El fet que l’educació és la base de la convivència fa que s’estiguin replantejant algunes actuacions governamentals en aquest àmbit. Les protestes contra les retallades, contra la “llei Wert”, a favor de l’educació igualitària… a banda de les condicions del personal docent i contra les retallades a les escoles públiques són un fet que així ho mostra.

Les retallades en l’àmbit educatiu no han estat només un tema econòmic sinó de drets i de canvi de model educatiu. S’estan fent, així ho estan denunciant diferents entitats cíviques de diferents àmbits, canvis en el currículum dels i les estudiants que responen a aspectes ideològics. El passat mes de gener es va denunciar aquesta situació tot explicitant que s’estaven incomplint les recomanacions de la Carta del Consell d’Europa sobre Educació per a la Ciutadania i en Drets Humans de 2010 .

 Algunes de les entitats que denuncien destaquen el fet que la reforma Wert el que pretén és eliminar la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) i oblida del tot l’educació igualitària.

Segons aquestes entitats: “L’Educació per a la Ciutadania Democràtica és un factor de cohesió social, de comprensió mútua, de diàleg intercultural i interreligiós que contribueix a promoure el principi d’igualtat entre els homes i les dones”

Si bé és evident que el currículum escolar és important i bàsic en l’educació el que realment és preocupant és la manca d’aplicació de criteris coeducatius. La coeducació és la base per a una societat igualitària i realment lliure perquè és la que ajuda a desenvolupar el respecte a la diferència.

El bullying és un fet que està creixent a les aules, la “massacre” d’allò diferent des d’un absolut menyspreu. El bullying homòfob és un fet que ha deixat de ser invisible per a ser un problema evident. Els assetjaments van en augment i està augmentant l’índex de suïcidis adolescents

Mercè Otero, feminista i assessora en coeducació, ha declarat a idemtv

“Calen mesures positives contra les mancances històriques que portin a una igualtat real i hem de jugar com si la igualtat i la diferència fossin les dues cares del mateix full de paper. Cal el reconeixement de la diferència. L’hem portat a la pràctica sempre que hem pogut des del feminisme però molt poques vegades s’ha tingut el reconeixement institucional. En l’àmbit LGTB és ampliar el ventall de la coeducació, és donar més arguments per desenvolupar-la. La lluita contra l’homofòbia en l’àmbit educatiu és un aspecte fonamental, és una diferència més a tenir en compte de cara a trencar els estereotips i els rols de gènere”

Parlar de coeducació en aquest país seria tornar al que va desenvolupar Ferrer i Guàrdia, a l’escola moderna. El concepte, en aquell moment i tenint en compte la situació, no tan sols recollia la idea de com educar nens i nenes en l’escola mixta sinó també el tema de classe i justícia social. Això ho va recollir l’educació republicana.

Avui en dia hem refinat el concepte, tenint en compte els greuges històrics vers les dones. Segons Otero: “Tenim una definició preciosa a l’article 12 de la Llei dels drets de les dones a eradicar la violència masclista” que recull:

“La coeducació és l’acció educadora que valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de les dones i els homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries, per tal d’aconseguir l’objectiu de construir una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. Els principis de la coeducació són un element fonamental en la prevenció de la violència masclista”

Durant el franquisme es va produir el gran desastre, l’educació segregada, currículums diferents per homes i dones… Amb les Jornades Catalanes de la Dona, l’any 1976, es posa en marxa el nou concepte de coeducació pensant que seria la solució. Les dones ensenyants van transmetre aquesta esperança i el col·lectiu d’ensenyants va començar a treballar però ja es va anar mostrant que això no era veritat i no era possible sense un canvi de sistema. Landrocentrisme seguia imperant a les aules i el model i estereotip masculí seguia sent el predominant. Ara les premisses han anat canviant en part i es treballa també des de la construcció de la feminitat i la masculinitat, els rols socials i de gènere com a base dels estereotips imposats.

La feina és molta, els reptes grans, les dificultats extremes i l’actual context no ajuda però tot i així es multipliquen les propostes i iniciatives cíviques i socials per mantenir un ensenyament de qualitat i on la diversitat sigui respectada. Cal que no deleguem això en el futur sinó que actuem amb rapidesa. Tal com afirma Mercè Otero “Cal actuar ara, no delegar per més endavant perquè l’educació és modelatge i aprendre en el respecte i la convivència”