La diversitat sexual a l’Edat Antiga

A l’Antiguetat no existien els conceptes moderns de homo-hetero-bisexual, però la sexualitat es regia per una mena d’ambigüitat on ja s’havien imposat els criteris patriarcals i masclistes.

Al’Egipte faraònic les dones tenien forçes drets i fins i tot va existir una faraona (Haptseput) i algunes reines regents, impensable a d’altres imperis posteriors. L’homosexualitat fins i tot tenia dedicada el déu Set.

A la Grècia clàssica les dones van ser del tot marginades i els joves, abans de casar-se, passaven un període amistançats amb homes madurs. El text clàssic per excel·lència la Ilíada, menciona l’amor entre l’heroi Aquiles i Patroclo. A Esparta va existir una brigada sagrada de guerrers, formada per parelles d’homes amants. Això els feia més agressius i defensors del respectiu company. La poetessa Safo, va néixer a l’Illa de Lesbos, l’any 600 abans de la nostra era. Va escriure poemas amorosos dedicats a noies. D’aquí provenen els mots safisme i lesbiana, referits a l’homosexualitat femenina. Alexandre El Gran, 300 anys abans de la nostra era, es prou conegut pels amors masculins, en especial Hefeistó, a qui va dedicar un gran funeral, així com l’eunuc Bagoas.

A la Roma Imperial, trobem el cas del gran general Juli César, mil vegades retratat per Hollywood però amagant la veritat sobre la seva sexualitat. Era conegut com “l’home de totes les dones i la dona de tots els homes”. Els seus rivals polítics l’anomenaven «La reina de Bitinia », doncs de jove va estar al servei del rei d’aquest petit regne aliat del nord d’Africa. Es va enamorar d’un dels reis bàrbars vençuts a les Gàlies, Vercingetorix. En no accedir el seu desig, el va fer executar. A Roma era malvist exercir de passiu en les relacions homosexuals. Habitualment els amos eren actius amb els esclaus. Les termes eren espais on es produïen encontres sexuals entre varons.

Jordi Lozano González, més conegut com Jordi Petit, va entrar al Front d’Alliberament Gai de Catalunya (associació LGTB degana de l’Estat i de Catalunya), i va impulsar en els anys vuitanta l’entitat que avui coneixem com a Coordinadora Gai-Lesbiana (CGL) de la qual és president honorífic en l’actualitat. També va ser secretari general de la International Lesbian and Gay Association (ILGA) entre 1995 i 1999. Ha estat Creu de Sant Jordi i autor del llibres “25 años más: una perspectiva sobre el pasado, el presente y futuro del movimiento de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales” i “Vidas del arco iris”. Petit analitza per nosaltres el passat, present i futur del moviment lgbt tant des d’un punt de vista polític, com social.