Juan Andrés, una mort homicida
Els fets són tossuts i sempre acaben coneixent-se. En el cas de la mort de Juan Andrés Benítez -un empresari gai de 50 anys- ja s’han obert les pertinents investigacions judicials i cada cop es coneixen noves dades. Tot i que allò que es coneixia des del primer moment, amb versions contradictòries entre veïns i la policia catalana, no semblava que pogués tenir un bon final.
L’informe del forense fet públic el 16 d’octubre, un cop realitzada l’autòpsia, afirma que la mort va ser de naturalesa homicida i es va produir a partir de múltiples cops al crani que, juntament amb altres factors, van donar lloc a una aturada cardíaca. El 23 d’octubre El País va publicar dos videos enregistrats amb mòbils per veïns del carrer Aurora, on va morir l’empresari. En els mateixos es veu com els mossos envolten Juan Andrés, al que tenen plenament immobilitzat entre sis policies. Dos d’ells li donen repetits cops de peus i de punys, mentre se senten intensos i esgarrifosos crits de dolor de l’empresari gai.
La reacció de la comunitat LGTB
La mort de Juan Andrés ha provocat una doble reacció: la del col·lectiu LGTB de Barcelona amb un acte d’homenatge i record al davant del comerç que regentava al carrer Consell de Cent de Barcelona el passat 18 d’octubre i suport públic així com l’exigència rotunda de l’aclariment dels fets.
A més, diferents entitats del barceloní barri Raval també han reaccionat i, en col·laboració amb el moviment LGTB van convocar una manifestació el passat 19 d’octubre al barri on van participar centenars de persones. L’associacionisme veïnal assenyala que no és el primer cop que es produeixen al Raval actuacions desproporcionades i violentes per part dels Mossos d’Esquadra. Fets com ara la batuda policial a la Bata de Boatiné, local de públic LGTB, el passat 28 de juny, encara estan ben presents en la memòria dels habitants del barri barcelonés.
A més, des de l’Observatori contra la Homofòbia s’han demanat explicacions a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i al president Artur Mas, així com que reunions extraordinàries dels consells LGTB local de Barcelona i nacional, a més d’una reunió amb Neus Munté, consellera de Benestar i Família.
Homofòbia?
El moviment LGTB ha estat prudent i indica que no es pot parlar d’homofòbia mentre no hi hagin proves. La prudència, però, no es contradiu amb la contundència en l’exigència de l’aclariment de la mort de Juan Andrés i, si s’escau, de responsabilitats. Una prudència que no ha tingut el Sindicat de Policies de Catalunya que va donar “un total suport” als seus companys en uns fets que comptaven amb, almenys dues versions, i que tenien una mort com a resultat final. Amb tot, l’entitat Gaylespol, associació de policies LGTB, sí que ha reclamat l’aclariment dels fets i va lamentar públicament la mort de l’empresari.
Per la seva banda, des de l’Observatori contra l’Homofòbia es denuncia que aquesta actuacions violentes formen part del modus operandi de la policia catalana al Raval.
La mort de l’empresari ha posat els Mossos d’Esquadra en el punt de mira d’importants sectors de la societat catalana que els hi demanen major autocrítica, control i transparència.
Un amic de Juan Andrés, Gerardo, ens deixa una reflexió sobre el cas que va realitzar en el marc de l’homenatge que es va realitzar al davant d’una de les seues botigues al Gaixample.
