Matrimoni LG per la dreta

EDITORIAL
 
Uruguai a finals de l’any passat va aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe. Gran Bretanya i França ho han fet ja en aquest any. Els EUA debaten sobre legalització del matrimoni entre gais o lesbianes, un canvi legislatiu que compta amb el suport del president nord americà, el demòcrata Barack Obama. Entre tots aquests exemples d’ampliació dels drets del col·lectiu LGTB, Gran Bretanya marca una diferència. Fins ara han estat els partits d’esquerres els que han impulsat aquest tipus de canvis i la dreta la que s’ha oposat. El cas britànic és diferent: el líder conservador David Cameron és l’impulsor de la proposta legislativa per reconèixer els matrimonis entre gais o entre lesbianes. És un fet poc habitual que siga la dreta, o més bé una part de la dreta, la que promou aquesta reivindicació. Un suport que també dóna l’alcalde de Londres, Boris Johnson, un altre líder conservador i molt més popular.

Sí, és cert que la immensa part dels vots en contra procedeixen del Partit Conservador: 134 vots sobre un total de 175. Sí, també és cert que sense el suport del Partit Laborista (217 vots a favor) i els Liberal-Demòcrates (44 vots a favor) aquesta proposta de llei difícilment hagués arribat als 400 i s’hagués pogut aprovar. De fet, en la votació ha tornat a posar-se de manifest que són les esquerres les que donen suport majoritàriament als drets del col·lectiu LGTB. Els vots a favor entre els conservadors només arriben als 126, ni la meitat dels escons que tenen els conservadors. Amb tot, s’ha de reconèixer que hi ha un canvi sobre el relat habitual en aquests casos. Per primer cop un líder conservador, des del Govern, encapçala aquest tipus de proposta. És més, també es produeix un fet poc habitual: els sectors de la dreta que estan a favor dels drets del col·lectiu LGTB no se n’avergonyeixen en fer-ho visible, encara que siga dins d’un partit conservador dividit en dues meitats. Està clar que una flor no fa primavera, però pot ser estem davant de l’inici d’un canvi de tendència pel qual la part més moderna de la dreta no se n’amaga de defendre els drets del col·lectiu LGTB per por a perdre els vots més extrems per la seua dreta.

Des d’IDEMTV pensem que la definitiva normalització del col·lectiu no arribarà fins que la defensa dels seus drets siga un compromís que estiga per sobre d’ideologies o de fets religiosos. Fins que es converteixi en un compromís la societat al complet i que no es puga canviar en funció de qui guanye unes eleccions. Estem lluny d’això, ho sabem. Encara queda molt de camí per arribar-hi. Tot i això, valorem que hagi estat un líder conservador, en aquest cas britànic, el que haja apostat per posar els principi d’igualtat per sobre dels costos electorals. Una pèrdua de vots que, a ningú se li escapa, podria tenir el partit de Cameron entre els sectors més conservadors i homòfobs del seu electorat (de fet els seus diputats s’han dividit gairebé en dues meitats). Seria certament esperançador que això marqués l’inici d’una etapa en la qual les dretes foren capaces d’assumir els drets del col·lectiu LGTB amb normalitat. Seran els fets els que ens permetran saber, en un futur, si estem davant d’una posició aïllada dins de l’àmbit ideològic conservador o d’un salt qualitatiu.

Amb tot, és necessari recordar que, malgrat els avanços, en el panorama internacional respecte als drets del col·lectiu LGTB hi ha països que estan patint un clara retrocés. Entre altres exemples els que han estat més presents en la informació internacional són el cas de Rússia on es pretén aprovar una llei contra la “propaganda” homosexual o el d‘Uganda amb una altra que condemna a pena de mort pel simple fet de ser homosexual. Unes notícies que fan necessari que el col·lectiu LGTB haja d’estar en guàrdia permanentment i organitzar-se com grup de pressió internacional per a no permetre ni un sol pas enrera.