Entrevista realitzada per Carme Porta
George Reginald Freeman té 31 anys. Va néixer a Sierra Leone i és advocat i activista LGTBI. Actualment és un refugiat per aquest activisme.
Quina és la causa de la teva demanda d’asil polític?
El Govern del meu país em va voler matar per ser gai i activista, defensor dels drets de les persones LGTB a Sierra Leone. El que feia era ajudar a les persones LGTB a accedir als serveis mèdics, a la justícia, des de Pride Equality, l’entitat que defensa els drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals a Sierra Leone. Al meu país una persona LGTB no li deixen accedir als serveis mèdics i altres. Per això fèiem pinya i ajudàvem qui ho necessitava, això em va costar amenaces i vaig poder sortir.
No és fàcil el reconeixement de l’estatus de refugiat, com va ser el teu cas?
En aquell moment jo estava fent una feina a Sierra Leone en col·laboració amb Fundación Triangulo, un projecte de cooperació internacional pels drets de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Era un projecte finançat pel Ministeri d’Exteriors espanyol. Prèviament havíem treballat amb Triángulo i manteníem bona relació. En aquell marc vaig fer-me molt visible a partir d’una entrevista a la premsa, vaig rebre molts atacs, amenaces, agressions, em van destrossar el cotxe, van atacar casa meva… Vaig fugir a Ghana per sol·licitar el visat a l’ambaixada espanyola. Vam enviar un missatge a Fundación Triángulo que em va oferir la possibilitat d’anar amb ells i tramitar la petició d’asil polític, vaig fugir del país amb dos companys més.
Així va ser un procés ràpid!
El meu va ser un cas especial, però normalment les coses no són així, les persones sol·licitants d’asil no ho tenen fàcil, pateixen molt. Jo era una persona molt pública com a activista però la gent no té aquesta oportunitat.
Com és la situació al teu país?
L’any 2013 vaig publicar el primer informe sobre la situació del col·lectiu LGTB a Sierra Leone, un informe que rebia el suport del govern dels Estats Units. El govern a nivell internacional es justifica però la realitat és que les persones LGTBI no tenen drets reals. Si agredeixen no pots anar a denunciar perquè la pròpia policia forma part d’un sistema discriminatori, et posen a la presó sense poder exercir el teu dret. Ens detenen sense ni tan sols registre, són detencions il·legals però que es porten a terme. Les lesbianes pateixen molt amb les violacions organitzades per tal que corregeixin la seva orientació. Les persones trans tenen una pressió molt gran i un rebuig social altíssim. De fet, encara es regeix tot per lleis antigues, una llei anglesa de 1861 Offenses against the persons Act (Llei de delictes contra la persona), amb la que es prohibeix l’homosexualitat i s’apliquen penes entre 10 anys i cadena perpetua, segons el jutge.
Com afrontàveu aquesta situació a Sierra Leone?
L’any 2007 vam crear Pride Equality a Freetown per defensar els nostres drets i els drets de totes les persones LGTBI, sobretot pel que fa al dret d’accés a la sanitat. Un amic meu que estava infectat pel VIH i no podia accedir als serveis de salut, això provocava una degradació important del seu benestar i la seva salut. És un dret de tothom que les persones LGTBI no podem exercir perquè és una obligació que en l’accés als serveis de salut sexual hagis de portar la teva parella i gais i lesbianes no poden accedir perquè saben que és il·legal i tenen por.
Com segueixes treballant ara?
Actualment he fundat Pride Equality International per poder seguir fent la feina que feia al meu país. Seguim treballant en els mateixos paràmetres jo des d’aquí donant suport a la gent del meu país.
