Etiquetes Entrades etiquetades amb "Casal Lambda"

Casal Lambda

3682

Eugeni Rodríguez és portaveu de l’Observatori contra l’Homofòbia, una entitat que elabora un informe anual sobre les situacions i casos de discriminació per LGTBfòbia.

Durant l’any 2013 han abordat prop 384 casos, un 2% més que l’any anterior. Si bé el major nombre de casos tenen a veure amb discriminacions o agressions a l’espai públic, les que tenen un major increment són les que es produeixen als serveis i administració pública i, especialment, les que es produeixen a les xarxes en les quals els homòfobs actuen amb gran impunitat.

 

 

3120

Aquest Sant Jordi el col·lectiu LGTB ha tornat a ser present i visible al carrer. Llibreries, autors, autores i entitats han mostrat les novetats i han tornat a expressar el seu compromís militant.

 

 

El voluntariat en entitats de serveis i defensa dels drets LGTB és una eina fonamental perquè les associacions segueixin funcionant. Ser voluntari o voluntària és tan fàcil com anar a una entitat, conèixer quines són les opcions per treballar-hi -els ámbits on treballar- i oferir part del propi temps lliure. Hi ha determinats tipus de voluntariat especialitzat i semi-professionalitzat -quant a coneixements requerits- que necessiten formació per a ser desenvolupats. Per això, la formació en el voluntariat LGTB té un paper fonamental per garantir la seva qualitat, però no només en coneixement sinó també en valors i aptituds.

La formació pot ser tant un curs com una jornada d’intercanvi d’experiències entre entitats com la del passat 22 de febrer, que va organitzar el Casal Lambda i va aplegar a tot el moviment LGTB català.

 

 

La jornada va servir per formar en voluntariat i posar en comú totes les experiències d’atenció a les persones i activisme que realitza el moviment arreu del país. L’any passat van dur a parlamentaris i parlamentàries per explicar el projecte de Llei contra la LGTBfòbia i en anys anteriors a diferents persones expertes.

Una formació que li ha permés ocupar aquest lloc en el voluntariat en el qual l’experiència que ha anat adquirint també pot servir-li per compartir la seva experiència amb altres persones voluntàries per formar-les. Per la seva banda, Josep Menoyo i Laura Poch havien format part del voluntariat del 900 Rosa, que organitzava dues formacions a l’any amb un total 80 hores de teoria, práctiques i posterior monitoratge per part de persones voluntàries més veteranes. Si bé les pràctiques es feien a partir de simulacions de situacions reals i el monitoratge es feia amb casos reals. En aquest sentit, les primeres experiències els van deixar positivament marcats.

El voluntariat serveix per crear comunitat, col·lectiu i genera valors de solidaritat i ajuda mútua i experiències compartides. En aquest àmbit, la formació té un paper fonamental per poder donar resposta a les necessitats d’un col·lectiu com l’LGTB que cada vegada està millor organitzat.

2882

L’associació de Famílies Lesbianes i Gais convoca la 5ª Trobada Estatal de Famílies LGTB. La trobada serà a Vila-seca entre el 1 i el 3 de maig.

Música: Happy, Pharrel Williams

 

 

El món celebra enguany el 20è aniversari del primer any internacional dedicat a la família. Qui els ho havia de dir que les famílies de dues mares o de dos pares també ho celebraríem passats vint anys. En la commemoració es prendran com a eixos de treball la conciliació laboral i familiar, la solidaritat intergeneracional i la pobresa i l’exclusió social.

I nosaltres ho celebrem tornant-nos a trobar.

La FLG, associació catalana formada per mares i pares lesbianes, gais i transsexuals estem organitzant la que serà la 5a Trobada Estatal de Famílies LGTB – Catalunya 2014. A La Pineda (Tarragonès) els dies 1 a 3 de maig 2014.

Es tracta una vegada més de reunir-nos per compartir les nostres vivències d’homomaternitat i homopaternitat. I enguany al voltant de l’Educació, que és l’eina cabdal per combatre la pobresa i l’exclusió social. Des de la participació de totes les famílies, en un espai per compartir Bones Pràctiques LGTB a les escoles de les nostres filles i fills, i per compartir els projectes de les diferents organitzacions assistents.

El nostre eslògan, Suma Famílies Rainbow, té un sentit d’unió, de comunitat i de moviment.

Una vegada més volem empoderar les famílies, transmetre la força de la visibilitat i del treball conjunt, ajudar a intervenir de forma activa en les escoles dels nostres infants i adolescents, i promoure l’ús de materials que visibilitzen les nostres famílies en la comunitat educativa.

Podrem escoltar a ponents que estan treballant en aquesta direcció des d’altres organitzacions, universitats i escoles, que de ben segur ens faran reflexionar sobre noves línies de treball i nous projectes de futur.

Ponents com la psicòloga de la Universidad de Sevilla, Mar González, que ens presentarà els resultats de les darreres investigacions en famílies lesbianes i gais; el Gerard Coll-Planes i el Miquel Missé que ens parlaran de gènere i educació; membres de la FLG que ens explicaran experiències concretes de Bones Pràctiques per afavorir el tractament de la diversitat familiar a les escoles; l’Antonio Vila-Coro, President de l’Asociación Son Nuestros Hijos i l’Esther Farnos, Jurista, que ens parlaran de la situació de la subrogació avui; la Francisca López que ha investigat les i els adolescents i joves filles i fills de famílies lesbianes i gais; tindrem també tallers per compartir com gestionem amb les nostres filles i fills la nostra homosexualitat, i també com gestionem amb les nostres filles i fills el seu origen.

I com sempre, tot un programa d’activitats lúdiques i esportives perquè les nenes, nens i adolescents s’ho passin bé a la platja o als terrenys de joc, mentre les mares i pares fem feina. Contes de famílies diverses, titelles, jocs de co-educació, tallers d’autoestima i sexualitat, volei platja, concurs de castells de sorra i moltes activitats més. Per nosaltres és tan important el programa adult com l’infantil adolescent. Considerem que el relacionar-se amb altres noies i nois amb els que saben que comparteixen un aspecte molt important de les seves vides, de la seva identitat, com és l’homosexualitat de la mare o mares o del pare o pares, els empodera i els fa sentir part d’una comunitat.

Les nenes i nens, com nosaltres adultes i adults, viuen en un entorn eminentment heterosexual, van a escoles on el model majoritari és l’heterosexual, i constantment es veuen sotmesos a la presumpció d’heterosexualitat. Aquesta presumpció xoca frontalment amb les mares lesbianes o pares gais que tenen a casa, i necessiten veure que el seu model familiar no és una raresa, que no són les úniques o únics. En les trobades de les famílies LGTB ells troben aquesta companyonia explícita, i se senten part important del nostre projecte, el comparteixen i en surten enfortides per encarar amb fortalesa les preguntes i les mirades dels altres.

Aquestes trobades són importants, són imprescindibles per saber que la nostra unió és la nostra força. Són necessàries per ser conscients que les famílies som part del moviment LGTB i que amb ell avancem lluitant per una societat més justa i igualitària.

En diem trobada estatal perquè la FLG obre aquest temps i espai a totes les famílies i associacions de fora de Catalunya, perquè en aquests encontres ens carreguem totes i tots junts de l’energia necessària per seguir en la lluita.

Vivim avui uns moments molt delicats de regressió en molts dels drets socials aconseguits, i ara més que mai no podem baixar la guàrdia. Hem de seguir alerta per no permetre ni un pas enrere. Uganda és l’extrem més terrible de l’odi més recalcitrant, és l’exemple més actual de l’homofòbia d’estat. Amb la nostra trobada, amb la visibilitat de les nostres famílies volem mostrar al món una vegada més, que les famílies LGTB existim, que els nostres infants són feliços amb les lleis que els protegeixen i amparen, i que per elles i per ells, som capaces de tot.

És per això que us esperem a totes i tots a La Pineda, amb ganes de fer feina, però també amb la il·lusió de retrobar-nos i de conviure plegades i plegats.

 

Elisabet Vendrell és llicenciada en Biologia i professora universitària. És membre de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais des del seu inici el 2001, entitat de la que ha estat Presidenta des del 2005 fins el 2012; també va presidir la FLG-Asociación de Familias LGTB d’Espanya des del 2009 fins el 2012.

Va ser la primera Vicepresidenta del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Dones i Homes Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, així com Coordinadora de la Xarxa Estatal d’Associacions de Famílies LGTB d’Espanya i Secretària de la Federació de Famílies Plurals de Catalunya.

Per una llei aprovada per les Corts i sancionada pel rei, el 26 de desembre de 1978, i publicada al B.O.E. del 11 de gener de 1979, va ésser modificada –ara fa trenta-cinc anys- la Ley sobre Peligrosidad y Rehabilitación Social (LPRS), per excloure-hi els homosexuals, els rufians i proxenetes, els menors abandonats o pervertits i els que tenien tracte sovintejat amb malfactors.

La LPRS, que va ésser aprovada pel règim franquista el 4 d’agost de 1970 (B.O.E, del 6 següent), creava a les províncies uns Juzgados Especiales de Peligrosidad y Rehabilitación Social, i substituïa la La Ley de Vagos y Maleantes (LVM), de 4 d’agost de 1933, per al control de tots els elements considerats antisocials per la dictadura. Aquesta LVM havia estat modificada, el 15 de juliol de 1954, per tal d’incloure-hi els homosexuals. La LPRS fou derogada completament per una Llei Orgànica de 24 de novembre de 1995 (BOE del dia següent). A un informe elaborat per dos investigadors hom revelava que, tirant curt, uns mil homosexuals van ésser empresonats, entre 1970 i 1979, pel règim franquista, per l’aplicació de la LPRS.

Els precedents de la llei de perillositat

Als anys 20 i 30 del segle passat estava en plena efervescència –sobre tot en els països totalitaris- l’anomenada “Doctrina de la Defensa Social”. Aquesta doctrina afirmava que existien unes conductes que, sense estar tipificades com delictes, denotaven un perill per a la societat puix que es podien considerar predelictives. Per protegir la societat d’aquests perills i corregir els individus que les realitzaven, l’Estat, actuant d’una manera paternalista, els imposava unes mesures de seguretat per tal de “rehabilitar-los socialment” que en realitat eren pures normes repressives.

L’avantprojecte de la LPRS va ésser redactat per un jutge català, Antoni Sabater i Tomàs, que era conegut per la seva animositat contra malfactors i homosexuals. Pretenia que els homosexuals majors de 16 anys fossin declarats perillosos socials pel simple fet d’ésser-ho. L’avantprojecte fou discutit a les Corts i fou sortosament modificat en el sentit que els homosexuals no fossin imputats pel simple fet d’ésser-ho sinó aquells que probadamente realicen actos de homosexualidad, o sigui, més d’una vegada. Això fou el resultat d’un debat dins el Congrés dels Diputats arran d’uns treballs sobre homosexualitat i legislació que tots els diputats van rebre de la revista gai francesa Arcadie, per indicació del clandestí Movimiento Español de Liberación Homosexual(MELH), que es va poder apuntar el seu primer èxit.

Amb la nova llei, les pràctiques homosexuals –tret de casos d’escàndol públic, criminalitzats pel Codi Penal en el seu article 433- no eren considerades delictives, però sí predelictives i per això la LPRS hi aplicava unes “mesures de seguretat” orientades a rehabilitar els inculpats, o sigui, a convertir-los en “normals”, en heterosexuals. Unes mesures de seguretat, de successiva aplicació, entre sis mesos i cinc anys, tan absurdes com inútils: internament en centres de rehabilitació social, desterrament de la província on vivia l’inculpat i presentar-se, cada tants dies, a un cos de funcionaris especials, que mai es va crear i que va ésser substituït per la policia o la guàrdia civil.

Democràcia i derogació de la llei

A la mort del dictador, el MELH va ésser substituït, el mateix any 1977, pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), la primera campanya del qual va tenir per fita l’abolició de la LPRS a base d’articles, entrevistes, actes socials i, principalment, manifestacions ciutadanes. Per a tots els homes i dones gais podem dir que, per primera vegada a la història de Catalunya, en més de mil dos-cents anys, la conducta o les pràctiques homosexuals, lliurement consentides, no són objecte de cap mena de discriminació legal, i que, fons i tot, les actituds, declaracions, insults, vexacions, escrits, etc. de caràcter homofòbic, ara, són penades per les lleis. I això gràcies a la lluita menada -fa trenta-cinc anys- pels propis col·lectius. Les minories, oprimides o reprimides, si no lluiten per obtenir els drets i llibertats de que gaudeixen les majories, no els aconsegueixen mai; és el que ha passat amb les feministes i amb els negres entre d’altres.

 

Armand de Fluvià, genealogista i heraldista de professió, ha dedicat una part important de la seva vida a la reivindicació dels drets del col·lectiu LGTB. El 1970, sota el franquisme, va fundar el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), i fou fundador i primer secretari general del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (1975) i també president de l’Institut Lambda (1976). El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2008 la Medalla d’Honor de Barcelona. En l’actualitat és president honorífic del Casal Lambda.

Tot i la gran professionalitat de molts serveis, les entitats LGTB desenvolupen les seves activitats gràcies a les aportacions econòmiques i de treball voluntari de socis i sòcies.
Una tasca important és en l’àmbit de la dinamització de l’associacionisme, l’acollida de noves persones associades i l’especialització de la informació.
L’associació de Famílies Lesbianes i Gais és un exemple: ha anat creixent en aquest sentit i millorant l’organització de la tasca voluntària.

 

 

Així, la participació activa en l’organització de l’entitat ha anat produint noves idees i activitats que fan que creixi la presència social, sigui possible el suport mutu, s’evidenciïn noves situacions i es normalitzi la maternitat i paternitat LGTB. La tasca voluntària, allò que s’anomenava militància, aprofundeix en els vincles del col·lectiu amb un suport en xarxa.

7168

Parlem amb Ignasi Pujades, president de la Fundació Enllaç. Es tracta d’una entitat nascuda el 2008 per a abordar la problemàtica específica de les persones LGTB en situació de vulnerabilitat i dependència des d’una forma transversal i en xarxa amb la resta del moviment. Pujades ens explica els diferents projectes de present i de futur de la Fundació.

 

 

4103

IdemTV ha enregistrat per primer cop el Festigailesbià, una iniciativa del Casal Lambda que aquest any s’ha celebrat al Tradicionàrius al barri de Gràcia de Barcelona. Durant dues hores i amb la participació de 8 concursants i 6 persones convidades, transcorre la gala més esbojarrada i més LGTB de Catalunya.

 

 

LLIBRES DE L'ARMARI

7430
La plaza del silencio, ens retrata la violència LGTBfoba dels darrers dies del franquisme amb tota la cruesa. La convivència de la violència ultra...
res a amagar d'anna boluda

ARTICLES D'OPINIÓ

5987
Tinc una pacient desarmariada, que ara te un conflicte laboral obert i la seva mútua la va enviar a un psicòleg. M'explicava que al...