«Necessitem de veritables aliades en el moviment LGBT”

Per Carme Porta

La intersexualitat és un dels àmbits menys coneguts de la lluita LGTBI i el que té un grau de patiment molt alt amb una invisibilitat extrema.

L’any 2013 el relator especial de Nacions Unides contra la tortura  va recollir en el seu informe la condemna al tractament mèdic, sense consentiment, de la intersexualitat. Aquest informe va ser un espai de visibilitat i denúncia per al col·lectiu de persones intersexuals que, tot i així, segueixen molt invisibilitzades.

Parlem amb Laura Inter, activista intersexual, fundadora i coordinadora de l’organització Brújula Intersexual a Mèxic.

Com a experiència vital i política, com és ser intersexual a Mèxic, ser intersexual en el món?

M’agradaria començar amb una definició: Intersexualitat és un terme general que s’utilitza per a una varietat de situacions en les quals, una persona neix amb característiques sexuals (genitals, gònades, nivells hormonals, patrons cromosòmics) que no sembla encaixar en les definicions típiques de masculí o femení.

A Mèxic, i pràcticament a tot el món, les persones que naixem amb cossos intersexuals enfrontem infinitat de dificultats i violacions als nostres drets humans, i m’agradaria esmentar les més greus:

En primer lloc,  pràcticament tots els protocols mèdics per a persones amb variacions intersexuals inclou la realització de cirurgies genitals mèdicament innecessàries o per extreure gònades sense indicis de malaltia, així com altres tractaments mèdics innecessaris en nadons, nens i nenes intersexuals que són incapaços de proporcionar el seu consentiment plenament informat. La institució mèdica justifica aquestes pràctiques dient que tenen l’objectiu d’ajustar les formes genitals a les nocions típiques de el cos humà i amb això evitar problemes en les relacions socials, però, evidentment només incrementen l’estigma i creen molts més problemes en la vida de les persones. Les nombroses seqüeles físiques, depenen de la cirurgia o “tractament” que es realitzi, i poden incloure: pèrdua de sensibilitat genital parcial o total, incontinència urinària, dolor, infeccions recurrents, cicatrius, sagnat, adherències a la zona de la cirurgia, necessitat de més cirurgies en el futur per reparar problemes causats per cirurgies anteriors, diversos riscos a l’sotmetre a una nena o nen petit a anestèsia, dependència de per vida a una teràpia de reemplaçament hormonal, entre d’altres. Les seqüeles mentals poden incloure: depressió, ansietat, trastorn d’estrès posttraumàtic, traumes equiparables als de les víctimes d’abús sexual, entre d’altres.

En segon lloc, moltes persones són sotmeses a discriminació i violència quan en el seu entorn social es coneix la seva variació intersexual. Aquesta violència i discriminació sorgeix de la ignorància, i es veu augmentada per les intervencions “normalitzadores”, mèdicament innecessàries, les quals només agreugen el problema de la discriminació i evidentment representen una forma de violència cap a menors d’edat incapaços de consentir o entendre el que aquestes intervencions representen i les seves conseqüències.

Un tercer aspecte és la manca d’accés al nostre expedient mèdic, ja que és comú que els metges i hospitals es neguin a lliurar-lo, negant-nos així el nostre dret a la veritat.

En quart lloc,arreu del món calen psicòlegs i metges especialistes capacitats i sensibilitzats que puguin oferir una atenció digna, informada i eficient a les persones intersexuals. És freqüent que quan una persona va a una consulta mèdica el motiu no són les seves característiques sexuals, la consulta giri al voltant de les característiques que els especialistes sí creuen que són el problema, i que facin preguntes inapropiades o fora de lloc. Això retarda o deixa de banda l’atenció mèdica del que va motivar la consulta.

Segueixo amb un cinqué aspecte, en els centres mèdics s’ha adoptat la nova nomenclatura de 2006: Trastorns de al Desenvolupament Sexual. Considerem que aquest terme és patologitzant, i només justifica que segueixin realitzant aquests procediments sense el consentiment de la persona.

I finalment, encara és comú que en els mitjans de comunicació i en la legislació quan arriben a esmentar a les persones intersexuals, sigui des de la ignorància, i sense consultar amb persones, activistes o organitzacions intersexuals.

Quines són les demandes de el moviment intersexual? 

A Llatinoamèrica comptem amb la Declaració de San José, Costa Rica, que enumera clarament les demandes de el moviment intersexual a la regió, entre les principals  destacaria les següents:

Prohibir immediatament tota pràctica que modifiqui les característiques sexuals d’una persona sense raons mèdiques fefaents i sense el ple consentiment informat d’aquesta.

Abolir el sexe com a categoria legal per ser consignat en documents oficials (partida de naixement, cèdules d’identitat, passaports, etc.)

Rebutjar les conceptualitzacions i assignacions de la intersexualitat com un “tercer sexe”  en néixer, en tant aquestes anotacions no reflecteixen la diversitat de cossos que habitem i vulneren el nostre dret a la privacitat. Això a causa de que actualment en els nostres països és obligatori inscriure els nadons en un sexe, recomanem que s’assigni masculí o femení, d’acord amb les millors expectatives, sense que això comporti la modificació dels nostres cossos intersex amb la finalitat d’adaptar les formes corporals a les nocions del que es creu hauria de ser un cos típicament masculí o femení.

Assegurar l’accés de totes les persones a múltiples opcions per al reconeixement legal de la seva identitat de gènere a través de tràmits administratius senzills, gratuïts i sense més requisits que la voluntat de la persona que ho sol·liciti.

Assegurar el dret de totes les persones sotmeses a pràctiques de modificació de les seves característiques sexuals a accedir a la veritat sobre el seu naixement, la seva assignació de sexe, el seu diagnòstic, les pràctiques realitzades i la seva justificació, així com els noms de les persones involucrades en aquestes pràctiques i el seu seguiment.

Reconèixer les conseqüències profundament negatives de la patologització dels nostres cossos en el nostre accés a l’educació i a l’ocupació, i implementar polítiques concretes i efectives de reparació.

Moviment LGTBI i moviment Intersex han d’anar units? els objectius que es plantegen van en la mateixa direcció? 

Se sol pensar a la intersexualitat com un “tercer sexe”, la qual cosa és un error i deriva en recomanacions contràries a les nostres necessitats i drets. Hem trobat aquesta suposició fins i tot en grups o organitzacions que es nomenen LGBTI, que intenten ser inclusius, però desconeixen el que significa la “I”. Això succeeix perquè sovint no s’inclou a cap persona intersexual en els grups de diversitat sexual, i no es informen adequadament sobre la intersexualitat i les problemàtiques específiques que enfronta la nostra comunitat. El problema d’això és que contribueix a perpetuar la difusió de mites i conceptes erronis, de desinformació i estigmatització, i es presta poca atenció a l’especificitat de violències que vivim moltes persones intersexuals. La nostra recomanació és que les organitzacions que realment vulguin ser aliades i incloents, s’informin i promoguin els textos i vídeos que la comunitat intersex ha produït. Necessitem de veritables aliades en el moviment LGBT.

Hi ha reconeixement de les institucions internacionals de les vostres demandes?

Hi ha hagut 49 reprimendes de l’ONU per pràctiques de mutilació genital intersexual a diferents països, incloses dues a Mèxic, gràcies a Informes d’ONG que presentem, juntament amb l’organització intersexual StopIGM.org, la primera el 2018 i la segona en 2019.

A Mèxic és important el fet que la Secretaria de Salut va elabora la Guía de recomendaciones para la Atención de Intersexualidad y Variación en la Diferenciación Sexual i els resultats de la primera enquesta Intersex a Mèxic elaborada per CONAPRED (Consejo Nacional para Prevenir La Discriminación) i en la que vam participar des de Brújula Intersexual,es la primera enquesta d’aquest tipus a l aregió igràcies a això el govern mexicà es va comprometre a contrarrestar la violència i exclusió de les persones interesex.