La presència de la diversitat LGTB als museus d’arqueologia

Una cosa que m’ha cridat sempre l’atenció en entrar en un museu d’història, arqueologia o antropologia és la representació que fan de les comunitats prehistòriques: els pares guerrers, treballadors o artistes i amb el cos mig despullat, les dones tapades i cuinant o cuidant als nens, els nens jugant i vestits amb les normes que el bon decòrum marquen. I els ancians? rarament apareixen. És com si una família actual s’enganxés unes vacances en un parc temàtic sobre la Prehistòria.

Durant molts anys arqueòlegs i antropòlegs ha identificat el gènere de dels ossos trobats en les tombes en funció de l’aixovar trobat a la tomb : armes o vestuari masculí eren homes i vestuari femení o joies eren dones. Avui en realitzar anàlisis s’han trobat que això no encaixa: que hi ha homes apareixen amb aixovars femenins i a l’inrevés, normalment el que fan és canviar el gènere assignat i no es paren a analitzar tota la possibilitat de matisos que poden aparèixer.

Les tombes romanes de possibles dones gladiadores, trobades a Londres, són definides com a prostitutes o amants dels gladiadors, tot i aparèixer la paraula “vir” (1)

Els exploradors romans enviats per Pompeu a la Península Ibèrica assenyalen la presència de dones que sortien a combatre al costat dels altres guerrers i d’homes que utilitzant vestimenta femenina es quedaven als poblats jugant un important paper social dins de les tribus íberes (2) . Sens dubte gènere o sexualitat no eren essencials a l’hora de distribuir la funció de cada individu dins d’aquestes societats antigues .

Una cosa semblant passa amb la imatge de dones unides en un cos comú que apareix freqüentment en diferents etapes de la Prehistòria. A Anatòlia, Romania o Sèrbia podem trobar diversos casos. Eren deesses bessones? Les interpretacions donades fins avui són heterosexista: eren deesses de la fertilitat i la fecundació, dues dones unides en un sol tronc? doble ració de fertilització! Rarament es plantegen interpretar el que es veu: dues dones entrellaçades i abraçant-se. Per a aquests investigadors la sexualitat de l’home i la dona de les cavernes tenia un sol sentit: la reproducció.

Quan apareix qualsevol tipus de joguina eròtica s’interpreta sempre de la mateixa manera, es tractava d’un element decoratiu. Eudald Carbonell o Javier Angulo (Sexe en pedra, Ed Luzán, 2005) Ens assenyalen la importància de l’erotisme a l’evolució de la humanitat; però ja abans, i igual que els altres espècies animals, existint els relacions homosexuals. Amb l’aparició de l’erotisme apareixen les joguines sexuals i a través d’elles podem conèixer les seves pràctiques.

La finalitat d’un museu no és presentar una realitat diferent, ni oferir una visió grata a visitants o mecenes, per a això el cinema fantàstic ja ha manipulat la història al seu gust durant segles. Tractar aquests temes amb naturalitat és una bona forma de combatre l’homofòbia. El mon antic i el prehistòric era molt divers i ric en matisos, val la pena que estigui al abast de tothom.

(1) Vir: home, masculí, viril….

http://leopoldest.blogspot.com.es/2012/07/gladiadoras-durante-el-imperio-romano.html

(2) Dones, amazones, tombes i armes: una aproximació transcultural

http://www.uam.es/proyectosinv/equus/warmas/online/Quesada%202012%20Amazonas%20y%20tumbas.pdf

Més informació:

Els gais paleolítics surten de la caverna.

http://www.publico.es/330868/los-gays-paleoliticos-salen-de-la-caverna

El sexe de l’edat de pedra

http://www.lavanguardia.com/vida/20110312/54125856999/el-sexo-de-la-edad-de-piedra.html

Amor entre cavernes en el Paleolític

http://homocronicas.blogspot.com.es/2010/12/amor-entre-cavernas-un-outing.html

L’autor és voluntari de la Coordinadora LGTB de Catalunya i Vicepresident de Gais Positius. Al 2009 va organitzar amb Circiut Festival l’exposició “Les relacions homosexuals a través de la història” i a l’any següent, amb motiu del 30 aniversari del primer cas de sida, l’exposició “VIH en positiu”. Paral·lelament i amb els materials recopilats va endegar el bloc L’Armari Obert.