Inici Etiquetes Entrades etiquetades amb "Europa"

Europa

Aturada de la legislació antidiscriminatòria a la Unió Europea

29/07/2021

3243

ILGA Europa ha elaborat el Rainbow Europe Map en el que s’observa un preocupant retrocés en alguns països, i una aturada general, en els drets de les persones LGTBI. El Mapa classifica 49 països europeus en les seves respectives pràctiques legals i polítiques per a persones LGBTI, del 0%, que marcaria la total absència de polítiques favorables al col·lectiu (violacions greus dels drets humans, discriminació) al 100% que seria l’ideal pel que fa al respecte dels drets humans i la plena igualtat.

S’evidencia una paràlisi important en els avenços de reconeixement de drets en el darrer any de pandèmia. Segons recull l’informe «La pandèmia COVID-19 i les seves conseqüències han posat de manifest totes les llacunes en termes de realitats viscudes de persones LGBTI a Europa i Àsia Central» L’informe analitza un fort augment dels discursos d’abús i odi contra les persones LGBTI, sobretot pel que fa als que la pandèmia va tornar més vulnerables: a les persones sense llar han estat obligades a tornar a situacions hostils tant en l’àmbit familiar com comunitari.

Segons denuncia l’informe «Hi ha regressió a Àustria, Croàcia, Finlàndia, Hongria,

Lituània, Rússia, Eslovàquia i Eslovènia i el Regne Unit, i l’estancament a Alemanya, Andorra, Xipre, Txèquia, Geòrgia, Alemanya, Kosovo, Montenegro, Macedònia del Nord i Suècia.». A nivell percentual a Europa al nivell més baix es trobarien Mònaco, San Marino i Liechtenstein amb un 11%, 13% i 19% respectivament. Dels estats membres de la Unió Europea es trobarien al nivell més baix: Polònia, amb un 13%, Romania (13%) i Itàlia (22%). Si ampliem la mirada cap a l’est es troben en una situació molt preocupant Turquia amb un 4%, Rússia (10%), Bielorússia (12%) i Ucraïna (18%).

ILGA Europa denuncia a l’informe que s’ha produït un augment substancial dels discursos d’odi, tant de fonts oficials, dels mitjans de comunicació com en les xarxes socials. La tendència d’algunes representants polítics i institucions de fer atacs verbals i assenyalament de persones LGBTI ha crescut considerablement i s’ha estès a països com Albània, Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Txèquia, Estònia, Finlàndia, Hongria, Itàlia, Kosovo, Letònia, Moldàvia, Macedònia del Nord, Polònia, Rússia, Eslovàquia i Turquia. També els líders religiosos han propagat els discursos d’odi a Bielorússia, Grècia, Eslovàquia, Turquia i Ucraïna, en aquest cas molts d’ells feien culpables de la pandèmia directament a les persones LGBTI.

Per altra banda, a les xarxes socials ha augmentat el discurs de l’odi, si bé és un fet general a Europa és especialment preocupant a Bulgària, Croàcia, Txèquia, Malta, Montenegro, Rússia i Turquia. Aquest fet també es troba als mitjans de comunicació generals d’Eslovènia i Ucraïna.

A estats amb un grau alt d’avenços com a Irlanda (53%), Països Baixos (63%), Bèlgica (74%) Portugal (68%), Espanya (65%) i el Regne Unit (64%) es troba una frenada important en els avenços i, en canvi, una puixança dels discursos de l’odi a nivell polític i de xarxes socials. Tot i així, com apunta l’informe, tribunals i institucions governamentals han començat a prendre més consciència d’aquesta tendència creixent i es comença a parlar de la regulació del discurs d’odi en línia, inclòs a nivell de la UE.

Destaca el fet que en alguns països s’han intensificat, el discurs discriminatori cap a les persones trans, tot i que hi ha alguns països que avancen en termes d’autodeterminació de gènere.

Rainbow Europe , és una eina anual de comparació d’ILGA Europa que inclou el Rainbow Map , l’Index i les recomanacions nacionals. ILGA Europa el porta a terme produeix des del 2009 per tal d’il·lustrar la situació legal i política de les persones LGBTI a Europa .

Paràlisis i avenços LGTB a Europa

03/02/2015

3289

Tot i que la realitat internacional és molt diferent i trobem retrocessos importants, el panorama europeu segueix avançant en els drets LGTB.

A Roma, la città etterna, es va aprovar una ordenança municipal d’unions civils que permetrà a totes les parelles, sense distinció de l’orientació sexual, un reconeixement similar al matrimoni pel que fa a drets i deures. A Itàlia hi ha una paràlisi legislativa en el reconeixement del matrimoni per a les persones del mateix sexe i això ha provocat que alguns ajuntaments tirin endavant iniciatives com aquesta. Abans que Roma van ser Bolonya i Nàpols tot i que van trobar l’oposició i prohibició del govern.

A Portugal, després de llargues reivindicacions, el Codi del Treball ha recollit la inclusió de la no discriminació per raó d’identitat de gènere, ha estat 10 anys després que el codi recollís la inclusió de l’orientació sexual.

A Catalunya, les entitats agrupades a la plataforma LGTBcat han fet una valoració crítica dels 100 dies de l’entrada en vigor de la llei dels drets de lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i intersexuals, i per eradicar l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia.

La plataforma ha exigit al govern l’aplicació de les mesures que la llei conté i una guia per als i les professionals que han d’aplicar-la, així com que en faci difusió, tal com es recull al text.

Europa, Europa

29/01/2014

3328

Europa era fa poc més de dos anys, el paradigma dels drets personals. Pel col·lectiu LGTB una part d’Europa, la dita Unió Europea era considerada com la part del món on es mirava i avançava en els nostres drets des del respecte i el reconeixement. Les coses han anat canviant , primer lentament i ara de forma molt més ràpida.

La LGTBfòbia social avança de forma inesperada, avalada per propostes polítiques d’ultradreta i simbologia propera al nazisme, o directament nazi. Es comencen a negar els nostres drets malgrat es segueixi avançant en alguns estats, com ara l’Estat francès. L’orientació sexual passa a ser motiu de mofa i discriminació , de nou, sense lleis que es facin executar o en estats on no hi havia hagut mai. Rússia passa a ser l’estat abanderat de la LGTBfòbia i, malgrat les demandes, el boicot no es fa efectiu. Portugal segueix sense reconèixer les adopcions a parelles del mateix sexe deixant les famílies LGTB en la incertesa, malgrat la demanda del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Les demandes del col·lectiu LGTB anaven avançant i avançaba també la normalització social, un fet que comença a recular, com ho fan els nostres drets, amb propostes bel·ligerants. A l’Estat Espanyol ja s’ha començat el dret a decidir sobre el propi cos de les dones, els discursos governamentals ens tenen al punt de mira, no podem baixar la guàrdia, ens hi juguem massa.

La crisi i l’homofòbia

Notícies

09/01/2013

4671

Les posicions intransigents i les ideologies d’extrema dreta han trobat en la crisi una manera de créixer i alimentar la cultura de l’odi. La profunda crisi econòmica i la marxa enrere dels drets socials estan donant força a organitzacions violentes neonazis. A Grècia trobem un clar exemple, amb la puixança de l’extrema dreta i la seva irrupció al Parlament les agressions als col·lectius i persones que consideren diferents i activistes de Drets Humans.

En el cas del col·lectiu LGTB les agressions han estat múltiples i àmpliament denunciades. Des d’OLKE (el col·lectiu LGTB) s’han denunciat i s’ha demanat la solidaritat internacional. La seva Presidenta, Konstantina Kosmidou, va adreçar una carta al moviment LGTB europeu en la qual expressava: “La nostra societat mai ha estat més homòfoba que avui en dia. I no m’estic referint a tota la societat grega, que majoritàriament condemna aquests esdeveniments, sinó als pocs que a causa de la crisi econòmica estan tractant de no fer-se responsables de la difícil situació del país i bolquen les causes en les persones immigrants, en general tots aquells que els semblen diferents, i per descomptat les persones LGTBI, especialment aquelles que són més visibles”

El Govern Grec davant les diferents agressions va aprovar un decret el 12 de desembre de 2012, en el qual estableix les unitats especialitzades de crims d’odi per fer front a la violència en les direccions generals de Policia de Àtica i Tessalònica i oficines pertinents dins de les comissaries de policia amb la missió de prevenir i investigar aquests crims.

Segons denuncia ILGA Europa, el col·lectiu LGTB, tot i ser un dels més agredits, queda al marge de la protecció que preveu aquest decret, donat que l’article 1 del mateix recull que aquestes agències només s’encarregaran de “delictes comesos en contra de persones o grups de persones exclusivament i únicament en raó del seu origen racial o ètnic o la seva religió”

Diferents associacions de Drets Humans han denunciat la situació, donat que el col·lectiu LGTB davant les agressions no està denunciant per por ja que a més temen insults addicionals per part d’agents de policia. Human Rights Watch va adreçar una carta al ministre grec d’Ordre Públic en la que explicita la preocupació “per les denúncies d’amenaces i atacs contra lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere a Grècia.” i insta a que les unitats de policia “tinguin un mandat clar per identificar i investigar els delictes comesos contra persones per raó de la seva orientació sexual real o percebuda i la identitat de gènere”