Homofòbia a l’esport
Los Azulejos de Toronto suspendre dimarts per tres partits al seu campocorto Yunel Escobar per tenir un missatge homofòbic en espanyol escrit sota dels ulls en el partit de dissabte contra els Medias Rojas de Boston.
Fotografies publicades a internet van mostrar al torpediner cubà amb la frase “tu ere maricón” escrit a la taca negra, una mena de protector que els jugadors usen sota dels ulls per reduir la resplendor del sol.
Escobar va insistir que el missatge no va ser dirigit “a ningú en particular”. També va subratllar la connotació diferent que en els països de Llatinoamèrica té la frase, a l’assegurar que la va emprar “de broma” i que “no tinc res en contra dels gais”.
“Estic molt penedit”, va dir Escobar en una roda de premsa al Yankee Stadium, on els Rajoles iniciaven una sèrie aquesta setmana. “Em disculpo amb els fanàtics, l’organització i els meus companys. No va ser la meva intenció ofendre a ningú.” Estic d’acord amb la suspensió “.
Vestit amb sac i jeans, Escobar ha lamentat l’enrenou causat. “No és la primera vegada que escric alguna cosa així en els meus ulls. S’ha convertit una broma en un problema, de sobte davant tantes càmeres”, va assenyalar. “No tornarà a passar”. “Estic avergonyit amb els meus companys. Va ser una broma, una idea meva. Jo mateix em vaig posar aquest ‘adhesiu’ ”, ha afegit.
El salari que se li descomptarà a Escobar per la suspensió serà donat per l’equip a l’Aliança de Gais i Lesbianes contra la Difamació i You Can Play, una organització dedicada a eliminar la homofòbia en l’esport.
A més, Escobar ha de participar en un curs sobre tolerància cap a persones amb una altra orientació sexual. “Això és conseqüència de la manca d’educació”, va dir el gerent general dels Rajoles Alex Anthopoulos. “No és una cosa que només es fa en l’esport, sinó en la societat … És obvi que el problema perdura i aquest un exemple.
El mànager John Farrell va esmentar que Escobar sol escriure missatges sota els seus ulls, i que per això ningú es va adonar. “En el passat havia vist missatges que eren inspiradors, molt freqüents, així que ningú va prestar atenció”, va dir Farrell. “La mida de les lletres és tan petit, que per a mostrar-la cal mirar als ulls”.
Los Azulejos van prendre la decisió de suspendre a Escobar després de reunir a primera hora de dimarts amb les autoritats de les Grans Lligues i del sindicat de peloteros. Una i altra vegada, Escobar va indicar que va usar la frase sense la intenció d’ofendre. “No té el significat que se li està donant ara, és una paraula que s’usa molt entre els llatinoamericans”, va afirmar. “Tinc diverses amistats que són gais. Qui em decora és gai. Qui em talla els cabells és gai. No ho vaig fer per ofendre a ningú”.
El sindicat anglès de futbolistes assegura que diversos dels seus companys tenen por de sortir de l’armari
D’altra banda el president del comitè directiu de la Professional Footballers ‘Association (PFA, l’associació que agrupa els futbolistes professionals d’Anglaterra i Gal·les) ha revelat que fins a set jugadors gais, de vuit amb què ha mantingut converses, tenen por de sortir públicament de l’armari per les conseqüències que això suposaria per a les seves vides. Clarke Carlisle assegura en qualsevol cas que, prenguin la decisió que prenguin, la PFA els donarà suport fins al final.
Carlisle, jugador del York City, concedia fa uns dies una entrevista a la Gay Football Supporters ‘Network (GSFN), organització d’aficionats LGTB, en què admetia les enormes dificultats que suposa combatre l’homofòbia en el món del futbol i demanava comprensió cap els jugadors gais que no s’atreveixen a fer pública la seva orientació. Carlisle acompanyava aquestes paraules amb la revelació que ell mateix, com a president del comitè directiu del seu sindicat, havia parlat del tema amb fins a vuit futbolistes gais, set dels quals li havien mostrat el seu rebuig a fer-ho. “Qualsevol jugador que estigui pensant en fer-ho necessita ser, per descomptat, molt valent”, explicava.
No han estat, però, les úniques declaracions de Carlisle sobre el tema. El president del comitè directiu de la PFA ha concedit una altra entrevista a Inside Sport en què assegura el suport total de la seva organització a aquells jugadors gais que decideixin fer-ho públic. “És una cosa que no podem negar, el primer jugador a fer-ho desencadenarà la intrusió dels mitjans i crec que això és el que els intimida. Tot en la teva vida, la teva família, les teves relacions, estaran sota escrutini “, comenta. Carlisle, de tota manera, creu que l’acollida pot ser més favorable del que sembla. “Hi hauria beneficis substancials i oportunitats comercials per a la primera persona a fer-ho, això també és veritat. Però qualsevol jugador que ho estigui considerant ha de sospesar “, explica Carlisle, per al qual el moment en què un jugador professional del seu país surti de l’armari no està, en qualsevol cas, molt llunyà, encara que no dóna dates concretes.
Regne Unit i Alemanya, situacions relativament favorables
Les declaracions de Clarke Carlisle es produeixen just quan a Alemanya, un altre país europeu de forta tradició futbolística, un jugador de la Bundesliga explicava per primera vegada en una entrevista anònima els problemes a què s’enfronta per la seva condició de gai (avui la recollíem amb detall). La veritat és que el futbol alemany és un dels més conscienciats contra l’homofòbia. Fa uns mesos informàvem de la sanció imposada a un grup de seguidors del Borussia Dortmund que van desplegar una pancarta homòfoba. El president de la Federació Alemanya de Futbol animava a principis d’aquest any als jugadors gais a sortir de l’armari, i tot i que el capità de la selecció, Philipp Lahm, declarés que el futbol no està preparat per acceptar jugadors obertament gais, dos futbolistes alemanys, el davanter Mario Gómez i el porter Manuel Neuer, s’han mostrat en algun moment a favor de que els seus companys gais expressin obertament la seva orientació sexual.
Pel que fa al Regne Unit, cal destacar l’esforç que la Football Association està fent en imposar severes multes contra l’expressió pública de l’homofòbia i en promocionar iniciatives inclusives. També s’aprecia un cert esforç polític en aquest sentit: el mateix David Cameron s’ha arribat a reunir amb directius, activistes i antics jugadors per intentar avançar solucions contra el racisme i l’homofòbia en el futbol.
En qualsevol cas, i com ahir també destacàvem, crida l’atenció l’absència gairebé total de jugadors de futbol professionals fora de l’armari. En dosmanzanas hem conegut dos casos, però no deixa de tractar-se de futbolistes de segon ordre: el nord-americà David Testo i el suec Anton Hysén. Tot i això, constitueixen els únics casos rellevants coneguts després del de Justin Fashanu, probablement l’únic futbolista professional de primera línia que va reconèixer la seva homosexualitat mentre es trobava en actiu. Una visibilitat que el va conduir a l’ostracisme i finalment al suïcidi.
Font: Univisión, dosmanzanas i FAGC
