El matrimoni lèsbic a través de la història

Quan parlem de matrimonis homosexuals a través de la història, ens referim a les diferents unions generalment entre homes, ja que la informació sobre les unions femenines és escassa. En aquest article us presentaré alguns casos coneguts.

La Bíblia ens oferix el cas més antic conegut. En el Gènesi veiem com Rut i Noemi s’uneixen “No insisteixis més que em separi de tu. On tu vagis, jo aniré; on tu visquis, jo viuré; el teu poble és el meu poble, i el teu Déu és el meu Déu; on tu moris, jo moriré i allí m’enterraran. Juro avui solemnement davant Déu que només la mort ens ha de separar”, és el mateix text que les parelles intercanviaven en les cerimònies de les noces heterosexuals. Per a descriure aquesta relació la Bíblia utilitza les mateixes paraules que per a referir la unió d’Adam i Eva.

Aquest tipus d’unions les tornarem a trobar al final de l’imperi romà en Orient i es van estendre per l’Europa Occidental fins al segle XIV. Dos amants es presentaven en l’església i allí juraven de totes les formes sobre un altar i ho anunciaven a la comunitat en la porta de l’església. Els cristians tenien el seu propi santoral: Felicites i Perpètua o Sergi i Bacus. Poc sabem de les unions formades per dues dones en l’Edat Mitjana, John Boswell, historiador LGTB, assenyala la seva existència, també la seva poca informació.

Els exploradors europeus a Amèrica ens parlen d’unes guerreres que “juren i prometen castedat i així no es casen ni coneixen home de cap qualitat, ni ho consentiran encara que per això les matin. Aquestes deixen totes les activitats de dones i imiten als homes i realitzen els seus oficis com si no fossin dones … i cadascuna té una dona al seu servei i que li fa per a mejar com si estiguessin casades.”

En les Grans Planes d’Amèrica del Nord s’han arribat a detectar 30 tribus distintes en les quals una guerrera (Squaw o Hwame) acceptava a una dona vídua com la seva pròpia esposa i als seus fills com els propis fills. Des de joves sortien a caçar amb els altres guerrers, sent acceptades com a tals. Avui aquestes guerreres podrien ser definides com persones transgènere, però sens dubte també moltes d’elles eren lesbianes.

En Anglaterra vam trobar en els registres civils una multitud de casos de matrimonis entre dones, encara que solament en dues amb els noms d’ambdues: Hannah Wright i Gaskill Ana en 1707 i el d’Ane Norton i Alice Pickford, un any més tard. Gairebé sempre una de les dues utilitzava un nom masculí. Robert Aldrich, historiador LGTB, assenyala que aquestes unions van ser molt més flexibles que les heterosexuals i sempre exercides en llibertat i basades en l’amor i l’amistat. En l’Abadia de Canterbury es troba la tomba espectacular d’una d’aquestes parelles, la de María Kendall, amb la seva estimada Lady Cathaline , amb un text: “el desig que la seva estreta amistat ajunti les seves cendres després de la mort i fins a l’eternitat”.

En Xina, en la regió de Guanddong, durant diversos segles va existir la Societat de la Orquídia d’Or. Una societat formada per dones que es negaven a tenir relacions amb homes. A aquesta societat acudien dones que desitjaven formar una família amb altra dona, casant-se amb ella. Abans de celebrar-se el matrimoni es realitzava el festeig, a l’igual que en les relacions heterosexuals. Una vegada formada la família podien adoptar fàcilment, ja que a l’associació acudien orfes o nens abandonats. Se’ls considerava com fills propis i eren estimats i educats com a tals. Al morir les mares ells heretaven els béns familiars. A inicis del segle XX aquestes unions van ser prohibides, el seu origen es creu és anterior al segle XV.

A final del segle XIX apareixen els “matrimonis de Boston”, formats per dues dones que vivien juntes, no tenien relacions amb homes, ni depenien econòmicament d’ells. En ells es respectava mes la igualtat entre els seus membres que en els clàssics enllaços heterosexuals. Eren dones feministes que preferien dur una vida en llibertat, abans que caure sota el jou d’un matrimoni.

Bibliografia bàsica:

Gais i lesbianes. Vida i cultura, un llegat universal. Robert Aldrich
Les noces de la semblança. John Boswell.
Els gais en la història. Paul Tournier.

L’autor és voluntari de la Coordinadora LGTB de Catalunya i Vicepresident de Gais Positius. Al 2009 va organitzar amb Circiut Festival l’exposició “Les relacions homosexuals a través de la història” i a l’any següent, amb motiu del 30 aniversari del primer cas de sida, l’exposició “VIH en positiu”. Paral·lelament i amb els materials recopilats va endegar el bloc L’Armari Obert.