I tu com parles?
Es parli la llengua que es parli hi ha qui la utilitza com a forma de discriminació.
La utilització de la llengua és un reflex de la realitat social? En tot cas si que és l’expressió ideològica i de la realitat subjectiva de les persones.
El col·lectiu de persones LGTB és un col·lectiu diana en la discriminació i això, també es mostra en la realitat lingüística, de la utilització de la llengua que no és neutre.
El lleguatge és una forma de comunicació que s’ha anat dotant de normes d’utilització definides per estructures patriarcals i que excloïen, i exclouen, la diversitat social de la mateixa manera que ho fan les polítiques, les institucions… és a dir la invenció social de les estructures de poder.
Les dones, el 51% de la humanitat, són les grans excloses d’aquestes normatives que serveixen, també, per amagar, massa vegades, la diversitat social.
La utilització d’un llenguatge inclusiu s’ha vist com una “correcció política” poc útil o excessivament diversa davant l’existència d’un genèric per alguns sectors. Però el cert és que s’utilitza la llengua de forma discriminatòria, excloent i vexatòria.
El fet de transgredir la propia discriminació en el llenguatge ha estat una mena d’activisme polític de sectors del moviment LGTB, tot i que el canvi real no arriba.
El canvi no és cosa d’un dia, com tampoc ho és en la societat, i expressar-se passa a ser una forma quotidiana de militancia per tal que es produeixi el canvi
