IdemTV ha enregistrat per primer cop el Festigailesbià, una iniciativa del Casal Lambda que aquest any s’ha celebrat al Tradicionàrius al barri de Gràcia de Barcelona. Durant dues hores i amb la participació de 8 concursants i 6 persones convidades, transcorre la gala més esbojarrada i més LGTB de Catalunya.
Desconocidas & Fascinantes és un nou llibre, coordinat per l’escriptora Isabel Franc i la periodista Thais Morales. En ell es recullen 63 petites biografies de dones lesbianes, algunes d’elles públiques, d’altres molt conegudes i la majoria desconegudes o ignorades.
Diferents autores han fet recerca i mostrat qui eren aquestes dones al llibre, que va trobar al programa homònim d’InOut Radio, un primer espai per a desenvolupar el projecte.
El projecte comú de les editores del llibre no ha estat ni fàcil ni ràpid, ha esdevingut un projecte col·lectiu que ha anat prenent forma amb els anys.
En els referents que es troben podem trobar noms prou coneguts: Djuna Barnes, Radclyffe Hall, Sarah Bernhardt, Chavela Vargas o Dora Carrington. Noms propers com Grettel Amman o Encarna Sanahuja, però també noms de cultures allunyades i noms del tot desconeguts.
Precisament la recerca no les ha estat fàcil donada la invisibilitat lèsbica en totes les èpoques. Amb aquest nou llibre hi ha 63 clars referents lèsbics més, que poden ajudar a sortir de la invisibilitat i a normalitzar la vida de les lesbianes, a partir de la recuperació de la memòria històrica.
EDITORIAL
El Financial Times ha publicat un llistat de les 50 persones homosexuals més poderoses del món. Un llistat elaborat conjuntament amb “OUTstanding in Business” i que fa visible que el col·lectiu LGTB és, també, un col·lectiu influent en l’economia mundial.
És important sortir de l’armari i donar-se a conèixer sense complexes. Sempre ha estat una reivindicació del moviment que la gent influent pugui ser visible i ajudi, com a referent, a totes aquelles persones LGTB que pateixen discriminació. Però… quants i quantes no han sortit de l’armari? Perquè?
La LGTBfòbia segueix sent una lacra social, la influència i el poder no són una excepció. Quants casos coneixem de persones LGTB que s’han mostrat i han perdut els seus càrrecs, la seva influència? Quants àmbits coneixem on no hi ha cap persona públicament fora de l’armari? Al món del futbol, per posar un exemple.
Sortir de l’armari, de darrera la persiana o donar via a una identitat de gènere diferent a la biològica no són passes banals ni fàcils, són passes reflexionades i que poden obrir la porta a una acceptació de l’entorn (o no) i alhora una gran discriminació social. La lluita contra la LGTBfòbia ha centrat, i segueix centrant els esforços polítics del moviment i, també, hauria de centrar el de les institucions. Les agressions LGTBfobes estan creixent, un cop més, arreu del món. Així la influència no és una arma única, només una eina contra la discriminació.
Els fets són tossuts i sempre acaben coneixent-se. En el cas de la mort de Juan Andrés Benítez -un empresari gai de 50 anys- ja s’han obert les pertinents investigacions judicials i cada cop es coneixen noves dades. Tot i que allò que es coneixia des del primer moment, amb versions contradictòries entre veïns i la policia catalana, no semblava que pogués tenir un bon final.
L’informe del forense fet públic el 16 d’octubre, un cop realitzada l’autòpsia, afirma que la mort va ser de naturalesa homicida i es va produir a partir de múltiples cops al crani que, juntament amb altres factors, van donar lloc a una aturada cardíaca. El 23 d’octubre El País va publicar dos videos enregistrats amb mòbils per veïns del carrer Aurora, on va morir l’empresari. En els mateixos es veu com els mossos envolten Juan Andrés, al que tenen plenament immobilitzat entre sis policies. Dos d’ells li donen repetits cops de peus i de punys, mentre se senten intensos i esgarrifosos crits de dolor de l’empresari gai.
La reacció de la comunitat LGTB
La mort de Juan Andrés ha provocat una doble reacció: la del col·lectiu LGTB de Barcelona amb un acte d’homenatge i record al davant del comerç que regentava al carrer Consell de Cent de Barcelona el passat 18 d’octubre i suport públic així com l’exigència rotunda de l’aclariment dels fets.
A més, diferents entitats del barceloní barri Raval també han reaccionat i, en col·laboració amb el moviment LGTB van convocar una manifestació el passat 19 d’octubre al barri on van participar centenars de persones. L’associacionisme veïnal assenyala que no és el primer cop que es produeixen al Raval actuacions desproporcionades i violentes per part dels Mossos d’Esquadra. Fets com ara la batuda policial a la Bata de Boatiné, local de públic LGTB, el passat 28 de juny, encara estan ben presents en la memòria dels habitants del barri barcelonés.
A més, des de l’Observatori contra la Homofòbia s’han demanat explicacions a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i al president Artur Mas, així com que reunions extraordinàries dels consells LGTB local de Barcelona i nacional, a més d’una reunió amb Neus Munté, consellera de Benestar i Família.
Homofòbia?
El moviment LGTB ha estat prudent i indica que no es pot parlar d’homofòbia mentre no hi hagin proves. La prudència, però, no es contradiu amb la contundència en l’exigència de l’aclariment de la mort de Juan Andrés i, si s’escau, de responsabilitats. Una prudència que no ha tingut el Sindicat de Policies de Catalunya que va donar “un total suport” als seus companys en uns fets que comptaven amb, almenys dues versions, i que tenien una mort com a resultat final. Amb tot, l’entitat Gaylespol, associació de policies LGTB, sí que ha reclamat l’aclariment dels fets i va lamentar públicament la mort de l’empresari.
Per la seva banda, des de l’Observatori contra l’Homofòbia es denuncia que aquesta actuacions violentes formen part del modus operandi de la policia catalana al Raval.
La mort de l’empresari ha posat els Mossos d’Esquadra en el punt de mira d’importants sectors de la societat catalana que els hi demanen major autocrítica, control i transparència.
Un amic de Juan Andrés, Gerardo, ens deixa una reflexió sobre el cas que va realitzar en el marc de l’homenatge que es va realitzar al davant d’una de les seues botigues al Gaixample.
Òscar Morales és Técnic d’Intervenció Sociolaboral a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Anteriorment va ser Coordinador de l’Àrea d’ocupació i formació des d’on va coordinar l’àmbit de treball sobre les persecucions per orientació sexual i de gènere de les persones refugiades.
Un dels col·lectius més desprotegits són les dones transsexuals
Hi ha paisos on hi ha avenços legilsatius, en tenir el col·lectiu LGTB major visibilitat la persecució també es fa més visible
Gerard Coll-Planas és doctor en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor a la Universitat de Vic. Coll-Planas té diferents publicacions al voltant del gènere i la sexualitat i teoria queer entre les quals destaquen: Dibuixant el gènere, La carne y la metáfora. Una reflexión sobre el cuerpo en la teoría queer i La voluntad y el deseo. La construcción social del género y la sexualidad. Amb Miquel Missé ha editat El género desordenado. Crítica en torno a la patologización de la transexualidad (Egales, 2010).També ha col·laborat amb diferents revistes acadèmiques i projectes. Amb ell parlem de la situació actual del moviment LGTB, de sexualitat, de teoria queer i de gènere.
El Circuit Festival , el principal esdeveniment de turisme LGTB a Europa, va promoure la conferència “El món afectiu gai masculí” que va tenir lloc el passat 16 d’agost. L’acte va ser conduït per Gabriel José Martín, especialitzat en psicologia gai i que compta amb milers d’hores d’experiència professional. Martín disposa d’un blog en el qual comparteix les seves reflexions i publica habitualment a la revista Gay Barcelona. El psicòleg sosté que l’assetjament homofòbic a la infantesa tindria seqüeles emocionals en els homes gais que dificultarien les relacions afectives estables.
Barcelona acull la sisena edició del Circuit festival, l’esdeveniment LGTB més important d’Europa durant l’estiu i pel qual vénen a la capital catalana més de 70.000 gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals d’arreu del món. Un festival d’oci vacacional en el qual els seus i les seues assistents destaquen l’experiència personal de compartir espais de llibertat i de relació amb altres persones LGTB en un context d’oci, persones que en molts casos repeteixen.
En l’edició d’aquest any, que ha anat del 13 al 18 d’agost, han tingut un pes important les festes diürnes. Això ha permés repetir l’esquema de la popular Water Park, que va tenir lloc a Illa Fantasia el passat dimarts 13 d’agost, que és l’activitat que compta amb més assistents de tot el Circuit. Va reunir a més de 8.000 persones al voltant de l’aigua, la festa i la música, en un context en el qual les dones tenen cada cop més presència.
Tot i que el públic que el públic majoritari del Circuit és el gai masculí, les lesbianes també compten amb un festival específic, el Girlie Circuit, destinat específicament a elles i en el qual la vivència personal i la coneixença de noves persones d’arreu del món és la part més important. Aquest esdeveniment es consolida any rere any com un referent per al col·lectiu en un context en el qual hi ha poca oferta d’oci vacacional pensada específicament per a lesbianes.
D’altra banda, la festa Megawoof ha ofertat un espai propi per als bears que assisteixen a l’esdeveniment i el Chiringuito de la Mar Bella ha estat el racó més “platjero” on s’han pogut trobar els i les assistents al Circuit.
Tot i el pes específic de les festes en el Circuit, també s’han programat diferents activitats culturals com ara un cicle de pel·lícules, exposicions, i itineraris històrics per la ciutat, entre els quals destaca “La Barcelona Trans” conduït Leopold Estapé.
També ha comptat amb conferències a l’hotel oficial de l’esdeveniment, l’NH Calderon de Barcelona, en les quals s’han abordat les problemàtiques específiques dels joves o gent gran LGTB, s’ha projectat el documental “Això no és Àfrica” i s’ha parlat sobre l’Hepatitis C, i sobre el “Món afectiu gai masculí” per part del psicòleg gai Gabriel J. Martín que ens parla de l’efecte que té en les relacions haver patit homofòbia.
L’hotel compta, a més, amb un gimnàs i sessions de ioga. Amb tot, s’han desenvolupat diferents activitats esportives al llarg de tot el festival i en diferents indrets.
La capital catalana, que compta amb un impotant atractiu turístic per la seua història, cuina i platges, es consolida amb el Circuit com a una de les principals destinacions d’oci vacacional LGTB d’Europa. El sector serveis o els espais d’oci per a públic LGTB de la ciutat es beneficien d’aquest esdeveniment, alhora que ho fa la visibilitat del col·lectiu que també es consolida amb el Circuit.
A principis d’aquesta setmana la ministra de Sanitat, Ana Mato, va anunciar que limitaria el dret a la reproducció assistida aquelles dones heterosexuals amb parella i problemes de fertilitat seva o de la parella masculina per manca de recursos econòmics. Les paraules de la ministra han tingut el rebuig d’entitats lèsbiques però també del moviment LGTB en ple i del moviment feminista. Tots ells l’acusen de voler imposar, amb l’excusa de les retallades, un model de família tradicional ignorant la diversitat familiar que existeix i que aquesta és acceptada per una immensa majoria de la població. Aquesta mesura, que encara és només una proposta, suposaria d’aprovar-se, un dur cop al dret de les lesbianes a formar una família. Mentre el Parlament català ha aprovat aquest dijous una proposta per mantenir aquesta prestació a Catalunya, tot i que amb el vot en contra de CiU i PP.
El PP ja no sorprén, pero indigna. S’ha tret la máscara. Sí, permet el matrimoni entre gais i lesbianes i l’adopció, però posa obstacles a la reproducció assistida si les protagonistes són lesbianes o dones heterosexuals que no estiguen casades. Ana Mato, ministra espanyola de Sanitat, proposa canviar la llei que regula aquest sistema de reproducció i ho ha fet per retallar drets. La nova disposició que restringiria l’accés a la reproducció assistida és lesbofòbia perquè fomenta l’odi a les lesbianes i a que aquestes puguen desenvolupar els seus drets reproductius com sí que pot fer una dona heterosexual i, això si, casada. Sembla que els hi faci ràbia que les dones puguen regular quan i com volen ser mares i més si són lesbianes i/o soles. Masclisme i lesbofòbia se sumen en una proposta canvi normatiu, una retallada que està “assistida” per l’Església i el sectors més ultradretans de la societat espanyola.
Els populars fa temps que han perdut el nord. Barcenas i la crisi els tenen desconcertats buscant motius per distraure els ciutadans. La lesbofòbia pot ser una bona motivació per mobilitzar el seu electorat més “fatxa” que li demana “guerra” i mantindre’l distant dels escàndols que afecten el principal partir de centre dreta espanyol. Cal recordar, però, que els del PP no van de cara. Són experts en dir una cosa i la contrària en menys d’un dia de diferència sense que els tremole el pols. Poden dir-te que ells estan en contra de l’estigmatització del col·lectiu LGTB i estigmatizar-lo dos dies després. Però el moviment LGTB està ahi per treure’ls la careta. Des d’IDEMTV us animem a acudir a la protesta convocada avui contra aquesta modificació lesbófoba a Barcelona i a totes les que es convoquen en contra d’aquesta nova discriminació.
Anterior
