Habemus LGTBIfòbia

Ja tenim nou Papa: Francesc I. I no hi ha massa novetats pel que fa a l’acceptació dels drets del col·lectiu LGTBI. I això és així, tot i l’insistent missatge sobre la suposada voluntat de fer front als “reptes” de l’Església Catòlica del nou pontífex i sobre la seua austeritat. I això entre acusacions, que van eixint a la llum pública, d’haver estat col·laboracionista amb la dictadura d’Argentina durant els anys 70. Els matisos venen pels que ho limiten a passivitat, mai en parlen de clara oposició. No sabem que farà Francesc I al seu papat, però si que sabem que ha fet quan era cap dels catòlics argentins. I els antecedents que té, cenyint-nos només als drets del col·lectiu LGTBI, no són, precisament, favorables. I això, sent molt i molt suaus.

Als fets em remeto, Jorge Mario Bergoglio, com a arquebisbe de Buenos Aires i cap argentí de l’Església Catòlica, va ser un dels més grans opositors de la pionera llei, en el context llatinoamericà, de matrimonis entre persones del mateix sexe del seu país. Qualificar de “guerra santa”, de “pretensió destructiva del pla de Déu” o de “diabòlic” aquest nou dret són només algunes de les declaracions que va realitzar aquest líder espiritual que va convocar una manifestació en contra del reconeixement del dret a casar-se de lesbianes i gais. Conegudes són les seves pressions als polítics per impedir l’aprovació d’aquest avanç per a un col·lectiu que ha patit tanta discriminació i que van provocar que la presidenta argentina, Cristina Fernández, l’acusés de viure en temps medievals i de la inquisició. Res per altra banda que siga susceptible de ser “notícia”: no hi ha novetat. Allà on s’han aprovat lleis del matrimoni igualitari han estat la dreta política i les jerarquies religioses les que més s’han oposat.

Tampoc cal rebuscar gaire per adonar-se que el moviment LGTBI llatinoamericà tampoc valora el nou Papa d’una forma especialment positiva, per molt llatinoamericà que siga. La seua designació només s’entén a partir de la voluntat d’evitar un major retrocés del catolicisme en aquella regió i com a reacció als governs progressistes d’aquell continent. Les entitats argentines en defensa dels drets del col·lectiu LGTBI no fan més que criticar l’elecció de Francesc I per obstaculitzador de les lleis sobre el matrimoni LG i d’identitat de gènere del seu país. L’article més exhaustiu al respecte, “Activistas LGTB dicen que el Papa “es lo peor” que le puede ocurrir al movimiento” que procedeix de la revista Rompiendo el Silencio, de cultura lèsbica.

Tot i que, s’ha de fer notar que aquests fets no fan més que confirmar que se segueix en la línia habitual de la jerarquia catòlica. Una que viu ancorada en l’Edat Mitjana i que elegeix el seu cap espiritual a partir d’un Col·legi Cardenalici que designa l’anterior papa. Cal recordar, encara que semble obvi, que el Papa no s’elegeix celebrant unes primàries. Es tracta d’una institució aristocràtica que difícilment canviarà a partir d’una reforma interna. Per tant, les possibilitats de canvis són bastants reduïdes. Per això, resulta, si més no, sorprenent el debat al voltant de si el nou Papa farà o no reformes a l’Església Catòlica. No hi ha res impossible, però tot indica que res, de substancial, canviarà.

Amb les dades actuals, el dia que es va elegir papa des del nostre col·lectiu l’únic missatge que vam rebre va ser: Habemus LGTBIfòbia. Potser, l’únic dubte que queda és saber en quin grau.

L’autor d’aquest article d’opinió és periodista i ha treballat tant en mitjans de comunicació, com en comunicació corporativa i 2.0. A més, és Valencià de naixement i barceloní per decisió pròpia. Per una altra banda, ha participat de diferents moviments associatius LGTB i ha col·laborat en diversos mitjans especialitzats en temàtica LGTB i amb el llibre “La història del moviment gai a la clandestinitat del franquisme”, d’Armand de Fluvià. Actualment participa del projecte IDEMTV, amb dos professionals més.