Mamografies heterocentrades

Un clàssic en els temes de salut de les lesbianes és que es fan menys revisions ginecològiques i menys mamografies. És cert que les lesbianes tenen més tumors de pit? La veritat és que no se sap. El que sembla clar es que tenen més factors de risc per tenir-ho: en general tenen menys embarassos, fumen més, beuen més i tenen més obesitat que les heteros, és a dir, és una població amb la que convé tenir present aquest tema.

A l’estat espanyol i a la major part d’europa, existeixen programes de diagnòstic precoç on a les dones sense símptomes entre 50 i 70 anys se les cita des dels serveis de salut pública per fer-se mamografies bianuals. Són diferents de les mamografies clíniques d’indicació individual on l’estudi es fa quan apareix un símptoma, habitualment un nòdul o dolor al pit. Les mamografies poblacionals, després de molts anys d’estudis, estan molt qüestionades en termes d’efectivitat i seguretat, així que no seré jo la que les defensi però sobre el que vull parlar és sobre les propagandes que es fan per convidar a les dones a aquests programes.

Una de les campanyes va ser la del ‘Hazlo por mí’ que va rebre moltes crítiques des dels grups de professionals de la salut feministes. En ella es presenten una criatura, un home jove i un home més gran, amb una mamografia a la ma, a l’alçada dels seu pit dient: ‘¿No dices que por mí harías cualquier cosa? Hazte una mamografia’, potenciant una imatge de cura i entrega, on la salut de les dones està subordinada a la necessitat que tenen d’elles els seus homes i les seves filles i fills. Una altra campanya és la de ‘El teu home recordatori’, una aplicació disponible en iTunes i Android, amb una selecció de tios catxes, que recorden a les dones que han de revisar-se els pits. Hi ha també un autobús amb un mamògraf portàtil amb la imatge d’una morenassa somrient i les paraules ‘Mamá-móvil’. Moltes empreses que tenen el seu públic diana en les dones, sobre tot de cosmètics, fan campanyes amb cartells de color rosa, amb elefantetes roses, amb conilletes roses, amb sostens roses, amb roses roses,fins i tot amb scotch-brites i escombres roses!

En general aquestes propagandes presenten una imatge, al meu entendre, infantilitzada, utilitarista i tremendament tradicional. Van dirigides a dones ‘com deu mana': heteros per suposat, mares i esposes, que fan feines domèstiques, que es maquillen, que es vesteixen be, que volen conservar per sobre de tot la seva feminitat i que volen conservar la seva salut per seguir mantenint el seu estatus de dones.

No es deixa de perpetuar una imatge de la feminitat tradicional on moltes bolleres de camisa de quadros i moltes heteros no normatives no es senten identificades. Potser toca pensar en algun tipus de crida que inclogui a les que quedem fora d’aquest patrons. La gran Audre Lorde ja va parlar d’això als seus ‘Diarios del Cáncer’ i aquí tenim a les de Marimachos Cancerosas que van per aquest camí.

Júlia Ojuel Solsona ha format part del Grup de lesbianes feministes de Barcelona, de la Comissió pel dret a l’avortament i del grup Dona i Salut al Moviment Feminista. És doctora en Medicina i treballa com a metgessa de família a la sanitat pública catalana. Té una filla de 9 anys i una mare de 86. Forma part de la Xarxa de dones metgesses i professionals de la salut.