Per Carme Porta
En 124 estats del món (122 dels quals són membres de Nacions Unides) no existeix cap llei que criminalitzi les relacions sexuals consentides entre persones adultes del mateix sexe. Si bé la lluita per eradicar la LGTBIfòbia al món és llarga i l’evolució molt lenta també cal tenir en compte els avenços i retrocessos segons el color polític dels diferents governs. Ningú hauria de ser castigat, perseguit, agredit o discriminat per la seva orientació sexual o identitat de gènere i, en canvi, trobem seriosos retrocessos, siguin polítics o socials, en molts estats del món.
De fet, en 72 estats del món se segueixen criminalitzant les relacions sexuals consensuades de persones adultes del mateix sexe. Alguns d’aquests estats no tenen lleis que criminalitzin aquestes relacions en privat però es criminalitzen de facto i es deixa actuar impunement qui agredeix i discrimina les persones LGTBI. Malgrat l’evolució dels darrers anys (86 estats l’any 2008) encara en 9 estats membre de les Nacions Unides s’aplica la pena de morta les persones LGTBI. Pel que fa a la identitat de gènere en un article anterior vam informar sobre la situació actual de forma àmplia.
Brasil és un país que va legalitzar l’homosexualitat el 1831 i l’edat de consentiment és als 14 anys, independentment de l’orientació sexual. També permet l’adopció per part de parelles homosexuals des del 2010; el 2013 va reconèixer el matrimoni igualitari; tot i no tenir legislació antidiscriminatòria té protecció legislativa a l’orientació sexual en alguns estats (un 78% de la població viu en aquestees jurisdiccions). A inicis del segle XX també va patir etapes fosques que van portar al moviment a la semiclandestinitat i una persecució social i politica durant la dictadura entre el 1964 i el 1984 tot i que va ser especialment dura del 1969 al 1973.
L’assassinat de líders i activistes LGTBI és una constant. El darrer assassinat ha estat el de la sociòloga i regidora Marielle Franco de 38 anys. Marielle Franco era defensora dels Drets Humans, mare negra i lesbiana i feminista, la seva biografia té traces de discriminació múltiple que ella va lluitar per superar amb el seu activisme. El cas de Brasil és especialment sagnant, tal com indiquen alguns informes de la comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) que afirma que «cada 28 hores una persona LGBT és violentada per causa de l’homofòbia, bifòbia i transfòbia» tot destacant les tortures a que es stomet les víctimes, així com l’alt grau de violència del que són objecte.
Malgrat tenir drets reconeguts per al col·lectiu a Brasil la LGTBIfòbia no és considerada un delicte. Els darrers anys hi hagu polèmiquortants a l’entorn de jurisprudència contra els drets LGTBI. El jutge Waldemar Cláudio de Carvalho, d’un tribunal de la Justícia Federal de Brasília va permetre tractar les relacions sexuals de persones del mateix sexe com una malaltia i va permetre les teràpies de reversió sexual als psicòlegs. En aquest sentit, el Consell Federal de Psicologia de Brasil va fer públic un comunicat en el que asseverava que el fallo del jutge «anava en direcció contrària cap a la protecció dels drets de la comunitat homosexual i augmentava els prejudicis en un país amb alts índexs de violència i morts per LGBTfobia», tot recordant que la Organització Mundial de la Salut va va retirar l’homosexualitat de la seva llista de malalties mentals fa gairebé 30 anys. L’ Associació Brasilera de Gais, Lesbianes, Travestis i Transsexuals va llençar la campanya Trate Seu Preconceito (Tracti el seu prejudici) defensant la llibertat d’orientació sexual i identitat de gènere i que va tenir una gran repercusió internacional.
Brasil tot i la legislació, destaca per ser un dels països amb un nivell de brutalitat més alta en les agressions LGTBIfòbes, al costat de Colòmbia i Mèxic. La LGTBIfòbia és una constant, l’any 2016,any en que van crèixer els crims LGTBIfobs un 20%, Brasil va ocupar el primer lloc del món en morts provocades per LGTBIfòbia, 343 morts en total.
