, exigint la implementació de la llei en aquest aspecte estratègic per les vides de moltes de nosaltres i generant una aliança entre el nostre vessant d’activistes feministes i LGBTI.

Vam començar amb una presentació de la iniciativa el 9/4/15, sota el títol de “Campanya feminista pel dret a la reproducció assistida de totes les dones”. El 29/4/15 vam presentar, en nom de Ca la Dona, l’entitat paraigües que ens donava cobertura, un escrit de queixa per discriminació i vulneració de drets al Parlament de Catalunya. En aquest escrit, incorporàvem una exposició de la problemàtica existent i plantejàvem un seguit de reivindicacions que anaven més enllà de l’accés a les tècniques de reproducció assistida. Demanàvem accés a l’alletament induït de la mare no gestant, que els formularis contemplessin les realitats sexo afectives i familiars diverses, la formació del personal sanitari, la facilitació per part del Registre Civil per a la inscripció dels nadons nascuts mitjançant TRHA (tot i la competència estatal en la matèria). També s’incorporava una visió feminista global que reivindicava que l’aplicació de les TRHA respectessin l’autonomia, la dignitat i la intimitat de les dones i que partissin de la co-decisió entre professionals i usuaris i evitessin la medicalització innecessària del cos de la dona. A la queixa s’adjuntaven una cinquantena d’adhesions de col·lectius de dones i LGBTI que il·lustraven el suport a la iniciativa. Igualment, s’incorporava un estudi legal que feia un repàs de la normativa internacional, europea, estatal i catalana que fonamentava que inclús sense la Llei 11/14, hi havia una base jurídica suficient per entendre que s’estava incorrent en discriminació greu. En síntesi, en l’àmbit legal s’argumentava que els drets constitucionals al lliure desenvolupament de la personalitat, a la salut (entesa com a benestar), al dret a contraure matrimoni (entès com a dret a formar una família) i la obligació de l’Estat de que la llibertat i la igualtat esdevinguin efectives, eren suficients per exigir el dret d’accés a la sanitat pública i de manera gratuïta. En l’àmbit europeu també hi havia resolucions de diverses institucions que nedaven en aquell sentit.

Un cop presentada la queixa ens van rebre les diferents forces polítiques, podent-los exposar la problemàtica. Així mateix, al mes de maig, vam presentar la mateixa queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. El 19/6/15 el Parlament de Catalunya va dictar la Resolució 1069/X que corroborava el dret d’accés. A partir d’aquí, sent coneixedores que existia un Protocol d’accés a les TRHA del 2011 només per parelles heteros, vam elaborar un protocol alternatiu per dones sense parella o parelles de dones, que vam registrar al Parlament, al Síndic i al Departament de Salut. Amb el canvi de Govern, el Departament de Salut va fer un gir i va mostrar la seva receptivitat a les nostres demandes. Durant aquestes darreres setmanes ens han convocat per a sentir les nostres demandes i per a aprofundir en les propostes que fèiem. Hem anat consensuant un protocol que recollia la majoria de demandes que fèiem i que aquest darrer 8/7/16 va ser presentat en públic pel Conseller de Salut, en presència de diversos col·lectius impulsors de la Llei 11/14 i de Ca la Dona. Com vam expressar des de la Campanya feminista, ara mancarà avaluar la implantació del Protocol, que preveu un itinerari diferenciat per les dones amb i sense problemes d’esterilitat/fertilitat. Igualment, seguirem avaluant els canvis generals que formaven part de la nostra iniciativa: canvis de formularis, formació dels i les professionals en matèria de gènere i LGTBI, alletament induït per les mares no gestants, eliminació de traves burocràtiques discriminatòries en les inscripcions al Registre Civil, fins que aquest dret i totes les conseqüències que li són inherents es consolidin.

Aquest procés de conquesta de drets ha estat costós per la feina que ens ha suposat, tota ella voluntària. Però també hem teixit una aliança molt bonica i hem visibilitzat un cop més que les dones tenim molt a aportar: en iniciativa, capacitat de feina i sabers-expertesa. Un camí doncs que ens demostra que els canvis són qüestió d’il·lusió, persistència i estratègia.