Etiquetes Entrades etiquetades amb "agressió"

agressió

4495

El proper dia 17 de maig se commemorarà, en plena campanya electoral, el dia mundial contra la LGTBfòbia. Hi hauran compromisos? Possiblement molts, però el que cal és que allò que ens diuen ho facin realitat.

No és un somni, més aviat moltes persones LGTB viuen un malson quotidià patint agressions i discriminacions pel simple fet de ser. Per estimar diferent, per sentir un gènere diferent al que el teu cos marca… una cosa tan senzilla com és el respecte i la convivència, que és tan difícil per a alguns.

La setmana del 17 de maig sentirem promeses, però exigim i seguirem exigint compromisos reals. Tenim una llei aprovada, una llei a la que li cal un reglament, mentre moltes persones del col·lectiu LGTB no gosen viure lliurement el que són i el que senten.

Des dels municipis es pot actuar i tenir una actitud valenta per fer avançar les lleis aprovades, es pot exigir el desplegament legislatiu, es poden fer polítiques contra la discriminació donar visibilitat positiva a estimar com volem, a ser com volem, lliurement, sense violència ni física, ni social.

3848

El passat 26 de febrer l’Observatori contra l’homofòbia va convocar una concentració davant de la llibreria “La Casa del llibre” de Barcelona per exigir la retirada del llibre “Comprender y sanar la homosexualidad”, escrit per Richard Cohen, un llibre que ha estat denunciat pel col·lectiu LGTB pel seu contingut lgtbfob.

La representant de la llibreria es va negar a la seva retirada, malgrat les protestes i l’exigència del compliment de la llei aprovada el passat mes d’octubre contra la LGTBfòbia. El portaveu de l’Observatori, Eugeni Rodriguez creu que és una greu vulneració de drets i de la legsilació vigent.

 

 

4447

Una parella gai que va patir una agressió per presumpta LGTBfòbia a Andalusia han hagut d’aguantar que el jutge no només no la investigue sinó que els acuse d’exhibicionisme i d’agressions. Un fet tan increïble com criticable. Pot un jutge imputar a una parella de denunciants per agressió LGTBfòbica per exhibcionisme? No és un reforçament de la LGTBfòbia que estan patint, el ninguneig que estan patint les víctimes? És admissible això?

A Catalunya tenim una llei contra LGTBfòbia. És important tenir eines legals per protegir i garantir els drets del nostre col·lectiu. Però igual d’important és la reacció dels jutges, en aquest cas, i de qui haja d’implementar aquestes lleis (siguen genèriques o específiques com el cas de llei contra la LGTBfòbia). I en això és en allò que falla la justícia andalusa, si més no en el cas citat. I qui sap si això també passaria al nostre país.

Hem de treballar la sensibilitat dels diferents estaments que han d’aplicar la garantia dels nostres drets. Tal i com en casos de violació alguns jutges masclistes veien com a atenuants que dugués minifaldilla perquè “anava provocant”, l’exhibicionisme pot ser una argument LGTBfòbic.

Hi ha molta feina feta i, malauradament, molt feina per fer. Entre ella la denúncia pública de casos com el d’aquesta parella agredida a platges andaluses. És inadmissible el tracte rebut i el moviment LGTB els ha de donar tot el seu suport. Des d’IDEMTV els volem donar el nostre.


                

3274

La Televisió de Catalunya va emetre, amb cinc minuts de censura, el documental Ciutat Morta en la que es relaten els fets esdevinguts després del 4 de febrer del 2006.

Ha estat un èxit d’audiència, ha despertat moltes consciències i evidenciat situacions que, per a moltes i molts, són massa quotidianes. Ciutat Morta ha destapat una trama plena d’errors, desídies, complicitats administratives, tortures i pràctiques pseudomafioses, que han remogut la consciència de la nostra societat.

 Patricia Heras “Transfeminista i gòtica, sinistra, romàntica, madrilenya «de impura cepa», involucrada en la moguda postporno i queer de Barcelona”, com la defineixen en un bloc les seves companyes i amigues, va ser detinguda per la seva estètica. Una cap de turc, com la resta de detinguts.

Però poder aquest és només un exemple. Tenim altres casos en els que es repeteixen errors i tortures, impunitat i ocultació; Totes i tots recordem Juan Andrés Benítez, un altre cas que ha estat convuls i que afecta també els cossos de seguretat. Els errors comesos i els errors volguts, la manca de transparència de les administracions… o l’assetjament a locals LGTB per part de l’administració que, en una altra línia, també és una constant.

Són només exemples. Poder esdevenen símbols, uns símbols que han costat vides. Vivim la LGTBfòbia, el racisme i l’exclusió, no només a països on l’estat de dret no funciona, no només de la mà d’elements socials radicals o conservadors. Vivim la LGTBfòbia, el racisme i l’exclusió dins del propi sistema.

3637

S’acosten les festes d’hivern, les festes nadalenques. Aquelles que, per definició, són festes familiars. Festes plenes de solidaritat, amor… allò que en diuen l’esperit nadalenc. Festes plenes de llums, al cor i al carrer, de colors… multicolors?

 Possiblement és l’època de l’any que més il·lusions genera i que més tristors són visibles. Aquelles persones que no poden gaudir de l’esperit nadalenc, aquell que empeny al consumisme, i en són moltes les que es quedaran sense dinar de nadal i Sant Esteve, sense joguines pel tió o pels reis.

I seran moltes, també, que no podran compartir taula amb la família biològica perquè els han expulsat degut a la seva orientació sexual o transgènere. I algunes trans femenines que, per poder ser qui senten, hauran d’aprofitar aquests dies per fer calaix a les cantonades dels carrers o a l’entorn dels camps de futbol.

 L’associació de Mares i Pares de gais, lesbianes, bisexuals i Transsexuals (AMPGIL) afirma que “Els intents de suïcidi per part del col·lectiu LGTB es redueixen un 84% en funció de la resposta familiar” durant l’adolescència, canviant els percentatges podríem mirar també el que passa en edat adulta i com el col·lectiu LGTB, malgrat els avanços socials i legislatius segueix tenint en el seu si drames humans, l’origen dels quals és la LGTBfòbia.

S’acosten les festes de nadal, minven els drets d’expressió, s’acumulen les denúncies per LGTBfòbia i les agressions a persones LGTB. Unes festes multicolors, una etapa solidària?

La visibilitat del col·lectiu és necessària; donem la cara, sortim al carrer.

4295

Gandia ha acollit aquest cap de setmana els 26 Encontres Estatals LGTB i és la segona vegada que ho fa. Una ciutat que compta, de fa anys, amb dues entitats LGTB consolidades com són el Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de la Safor-Valldigna (CLGS) -que ja va organitzar els Encontres de 2008- i Independence Gay -que ha coorganitzat els d’aquest any amb l’àmbit LGTB de Comissions Obreres del País Valencià. Ha estat un espai de debat i reflexió sobre la situació del moviment LGTB i les seues reivindicacions pendents. Els Encontres estableixen quines seran les prioritats de les entitats en el proper any i per tant quines seran les seues principals línies de treball. Als que no estiguen “posats” en la matèria els pot sorprendre que encara li queden “reivindicacions pendents” al moviment LGTB. A Gandia s’han produït uns fets que responen perquè cal seguir fent activisme LGTB: hi ha hagut una agressió a dos activistes LGTB i s’han mostrat les dues cares de la moneda que expliquen el perquè hi ha reivindicacions pendents.En aquesta localitat valenciana s’han reunit les dues cares de la moneda en el que a la realitat LGTB es refereix: els debats més avançats en matèria LGTB i, alhora, un agressió verbal i intent d’agressió física a dues persones LGTB sota les paraules: “maricons de merda doneu-me tot el que tingueu o vos punxe amb una navalla”.

El que ha ocorregut a Gandia mostra la doble cara de la moneda perquè si bé vivim en un dels estats més avançats en matèria de drets LGTB, també es veritat que queda molt pendent per assolir-los de forma efectiva. I l’agressió del passat divendres a Gandia n’és un clar exemple i, malauradament no l’únic. Com assenyalàvem a l’editorial LGTBfòbies visibles i invisibles la discriminació que encara pateix el col·lectiu només es visibilitza quan aquesta és una agressió física i no tant quan és produeix mobbing, assetjament, bullying o qualsevol tipus de discriminacions. Això genera la sensació, falsa, que tot està resolt. Hi ha, a més, LGTBfòbies quotidianes que tenim assumides com a normals i contra les quals ja no ens queixem però que hem de canviar: com el tractament als mitjans de comunicació o l’exclusió en l’educació de la diversitat afectivo sexual com un dret i una realitat social, entre altres exemples.

La major normalitat i visibilitat del col·lectiu molesta les persones LGTBfòbiques que reforcen les seues actituds discrininadores com ha passat, per exemple, a França quan es va aprovar l’extensió del dret a matrimoni per gais i lesbianes. Però això no ens ha d’aturar perquè també hi ha referents positius i opcions per millorar les nostres llibertats. A Catalunya hem donat un pas de gegant al respecte. Molt recentment s’ha aprovat la llei contra la LGTBfòbia. Tenim l’eina, la vacuna, a aquesta malaltia social que és la LGTBfòbia, o qualsevol tipus d’odi a la diversitat sexual, afectiva, cultural, ètnica, etc. L’ocorregut a Gandia no és més que mostra del que hem avançat i ens han de servir d’avís del que encara ens queda pendent per avançar. És més, agressions com les ocorregudes a Gandia, no han de fer més que impulsar-nos perquè redoblem esforços i lluites per garantir de forma efectiva els nostres drets amb un objectiu clar: necessitem lleis i polítiques públiques que garantesquen els nostres drets i aquest és el nostre proper pas com a moviment. I aquesta ha estat una de les reivindicacions destacades dels propis Encontres.

3875

La LGTBfòbia és una malaltia social: s’odia i agredeix a algú (físicament, emocionalment o psicològicament) perquè estima a algú del seu mateix sexe o perquè discrepa del sistema de gènere. Una de tantes malalties socials com ara el masclisme, el racisme o l’especisme. Una malaltia per a la qual n’hem obtingut la “vacuna” legal recentment a Catalunya. Ja tenim la La Llei per garantir els drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals i per a Eradicar l’Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia. Una eina que sens dubte ajudarà a millorar la vida de les persones LGTB i augmentar la visibilitat del col·lectiu.

Ara, però, necessitem, a més, la complicitat de la societat per aplicar-la, per desenvolupar-la. Necessitem LGTBfília. Que la societat ens estime i ens defense quan es vulneren els nostres drets: callar davant d’un cas d’LGTBfòbia és LGTBfòbia. No existeix la neutralitat. Conceptes com solidaritat, drets humans i justícia social són clau per aconseguir eradicar la LGTBfòbia. Per això volem destacar un cas que ha corregut per les xarxes socials: als Estats Units un home agredeix un gai després d’increpar-lo per la seua sexualitat, i la gent del seu voltant redueix l’agressor quan intenta fugir per la qual cosa va poder ser capturat per la policia i serà investigat per aquest delicte d’odi. http://www.empresasgayfriendly.com/noticias/viral-el-video-donde-un-gay-es-protegido-por-los-ciudadanos-de-un-ataque-homofobo-000210 Aquesta reacció és la que s’ha d’esperar davant d’un cas de LGTBfòbia si volem considerar que com a societat l’hem superada. Resulta vertaderament emotiu, encoratjador i empoderador veure’t recolzat per la societat, dels teus iguals, davant d’una discriminació. I indica el grau de maduresa i de justícia social en què viu una determinada societat perquè va més enllà de l’individualisme.

En realitat aquesta reacció, la solidaritat i el suport social a les víctimes, hauria de ser la que es produeix davant de qualsevol cas d’agressió o discriminació que la ràbia o l’odi social centra en determinats col·lectius als quals estigmatitza. Per això el proper objectiu com a moviment proposem que siga la LGTBfília, que ens estimem, que ens defensen, que ens tinguen empatia. El proper pas ha de ser fer dels drets del col·lectiu els drets de tota la societat, que la ciutadania els senta com propis i, per tant, que no callen davant la LGTBfóbia.

4322

El passat 5 d’octubre va fer un any de la mort de l’empresari gai Juan Andrés Benítez, després d’una intervenció dels Mossos d’Esquadra. Aquells fets van fer que els moviments socials del barceloní barri del Raval, on es van produir els fets, i el moviment LGTB protestessin intensament durant mesos, amb diferents manifestacions al mateix barri, per demanar que s’esclarissin els fets. Nombrosos testimonis veïnals parlaven de pressumptes excessos policials, cosa que juntament amb vídeos, també dels veïnat, que van sortir a la llum han estat un dels motors de la investigació judicial.

 

 

Fa ja més d’un any que no tenim a Juan Andrés entre nosaltres, però sí que queden les persones que l’estimaven i que lluiten per la seva memòria i perquè es faci justícia. Per això, des d’IDEMTV hem entrevistat a Gerardo Ariza, un dels amics de Juan Andrés Benítez a Barcelona i un dels més implicats en esclarir els fets.

4152

Catalunya s’ha convertit pionera en la defensa dels drets i llibertats de les persones LGTB després d’haver aprovat el passat 2 d’octubre la Llei pels drets de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i per l’eradicació de la lesbifòbia, homofòbia, bifòbia i transofòbia. Es tracta d’un fet històric, del qual probablement no en som encara suficientment conscients. Portem segles amb legislacions que castiguen el simple fet de no ser heterosexual: homosexual, transexual, bisexual, lesbiana, etc. I Catalunya hem canviat el paradigma fa poc més d’una setmana: el que castiguem, el que perseguim el que no està ben vist, el que és delicte és discriminar a les persones LGTB. És un gran canvi cultural, sense precedents. Un exemple a seguir a altres països, però també per altres col·lectius que pateixen discriminació. Una esperança per als membres del col·lectiu que viuen a països com Rússia o a molts dels estats africans o asiàtics. Els permet somiar en un futur millor, però no només somiar: els permet saber que unA societat sense LGTBfòbia és possible. I ens permet a nosaltres tenir els nostres drets i llibertats garantits. Ens permet no tenir por d’expressar la nostra afectivitat en públic i a ser tal com som arreu, si més no, del territori català.

El primer que s’ha de fer amb aquesta llei, més que en qualsevol altra, és donar-la a conèixer i explicar-la. Si les conseqüències de la discriminació de les persones LGTB són l’armari i l’ocultament, la visibilitat i els drets són la gran garantia. Difondre aquesta llei tindrà, de per si, un efecte normalitzador. I diem difondre, no fer propaganda. Aquesta no és una llei, com han dit membres del PP de propaganda homosexual (expressió amb la qual s’equiparen a règims tan LGTBfòbics com ara el rus) o de privilegis. No. No podem admetre aquesta tergiversació. La llei aprovada pel Parlament de Catalunya és de garantia dels drets i les llibertats d’un col·lectiu discriminat, com ara l’LGTB, i de polítiques actives per la eradicació de la marginació que pateix.

Una altra tasca és fer visible la LGTBfòbia que malauradament encara existeix com denunciàvem a l’editorial de la setmana passada LGTBfòbies visibles i invisibles. Fets tan quotidians com el bullying LGTBfòbic a escoles o a la feina, o a determinats ambients socials, són molt desconeguts per una majoria social que, en no veure-les, pot pensar que no existeixen. Ens queda pendent, per tant, un important paper denunciar la LGBTfòbia que encara existeix i usar la llei com a eina per a combatre-la. El moviment LGTB ja ha anunciat que romandrà vigilant per garantir el desplegament de la llei. Des d’IDEMTV, des de la nostra tasca periodística, també ho farem: informarem dels compliments i dels incompliments quan calgui. Volem que Catalunya siga un país pioner en aprovar una llei, però també en aplicar-la i, sobretot, en aconseguir que desaparesca la discriminació a les persones LGTB. Tenim les eines per assolir-ho, utilitzem-les!

3661

La LGTBfòbia arriba a límits insospitats de surrealisme. Putin, en la seva febre discriminatòria, ha titllat d’agent estranger el col•lectiu “Coming Out” de Sant Petersburg, una associació LGTB que, de forma valenta, està lluitant pels drets del col•lectiu.

L’ex membre del KGB i, ara, President de Rússia utilitza un llenguatge propi de la guerra freda o de pel·lícules de James Bond per seguir perseguint, discriminant i reprimint les persones LGTB. La seva política clarament LGTBfoba té greus conseqüències físiques i psicològiques sobre les persones LGTB i promou les agressions de membres de l’extrema dreta russa.

S’han portat a terme en els darrers mesos atacs bestials i persecucions a membres del col·lectiu, el President Putin amb la seva política discriminatòria i la seva fòbia persecutòria afavoreix que les agressions creixin.

S’ataca, clarament, la llibertat del col·lectiu i amb l’anunci de què Coming Out “Serà controlada de prop per tal de mantenir l’ordre” també la llibertat d’expressió per reivindicar els drets del col·lectiu i combatre les discriminacions i els atacs.

LLIBRES DE L'ARMARI

7848
“I be ñaadi” “N'be jang” Alicia fa classes de mandinga per aprendre a dir allò bàsic en un viatge que inicia al maresme, amb...
res a amagar d'anna boluda

ARTICLES D'OPINIÓ

4967
“Tacos altos en el barro” és un documental que s’ha presentat al Festival internacional de cine Asterisco, promogut per la Secretaría de Derechos Humanos...