Un mite i una diva per a les generacions del franquisme i de la transició

La mort sobtada de Sara Montiel ha fet girar la vista de molts gais vers un passat dur, la dictadura i una llibertat insospitada, la transició. Sara va dir en una ocasió “nunca tendré amo” i va viure com li va donar la gana. Va esdevenir un referent i tot una diva per aquelles generacions entre les que m’hi trobo.

Ara seria quasi una tesi doctoral explicar el fenomen de les dives dels gais i lesbianes d’aquells anys. Marlene Dietrich, Judy Garland, Mina, Dalida, etc. En síntesi penso que la manca de referents de conducta va enamorar les persones homosexuals de cantants i actrius amb dos elements, no necessàriament conjunts.

En primer lloc, les actituds plenes d’ambigüitat, Bette Davis, Greta Garbo, Joan Craford.. En segon, les dones més dones en el sentit d’aquells anys: les més atractives i seductores, les que millor expressàven una versatilitat i una extremada capacitat d’enamorar els homes, la més representativa, sens dubte, Marylin Monroe.

A partir dels 90 aquest fenomen diria que declina i les dives de la comunitat lgtbi ho són per altres raons. Recolzen el moviment, fan bandera del preservatiu i canten temes reivindicatius. És a dir, parlem d’Alaska i de Madonna.

Sobre Sara Montiel podríem escriure moltíssim, aquests darrers dies ha estat a tots els mitjans de comunicació. La meva aportació en homenatge a aquesta actri-talismà és una entrevista amb ella, Iñaki Gabilondo i jo, fa molts anys: 1984. La podeu trobar al meu llibre “25 años más”.

Jordi Lozano González, més conegut com Jordi Petit, va entrar al Front d’Alliberament Gai de Catalunya (associació LGTB degana de l’Estat i de Catalunya), i va impulsar en els anys vuitanta l’entitat que avui coneixem com a Coordinadora Gai-Lesbiana (CGL) de la qual és president honorífic en l’actualitat. També va ser secretari general de la International Lesbian and Gay Association (ILGA) entre 1995 i 1999. Ha estat Creu de Sant Jordi i autor del llibres “25 años más: una perspectiva sobre el pasado, el presente y futuro del movimiento de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales” i “Vidas del arco iris”. Petit analitza per nosaltres el passat, present i futur del moviment lgbt tant des d’un punt de vista polític, com social.