Etiquetes Entrades etiquetades amb "FAGC"

FAGC

3498

El passat 28 de juny milers de persones van sortir al carrer a Barcelona en una manifestació que, com cada any, va iniciar el seu recorregut a la Plaça Universitat fins Plaça Sant Jaume, passant per les Rambles. El crit majoritari va ser reclamar l’aprovació de la llei pels drets del col·lectiu LGTBI i contra la LGTBIfòbia que s’està debatent actualment al Parlament de Catalunya.

 

 

El portaveu de l’Observatori Contra l’Homofòbia ens explica els darreres casos de LGTBIfòbia en Catalunya, tot i que adverteix que en realitat, segons dades de l’Agència Europa pels Drets Fonamentals, només es denuncien el 10% dels d’homofòbia, transfòbia o lesbofòbia. El portaveu de l’observatori afirma que la impunitat que es viu davant de la violència homófoba a Catalunya és evident i que perquè es produeixi un canvi s’ha de perseguir la LGTBIfòbia amb tota la força de la llei.

Aquest any en un context de treball en xarxa i de demanda unitària d’una llei específica pels drets del col·lectiu i contra la LGTBIfòbia ha crescut la participació en la manifestació del 28 de juny. A més, les dones han tingut més visibilitat a partir d’actes específics com ara la petonejada realitzada durant el recorregut. Amb tot, la defensa del dret a la salut i la prevenció del VIH-SIDA han estat els temes centrals d’aquest amb el lema Visc en positiu, i tu?, i els sublemes Trenca l’estigma del VIH-SIDA i Sanitat sense discriminacions. El moviment LGTBI català s’ha volgut sumar a les crítiques a les retallades que s’han viscut al nostre país en drets socials i sanitaris. De fet, el VIH-SIDA continua sent l’amenaça més gran a la salut per a les persones LGTBI, per la qual cosa la Comissió Unitària 28 de juny reclama que les administracions s’impliquen clarament en la prevenció de la transmissió del VIH-SIDA, en l’atenció i drets de les persones seropositives i en el trencament de l’estigma associat.

L’Acord Nacional per la prevenció del VIH-SIDA i contra l’estigma associat, que ara iniciarà el seu desenvolupament, serà una eina fonamental per al moviment. En aquest sentit, les entitats LGTBI i del VIH-SIDA treballaran per garantir que s’acompleixin els compromissos de la Generalitat en aquest àmbit.

A més, es va retre homenatge a la memòria del Juan Andrés Benítez, l’empresari gai mort després d’una intervenció policial, al qual se li va dedicar una parlament a l’acte final de la manifestació i un minut de silenci. Alhora es va criticar durament l’actuació del Sindicat de Policies de Catalunya que va desvetllar en un comunicat l’estat serològic de Benítez, cosa que suposa una vulneració del dret fonamental a la privacitat.

El 28 de juny, cal recordar-ho, va implicar l’inici de la desobediència a la LGTBIfòbia hegemònica en aquells anys a Estats Units i que es va propagar ràpidament arreu del món. Va suposar l’inici del moviment LGBTI modern que ha permés els avanços en drets que ara tenim. En aquest sentit, la Comissió Unitària 28 de juny és la plataforma que convoca la manifestació més antiga de l’Estat espanyol, des de 1977, que commemora els fets d’Stonewall del 1969 a Nova York.

3421

Govern i oposició discrepen en si s’han d’assumir i qui les hauria d’assumir

La mort de Juan Andrés Benítez el passat 5 d’octubre ha aixecat polèmica social i mediàtica i ha danyat la imatge dels Mossos d’Esquadra. Els diferents videos i proves que han sortit a la llum han fet que la jutgessa que porta el cas hagi imputat a nou mossos i l’autòpsia assenyala que la mort de l’empresari del Gaixample va ser de naturalesa homicida. S’han produït dues multitudinàries manifestacions al barri barcelonés del Raval, on es van produir els fets, i s’ha creat una plataforma ciutadana per demanar que s’aclareixin els fets. El moviment antiSIDA i LGTB han presentat una denúncia pel comunicat del Sindicat de Polícies de Catalunya sobre el cas que consideren serofòbic. ACEGAL, entitat que representa a l’empresariat LGTB català i a la qual, ell pertanyia, ha donat la cara per preservar la seua imatge, i els seus representants han demanat explicacions a diferents instàncies governamentals.

 

 

Els partits polítics no han estat l’excepció en aquesta polèmica, però potser no se’ls ha escoltat tant. Per això des d’IDEMTV hem volgut parlar amb les sectorials LGTB dels partits catalans. I si bé, tothom lamenta la mort de Juan Andrés, en dóna condols als familiars, amics i socis d’ACEGAL i en demana l’aclariment dels fets, si en parlem d’assumpció de responsabilitats polítiques es genera una clara divisió entre els partits.

Hi hauria un bloc. Format per ICV i la CUP, que demanaria la dimissió tant del conseller d’Interior, Ramon Espadalé, com del director dels Mossos d’Esquadra, Manel Prats. Des del PSC, només demanen la de Prats, tot i que de forma contundent. Tots tres partits creuen que s’ha reaccionat molt tard a uns fets que consideren greus.

En aquest sentit, Esquerra s’hi suma a la crítica per la tardança i n’afegeix d’altres. Des del PSC demanen la dimissió de Prats i una major transparència en el cos. Des de la CUP es posa també l’accent en els mecanismes de control i trasparència del cos policial català i crítica el que valorar com a “corporativisme”. La CUP remarca que no és l’únic cas i que cal un canvi de model policial. ICV recorda que anteriors governs havien apostat per un model de polícia que consideren més transparent. Des d’Esquerra, que té un acord de govern amb CiU, tot i que es considera que cal fer canvis en els mossos, creu que no cal precipitar-se en la petició d’assumpció de responsabilitats polítiques fins que no s’esbrine la veritat. Tot i això, el republicà reclama que s’investigui fins el final per poder modificar tot allò que no hagi funcionat correctament i castigar els culpables.

Convergència i la seua sectorial LGTB Convergais marquen la diferència, ja que no consideren que calgui assumir cap responsabilitat política, sinó investigar els fets, castigar els culpables si n’hi ha. Assenyala que un cos policial no és mai fàcil de gestionar i li consta que s’estan fent canvis de forma continuada per millorar el funcionament del mossos. Amb tot, es mostra crític amb la polèmica suscitada i amb l’actuació dels mitjans.

Des d’IDEMTV ens resta seguir informant de les novetats que apareixin tant del cas com de les reaccions socials, judicials i polítiques, sempre des del compromís amb el col·lectiu LGTB i des del rigor i el pluralisme.

3871

El passat dimecres 17 de juliol el Ple del Parlament va acceptar a tràmit la proposició de llei de drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.

Representants de les diferents entitats agrupades en la Plataforma LGTBcat, que agrupa 24 entitats LGTB de Catalunya, van expressar al Parlament la seva satisfacció per l’acceptació a tràmit de la proposició de llei. Les entitats van fer un repàs de la feina feta i no van amagar la seva alegria per aquest primer pas que representa el rebuig a l’esmena a la totalitat presentada pel Partit Popular.

 

 

La llei va ser llargament reivindicada pel col·lectiu i després dels treballs de redacció i un llarg procés participatiu, el 2010 va ser presentada i aprovada en el marc del Consell Nacional LGTB, tot i que no havia estat encara presentada al Parlament.

Les entitats van recordar com està present la LGTBfòbia al món i els diferents crims que es cometen de forma quotidiana i impune.

Segons el mapa de la LGTBfòbia al món elaborat per ILGA (International Gay & Lesbian Association) hi ha encara 76 estats al món que penalitzen i persegueixen l’homosexualitat i no hi ha legislació que persegeuixi la LGTBfòbia com a delicte de forma específica. Catalunya, en cas de ser aprovada la norma, serà el primer país amb una llei específica contra la LGTBfòbia.

Els grups parlamentaris propossants (ERC,PSC, IC-V-EUiA i CUP) van expressar el compromís per tirar endavant la llei i que aviat fos una realitat. El debat va ser ple d’emoció a la cambra, tant pel que fa a les diputades i diputats com per les persones membres del col·lectiu que hi assistiren.

En primer lloc, Anna Simó va recordar el procés que va fer la llei a govern i el temps excessiu que havia trigat en anar al Parlament. També va expressar el compromís d’ERC a fer-la possible i que fos una eina de canvi. Jaume Collboni, en nom del PSC, va destacar que la llei reconeixia els drets humans i la ciutadania plena del col·lectiu i va recordar la discriminació i persecució històrica del col·lectiu i de la necessitat de combatre-la. Laura Massana va destacar, des d’IC-V-EUiA, la lluita del col·lectiu per fer possible la llei i la persecució de què ha estat i és subjecte massa vegades. També va destacar el compromís polític dels diferents grups i la necessitat de seguir avançant. Des de la CUP, David Fernández va destacar el paper de les entitats per fer possible la llei i la necessitat de visibilitzar més que no pas silenciar, així com l’oportunitat de ser un país pioner àmpliament democràtic. Dolors Pérez, la portantveu del PP al debat va defensar l’esmena a la totalitat de la llei argumentant que es feia des del respecte i que calia no ser intervencionista ja que es podia acabar sent un atemptat contra la llibertat personal. Inés Arrimadas de C’s va defensar la llei i el seu contingut i que calien mesures efectives per acabar amb la LGTBfòbia, expressant que compartien moltes coses però també diferien en aspectes que pensaven calia millorar. Finalment Maria Mercè Llonch, per CiU, va expressar la seva voluntat primera de fer una llei més genèrica però, alhora, el convenciment que calia votar favorablement a la llei presentada i no donar suport a l’esmena a la totalitat tot i que ja va expressar la voluntat del grup d’esmenar la llei en diferents àmbits.

Les entitats del col·lectiu van expressar a l’hemicicle i en roda de premsa la seva satisfacció així com la necessitat de seguir avançant per fer de la llei una realitat. Caty Pallàs va indicar la necessitat no de retallar sinó de millorar la llei.

Es van repassar les necessitats en les que encara calia seguir avançant. En aquest sentit Joaquim Roqueta va afegir l’importància que ha tingut la unitat d’acció en tot el procés.

Així el passat 17 de juliol Catalunya va tornar a ser pionera. La llei podrà ser tramitada, debatuda i, possiblement, aprovada, però aquest és un petit, tot i que important, primer pas en el camí per eradicar la lgtbfobia.


Contingut extra:

Acte íntegre al Parlament de Catalunya:

Roda de premsa íntegre de les entitats:

Agraïments: Parlament de Catalunya per les imatges del ple.

3671

El moviment LGTB català es pot felicitar, i el felicitem nosaltres: han aconseguit tirar endavant un projecte de llei pels drets de les persones LGTB i l’eradicació de la LGTfòbia que, en principi, no comptava amb el suport del principal partit del Govern (CiU). De fet, tenien una altra proposta pròpia que no s’ha arribat ni a tramitar. Un impuls rebut pels partits d’esquerres amb el vist-i-plau de Ciutadans i, finalment, també de Convergència i Unió que no presentarà cap esmena a la totalitat, cosa que sí faran des del Partit Popular, tot i que havien recolzat la tramitació. Una gran victòria: el moviment LGTB no només ha estat el principal reprendre d’aquesta iniciativa legislativa -que parteix de tota la feina realitzada al respecte en la legislatura del 2006 al 2010- sinó que a més ha sumat, ni que sigui parcialment al Govern.

El col·lectiu LGTB està fent història, no només de Catalunya, arreu del món. Anem a aprovar de les primeres, sinó la primera, legislació específica que vol regular els drets del col·lectiu i la protecció legal per combatre l’homofòbia. A més, la llei fixarà mecanismes reguladors, polítiques al respecte i crearà organismes específics. Si més no, aquest és el contingut de l’actual projecte. L’associacionisme LGTB català té, per primer cop a la història, unitat d’acció a partir de la Plataforma d’Entitats LGTB de Catalunya, LGTBcat, la qual cosa li dóna una gran força. El proper 17 de juliol s’obre la ponència parlamentària que ha de debatre la llei pels drets de les persones LGTB i per eradicar la LGTBfòbia. IDEMTV no hi faltarem. Encara queda camí, i no podem cantar victòria, però no ens podem estar de felicitar a la plataforma LGTBcat i al col·lectiu sencer. Permeteu-nos celebrar aquests pasos endavant, tot i que quedi encara un bon tros.

 

 

 

 

8355

Pau Galvez és membre del FAGC Girona gairebé des dels seus inicis, una entitat que aquest any compleix el seu 25è aniversari. En aquesta entrevista ens parla de la història, experiències, lluites i anècdotes del grup LGTB degà del territori català. En l’actual context gironí s’ha pogut aprovar ja la creació d’un Consell Municipal LGTB, cosa que suposa un gran avanç per a l’activisme de les comarques gironines.

 

 

 

Nota: L’entrevista va ser realitzada abans de la recent constitució del Consell LGTB de Girona.

3214

La Comissió Unitària del 28 de juny ja ha fet públic el cartell de les manifestacions que organitza amb motiu del dia de l’alliberament LGTB i que aquest any, pretén donar suport a la iniciativa d’una llei contra la LGTBfòbia que promouen les entitats de defensa dels drets del col·lectiu.

 

 

 

La Comissió Unitària ha convocat dues manifestacions: una a Tarragona el divendres 28 de juny i una altra a la Plaça Universitat de Barcelona a les 18.30 del 29 de juny.

Al finalitzar les manifestacions hi haurà la lectura del manifest que aquest any centrarà una part important del seu contingut en la llei contra la LGTBfòbia com a eina d’alliberament. La Comissió 28 de juny anunciarà la resta d’activitats de l’esdeveniment al llarg del mes de juny.

2969

EDITORIAL
 

La llei contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia està sent llarga. De fet, tal com hem anat recollint a IDEMTV, des del primer compromís programàtic, l’elaboració de l’esborrany, el procés participatiu llarg i ampli… fins l’aprovació del primer text van passar uns anys. Però encara en comptem uns quants anys més des de que la llei reposa en un calaix del Govern sense fer-se pública.

Les darreres eleccions van ser un moment de compromís, les diferents candidatures van expressar-se vers la llei, no només en el seu programa electoral sinó en un compromís signat, un compromís que demanava el moviment LGTB per tirar-la endavant. No totes les candidatures van fer el gest favorable al text, però el compromís de lluitar contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia hi era de forma majoritària.

Els resultats electorals i la composició del nou Parlament afavoreixen una majoria a favor de la llei i una gran majoria a favor d’una norma, sigui quina sigui, que reculli la lluita contra la discriminació. Però tot i així, les entitats del moviment LGTB tenen presa, són massa anys esperant la llei, massa anys amb un text abandonat. Per això, de nou, van exigir als diferents grups parlamentaris el compliment del seu compromís i l’establiment d’una agenda de treball, un calendari que marqués el ritme de la llei i que també han demanat a la Consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté.

Les primeres reunions s’han començat a tenir. Avui mateix 18 de febrer les quatre entitats que estan portant a terme el lideratge (Casal Lambda, Coordinadora de Lesbianes, Gais,Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, Front d’Alliberament Gai de Catalunya i Famílies Lesbianes i Gais) han portat a terme una reunió per tal d’establir acords de mínims en les reunions que ja tenen marcades amb alguns grups parlamentaris: IC-V-EUiA, PSC, ERC i CUP ja han donat una data, la resta encara han de desempolsar dates de reunió.

L’agenda del que era una proposta de llei contra l’homofòbia està sent llarga. Pel camí s’ha fet gran i s’ha convertit en una llei de drets del col·lectiu LGTB i contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. S’ha fet gran però un cop ha crescut l’han tancat a l’armari… el moviment reclama el desclosed, el moviment exigeix la llei!

3624

La història del moviment LGTB no és una llarga història però si important. El paper que el moviment va tenir en la transició democràtica, juntament amb el moviment feminista, així com el paper social que ha jugat en els darrers 40 anys conformen ja un gruix d’experiències, reflexions i documents, molts documents.

Però també cal recordar la història anterior, aquella etapa en que la vida de les persones LGTB era invisible i perseguida i en la que el fet de tenir documentació era certament una expressió de compromís polític.

 

 

El Casal Lambda és una de les entitats que té el centre de documentació més complet i amb més història, no només per ser el més antic sinó per què el que va ser el seu president, Armand de Fluvià, ha estat una de les persones que més documentació ha aconseguit reunir i va fer donació d’un fons importantíssim que, amb els anys, el Casal ha anat cuidant i fent créixer. El Centre de Documentació Armand de Fluvià va començar com a arxiu històric a l’Institut Lambda el 1976 Gràcies a la donació de socis i sòcies el centre de documentació del Casal ha anat creixent. Està dotat de prop de 3.000 llibres, 2.500 volums audiovisuals (pel·lícules, sèries, documentals…) i prop de 100 títols de revistes de les quals la majoria ja no existeixen.

Actualment és a la seu del Casal Lambda on ofereix serveis de préstec i consulta de documentació a les persones membres del Casal, estudiants, periodistes…

Dixit és un centre especialitzat en serveis social i va ser el primer centre de documentació institucional que va crear un “pink corner”. El Dixit depèn del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i va crear un espai específic LGTB al juny del 2009. És un dels centres de referència dels estudis socials universitaris i dels i les professionals de l’àmbit dels serveis socials.

El “pink corner” del Dixit també acull actes específics del col·lectiu LGTB. Té 3 centres: Barcelona, Girona i Vic i molta de la documentació també es pot trobar en el web i el material és a disposició de préstec i consulta. Actualment el fons bibliogràfic conté 400 volums, entre publicacions i material audiovisual i 6 revistes periòdiques. Tot i que el fons ara per ara és modest la importància institucional a nivell nacional, estatal i internacional és alta com a referent.

El Front d’Alliberament Gai de Catalunya és una de les entitats del moviment LGTB amb més història. El seu arxiu, doncs, és d’una importància central en la història i desenvolupament del moviment. Els documents que es guarden al FAGC són el testimoni de la història LGTB a Catalunya i l’Estat espanyol.

L’interès històric de la documentació del FAGC és cabdal, l’evolució política i les diferents etapes de reivindicacions i reflexions del moviment LGTB són guardats i recollits al local del FAGC i han estat analitzats i estudiats per tesis i estudis històrics que tenen com a centre el moviment LGTB.

Ca la Dona és un espai feminista, de dones i per a dones, que té un ampli fons documental. En el seu fons documental s’inclou el Fons Gretel Amann Martínez, possiblement un dels pocs fons específicament de lesbianes i del moviment lèsbic a Catalunya, Estat espanyol i Europa. De tot el volum de documentació existent, una part important de la seva documentació va ser una donació que es va fer uns anys després de la seva mort, esdevinguda l’any 2000, i aquesta és la que conforma el fons GAM. Dolors Majoral és la curadora del fons GAM.

El Fons Gretel Ammann Martínez forma part d’un ampli centre de documentació feminista de Ca la Dona on es troben altres fons com el de Victòria Sau, Encarna Sanahuja o L.I.C.I.T entre d’altres a més del propi fons de Ca la Dona, en total és recull de la història del feminisme a Catalunya en la qual es conté la del moviment de lesbianes, en el qual el fons GAM és el més important i inclou una important fons gràfic, de revistes, pamflets, cartells, poesia lèsbica…

Actualment es pot accedir a part del fons via web on està organitzat per àmbits i amb documentació digitalitzada

Aquest recorregut per armaris és una història d’invisibilitats però una història que és a l’armari de l’arxiu no a l’armari social i que és fruit de la militància, tenacitat i valentia de moltes persones que han fet possible la creació d’aquests fons.

EDITORIAL
 

IDEMTV ha seguit amb interès la campanya electoral. És per això que un cop realitzades les eleccions al Parlament i, amb uns resultats que poca gent preveia, volem fer una anàlisi i emetre opinió.

Les diferents propostes programàtiques han recollit les diferents sensibilitats i compromisos dels partits en l’àmbit LGTB, però va ser a partir de l’exigència de les principals entitats LGTB que la majoria de les candidatures van signar un compromís per l’aprovació d’una llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia.

Aquesta llei, com ja vam informar, va ser elaborada i consensuada en amplis processos participatius l’any 2010 però no va ser aprovada pel Govern, en aquell moment, ni s’ha traslladat mai al Parlament. Ara, la nova composició del Parlament afavoreix el compromís de tirar endavant aquesta llei.

El compromís exigit per la Coordinadora LGTB de Catalunya, el Casal Lambda, l’associació de Famílies Lesbianes i Gais, i el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, va ser signat per: ERC, PSC, IC-V-EUIA, CUP i SI (que aquest cop es queda sense representació parlamentària), mentre que CiU, sense arribar a signar-lo, va presentar un compromís específic d’aprovar una llei, però amb matisos a la demanda de les entitats. Així doncs el compromís d’aprovar una llei ja elaborada el sustenten 57 diputats i diputades, als quals se sumen 50 diputats i diputades de CiU que també tenen el compromís de fer-ho. Val a dir que hi ha més diputats i diputades (57) a favor de la llei específica que no pas per una llei genèrica com proposa CiU (50). Només dues forces del nou Parlament PP i C’s queden al marge, d’entrada, d’aquest compromís electoral donat que no van signar el document ni van expressar la seva intenció de donar suport a la llei. Podeu trobar el compromís específic de les diferents forces polítiques en les entrevistes electorals que vam realitzar durant la campanya.

La nova legislatura obre noves perspectives en molts àmbits, la llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia, és una demanda i una necessitat i les forces polítiques parlamentàries que hi donen suport, amb matisos o sense, tenen la proposta elaborada sobre la taula. Aquest és un dels reptes, aquesta una de les exigències, aquest un dels compromisos. Des d’IDEMTV serem amatents al seu compliment, també és el nostre compromís!

IDEMTITATS

LLIBRES DE L'ARMARI

7917
“I be ñaadi” “N'be jang” Alicia fa classes de mandinga per aprendre a dir allò bàsic en un viatge que inicia al maresme, amb...

ARTICLES D'OPINIÓ

6847
El 30 de setembre del 2013 l'Estat belga li va administrar la injecció letal a Nathan Verhelst. Verhelst, un home transsexual de 44 anys,...