L’Europa dels drets
Per Carme Porta
L’article 1 de la Carta de Drets fonamentals de la Unió Europea recull que «la dignitat humana és inviolable. Serà respectada i protegida». A partir d’aquest primer principi es desenvolupen els drets fonamentals dins dels estats de la Unió.
En els darrers anys, però molt especialment el darrer, els drets de les persones LGTBI s’han vist en perill en alguns dels estats membres, alguns dels quals estan aprovant una legislació que vulnera clarament els drets i, per tant, incompleix la carta magna de la UE, especialment pel que fa a l’article 21 i el dret a la no discriminació.
ILGA Europa fa mesos que està denunciant aquestes pràctiques especialment en el cas d’Hongria i Polònia. El mes de setembre passat ILGA Europe, conjuntament amb dues organitzacions poloneses pels drets LGTBI – KPH (Campaign Against Homophobia) i la Fundacja Równości (Fundació per a la Igualtat) ja van presentar una queixa a la comissió europea sobre les anomenades zones lliures LGTB que ja han aplicat més de 100 municipis a Polònia.
Les tres organitzacions han demanat, en una carta oberta, a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, que posi fi a aquestes discriminacions. Després del discurs de Von der Leyen sobre l’estat de la Unió se li ha adreçat aquesta carta que destaca que «Els esdeveniments a Polònia són seriosament preocupants, però al mateix temps només marquen la punta de l’iceberg».
Les organitzacions internacionals de drets humans, i específicament les de drets LGTBI, estan mostrant públicament la seva preocupació pel que està passant a Europa. Alguns estats vulneren de forma sistemàtica els drets humans, d’altres estan fent passes enrere i la Unió no actua per defensar els drets que recull la carta de drets de la pròpia UE.
En estats membres de la UE com Polònia, Hongria, on els governs estan violant clarament els drets fonamentals de les persones LGTBI, però també a Bulgària, Eslovènia, Eslovàquia i Romania on les forces polítiques estan fent discursos LGTBIfobs la situació del col·lectiu és cada cop més preocupant. Von der Leyen va destacar en el seu discurs la necessitat de crear una Unió en la que no tingui cabuda el racisme i la discriminació, és en aquest sentit que les organitzacions signants demanen a la comissió europea que «és més que mai important que la Comissió Europea es mantingui ferma en els principis establerts a la Carta de Drets Fonamentals i als tractats de la UE i demostri clarament que no tolerarà les violacions dels drets fonamentals, inclosos els drets LGBT, i està disposada a actuar».
Les detencions d’activistes, la incertesa i inseguretat de les persones LGTBI en aquests estats és una evidència. La fragilitat dels consensos de la UE, en un moment de crisi global que genera la pandèmia de COVID, està perjudicant clarament l’exercici dels drets en àmbits bàsics, ho destaca la mateixa presidenta de la Comissió en el seu discurs «els darrers mesos també ens han recordat el fràgil que pot ser l’Estat de Dret. Tenim la obligació d’estar sempre vigilants per cuidar-lo i reforçar-lo».
La Comissió Europea ha pres el compromís de llançar la seva estratègia d’igualtat LGBTI i així ho va evidenciar Von der Leyen que va criticar obertament les zones lliures de LGTBI expressant que «Són zones sense humanitat i no tenen cabuda en la nostra Unió» el seu compromís va ser clar: «No descansaré a l’hora de construir una Unió d’igualtat. Una Unió en la qual tots puguem ser com som i estimar a qui estimem, sense por a la recriminació o a la discriminació. Perquè ser tu mateix no és qüestió d’ideologia. És la teva identitat.
I ningú podrà mai arrabassar-te-la». ILGA Europa, KPH i Fundacja Równości s’han ofert per donar tota la informació necessària per a actuar tot demanant fermesa en l’actuació per garantir els drets LGTBI a la UE.
