Més enllà del dret a asil LGTB
EDITORIAL
Recentment la El Tribunal de Justícia de la Unió Europa ha assenyalat en una sentència que la LGTBfòbia és motiu per a concedir l’asil en territori europeu. S’equipara així la situació de les persones LGTB que estan ser perseguides per la seua orientació sexual a les que ho són per altres motius polítics. De fet, tot i que no s’aplica, l’Estat espanyol ja te reconegut aquest dret. Aquesta decisió d’àmbit europeu és un gran avanç. Si bé el gran objectiu és acabar amb la LGTBfòbia, al nostre país tenim el gran repte d’aprovar la primera llei específica pels drets de les persones LGTB, el camí és llarg i hi ha objectius més petits que poden contribuir a la millora de la qualitat de vida dels que formen part del nostre col·lectiu. A vegades, no hi ha més remei que fugir, i aquestes petits objectius, com ara el dret a l’asil, són la darrera sortida per als represaliats, l’única forma d’aconseguir una vida digna. La sentència del tribunal europeu és una gran notícia, un gran pas endavant que hem de celebrar. Però no en podem de tenir prou. La UE ha d’incloure entre els seus objectius en política internacional els drets del col·lectiu LGTB.
El moviment LGTB de cada país de la Unió però també en àmbit europeu hauria de pressionar perquè els governs i la Unió Europa incloguen en els objectius de la seua política internacional la lluita contra la LGTBfòbia: el reconeixement dels drets i de la visibilitat del nostre col·lectiu. Ja ho deiem a l’editorial Rússia, un repte per al moviment LGTB, el gran repte és aconseguir consolidar els nostres drets a partir de la seua globalització. Quants més països donen suports als drets del col·lectiu LGTB, més difícil serà una marxa enrere. Cal que recordem davant dels massa pesimistes que hem guanyat molt, però també, davant els massa optimistes, que queda molt per guanyar i que els drets que tant han costat d’aconseguir sempre poden ser revocats. Per això ens cal consolidar-los arreu del món. I per això cal un moviment LGTB fort que actue localment i globalment per consolidar-los, i que siga, sobretot, solidari amb les lluites LGTB d’altres països. N’hem d’estar alerta. I ho hem d’estar per solidaritat, però també perquè ens afecta directamwnte: els drets del col·lectiu LGTB seran globals o no seran.
