La discriminació de les persones transsexuals i trangènere, una problemàtica vigent

per Carme Porta

El passat mes de juny la transsexualitat va deixar de ser considerada una malaltia mental per l’Organització Mundial de la Salut, en la revisió de la Classificació Internacional de Malalties(CIM). Aquest és el manual en el que es cataloga tot el que es considera malaltia i que és de referència en els sistemes sanitaris d’arreu del món. La darrera revisió es va portar a terme l’any 1990 i va ser l’any en què l’homosexualitat va deixar de ser considerada malaltia.

Tot i així, la transsexualitat segueix considerant-se una “incongruència de gènere” i es recull, juntament amb les disfuncions sexuals en un nou capítol que recull les condicions relatives a la salut sexual. Aquesta revisió es portarà a l’Assemblea Mundial de la Salut el proper mes de maig de 2019 per tal de ser aprovada pels estats membres.

La despatologització de la transsexualitat és una de les reivindicacions centrals del moviment LGTBI a nivell mundial i tot i que la revisió de la CIM ha estat ben rebuda alguns sectors han viscut com un gerro d’aigua freda el fet que es mantingui com a incongruència.

A nivell internacional, les dades de la transfòbia són preocupants, no només per l’alt nivell de discriminació i exclusió sinó pel nombre d’assassinats portats a terme. L’Observatori de les persones Trans assassinades, un projecte de Trans Respect Versus Transphobia, afirma que entre els anys 2008 i 2016 es van assassinar 2.609 persones transsexuals o transgènere en 57 països.

Els principis de Yogyakarta (vint-i-nou principis sobre l’aplicació de la legislació internacional de drets humans amb relació a l’orientació sexual i la identitat de gènere) recullen de forma general una sèrie de recomanacions per tal d’evitar discriminació i exclusió per part dels estats. La realitat és una altra, les persones trans pateixen una greu discriminació pel que fa a la salut, vetant-los l’accés als serveis. Els principis de Yogyakarta diuen al seu article 17 que “Totes les persones tenen el dret al gaudi del nivell més alt possible de salut física i mental, sense discriminació per motius d’orientació sexual o identitat de gènere. La salut sexual i reproductiva és un aspecte fonamental d’aquest dret.” Tenint en compte com en molts països on les persones trans estan perseguides tant legal com socialment el VIH està molt estès, aquesta manca d’accés als serveis de salut precaritza i condemna les persones trans.

Entre el 18 i el 22 de juny es van reunir a Nacions Unides vint-i-tres persones, defensores de drets humans de diversos països, per a la 38a reunió del Consell de Drets Humans de Ginebra, Trans Advocacy. La trobada va ser organitzada per la Xarxa Transgènere d’Àsia i el Pacífic, l’Acció Mundial per a la Igualtat de Trans , l’Associació Internacional Lesbiana, Gay, Bisexual, Trans i Intersex (ILGA), la Federació Sueca per als Drets LGBTQ i Transgender Europa (TGEU). Es van per ressaltar els problemes relacionats amb les persones trans en l’escenari mundial, per tal de fer propostes i seguir avançant en l’exercici dels drets humans.

El mapa de drets de les persones trans que realitza i actualitza TGEU, posa de manifest la manca d’aquests drets: en 57 països (dels 114 que s’analitzen) les persones trans són criminalitzades i perseguides i en 6 d’aquests encara es criminalitza la reassignació de gènere. Segons ILGA, en 45 estats es documenten detencions pel fet de tenir relacions sexuals amb persones del mateix sexe o amb identitat trans.

És tècnica en imatge fílmica. Ha treballat en diverses emissores de ràdio, televisió i publicacions escrites. També ha treballat com a gestora cultural. En el camp de la creació artística i ha participat en projectes audiovisuals i cinematogràfics. Va ser diputada al Parlament de Catalunya, regidora de l’ajuntament d’Esplugues i Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania a la Generalitat de Catalunya. Ha participat en les publicacions 20 anys de feminisme, Dones i Literatura. Present i Futur, Politiche familiari europee. Convergenze e divergenze, entre d’altres. Va ser editora i cap de comunicació i col·labora en diferents mitjans LGTB i va participar del projecte IDEMTV, amb dos professionals més.