“De Lesbofòbies, catalanofòbies i xenofòbies” per Bàrbara Ramajo Garcia (de Bollos en Teoria)

Extracte de l‘article que es publicarà «Terra de ningú. Perspectives feministes sobre la independència» editat per Gatamaula.

Diu la Gayle Rubin (1984) que les societats sempre necessiten esventar les fòbies sexuals per tal de tenir un “enemic” comú a qui fer front col·lectivament i que, hi ha períodes històrics que aquestes fòbies es renegocien entre les histèries socials i les lluites contestatàries, a aquesta idea, doncs, vull afegir que no són tan sols les fòbies sexuals les que agiten les societats heterociscentrades per tal d’inventar “perills” socials, sinó que també hi juguen un paper important, entre d’altres, les fòbies nacionals i les ètniques.

A casa nostra, doncs, ens caldria mirar les sinèrgies d’aquestes fòbies socials com a nodridores dels heterocispatriarcats, de les hispanonormativitats i dels racismes, però sobre tot, trobo que ens caldria mirar el funcionament d’aquestes sinergies quan es donen des de les mateixes forces polítiques que combaten aquests poders.

Així, parar atenció a aquestes sinergies és parar atenció a com funcionen les violències fantasmes parapetades des de l’espectralitat. No vull dir aquí que lesbofòbies, catalonofòbies i xenofòbies siguin enterament violències fantasmes, però sí que tenen una vessant d’aquesta actuació i és precisament aquella que treballa sense ser reconeguda des de les agències polítiques.

Aquestes situacions mostren com una mateixa persona pot patir distintes fòbies i, a més, posa l’accent a la importància dels contextos i de com aquests poden determinar que les lesbofòbies, catalanofòbies i xenofòbies també puguin ser patides per gents que, en principi, no són subjectes diana. Al primer cas, la lesbofòbia va fer que la meva amiga es distanciés de mi i de qualsevol situació susceptible de tornar a patir una situació com aquella; al segon cas, la catalanofòbia va fer que les tres xarnegues ens decantéssim per les nostres rels catalanes front la intolerància hispànica; i al tercer cas, la xenofòbia va fer que prengués consciencia sobtada de la meva possible impostura de butch racialitzada front la població britànica, o no, d’origen paquistanès, hindú, àrab…, a més de fer-me conscient del meu privilegi “blanc” de ciutadana europea.

També podríem dir que la xenofòbia i catalanofòbia es separen per una frontera molt prima i permeable, ja que fora del context geogràfic del territori català ambdues expressions s’assemblen molt, tant en l’exercici com a la recepció de les seves violències. Aquestes violències, aquestes fòbies, són carnals, visibles, palpables, són patides en cos i ànima pels subjectes diana, tot i que aquesta diana també pugui ser episòdica i circumstancial, però hi ha d’altres violències que se’ns passen, que ens travessen, que les exercim sense adonar-nos, i que fins i tot exposant-les en tota la seva nuesa operativa són de difícil comprensió per part de qui les exerceix perquè parteixen des de les nostres integritats polítiques, de forma que sempre ens trobarem a qui ens tracti de convèncer que això no és pas lesbofòbia, xenofòbia, catalanofòbia…

Lesbianismes, racismes i nacionalismes tenen un vincle en comú, com a mínim, des dels inicis de les agencies polítiques lesbianes col·lectives que es donen a partir del anys 70 del segle passat, arreu del món i a diverses cultures, on les lesbianes feministes, independentment de les seves rels ètniques i nacionals van auto-organitzar-se tractant reiteradament de desmuntar el discurs de la foraneitat des dels començaments.

Així, reconeixent com actuen les lesbofòbies, xenofòbies i catalanofòbies, a la seva vessant més fantasma, pot ser, ens ajudi a tenir consciencia de la importància històrica del moment que estem vivint a Catalunya i ens permeti preguntar-nos sobre les reticències que tenim amb el procés sobiranista, el pacte nacional pel referèndum o les lluites independentistes, i preguntar-nos: Què és el que ens atura a participar de la autodeterminació d’un poble que lluita?

Gatamaula Feminista ha llançat una campanya de verkami per a l’edició del llibre, podeu participar a http://vkm.is/terradeningu