“Familias también”
Aquest és el títol del nou llibre publicat per edicions Bellaterra amb la col·laboració de la FLG – Associació de Famílies Lesbianes i Gais.
Es tracta de 10 històries de 12 persones que per formar la seva família ho han tingut molt més difícil que les persones heterosexuals.
Lesbianes que durant anys van renunciar a la maternitat creient que ser lesbiana és el mateix que ser estèril. Preconcepció que elles mateixes han hagut de deconstruir per començar a bastir el seu somni, empoderar-se i saber-se capaces d’enfrontar la societat. Dones que sense models a qui imitar, ni reals ni de ficció, han decidit ser mares, mares lesbianes.
També xicots que ja sigui per l’adopció, o per relacions heterosexuals anteriors o per subrogació, són pares en parella gai. Nois que de joves s’havien negat fins i tot la seva pròpia orientació sexual. Homes fets i drets que han gosat desafiar l’heterocentrisme i demostrar que ser pare no té perquè ser només el paper secundari a fer en el sí d’una família encapçalada per una dona i mare.
Aquest és un llibre d’utopies fetes realitat, de somnis impossibles que han estat de veritat. És un cant a l’esperança i una recàrrega d’energies per la lluita. Però també són llàgrimes, moltes. I un dolor gran i profund. Dolor i patiment per la incomprensió de les persones que esperàvem sentir més a prop, i que no hi han estat. Per la lluita sovint en solitari que ha suposat aquest projecte de maternitat o paternitat homosexual. Per la soledat de les nostres adolescències a l’armari.
I jo em pregunto: per què tant patiment? Per què? I mira, que això ens hagi passat a les que ja tenim una edat pot ser una justificació. Però que això estigui passant a aquestes parelletes joves que senten com davant de la seva declaració d’amor lesbià, davant de l’anunci que aviat seran mares, la família els gira l’esquena, és com a mínim deplorable. Altres adjectius serien: inadmissible, intolerable, insuportable… Terrible en definitiva.
Les parelles del mateix sexe tenen des del 2005 gairebé els mateixos drets que les parelles heterosexuals a casa nostra, però a les seves famílies no els agrada. I si la gent que més ens estima no pot acceptar-ho, ens hem de plantejar què està passant?. És perquè els posa davant de la necessitat de sortir dels seus armaris? Els obliga aquest nét, aquesta neboda a dir en el seu entorn més proper que aquella germana o aquell fill és lesbiana, és gai. I què!
Aquesta és la qüestió. La nostra societat segueix admetent l’homosexualitat a casa dels veïns i dels amics, però no a casa d’un mateix. I això ho hem de canviar. I per modificar aquesta actitud ens cal ser visibles. Una vegada més per demostrar que existim i què no passa res, hem de mostrar-nos.
És per canviar aquesta invisibilitat que les famílies lesbianes, gais i transsexuals ens hem reunit aquest cap de setmana a Vila-seca, en la 5a Trobada Estatal de Famílies LGTB.
Quasi 500 persones que tenen filles i fills, o tenen ganes de tenir-ne, i que són lesbianes, gais o transsexuals, han vingut de tots els punts de Catalunya i també de La Rioja, de Madrid, de Sevilla, de Saragossa… per retrobar amigues i amics i compartir vivències i experiències, en un gran exemple de civisme i visibilitat.
S’han trobat amb l’objectiu de Sumar Famílies Rainbow per treballar perquè l’educació al nostre país inclogui la diversitat familiar en els currículums, en les activitats didàctiques, en els materials. Ponents i famílies, totes i tots en la mateixa direcció.
I la presentació del llibre “Familias también” en aquest entorn de lluita i de festa ha tingut la millor de les celebracions.
Només em resta recomanar-te que el compris i el llegeixis. Val la pena.
Elisabet Vendrell és llicenciada en Biologia i professora universitària. És membre de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais des del seu inici el 2001, entitat de la que ha estat Presidenta des del 2005 fins el 2012; també va presidir la FLG-Asociación de Familias LGTB d’Espanya des del 2009 fins el 2012.
Va ser la primera Vicepresidenta del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Dones i Homes Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, així com Coordinadora de la Xarxa Estatal d’Associacions de Famílies LGTB d’Espanya i Secretària de la Federació de Famílies Plurals de Catalunya. |