Inici Etiquetes Entrades etiquetades amb "drets"

drets

Famoses que es mostren

21/01/2013

3838

EDITORIAL

Jodie Foster ha estat l’estrella mediàtica de la setmana amb la seva sortida de l’armari. De fet Foster ja havia reconegut el seu lesbianisme però mai ho havia fet tan públicament. En el mateix discurs en que es va mostrar, Foster reclamava privacitat, respecte a la seva vida privada i la del seu entorn.

Aquesta manca de respecte, per part d’alguns mitjans, ha estat la raó que personatges públics han esgrimit per tal de “tapar” la seva orientació sexual. En el món de l’espectacle no ha frenat a molta gent, donat que acaba sent un fet conegut, però si ho ha estat en altres àmbits: polític, esportiu… especialment les dones. Els homes gais s’han mostrat molt més sovint que les lesbianes.

Aquest no és un fet que es dóna únicament en l’àmbit dels personatges públics, també ho és entre les persones “anònimes”. Les lesbianes preserven molt més la privacitat de la seva orientació sexual que els gais. Tot i que les generacions joves estan trencant aquesta tendència aquest és un fet rellevant. Si l’analitzem trobem que les dones tenen un entrebanc en el reconeixement social de la pròpia sexualitat. De fet, el rol social de les dones era el de educar-se per a la cura del marit, la casa i els fills i la seva sexualitat únicament dirigida a la procreació. L’integrisme catòlic ha estat incentivant aquest rol i la doble moral de la sexualitat masculina (també dirigida a la procreació però a la que se li reconeixien “canitas al aire”).

El fet què les “famoses” es mostrin, és un fet doblement rellevant donat que la manca de referents ha provocat més discriminació i doble vida. El fet que les dones lesbianes es mostrin obertament, surtin de darrere les persianes, les cortines, els armaris… és important com ho segueix sent el fet que homes gais ho facin i trans masculins i femenins es mostrin en diferents àmbits professionals, socials, polítics… viure sota la pressió del patriarcat no és fàcil però mantenir la doble existència i preservar així aquesta pressió no és un assumpte de privacitat sinó de manca d’autoestima i d’acceptació d’un sistema de valors que ens nega.

Jodie Foster va reclamar respecte a la seva privacitat i l’ha defensat en els darrers 20 anys de forma que, d’alguna manera, tot i viure en família, amb dos fills en comú i compartint la vida totalment amb una altra dona, no s’havia permès reivindicar-se com a lesbiana i fer conèixer la seva felicitat a altres dones i homes amb una orientació homosexual que necessitaven referents. El respecte a la privacitat és necessari, etiquetar-se públicament, ara per ara, també ho és i no cal fer-ho incompatible malgrat les pressions i la discriminació. Caminar cap a la normalització i cap s un futur sense discriminació ens reclama la sortida de l’armari.

Escola a judici per presumpta homofòbia

Notícies

16/01/2013

3295

El professor acomiadat per homosexual anirà a judici contra l’escola Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat

M.P.T., el professor que va ser acomiadat de l’escola Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat presumptament per homofòbia, anirà finalment a judici, segons ha fet públic el portaveu de l’Observatori Contra l’Homofòbia, Eugeni Rodríguez. Durant el dia d’ahir va tenir lloc l’acte de conciliació en el qual “l’escola ha reconegut l’improcedència del comiat i ha quedat demostrat que el lloc de treball de M.P.T. no s’ha suprimit”, afirma el portaveu. Des de l’Observatori s’informa que el professor portarà a judici a l’escola per vulneració de drets fonamentals que consagra l’article 14 de la Constitució espanyola.

El cas, donat a conèixer públicament per IDEMTV que en una entrevista publicada el passat desembre, ha rebut el suport públic del FAGC i l’Observatori Contra l’ Homofòbia a més dels sindicats UGT i CCOO, així com dels partits polítics: Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa i la Candidatura d’Unitat Popular. En l’entrevista el denunciant assegurava que el centre educatiu, concertat i religiòs, podria haver-lo acomiadat per la seua orientació sexual i que la direcció, que el va avisar en diversos cops que no “encaixava”, era propera al Foro de la Familia.

La crisi i l’homofòbia

Notícies

09/01/2013

4764

Les posicions intransigents i les ideologies d’extrema dreta han trobat en la crisi una manera de créixer i alimentar la cultura de l’odi. La profunda crisi econòmica i la marxa enrere dels drets socials estan donant força a organitzacions violentes neonazis. A Grècia trobem un clar exemple, amb la puixança de l’extrema dreta i la seva irrupció al Parlament les agressions als col·lectius i persones que consideren diferents i activistes de Drets Humans.

En el cas del col·lectiu LGTB les agressions han estat múltiples i àmpliament denunciades. Des d’OLKE (el col·lectiu LGTB) s’han denunciat i s’ha demanat la solidaritat internacional. La seva Presidenta, Konstantina Kosmidou, va adreçar una carta al moviment LGTB europeu en la qual expressava: “La nostra societat mai ha estat més homòfoba que avui en dia. I no m’estic referint a tota la societat grega, que majoritàriament condemna aquests esdeveniments, sinó als pocs que a causa de la crisi econòmica estan tractant de no fer-se responsables de la difícil situació del país i bolquen les causes en les persones immigrants, en general tots aquells que els semblen diferents, i per descomptat les persones LGTBI, especialment aquelles que són més visibles”

El Govern Grec davant les diferents agressions va aprovar un decret el 12 de desembre de 2012, en el qual estableix les unitats especialitzades de crims d’odi per fer front a la violència en les direccions generals de Policia de Àtica i Tessalònica i oficines pertinents dins de les comissaries de policia amb la missió de prevenir i investigar aquests crims.

Segons denuncia ILGA Europa, el col·lectiu LGTB, tot i ser un dels més agredits, queda al marge de la protecció que preveu aquest decret, donat que l’article 1 del mateix recull que aquestes agències només s’encarregaran de “delictes comesos en contra de persones o grups de persones exclusivament i únicament en raó del seu origen racial o ètnic o la seva religió”

Diferents associacions de Drets Humans han denunciat la situació, donat que el col·lectiu LGTB davant les agressions no està denunciant per por ja que a més temen insults addicionals per part d’agents de policia. Human Rights Watch va adreçar una carta al ministre grec d’Ordre Públic en la que explicita la preocupació “per les denúncies d’amenaces i atacs contra lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere a Grècia.” i insta a que les unitats de policia “tinguin un mandat clar per identificar i investigar els delictes comesos contra persones per raó de la seva orientació sexual real o percebuda i la identitat de gènere”

Un Govern amb G

Notícies

03/01/2013

4087

Es parla tot sovint de la necessitat de referents LGTB en tots els àmbits de cara a normalitzar la vida de les persones del col·lectiu. A Catalunya hi ha cares conegudes que es mostren en alguns àmbits, bàsicament artístics, però cada cop en sectors més diversos i amplis. Malgrat cada cop es normalitza el fet de tenir parella o relacions amb persones del mateix sexe el fet de fer-ho públic segueix sense ser tan normal.

En l’àmbit de la política, tot i haver persones que han fet el pas, sempre ha estat un cert tabú. Hi hagut homes i dones des del món municipal que han expressat obertament la seva sexualitat. Al mateix Parlament de Catalunya alguns diputats i diputada van engegar un primerenc, i no reeixit, grup de relació interparlamentària LG amb el qual donar visibilitat, però no ha estat una pràctica generalitzada ni excessivament coneguda (tal com ja recollíem al nostre article del 8 de novembre del 2012)

Pel que fa al Govern de la Generalitat, és la primera vegada a la història que hi ha un conseller que ha reconegut obertament la seva homosexualitat. Un conseller que forma part d’un govern amb compromisos amb el col·lectiu LGTB i, alhora, contradiccions internes en la coalició de govern respecte al tema. Santi Vila, ex-alcalde de Figueres i casat amb el seu company, és el primer conseller que ha mostrat públicament la seva homosexualitat.

Va ser en les eleccions del 2010 , quan fou elegit cap de llista per Girona, que va fer-se pública, de forma àmplia i notòria, la seva orientació sexual tot i que, des de la visibilitat pública, ell mateix sempre havia reclamat una certa privacitat.

En paraules del propi Vila, recollides en el digital Diari de Girona en aquella campanya electoral:

“Jo també penso que hi ha àmbits de la vida que han de formar part de l’esfera privada. Altra cosa és que si com ha estat el cas et demanen recolzar un acte determinat en suport al col·lectiu gai i lèsbic, amb tota normalitat hi assisteixis i t’hi puguis identificar. He rebut molts correus de nois i noies de comarques que han pogut parlar d’aquest tema amb els seus pares gràcies a la normalitat i discreció amb què personalment sempre he explicat el meu testimoni personal”

Des del moviment s’ha generat opinió entorn el tema, opinions que recollim tot seguit.

Des del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodriguez fa una valoració positiva i alhora expectant:

“Això és un fet que s’ha de remarcar, s’ha de saludar i veure com un fet històric. Sempre hem demanat visibilitat. La trajectòria de Santi Vila en el tema drets LGTB ha estat bona. Com a alcalde no va votar a favor d’algunes resolucions pels drets LGTB però segueix sent important i valorem positivament que hi hagi conseller obertament gai. Això no treu que si el Govern pren decisions contra els nostres drets ell serà un membre que pren una decisió col·legiada. No donem un passaport, és un reconeixement a la seva visibilitat. Ja que hi ha un persona que coneix LGTB dins del Govern esperem que s’aprovi llei contra l’homofòbia”

Katy Pallàs de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais opina:

“Que en Santi Vila haja estat nomenat Conseller sens dubte és un pas endavant per a tots, no sé si diria què és un gest de compromís amb les qüestions LGTB, no m’atreviria a dir tant o al menys d’una manera tant explicita però així i tot és important per al moviment què un polític obertament gai, que a més ha fet ús de la llei de matrimoni, tingui un càrrec polític tan important. Encara que el càrrec no té cap relació amb l’entorn LGTB l’efecte pot ser fins i tot major, com totes i totes sabem la qüestió LGTB inclou tots els colors polítics. En Santi Vila, ens va donar tot el seu suport a la trobada Internacional de Famílies LGBT que va tenir lloc a Lloret de Mar, amb un seguiment als mitjans catalans i a l’estat molt i molt important, mentre ell encara era alcalde de Figueres. Va estar present al l’acte d’inauguració i va oficiar la cerimònia de casaments multitudinari que allí celebrarem a la cloenda. Per a nosaltres va ser molt important la seva presencia que evidenciava el seu compromís a l’altura requerida. Així que per a mi es certament una molt bona noticia i li dono l’enhorabona.”

Joaquim Roqueta, Secretari General de la Coordinadora de Lesbianes, Gais, Trasnsexuals i Bisexuals de Catalunya expressa també la seva satisfacció:

“És important que en un govern de CiU hi hagi una persona obertament gai, a més de molt preparada, en aquest sentit mostra una normalitat de la societat catalana en el fet LGTB, donada l’alta responsabilitat. No està nomenat per ser gai, no és una quota, sinó que és una persona valuosa al marge de la seva orientació sexual i posa sobre la taula la diferència en la societat catalana, normalitza i visibilitza”

Des del Casal Lambda, el seu president Emilio Ruiz opina que

“sempre és positiva la visibilitat d’una persona del col·lectiu LGTB, però més enllà d’això, entenem que la seva condició de gai no ha estat determinant pel seu nomenament com no ha estat la condició heterosexual de la resta,. Dit això, tampoc ha restat restat i això és bó”

La coincidència és alta, és un fet important, històric que un conseller mostri obertament i amb normalitat la seva homosexualitat. De la mateixa manera, les expectatives són altes, els compromisos són sobre la taula, les exigències clares, el moviment espera més enllà dels gestos importants.

Les prioritats LGTB a la investidura

Notícies

20/12/2012

4031

Després del pacte d’estabilitat parlamentària del govern de Catalunya signat i presentat per Artur Mas i Oriol Junqueras avui es portarà a terme el ple d’investidura del nou President de la Generalitat. L’acord a que han arribat CiU i ERC té 7 punts bàsics i 3 annexos en els que es despleguen les propostes pactades.

En aquest sentit, cal destacar que les diferents forces polítiques van signar un document en el que les entitats LGTB de Catalunya els reclamaven un el compromís per a assolir una llei específica contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Les forces parlamentàries signants van ser ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP i CiU, tot i no signar el compromís conjunt, va signar un acord diferenciat en el qual es comprometia a legislar contra l’homofòbia donat que no creia en la necessitat d’una llei específica. Només dos grups parlamentaris (Ciutadans i PP) resten al marge d’aquest acord.

En la nostra editorial de valoració dels resultats electorals destacàvem:

“Les diferents propostes programàtiques han recollit les diferents sensibilitats i compromisos dels partits en l’àmbit LGTB, però va ser a partir de l’exigència de les principals entitats LGTB que la majoria de les candidatures van signar un compromís per l’aprovació d’una llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia”

I en aquest sentit les entitats LGTB han tornat a reclamar que la llei contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia és una necessitat i una prioritat del col·lectiu. En una carta conjunta (signada per Casal Lambda, Coordinadora de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, Front d’Alliberament Gai de Catalunya i Famílies Lesbianes i Gais) dirigida als presidents dels diferents grups parlamentaris, signants de l’acord electoral,es reclama:

“que el compromís que vàreu adquirir amb nosaltres pugui ser present i el tingueu en compte en les vostres intervencions al debat d’investidura, on entenem que cada grup parlamentari fixarà les seves prioritats de legislatura. Òbviament, el que us sol·licitem no ha d’anar en detriment d’altres propostes que en el moment de dificultats que passa el nostre país, són necessàries, sinó obligades, d’afrontar com a grans reptes de present i futur”

En la darrera legislatura del Pacte catalanista i d’esquerres (PSC-ERC-ICV-EUiA) es va deixar redactat un document amb una proposta legislativa concreta, fruit d’un procés de participació llarg i ampli i que no ha estat aprovada. Cal destacar que en el pacte d’estabilitat al Parlament signat per CiU i ERC en cap dels punts es recull la proposta d’aprovació del text.

Les quatre entitats signants del comunicat que reclama l’aprovació de la llei demanen als diputats i diputades del Parlament el compliment dels acord electorals i l’esforç per a eradicar l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia:

“per poder celebrar d’aquí un any, tal i com vàrem demanar, l’aprovació d’aquesta norma que ha de vetllar per un tracte no discriminatori vers les persones del nostre col·lectiu i actuar en contra d’aquells que promoguin actituds i fets homòfobs”

Una llarga operació

Notícies

12/12/2012

3167

La identitat sexual és un tema sempre a debat, sempre obert i sempre té al seu entorn polèmica social. Viure amb una identitat de gènere diferent a la biològica és, i ha estat, per moltes persones un drama personal i social i un motiu d’exclusió. Són molts els casos i han estat molts els avenços i retrocessos legislatius.

Si bé s’han fet avenços importants en la legislació pel reconeixement dels drets LGTB, és a la T, en la identitat de gènere, on es troben les majors dificultats. A nivell internacional, hi hagut declaracions importants per tal d’acabar amb la discriminació trans, i es recull de forma important a la Declaració de Montreal el 2006, però també coneixem situacions altament preocupants i assassinats impunes i els instruments legislatius per defensar els drets humans de les persones trans no són suficients.

A Europa hi hagut avenços importants que han reconegut que la discriminació per raó de reassignació de gènere ha estat considerada discriminació per raó de sexe, però tot i així resten al marge les persones trans que no estiguin en procés d’operació de canvi de sexe.

Tot i que el Tribunal Europeu de Drets Humans, aplicant el Conveni Europeu de Drets Humans, va establir en diferents sentències que els estats de la Unió han de proporcionar a les persones transgènere la possibilitat d’accedir a cirurgies per a la reassignació completa de gènere és evident que ens trobem davant d’una constant vulneració d’aquest fet, d’aquest dret.

El darrer cas és el de Maria Jesús Lastra al Principat d’Astúries. Lastra va reclamar al Servicio de Salud del Principado de Asturias (SESPA) per tal d’agilitar l’operació de canvi de sexe i va demandar SESPA pel temps d’espera, donat que porta més de set anys esperant l’operació. El període d’espera establert és de cinc anys i, actualment, ja fa més d’un any que Lastra va signar els papers de consentiment de l’operació. Maria Jesús Lastra porta 15 anys hormonant-se i 7 anys esperant la cirurgia, corrent un gran perill de salut donat que alguns cirurgians recomanen un període màxim de 2 anys d’hormonació.

Per a Gina Serra, de l’Associació de transsexuals,intersexuals y transgéneres de Catalunya, donada la situació:

“No entenc que el PP vulgui imposar una cartera única de serveis sanitaris i implantar el copagament a Espanya, quan s’ha lluitat durant molts anys per uns serveis públics universals. Que les operacions de canvi de sexe, seguiran sent un servei bàsic, però només en casos patològics, de fet, només per a persones intersexuals és a dir només homes i dones, les identitats són molt més àmplies. Uns governants no poden menysprear amb els seus arguments transfòbics a un col · lectiu que està en exclusió social pel sol fet diferencial de la identitat”

En el cas de Lastra, Serra no ho veu com un cas aïllat i cal que els governs prenguin consciència i compromís:

“Entenc que el Servei de Salut del Principat d’Astúries (SESPA) no té un compromís amb un col · lectiu sensible que està en l’exclusió social i per tant les administracions tenen el deure de treballar sobre aquesta exclusió en els seus diferents àmbits i un és el de l’assistència sanitària entre altres, per això és necessari el compromís del SESPA a Astúries a determinades persones transsexuals com és el cas de Maria Jesús Lastra que no té recursos per a aquesta intervenció”

La discriminació de les persones Trans és un fet, l’incompliment de les declaracions internacional, la jurisprudència comunitària també així com la legislació estatal. Cal, doncs, millorar els instruments legislatius per a la no discriminació i vetllar pel bon compliment de les normes així com la qualitat de vida i els drets humans del col·lectiu LGTB i, fent èmfasi, en els drets de les persones trans.

La veu LGTB a l’assemblea

Notícies

30/11/2012

3056

L’Assemblée Nationale francesa en el debat sobre l’obertura del matrimoni per a parelles del mateix sexe, està portant a terme una sèrie de treballs i compareixences en la comissió de lleis constitucionals, de la legislació i de l’administració general de la República, i en el marc de la comissió de treball sobre el projecte de llei. Ahir, dijous 29 de novembre es va portar a terme una de les compareixences previstes sobre el panorama europeu.

NELFA (Network of European LGBT Families Associations) la xarxa europea d’associacions de famílies LGTB, va ser ahir la representant del col·lectiu per a desenvolupar les raons de la necessitat de reconeixement del matrimoni igualitari. Elisabet Vendrell, expresidenta de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais va parlar en nom de NELFA, acompanyada d’altres membres de la xarxa, Angelo Berbotto i Luis Amorim.

Elisabet Vendrell va exposar la situació de les famílies homoparentals a Catalunya i l’Estat espanyol. Angelo Berbotto va exposar la situació a Itàlia i el Regne Unit. Luis Amorim va presentar la situació a Bèlgica i Portugal. En la compareixença van ser acompanyats per Evelyn Paradis, directora executiva d’ILGA-Europa (International Lesbian & Gai Association).

Elisabet Vendrell va exposar àmpliament la situació de les famílies homoparentals, tot destacant la discriminació de les persones LGTB:

“La nostra orientació sexual no ha causat dany o dubte sobre la nostra existència, la societat s’ocupava prou d’enviar-nos un missatge clar: si tu ets una lesbiana mai seràs mare i esposa. No podíem tenir una família com ho havien fet els altres. Nosaltres no teníem accés a la maternitati a més qualsevol relació o situació familiar era il·legal i, per tant, érem marginats i vulnerables per la manca de reconeixement i protecció”

Vendrell va voler destacar la importància dels canvis legislatius per al reconeixement de l’adopció i el matrimoni igualitari fent un breu relat dels avenços i com això afectava directament sobre la vida i benestar de les famílies homoparentals:

“L’any 2005 va ser un moment de gran transcendència política i històrica, no només per a les famílies homosexuals i les lesbianes, sinó per a tota la societat. Espanya va fer un pas important cap a la plena igualtat de drets i la llibertat de les persones. Va aprovar l’obertura del matrimoni a gais i lesbianes amb els mateixos drets i obligacions que els matrimonis heterosexuals. Els nens i nenes a casa tenen dues mares o pares, infants que han estat desitjats en un projecte parental d’una parella gai o lesbiana, que han estat desitjats i esperats per dos persones adultes que els estimava fins i tot abansdel seu naixement i després del part fora de la família: una escola, al districte, en termes de salut… ja no era només una mare o pare legal”

En la seva compareixença la NELFA va destacar la necessitat de protegir els infants de famílies homoparentals, a partir del reconeixement legal de pares i mares. Van defensar el matrimoni igualitari com a necessari per a aquesta protecció, però no com a única mesura. Tot encoratjant els legisladors i legisladores franceses a comprometre’s en la seva aprovació. Vendrell, en aquest sentit, va explicitar:

“És en aquest sentit que nosaltres, les famílies lesbianes i gais, creiem que no és suficient que dos adults del mateix sexe tinguin dret a contraure matrimoni. El més important és la protecció dels infants. I els infants que ja existeixen a França, i continuaràn existint amb o sense supervisió. Europa, França, no pot deixar fills i filles sense protegir per l’orientació sexual dels seus pares o mares. Els nostres fills són ciutadans de ple dret i mereixen viure gaudint de tots els drets i deures com tots els ciutadans. Ens impedeixen prendre les nostres responsabilitats com a pares i mares cap a ells i davant la llei és una injustícia infligida principalment als infants. El segle XXI, a França, a Europa, és incomprensible i inacceptable. Animoa França per aprovar el matrimoni igualitari per millorar la protecció d’aquests infants”.

A partir d’ara l’Assemblea Nacional francesa seguirà un temps els seus treballs i les seves deliberacions per l’ordenació legal del matrimoni LGBT, la veu de les entitats LGTB europees ha estat present en aquest debat.

25N: majoria contra l’homofòbia

27/11/2012

3175

EDITORIAL

IDEMTV ha seguit amb interès la campanya electoral. És per això que un cop realitzades les eleccions al Parlament i, amb uns resultats que poca gent preveia, volem fer una anàlisi i emetre opinió.

Les diferents propostes programàtiques han recollit les diferents sensibilitats i compromisos dels partits en l’àmbit LGTB, però va ser a partir de l’exigència de les principals entitats LGTB que la majoria de les candidatures van signar un compromís per l’aprovació d’una llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia.

Aquesta llei, com ja vam informar, va ser elaborada i consensuada en amplis processos participatius l’any 2010 però no va ser aprovada pel Govern, en aquell moment, ni s’ha traslladat mai al Parlament. Ara, la nova composició del Parlament afavoreix el compromís de tirar endavant aquesta llei.

El compromís exigit per la Coordinadora LGTB de Catalunya, el Casal Lambda, l’associació de Famílies Lesbianes i Gais, i el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, va ser signat per: ERC, PSC, IC-V-EUIA, CUP i SI (que aquest cop es queda sense representació parlamentària), mentre que CiU, sense arribar a signar-lo, va presentar un compromís específic d’aprovar una llei, però amb matisos a la demanda de les entitats. Així doncs el compromís d’aprovar una llei ja elaborada el sustenten 57 diputats i diputades, als quals se sumen 50 diputats i diputades de CiU que també tenen el compromís de fer-ho. Val a dir que hi ha més diputats i diputades (57) a favor de la llei específica que no pas per una llei genèrica com proposa CiU (50). Només dues forces del nou Parlament PP i C’s queden al marge, d’entrada, d’aquest compromís electoral donat que no van signar el document ni van expressar la seva intenció de donar suport a la llei. Podeu trobar el compromís específic de les diferents forces polítiques en les entrevistes electorals que vam realitzar durant la campanya.

La nova legislatura obre noves perspectives en molts àmbits, la llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia, és una demanda i una necessitat i les forces polítiques parlamentàries que hi donen suport, amb matisos o sense, tenen la proposta elaborada sobre la taula. Aquest és un dels reptes, aquesta una de les exigències, aquest un dels compromisos. Des d’IDEMTV serem amatents al seu compliment, també és el nostre compromís!

Treballar sense discriminació

Notícies

21/11/2012

4540

El passat 15 de novembre es va publicar un dictamen que ha elaborat el Consell Econòmic i Social Europeu (CESE) sota el títol: “Drets dels grups vulnerables en el lloc de treball i, en particular, les qüestions de discriminació basada en l’orientació sexual”.

Per al col·lectiu LGTB l’àmbit laboral és un àmbit en el que es desenvolupen discriminacions greus i ens convertim en persones altament vulnerables. De fet, les diferents associacions catalanes han denunciat repetidament la necessitat d’actuar en aquest àmbit.

En el dictamen elaborat pel Consell es recullen una sèrie de conclusions i recomanacions per combatre la discriminació al lloc de treball, especialment a les persones LGTB.

El CESE destaca la necessitat d’actuar de forma eficaç contra la discriminació LGTB tot subratllant

“que, en el cas de la discriminació per motius d’orientació sexual, es requereixen mesures suplementàries per limitar el risc de discriminació”

Entre altres consideracions és destacable el fet que el CESE recomana a la Comissió Europea

“que elabori un pla de treball per combatre la discriminació de les persones LGBT i subratlla la importància d’integrar una perspectiva LGBT en tots els àmbits d’acció”

així com la necessitat de combatre els estereotips i la necessitat d’un treball conjunt amb la societat civil Per tal que

“la discriminació per motius de sexe o orientació sexual s’integri també en els debats i negociacions entre els interlocutors socials. En aquest context, el CESE fa èmfasi en les possibilitats que ofereix el treball en xarxa, que pot utilitzar per fomentar la igualtat i la transparència en el lloc de treball”.

Les recomanacions del CESE són un pas endavant important en la lluita contra l’homofòbia i les condicions laborals del col·lectiu LGTB, i un reconeixement de la necessitat d’actuar de forma urgent en la lluita contra la discriminació, sent el lloc de treball un àmbit preocupant tenint en compte la situació de crisi actual:

“Les actuals retallades dels sistemes de protecció social a la UE suposen un augment de la desocupació i podrien també traduir en un increment de la xenofòbia, l’homofòbia i altres manifestacions i comportaments discriminatoris i degradants. En opinió del CESE, és important que la UE i els Estats membres avaluïn la situació de manera més apropiada i transparent, i adoptin mesures per reduir els riscos que corren els grups vulnerables davant les retallades actuals”

Sònia López:, portaveu del grup LGTB d’UGT Catalunya ha valorat:

“Ens congratulem de la publicació del CESE i oferim tot el nostre suport per eradicar la marginació i manca d’oportunitat laboral per aquest col · lectiu. Accentuat en les persones transsexuals que són les més vulnerables. El Grup LGTB d’UGT, aposta per la Igualtat real del col·lectiu LGTB en l’àmbit laboral i social. Perquè creiem en una societat plural i democràtica, en la integració de les persones i en l’eradicació del buylling, l’homofòbia, la lesbofòbia i transfòbia. Per això posem tots els mecanismes necessaris i actuem en tots els casos per discriminació per orientació o identitat sexual. A més de donar visibilitat i ajudar a conscienciar la societat i informar-la sobre el Col · lectiu per eliminar estereotips i prejudicis cap a nosaltres. Creiem que han de ser mecanismes socials als quals un dictamen com aquest dóna un important impuls ”

A Catalunya, la reivindicació del col·lectiu per actuar en aquest àmbit ha estat important, tot i que hi hagut tímides actuacions ha estat en l’administració pública on s’han començat a donar les primeres passes. En l’administració de la Generalitat el juny de 2009 -en el marc de la Comissió Paritària General de Prevenció de Riscos Laborals i de l’Òrgan de Participació de Polítiques d’Igualtat, òrgans de participació coordinats per la Direcció General de Funció Pública- es va aprovar el protocol d’assetjament psicològic, sexual, per raó de sexe o orientació sexual a la Generalitat de Catalunya en el que de forma específica es recull les actuacions de l’administració per actuar contra les actituds homòfobes i protegir i fer menys vulnerable les persones LGTB. Tanmateix, en el marc del Consell de Relacions Laborals, es van aprovar una sèrie de documents de treball sobre la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe a l’empresa en els que es recullen algunes recomanacions per actuar.

Aquests són petits avenços que cal consolidar i que, en el marc, de polítiques europees que donin suport a mesures que combatin la discriminació, tant en l’àmbit de l’administració pública com en l’àmbit de l’empresa privada, es poden consolidar i desenvolupar per eradicar l’homofòbia al lloc de treball.

Construir un futur sense armaris

Notícies

20/11/2012

3459

Avui, 20 de novembre és el dia mundial de la Infància. Els i les menors de 18 anys queden protegits en el marc de reconeixement de drets de la Convenció dels drets de la infància, signada el 1989. En ella es reconeix el principi de no discriminació, “independentment de la raça, el color, el sexe, la llengua, la religió, l’opinió política o d’altra mena, l’origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, la incapacitat física, el naixement o qualsevol altra condició de l’infant, dels seus pares, o dels seus tutors legals”

És del tot evident que cap estat compleix aquesta convenció i es trepitgen els drets dels infants de forma constant. És evident que els nivells de compliment varien segons els estats, el règim polític i econòmic, la legislació… però també que inclús en els estats més avançats la vulneració de drets de les nenes i els nens és un fet.

L’àmbit de l’educació és un àmbit és importantíssim en la construcció de la societat del futur i, també, en la formació de ciutadanes i ciutadans amb criteri propi per exercir la seva llibertat i conviure en una societat respectuosa i diversa. Als països democràtics, dits del primer món, l’educació és un dels àmbits principals de la batalla ideològica del conservadorisme. És també, en l’àmbit educatiu, on es pateixen discriminacions dures, cruels… l’homofòbia a les escoles, el buylling homòfob, és una realitat que es mostra amb tota la seva duresa.

Els nens i les nenes que mostren algun tipus d’orientació homosexual o, simplement, se’ls suposa. O aquells i aquelles que tenen actituds pròpies d’un sexe diferent al del seu cos biològic. L’assetjament no és un fet exclusiu per a les persones homosexuals, però si que s’està destapant com una eina social discriminatòria efectiva per a aquelles persones que basen la seva societat en les desigualtats.

Fa uns mesos la FELGT va publicar un estudi en el que exposava que el 43% dels i les joves que patien buylling homòfob es plantejaven el suïcidi. Alguns anys abans entitats catalanes (Casal Lambda, AMPGIL, Sin vergüenza) van participar en un estudi amb joves de Barcelona on ja s’apuntava una situació alarmant així com la manca d’eines de detecció per al professorat i per a les famílies.

Les denúncies en els darrers anys han estat moltes, les evidències constants i els casos que, malauradament, s’han conegut han estat amb finals dramàtics, com el cas de suicidi de l’austríac Joel Horn, de 13 anys, o el nen cordovès, també de 13 anys que pateix assetjament homòfob en una escola salesiana i que ja ha redactat dues notes de suïcidi. Són alguns dels casos, poder els que ens han arribat pels mitjans però si ens capbussem en les xarxes socials els drames dels nens i nenes que pateixen les conseqüències de l’assetjament homòfob són experiències esfereïdores.

La convenció dels drets de la infància recull aspectes com la llibertat d’expressió, a l’article 13, o el dret a la protecció contra interferències arbitràries i atacs a l’article 16. Recull també la responsabilitat dels estats per a protegir l’infant contra totes les formes de violència a l’article 19 o en l’article 28 el dret a l’educació basat en la igualtat d’oportunitats. És evident que tots aquests drets es vulneren en els estats democràtics europeus i que no s’estan prenent mesures adequades, ans al contrari.

L’església catòlica és un dels principals actors socials que promociona l’homofòbia. Actualment, amb l’aprovació perr part del TC del matrimoni igualitari la jerarquia eclesiàstica ha elaborat una estratègia per tal de promocionar unaactitud que exclou les famílies LGTB i ha fet casus belli del tema. Tanmateix sectors conservadors i la pròpia jerarquia catòlica van treballar, colze a colze, per que s’exclogués (com així va fer el govern del Partit Popular) del currículum escolar l’assignatura d’Educació per a la ciutadania i aquells continguts de presentació de la diversitat social que ells consideraven com a “perniciosos”.

S’evidencia que les passes enrere afecten la vida de les persones i que molts dels infants no poden desenvolupar lliurement la seva personalitat ni tenir un desenvolupament físic, mental, espiritual, social i moral adequat per què no se’ls permet expressar-se, perquè no se’ls reconeix una orientació o una identitat sexual diferent a la marcada per un sistema dirigit per una interpretació moral catòlica d’uns pocs i que se segueixen patint casos d’assetjament a les escoles i instituts sense que això sembli que importi a algunes administracions públiques ni a l’església catòlica ni a alguns sectors benpensants de la societat.

Els drets dels infants es vulneren i l’assetjament homòfob és una clara i dramàtica realitat que provoca morts, depressions, baixa autoestima i ciutadanes i ciutadans que en el futur preferiran viure a l’armari per no patir les situacions que han viscut d’infants.

L’article 28 de la Convenció dels drets de la infància recull que “Els Estats membres han de prendre totes les mesures adequades per assegurar que la disciplina escolar sigui administrada de manera compatible amb la dignitat humana de l’infant”, així doncs calen eines per a les famílies i els i les professionals, cal formació en la diversitat, cal treballar socialment contra les discriminacions i la LGTBfòbia i cal desenvolupar una democràcia plena que respecti i faci respectar els drets elementals.