Etiquetes Entrades etiquetades amb "homosexual"

homosexual

5343

El 28 de juny del 1977 es portava a terme la primera manifestació de l’orgull. Era una nova, petita però important organització qui ho impulsava: El Front d’Alliberament Gai de Catalunya, una organització nascuda l’any 1975.

Han passat ja 40 anys des de llavors i el FAGC segueix sent una entitat de referència que ha viscut, i liderat, la lluita del moviment LGTB. El FAGC ha passat de reclamar la derogació de la Llei de Perillositat social a celebrar la llei per garantir els drets del col·lectiu LGTB i contra la LGTBfòbia.

Així en el seu aniversari, el FAGC ha volgut celebrar tot allò aconsseguit i recordar tota la lluita, tota la xarxa construida i que encara queda molt per fer, i ho va fer el passat 23 d’octubre en una jornada en el marc del Palau Robert.

Els avenços legislatius han estat reclamats pel moviment. Les denúncies de la LGTBIfòbia han trobat al FAGC el lideratge necessari, només cal recordar lemes que han fet història: “Estima com vulguis” “Trenquem la norma” o “La teva por és la seva força”. La història de la lluita i la reivindicació és llarga.

Armand de Fluvià, que va ser present a l’acte, o Jordi Petit són militants històrics que van visibilitzar des del FAGC la necessitat d’acabar amb les discriminacions i que fins i tot van patir en la pròpia pell, algunes avui poc imaginables.

La història passa també, per què els armaris també es poguessin obrir més enllà de Barcelona i es van crear grups locals com el FAGC-Girona.

El reconeixement institucional va fer-se per part de l’Ajuntament de Barcelona i el de Ripollet, que prèviament havien fet recepcions oficials, i a la Generalitat de Catalunya.

Una taula rodona va analitzar, també els reptes de futur, amb diferents representants del moviment LGTBI, tot i que a l’inici ja el FAGC apuntava quines serien les fites pendents per les que no volen ni poden esperar 40 anys més.

3412

Sentir-se dins d’un cos que no sents segueix sent un aspecte molt poc comprés a la nostra societat. Ser lesbiana, gai o bisexual, malgrat les moltes dificultats encara, és més fàcil. Estimar algú del teu mateix sexe o dels dos sexes sigui quin sigui el teu ha anat obrint-se pas en moltes ments i imaginaris. Les lleis ens reconeixen i els drets avancen, malgrat el molt que queda encara per fer.

Ser una persona trans no és una qüestió prou visible, ni entesa. Malgrat hi ha lleis que ja reconeixen el canvi, la única manera de fer el trànsit és certificar una malaltia mental: la disfòria de gènere. Aquest és el peatge a pagar per poder ser qui se sent: ser dona o home, malgrat el sexe biològic.

Quan vam veure l’obra teatral “Limbo” ens mostraven una realitat encara més amagada: “De petita, quan em deien que bonica, jo volia ser bonic. De menuda, quan em feien sentir sola, jo em sentia molt menut. De menuda, tots em feien sentir sola i em sentia molt, molt sol, més sol que ningú”. Els i les menors trans sesenten nens o nenes al marge dels seus genitals i això és un factor d’exclusió, de solitud, de viure anhelant fins a la majoria d’edat la seva vida real, una vida real en que són persones classificades, al marge del que vulguin ser.

Les persones trans que han explicat les seves experiències de trànsit i fan visible la realitat han estat persones valentes que han possibilitat la millora de la vida per a moltes altres. Les mares i pares que donen suport a les seves filles i fills són imprescindibles. El fet que mares i pares surtin de l’armari, reconeguin el desig de les seves filles i fills i reclamin els seus drets és important per a elles i ells, per al col·lectiu LGTB i per a tota la societat. En aquest sentit experiències com les d’Oasis, el passat estiu, són les que ens donen idees de com anar canviant, de com deixar d’excloure, de com gaudir la vida sent qui ets.

Sitges és una clara destinació LGTB . Actualment els Ossos també es troben allà i volen portar a terme activitats pròpies per tal de crear comunitat Bear.
Tot i ser una associació petita el voluntariat és força actiu i predisposat, donada la centralitat internacional del municipi per al col·lectiu LGTB.

El voluntariat, però, acostuma a ser, com apunten, un tema d’amistats i simpatia. Les entitats petites, en general, expressen les dificultats que es tenen per bastir una xarxa de voluntariat, Bear Sitges no és una excepció.

Les dificultats organitzatives dels esdeveniments, però no amaguen la satisfacció de la feina feta, de les coses que surten bé i de l’espai i el temps compartit amb la comunitat i que tenen uns beneficis que es comparteixen més enllà dels dies de les activitats concretes.

La satisfacció és gran, la feina voluntària dura i els beneficis socials directes importants, les entitats petites reinventen la tasca voluntària.

11142

L’any 1975 naixia el Front d’alliberament Gai de Catalunya, un grup d’activistes gais que van ajuntar els esforços dels diferents grups i experiències prèvies de lluita durant el franquisme (sobre tot del Movimiento Español de Liberación Homosexual) , per engegar un projecte visibilitzador, reivindicatiu i pels drets del col·lectiu.

Ara, 40 anys després, el FAGC segueix sent un referent imprescindible en la lluita pels drets del col·lectiu LGTB. Cert és que hem avançat molt: hem passat de ser persones perseguides per la Ley de Vagos y maleantes a tenir una llei dels drets LGTB i contra la LGTBfòbia. Hem passat de l’armari, la persiana i la invisibilitat a una lluita per la visibilitat i els drets.

Va ser el FAGC qui va organitzar, l’any 1977, la primera manifestació de l’Orgull i qui va engegar campanyes històriques que encara són valides: “Estima com vulguis” “La teva por és la seva força”, lemes històrics que han marcat el Moviment.

Per molts anys, sense defallir!

ENTREVISTA AL FAGC (2012)

61034

5 d’octubre de 2015

Fa 2 anys vivim sense tu. Sense una persona normal i activa. Una persona implicada amb el col·lectiu i un empresari que acollia la gent.

Fa 2 anys que esperem respostes, respostes que no arriben.

Fa 2 anys que no volem renunciar a tu, que no volem renunciar a la teva memòria, que no volem renunciar a les respostes. Fa 2 anys que lluitem, seguim la lluita col·lectiva de la que tu has esdevingut, sense voler-ho, un símbol, encara que molts i moltes no et coneguessin.

Fa 2 anys el carrer Aurora del Raval de Barcelona va veure, i viure, la teva mort. Una mort injusta, inesperada, casual (?) i injusta. Una mort que vol respostes, que vol justícia, que vol trencar la brutalitat i la impunitat.

2 anys sense Juan Andrés. 2 Anys sense Justícia.

4350

És evident que el col·lectiu LGTB no som un col·lectiu homogeni ideològicament, només faltaria! Però si que els resultats de les eleccions del 27S a Catalunya tenen un clar impacte en les demandes que si que fem conjuntament: el desplegament de la llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.

Actualment la majoria parlamentària es va comprometre, el passat 22 de setembre, al desenvolupament reglamentari de la llei per tal de garantir de forma efectiva els nostres drets individuals i col·lectius.

Junts pel Sí, Partit dels Socialistes de Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular i Catalunya Si Que es Pot sumen 98 diputades i diputats, una majoria absoluta que permetrà desplegar la llei amb decisió.

El compromís electoral hi és, la llei necessita ser desplegada i el col·lectiu LGTB esperem el compliment, el de la llei i el del compromís.

3991

Diferents candidatures electorals s’han compromès avui, 22 de setembre, a desenvolupar la llei per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Anna Gabriel (Candidatura d’Unitat Popular), Anna Simó (Junts pel Sí), David Companyon (Catalunya Sí Que Es Pot) i Raül Moreno (Partit dels Socialistes de Catalunya), han signat un document de compromís de la Plataforma LGTBI.cat que aplega diferents entitats LGTBI de Catalunya, en el que es reclama el desplegament real de la llei. Ciutadans no ha signat el document malgrat haver votat a favor de la llei.

Aquest és el text de compromís i un recull d’imatges de l’acte.

11930898_1241804385845648_4546059040575534315_o12004764_1241804449178975_80732860260510386_n

 

 

 

 

12052395_1241804479178972_72114769539126968_o12045523_1241804469178973_2013156874275503824_o

TEXT DEL COMPROMÍS

Compromís polític per implementar la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Davant les properes eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2015, les candidatures sotasignats ens comprometem a implementar la Llei 11/2014 de 10 d’octubre immediatament és constitueix el nou Parlament.

Aquest acord es signa a petició de la Federació Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya.

0- Implementació en tota la seva extensió de la “Llei 11/2014 de 10 d’octubre per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia”.

1- Elaboració amb caràcter d’urgència dels decrets necessaris per a la creació dels organismes que estableix la llei i que possibilitaran la posada en marxa d’accions precises per sancionar i fer complir aquesta llei, complint així els articles del 31 al 38 de la llei.

2- Implementació, en tota la seva extensió, de l’article 12 de la llei, principal dispositiu per engegar mesures proactives per afavorir una societat respectuosa amb la diferència per qüestions de gènere, d’expressió de genere d’orientació sexual i afectiva i familiar.

3- Implementació immediata de l’article 16 per establir polítiques contundents i continuades vers a la prevenció del VIH.

4- Implementació immediata de l’article 21 que comanda establir mesures eficaços per fer front a les discriminacions que pateixen treballadors i treballadores lesbianes, gais i trans a la feina.

5- Signar els convenis que estableix la llei per desenvolupar de forma complerta totes les garanties en drets que contempla la llei. Donar suport a les entitats que lluiten pels drets i llibertats lgtbi. Entitats que de forma organitzada han anat donant resposta a les necessitats del nostre col·lectiu: treball, immigració, salut, gent gran, famílies, memòria històrica, cultura, joves, educació, homofòbia, lesbofòbia, transfòbia i bifòbia.

Barcelona 22 de Setembre de 2015

4048

Aquest estiu ha estat un descans necessari per moltes de les persones dels països del nord, aquelles que treballen, bàsicament, i poden tenir un temps de descans.

Formem part d’un món privilegiat del que, malgrat tot, se’ns vol excloure. Aquest estiu han passat moltíssimes coses que ens recorden que no podem baixar la guàrdia.

Aquest estiu, a més de vacances, milers de persones han fugit de la guerra, d’una guerra intolerant, iniciada per ISIS, que entre moltes altres accions criminals executa homosexuals, pel fet de ser-ho. Aquest estiu han seguit les violacions correctives a lesbianes a alguns països africans. Aquest estiu ha desaparegut la placa commemorativa de l ‘assassinat de Sònia Rescalvo al Parc de la Ciutadella. Aquest estiu l’església catòlica ha impedit que un transsexual sigui padrí del seu nebot.

Molts fets diferents que ens recorden de forma constant que hem de seguir reivindicant els nostres drets individuals i col·lectius com a persones LGTB. El tram 78 de la Via Catalana va visibilitzar l’11 de setembre la necessitat de seguir construint drets. El 5 d’octubre commemorarem els 2 anys de la mort de l’empresari del Gaixample, Juan Andrés Benítez, i seguirem lluitant i construint pels drets LGTB.

S’acosten les eleccions, l’estiu serveix també per reflexionar i observar. Tot el que ha passat forma part d’una societat que es reivindica i que no podrà avançar se

4386

La pressió del bullying a escoles i instituts contra persones LGTBI ha deixat de ser un tema amagat. Si bé l’assetjament segueix sent un dels fets més complexes en l’entorn educatiu, les responsabilitats comencen a reclamar-se i, en el cas de l’assetjament a nois i noies LGTBI ha deixat de ser invisible per ser a l’agenda política.

Diferents municipis estan impulsant una moció que reclama el desenvolupament de la llei dels drets del col·lectiu LGTB i contra la LGTBfòbia en l’àmbit local. Els drets de les persones LGTB i les agressions a que estem sotmeses no poden quedar al marge de la responsabilitat municipal.

La mateixa moció reclama, entre altres coses, que el departament d’ensenyament inicii accions de sensibilització i actuï de forma urgent i eficaç en els casos d’assetjament LGTBfob.

Es del tot evident que l’assetjament, malgrat la legislació, roman a les aules i els patis escolars i que calen actuacions fermes que aturin aquest fet discriminatori i aquesta violència contra la diversitat sexual.

Des d’IDEMTV esperem que aquestes mocions prosperin i tinguin ressò a molts municipis catalans.

4200

Hi ha gent que té la dèria de ser la primera en tot. A Catalunya, sense dèries, hem tingut la sort de ser una de les primeres nacions en moltes coses: Llei de drets LGTB i contra la LGTBfòbia, consells de participació municipals i nacionals LGBT, les banderes multicolors a les institucions… sense dèries, no ha estat ràpid, ha estat una lluita d’anys per part del col·lectiu i d’avenços lents en les institucions.

Algunes retallades de drets si que van anar ràpides i vam ser al capdavant, malgrat quedar encara moltes coses per fer. Ara s’acosten etapes de canvis, canvis que no es preveuen ràpids. Les demandes segueixen sent: el dret al propi cos, el dret a tenir i exercir drets, el pacte social contra l’estigma, ja no per les etiquetes clàssiques LGTB sinó per les que hem anat deixant pel camí. La I d’intersexuals, la P de positius i positives en el VIH, la G de gènere… lletres que no són inconnexes sinó que ens han fet veure la necessitat de fer o reivindicar polítiques per a la diversitat: funcional, familiar, d’amor… més enllà de les parelles, més enllà del sexe biològic, més enllà de les etiquetes, més enllà de la disfòria, més enllà de la discriminació… 

LLIBRES DE L'ARMARI

7883
Mares que accepten mentides, monges que no ho són, lesbianes a l'armari, lesbianes que són fora i porten pancarta, lesbianes que fan...

ARTICLES D'OPINIÓ

10494
El relat de vida de les persones trans està ple de metàfores relacionades amb la idea del cos equivocat. I possiblement, també el meu...