Inici Etiquetes Entrades etiquetades amb "cultura"

cultura

Encontres Estatals LGTB a Gandia

18/11/2014

4264

Gandia ha acollit aquest cap de setmana els 26 Encontres Estatals LGTB i és la segona vegada que ho fa. Una ciutat que compta, de fa anys, amb dues entitats LGTB consolidades com són el Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de la Safor-Valldigna (CLGS) -que ja va organitzar els Encontres de 2008- i Independence Gay -que ha coorganitzat els d’aquest any amb l’àmbit LGTB de Comissions Obreres del País Valencià. Ha estat un espai de debat i reflexió sobre la situació del moviment LGTB i les seues reivindicacions pendents. Els Encontres estableixen quines seran les prioritats de les entitats en el proper any i per tant quines seran les seues principals línies de treball. Als que no estiguen “posats” en la matèria els pot sorprendre que encara li queden “reivindicacions pendents” al moviment LGTB. A Gandia s’han produït uns fets que responen perquè cal seguir fent activisme LGTB: hi ha hagut una agressió a dos activistes LGTB i s’han mostrat les dues cares de la moneda que expliquen el perquè hi ha reivindicacions pendents.En aquesta localitat valenciana s’han reunit les dues cares de la moneda en el que a la realitat LGTB es refereix: els debats més avançats en matèria LGTB i, alhora, un agressió verbal i intent d’agressió física a dues persones LGTB sota les paraules: “maricons de merda doneu-me tot el que tingueu o vos punxe amb una navalla”.

El que ha ocorregut a Gandia mostra la doble cara de la moneda perquè si bé vivim en un dels estats més avançats en matèria de drets LGTB, també es veritat que queda molt pendent per assolir-los de forma efectiva. I l’agressió del passat divendres a Gandia n’és un clar exemple i, malauradament no l’únic. Com assenyalàvem a l’editorial LGTBfòbies visibles i invisibles la discriminació que encara pateix el col·lectiu només es visibilitza quan aquesta és una agressió física i no tant quan és produeix mobbing, assetjament, bullying o qualsevol tipus de discriminacions. Això genera la sensació, falsa, que tot està resolt. Hi ha, a més, LGTBfòbies quotidianes que tenim assumides com a normals i contra les quals ja no ens queixem però que hem de canviar: com el tractament als mitjans de comunicació o l’exclusió en l’educació de la diversitat afectivo sexual com un dret i una realitat social, entre altres exemples.

La major normalitat i visibilitat del col·lectiu molesta les persones LGTBfòbiques que reforcen les seues actituds discrininadores com ha passat, per exemple, a França quan es va aprovar l’extensió del dret a matrimoni per gais i lesbianes. Però això no ens ha d’aturar perquè també hi ha referents positius i opcions per millorar les nostres llibertats. A Catalunya hem donat un pas de gegant al respecte. Molt recentment s’ha aprovat la llei contra la LGTBfòbia. Tenim l’eina, la vacuna, a aquesta malaltia social que és la LGTBfòbia, o qualsevol tipus d’odi a la diversitat sexual, afectiva, cultural, ètnica, etc. L’ocorregut a Gandia no és més que mostra del que hem avançat i ens han de servir d’avís del que encara ens queda pendent per avançar. És més, agressions com les ocorregudes a Gandia, no han de fer més que impulsar-nos perquè redoblem esforços i lluites per garantir de forma efectiva els nostres drets amb un objectiu clar: necessitem lleis i polítiques públiques que garantesquen els nostres drets i aquest és el nostre proper pas com a moviment. I aquesta ha estat una de les reivindicacions destacades dels propis Encontres.

“I visqueren felices”

17/10/2014

11113

Aquest és el projecte del llibre “ I visqueren felices. Relats de lesbianes, raretes i desviades” un llibre que forma part d’un projecte de visibilització i la voluntat de dotar d’elements positius el fet de ser i sentir-se lesbiana o dona transgènere.

El projecte ha estat impulsat per Heura Marçal, Sònia Moll, Silvia Merino i Mercè Ventura, amb la voluntat de donar “happy end” a històries quotidianes de dones lesbianes i trans, quan els referents artístics, literaris, cinematogràfics i socials no són, massa sovint positius ni feliços.

L’inici del projecte va ser un concurs literari en el que els relats presentats havien de tenir un final feliç, fugint de les tragèdies que normalment es plantejaven: creació de la lesbicitat.

Carme Pollina, Bárbara Ramajo, Marta Pérez Sierra, Mariona Serrasolses, Anna Caballé, Laura Marbiol, Isabel Franc, Naila Vázquez… Són algunes de les autores de les obres publicades que tenen forma de relat, còmic , conte il·lustrat… i que curiosament no expliquen històries d’amor.

Amb aquest llibre es vol vertebrar un projecte de sensibilització i visibilitat que, ara ja s’està treballant, també, amb alumnes d’educació secundària. Un llibre per no perdre’s i un projecte ambiciós i positiu.

Garantia històrica als drets LGTB

08/10/2014

4126

Catalunya s’ha convertit pionera en la defensa dels drets i llibertats de les persones LGTB després d’haver aprovat el passat 2 d’octubre la Llei pels drets de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i per l’eradicació de la lesbifòbia, homofòbia, bifòbia i transofòbia. Es tracta d’un fet històric, del qual probablement no en som encara suficientment conscients. Portem segles amb legislacions que castiguen el simple fet de no ser heterosexual: homosexual, transexual, bisexual, lesbiana, etc. I Catalunya hem canviat el paradigma fa poc més d’una setmana: el que castiguem, el que perseguim el que no està ben vist, el que és delicte és discriminar a les persones LGTB. És un gran canvi cultural, sense precedents. Un exemple a seguir a altres països, però també per altres col·lectius que pateixen discriminació. Una esperança per als membres del col·lectiu que viuen a països com Rússia o a molts dels estats africans o asiàtics. Els permet somiar en un futur millor, però no només somiar: els permet saber que unA societat sense LGTBfòbia és possible. I ens permet a nosaltres tenir els nostres drets i llibertats garantits. Ens permet no tenir por d’expressar la nostra afectivitat en públic i a ser tal com som arreu, si més no, del territori català.

El primer que s’ha de fer amb aquesta llei, més que en qualsevol altra, és donar-la a conèixer i explicar-la. Si les conseqüències de la discriminació de les persones LGTB són l’armari i l’ocultament, la visibilitat i els drets són la gran garantia. Difondre aquesta llei tindrà, de per si, un efecte normalitzador. I diem difondre, no fer propaganda. Aquesta no és una llei, com han dit membres del PP de propaganda homosexual (expressió amb la qual s’equiparen a règims tan LGTBfòbics com ara el rus) o de privilegis. No. No podem admetre aquesta tergiversació. La llei aprovada pel Parlament de Catalunya és de garantia dels drets i les llibertats d’un col·lectiu discriminat, com ara l’LGTB, i de polítiques actives per la eradicació de la marginació que pateix.

Una altra tasca és fer visible la LGTBfòbia que malauradament encara existeix com denunciàvem a l’editorial de la setmana passada LGTBfòbies visibles i invisibles. Fets tan quotidians com el bullying LGTBfòbic a escoles o a la feina, o a determinats ambients socials, són molt desconeguts per una majoria social que, en no veure-les, pot pensar que no existeixen. Ens queda pendent, per tant, un important paper denunciar la LGBTfòbia que encara existeix i usar la llei com a eina per a combatre-la. El moviment LGTB ja ha anunciat que romandrà vigilant per garantir el desplegament de la llei. Des d’IDEMTV, des de la nostra tasca periodística, també ho farem: informarem dels compliments i dels incompliments quan calgui. Volem que Catalunya siga un país pioner en aprovar una llei, però també en aplicar-la i, sobretot, en aconseguir que desaparesca la discriminació a les persones LGTB. Tenim les eines per assolir-ho, utilitzem-les!

“La persecució LGTB a travès de la història” per Leopold Estapé

25/09/2014

7469

Un viatge a través de les diferents etapes de la humanitat per veure com s’ha anat formant el discurs homofòbic.
Xerrada a càrrec de Leopold Estapé.
Activitat programada dins del Circuit Festival 2014.

The Chanclettes: 20 anys #deputucool

19/08/2014

4852

The Chanclettes van estrenar Multi-medias, la seua primera obra al Cafè Teatre Llantiol, fa ja vint anys amb la qual van crear un nou gènere: el túrmix-playback. Es tracta d’una barreja de teatre, cabaret, humor i mala llet i playback amb música i coreografies. Elaboren els seus guions a partir de talls d’àudio de continguts audiovisuals procedents de mitjans de comunicació o de pel·lícules. Amb #Deputucool, que estarà durant tot el mes d’agost en la sala El Molino de Barcelona, The Chanclettees celebren el seu vinté aniversari.

L’espectacle també conté crítica política en un context com l’actual de crisi i canvi de model de país.

#Deputucool és un espectacle interactiu que fa participar molt al públic el contingut del qual és plenament nou, excepte el clip fet amb motiu d’“Envàs on vas” que forma part de l’obra. No es tracta, per tant, d’un recopilatori, com si que van fer al 15é aniversari. D’altra banda, l’elecció d’El Molino no és casual, es tracta d’un espai emblemàtic.

Josep Maria Portavella, membre fundador de The Chanclettes, té clars els motius pels quals s’ha d’anar a veure la seua obra que a cada funció declara exhaurides les entrades.

La plaça del silenci

25/07/2014

7440

La plaza del silencio, ens retrata la violència LGTBfoba dels darrers dies del franquisme amb tota la cruesa. La convivència de la violència ultra amb la persecució policial i l’exclusió social. Una realitat que fou dura i que, malgrat tot, no hem aconseguit eradicar.

Chueca, una plaça que ara ja forma part de l’imaginari LGTB, és el centre de la història que ens explica Rafael Herrero. La normalització LGTB que ara viu la plaça, el barri, pot sobtar amb aquesta mirada enrera de tant sols quaranta anys.

El contrast entre la realitat quotidiana actual i la realitat d’uns anys enrera també es reflecteixen en el contrast que hi ha entre les contradiccions del protagonista que creia haver vist a prop la llibertat amb la mort del dictador i, alhora, veu com els seus amics són amenaçats i morts violentament i la seva pròpia por.

La violència LGTBfoba és l’eix que vertebra la història i la denúncia que la novel·la destaca. Denúncia la violència i la hipocresia, les complicitats que té la discriminació i l’aniquilació violenta de persones LGTB.

La plaza del silencio, és una novel·la negra que mostra, denúncia i… enganxa. Ha estat publicada per l’editorial Al revés, que té una col·leció interessant de novel·la negra i que també ha publicat autores de referència per al col·lectiu LGTB com Susana Hernández. La plaza del silencio és plena de flash backs en la que l’autor, periodista de llarga trajectòria, també plasma els seus propis records. I també, plena de contradiccions dels personatges amb la seva sexualitat, les seves pors i la seva llibertat.

Circuit Festival proposa més de 10 dies d’oci i cultura per a públic LGTB

23/07/2014

3948

Entre el 6 i el 17 d’agost Barcelona acollirà la setena edició de Circuit Festival 2014 la major trobada de turisme vacacional per gais i lesbianes del món. Aquest any l’esdeveniment, organitzat per Matinée Group, proposa més de 22 festes i 15 activitats diürnes relacionades amb la cultura, l’art, els esports i l’activisme LGTB. El Girlie Circuit, que se celebra del 12 al 17 d’agost, està dedicat específicament a les dones amb una oferta especial d’oci i cultura per a elles.

Circuit l’any passat va aconseguir reunir a més de 71.000 persones, una dada que duplica les 35.000 de la primera edició en 2008. Si bé, l’espanyola és la nacionalitat que aporta major percentatge d’assistents, el 19 %, Circuit és un esdeveniment amb marcat caràcter internacional. Més d’un 80% dels participants són persones estrangeres vingudes de països com Brasil, Estats Units, Austràlia, Israel, Regne Unit, França o Itàlia. El perfil de les persones assistents és clarament masculí, més d’un 86% d’homes. Es tracta d’homes gais d’entre 20 i 45 anys, de classe mitjana-alta, amb estudis superiors, professional qualificat i amb un elevat poder adquisitiu.

Circuit suposa una injecció econòmica de més de 100 milions d’euros per a la ciutat de Barcelona i compta amb el suport amb 9 patrocinadors oficials i 21 col·laboradors. A més, el festival desenvolupa un pla de responsabilitat social que treballa tres grans àrees: Salut, Divulgació i Cultura. El pla es desenvolupa a partir de campanyes de divulgació i del seu programa cultural i d’activitats que inclou xerrades, debats, presentacions i vetllades literàries, exposicions d’art, cicles documentals, tallers i activitats esportives.

“Lesbianarium”

18/07/2014

7862

Mares que accepten mentides, monges que no ho són, lesbianes a l’armari, lesbianes que són fora i porten pancarta, lesbianes que fan visibilitat terrorífica… al metro, a la catedral, a l’hotel, a casa… tot un seguit de situacions diverses que ens acosten a un imaginari creat molt proper al camarot dels germans Marx. “Lesbianàrium” és el títol del llibre de relats escrit per Carme Pollina que ara s’ha publicat en català per l’editorial Los libros del Sábado. Al pròleg del llibre, la també excriptora, Neus Arqués destaca “La meva conclussió com a lectora és que tots estem, en un moment donat, en minoria minoritària”

Els diferents relats recullen realitats diverses de la vida quotidiana de les lesbianes i les converteix en divertides escenes, de vegades no exemptes d’un cert esperit estrambòtic. La clau d’humor és un eix que acompanya i positivitza petits drames humans del nostre dia a dia en la societat.

Lesbianàrium s’acosta a la realitat rient d’ella, rient del propi drama per poder reivindicar-se i, alhora, ho fa des de la diversitat de perfils i situacions que, de vegades prenen caires del tot esbojarrats.
El llibre és un llibre de comèdia, però també un llibre militant que vol mostrar, sense dramatismes, una realitat massa vegades invisible.

París was a woman

11/07/2014

8501

“Durant gairebé mig segle, París va ser dona, una dona intel·ligent, creativa, fascinant” diu Andrea Weiss, autora de “Paris era mujer. Retratos de la orilla izquierda del Sena”. El nou llibre editat per Egales, és la traducció al castellà de l’obra “Paris was a woman” que va ser una investigació de l’autora i la seva sòcia Greta Schiller van portar a terme sobre les dones que van teixir una xarxa cultural i creativa al París d’entreguerres.

L’autora ha guanyat un Premi Emmy pel seu documental “Before Stonewall”, va ser guionista del film dirigit per Greta Schiller, una pel·lícula estrenada el 1996, que vam poder veure a Barcelona gràcies al descobriment de la Mostra de Films de Dones de Barcelona, i que es va convertir en un llibre. Dues referències imprescindibles per a la visibilitat, la genealogia i la història de les lesbianes.

París era el centre de la creació però la història ha recollit les influències i vida d’alguns homes (Picasso, Joyce, Hemingway…) en aquells moments històrics, però no la de dones com: Djuna Barnes, Natalie Barney, Sylvia Beach, Adrienne Monnier, Gertrude Stein, Alice B. Toklas, Romaine Brooks, Colette, Janet Flanner, entre d’altres.

Paris was a woman ens descobreix dones impressionants de nivells culturals i econòmics diferents i que, majoritàriament opten per la bisexualitat o el lesbianisme en les seves relacions. Dones que han estat amagades per la història oficial d’aquell parís dels anys 20.

Aquest retrat de la comunitat (o companyia d’amazones” com escrivia Katherine Anne Porter al “Harper’s Magazine”) d’escriptores, fotògrafes, actrius, pintores, llibreteres, editores… en un París obert van experimentar amb la cultura, es van donar suport per a la creació de forma molt diferent a les aventures que ens han arribat. Paris was a woman ens obre un nou imaginari i descobreix una genealogia femenina impressionant, que ens va arribar el 1996 amb la pel·lícula, després amb el llibre i ara amb la traducció al castellà que ens ofereix l’editorial Egales.

La mostra de cinema LGTB Fire!! creix enguany mentre reivindica a Bowie

09/07/2014

3678

La 19a Mostra de Cinema LGTB, Fire!!, que acosta les darreres novetats en cinema independent de temàtica LGTB al públic barceloní, ha dedicat el seu espot i l’edició a homenatjar al cantant David Bowie en un context d’important creixement en públic i activitats.
El Fire!! té cada cop més públic, espera superar enguany els 6000 assistents quan l’edició anterior va arribar als 5.000. Ha passat a projectar 41 títols -front els 24 de l’any passat-, dels quals 14 són estrenes. L’esdeveniment, que finalitza el proper 13 de juliol, ha comptat amb una prèvia de gairebé una setmana amb projeccions al Raval, i activitats paral·leles més enllà del cinema com concerts i presentacions de llibres.

La mostra de cinema LGTB estén la seva activitat també als barris de Sants en col·laboració amb la nova sala independent, Zumzeig, i al barri de Sant Pere, amb l’espectacle Trans-Art Cabaret. També s’han associat amb el Fire!! el Festival de Cinema de Sant Sebastià i el Festival Queer de Lisboa i la plataforma online Filmin que posa a disposició dels espectadors els millors títols de la present i anteriors mostres. Per a l’any proper, està en projecte que el festival arribi a València, a Sitges i a Girona, encara que aquest any ja ha tingut una primera extensió a Terrassa. El festival està organitzat per una de les entitats històriques del moviment LGTB català, el Casal Lambda, que va ser fundat el 1976 a Barcelona.

Des d’IDEMTV, us animem a anar a veure aquest esdeveniment de cinema LGTB de Barcelona, teniu fins el 13 de juliol i té títols molt recomanables. El Fire!! malgrat el seu caire lúdic tanbé té una important càrrega reivindicativa que ens transmetia el seu director al discurs d’inauguració.