75 anys del bombardeig del cabaret La Criolla

Diuen que els anys trenta va visitar Barcelona l’actor i juerguista Douglas Fairbanks JR. I que va quedar fascinat per la vida nocturna d’aquesta ciutat: “No he vist una cosa semblant, ni a Saigon, ni a Xangai, ni a Port Said, en cap lloc”. Un dels locals que va freqüentar va ser La Criolla, el cèlebre local del carrer Cid, prop de les Drassanes.

Originalment va ser una posada d’obrers i mariners, lloc de trobada de contrabandistes i “xaperos” homosexuals, que utilitzaven les habitacions per les seves trobades esporàdiques. A principis dels anys 20 es va instal · lar una sala de ball, on eren freqüents espectacles de transformistes. El 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona es va reformar en un Cabaret / Sala de Ball. Aviat va cridar l’atenció tan d’escriptors i polítics com de traficants d’armes, “xaperos” o prostitutes. Va seguir mantenint les seves habitacions privades, en les quals sovint persones anònimes practicaven el sexe a canvi de favors econòmics.

El local pot recordar “El Dorado” de Berlín, conegut pel film Cabaret. L’ambient era irrespirable per la suor, el fum del tabac, o per estar sempre ple de gom a gom. Corria l’absenta o drogues com la morfina o la cocaïna. Era fàcil trobar homes majors vestits de dona i molt maquillats, joves oferint-se al millor postor, turistes rics o joves burgesos que acudien per observar l’espectacle que donaven els clients del local cada nit, acabant en moltes ocasions en baralles multitudinàries.

Amb l’arribada de la República el local es va anar transformant en un lloc freqüentat per homosexuals, transvestits i transformistes. En els espectacles s’imitava a Concha Piquer o Pastora Imperi. La pugna amb un altre local d’idèntiques característiques, el Wu-LiChang, per aconseguir els millors actors va ser enorme. Adolfo Os, un obrer anarcosindicalista, ens explica en “Records d’un cenetista”: “A la Criolla era el vell transformista Bertini, que en els seus millors temps va arribar a fer dubtar si era femella o mascle … Davant l’estrella era Mirco, ple de joventut, lluint un enlluernador vestuari femení, que les males llengües afirmaven que era pagat per un conegut fabricant, que fart de l’amor fàcil havia optat pel “homosexualisme”.

Per aquest cabaret van passar artistes que més endavant van aconseguir gran notorietat com la bailaora Carmen Amaya o la cantant Josephine Baker.

Entre els assidus al local podem assenyalar l’escriptor francès Jean Genet. Allà es prostituïa o buscava les seves víctimes per entregar els botins dels seus furts al manco Stilitano, un serbi de pa sucat amb oli que li feia de macarrò. Possiblement gran part de la trama explicada en Querelle de Brest transcorria entre aquest local i el Bordell de Madame Le Petit, al carrer Arc del Teatre.

Un altre dels assidus al local va ser el marquès Antonio de Hoyos i Vinent i el seu grup format per Pep Zamora o Tórtola València. Dandy, anarquista i escriptor decadentista va dilapidar fortuna i prestigi en mans dels pinxos millor dotats a llocs com la Criolla.

El Cabaret el portava José Márquez Soria, “Pepe el de la Criolla”, devot de la Verge del Pilar. Sabia portar el local a la perfecció, evitant que les baralles anessin a més i la policia hagués de actuar. Pepe va fundar un altre mític Cabaret: Barcelona de Nit, però el 1936 va ser assassinat. Això al costat de la Guerra Civil va fer entrar en decadència al local. Al setembre de 1938 una bomba llançada per l’aviació alemanya va destrossar el local, mai més va obrir les seves portes.

75 anys després els responsables últims del bombardeig, el exercit espanyol, encara no ha demanat disculpes, ni per aquest ni per cap altre dels atacs aeris contra la població civil.

Més informació:
Història i llegenda del barri Xinès, Edicions La Campana, 1996
Jean Genet en Barcelona
Barcelofilia
Las verdades … que son muchas en la vida

L’autor és voluntari de la Coordinadora LGTB de Catalunya i Vicepresident de Gais Positius. Al 2009 va organitzar amb Circiut Festival l’exposició “Les relacions homosexuals a través de la història” i a l’any següent, amb motiu del 30 aniversari del primer cas de sida, l’exposició “VIH en positiu”. Paral·lelament i amb els materials recopilats va endegar el bloc L’Armari Obert.