Famoses que es mostren

EDITORIAL
 

Jodie Foster ha estat l’estrella mediàtica de la setmana amb la seva sortida de l’armari. De fet Foster ja havia reconegut el seu lesbianisme però mai ho havia fet tan públicament. En el mateix discurs en que es va mostrar, Foster reclamava privacitat, respecte a la seva vida privada i la del seu entorn.

Aquesta manca de respecte, per part d’alguns mitjans, ha estat la raó que personatges públics han esgrimit per tal de “tapar” la seva orientació sexual. En el món de l’espectacle no ha frenat a molta gent, donat que acaba sent un fet conegut, però si ho ha estat en altres àmbits: polític, esportiu… especialment les dones. Els homes gais s’han mostrat molt més sovint que les lesbianes.

Aquest no és un fet que es dóna únicament en l’àmbit dels personatges públics, també ho és entre les persones “anònimes”. Les lesbianes preserven molt més la privacitat de la seva orientació sexual que els gais. Tot i que les generacions joves estan trencant aquesta tendència aquest és un fet rellevant. Si l’analitzem trobem que les dones tenen un entrebanc en el reconeixement social de la pròpia sexualitat. De fet, el rol social de les dones era el de educar-se per a la cura del marit, la casa i els fills i la seva sexualitat únicament dirigida a la procreació. L’integrisme catòlic ha estat incentivant aquest rol i la doble moral de la sexualitat masculina (també dirigida a la procreació però a la que se li reconeixien “canitas al aire”).

El fet què les “famoses” es mostrin, és un fet doblement rellevant donat que la manca de referents ha provocat més discriminació i doble vida. El fet que les dones lesbianes es mostrin obertament, surtin de darrere les persianes, les cortines, els armaris… és important com ho segueix sent el fet que homes gais ho facin i trans masculins i femenins es mostrin en diferents àmbits professionals, socials, polítics… viure sota la pressió del patriarcat no és fàcil però mantenir la doble existència i preservar així aquesta pressió no és un assumpte de privacitat sinó de manca d’autoestima i d’acceptació d’un sistema de valors que ens nega.

Jodie Foster va reclamar respecte a la seva privacitat i l’ha defensat en els darrers 20 anys de forma que, d’alguna manera, tot i viure en família, amb dos fills en comú i compartint la vida totalment amb una altra dona, no s’havia permès reivindicar-se com a lesbiana i fer conèixer la seva felicitat a altres dones i homes amb una orientació homosexual que necessitaven referents. El respecte a la privacitat és necessari, etiquetar-se públicament, ara per ara, també ho és i no cal fer-ho incompatible malgrat les pressions i la discriminació. Caminar cap a la normalització i cap s un futur sense discriminació ens reclama la sortida de l’armari.