Mathaussen en la memòria rosa

En 1989 vaig tenir l’ocasió de visitar el camp de Mathaussen. L’ambient respirava el respecte dels cementiris i el malson davant tanta barbàrie. Els deportats homosexuals a aquest i a tots els altres camps, van patir el doble assetjament i menyspreu de botxins i de la resta de presos, per causa de la seva orientació sexual. El triangle rosa amb que van ser identificats va ser reivindicat pel moviment gai a partir dels anys 70. Aquell dia de 1989, l’Associació Internacional de Lesbianes i Gais (ILGA), va col·locar un triangle recordatori de l’homoholacaust en una de les parets del camp. Va ser un moment inoblidable. Els membres jueus d’ILGA, a més, van realitzar una cerimònia d’homenage als seus avantpassats allí sacrificats. La batalla següent va ser la recuperació de la Memòria Històrica de la persecució nazi contra els homosexuals homes i les lesbianes, aquestes barrejades amb les anomenades “dones asocials”, amb triangle negre.

Sens dubte el periodista francès Jean Li Bitoux, recentment mort, fou el líder de la recuperació d’un passat entre negat o oblidat. Els grups gais durant els anys 80 acudien a l’homenage anual als francesos deportats. Eren rebutjats sistemàticament. Però l’obstinació i la publicació de la biografia de l’alsaci “Pierre Seel, deportat homosexual”, exhaurit a França (a Espanya publicat per Ed. Bellaterra), va acabar per difondre la veritat. Seel, a qui vaig tenir l’honor de conèixer, no va arredrar davant els mitjans de comunicació per explicar aquell infern, on va morir el seu company de joventut. Pierre, al final de la guerra, es va trobar sota l’amenaça de la llei (les relacions sexuals entre homes no van ser legalitzades fins al govern de Mitterrand) i va formar una família. Es va doblegar a la doble vida imposada. En la seva vellesa va tenir sempre encesa una vela en record del seu amant assassinat.

Jordi Lozano González, més conegut com Jordi Petit, va entrar al Front d’Alliberament Gai de Catalunya (associació LGTB degana de l’Estat i de Catalunya), i va impulsar en els anys vuitanta l’entitat que avui coneixem com a Coordinadora Gai-Lesbiana (CGL) de la qual és president honorífic en l’actualitat. També va ser secretari general de la International Lesbian and Gay Association (ILGA) entre 1995 i 1999. Ha estat Creu de Sant Jordi i autor del llibres “25 años más: una perspectiva sobre el pasado, el presente y futuro del movimiento de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales” i “Vidas del arco iris”. Petit analitza per nosaltres el passat, present i futur del moviment lgbt tant des d’un punt de vista polític, com social.