Des dels armaris… de l’arxiu

La història del moviment LGTB no és una llarga història però si important. El paper que el moviment va tenir en la transició democràtica, juntament amb el moviment feminista, així com el paper social que ha jugat en els darrers 40 anys conformen ja un gruix d’experiències, reflexions i documents, molts documents.

Però també cal recordar la història anterior, aquella etapa en que la vida de les persones LGTB era invisible i perseguida i en la que el fet de tenir documentació era certament una expressió de compromís polític.

El Casal Lambda és una de les entitats que té el centre de documentació més complet i amb més història, no només per ser el més antic sinó per què el que va ser el seu president, Armand de Fluvià, ha estat una de les persones que més documentació ha aconseguit reunir i va fer donació d’un fons importantíssim que, amb els anys, el Casal ha anat cuidant i fent créixer. El Centre de Documentació Armand de Fluvià va començar com a arxiu històric a l’Institut Lambda el 1976 Gràcies a la donació de socis i sòcies el centre de documentació del Casal ha anat creixent. Està dotat de prop de 3.000 llibres, 2.500 volums audiovisuals (pel·lícules, sèries, documentals…) i prop de 100 títols de revistes de les quals la majoria ja no existeixen.

Actualment és a la seu del Casal Lambda on ofereix serveis de préstec i consulta de documentació a les persones membres del Casal, estudiants, periodistes…

Dixit és un centre especialitzat en serveis social i va ser el primer centre de documentació institucional que va crear un “pink corner”. El Dixit depèn del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i va crear un espai específic LGTB al juny del 2009. És un dels centres de referència dels estudis socials universitaris i dels i les professionals de l’àmbit dels serveis socials.

El “pink corner” del Dixit també acull actes específics del col·lectiu LGTB. Té 3 centres: Barcelona, Girona i Vic i molta de la documentació també es pot trobar en el web i el material és a disposició de préstec i consulta. Actualment el fons bibliogràfic conté 400 volums, entre publicacions i material audiovisual i 6 revistes periòdiques. Tot i que el fons ara per ara és modest la importància institucional a nivell nacional, estatal i internacional és alta com a referent.

El Front d’Alliberament Gai de Catalunya és una de les entitats del moviment LGTB amb més història. El seu arxiu, doncs, és d’una importància central en la història i desenvolupament del moviment. Els documents que es guarden al FAGC són el testimoni de la història LGTB a Catalunya i l’Estat espanyol.

L’interès històric de la documentació del FAGC és cabdal, l’evolució política i les diferents etapes de reivindicacions i reflexions del moviment LGTB són guardats i recollits al local del FAGC i han estat analitzats i estudiats per tesis i estudis històrics que tenen com a centre el moviment LGTB.

Ca la Dona és un espai feminista, de dones i per a dones, que té un ampli fons documental. En el seu fons documental s’inclou el Fons Gretel Amann Martínez, possiblement un dels pocs fons específicament de lesbianes i del moviment lèsbic a Catalunya, Estat espanyol i Europa. De tot el volum de documentació existent, una part important de la seva documentació va ser una donació que es va fer uns anys després de la seva mort, esdevinguda l’any 2000, i aquesta és la que conforma el fons GAM. Dolors Majoral és la curadora del fons GAM.

El Fons Gretel Ammann Martínez forma part d’un ampli centre de documentació feminista de Ca la Dona on es troben altres fons com el de Victòria Sau, Encarna Sanahuja o L.I.C.I.T entre d’altres a més del propi fons de Ca la Dona, en total és recull de la història del feminisme a Catalunya en la qual es conté la del moviment de lesbianes, en el qual el fons GAM és el més important i inclou una important fons gràfic, de revistes, pamflets, cartells, poesia lèsbica…

Actualment es pot accedir a part del fons via web on està organitzat per àmbits i amb documentació digitalitzada

Aquest recorregut per armaris és una història d’invisibilitats però una història que és a l’armari de l’arxiu no a l’armari social i que és fruit de la militància, tenacitat i valentia de moltes persones que han fet possible la creació d’aquests fons.