Segueix endavant el “mariage pour tous”
EDITORIAL
El passat diumenge la plataforma “Manif pour tous” va aconseguir convocar a 800.000 persones a París contra l’ampliació del dret al matrimoni per persones del mateix sexe que pretén dur endavant el govern socialista de François Hollande i que rep el nom popular de “mariage pour tous” (matrimoni per tots). Les dades de participació són les oferides pels organitzadors, si agafem les dades del Ministeri d’Interior francés, la xifra es redueix a menys de la meitat, uns 350.000 assistents. Sense ser una xifra meyspreable, no és, ni molt menys, comparable a les quantitats de manifestants que solen reunir-se en el país veí quan els motius són de caire sociolaboral, per exemple. Amb tot, cal tenir en compte que la societat francesa, segons les enquestes d’opinió, es mostra dividida: és favorable en un 52% al matrimoni i contrària en un 43%. Els percentatges s’inverteixen en l’adopció amb un 52% en contra i un 44% a favor, una oposició similar a la que desperta l’accés a la reproducció assistida per part de parelles del mateix sexe, amb un 50 % contra un 45%. Per tant, la xifra d’opositors no és una anècdota i és indicativa que encara queda feina de transformació social per al moviment LGTB.
Des de l’Estat espanyol no podem evitar tenir una sensació de dejavú quan escoltem l’argumentari LGTBfòbic que s’usa en l’actual debat francés i que és tan similar al que es va utilitzar aquí quan en 2005 es va modificar la llei per permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe així com el seu dret a l’adopció: que si la família es trenca, que si es poden “ajuntar” però no anomenar-li matrimoni, que si acceptem el matrimoni però no a l’adopció, etc. En molts casos, es vol dissimular la LGTBfòbia latent d’aquests discursos dient que no es pretén negar drets al col·lectiu només “defensar” la família i la institució matrimonial. Hi ha, fins i tot, en el debat francés una petició de referèndum recolzada per 115 diputats de la conservadora Unió per un Moviment Popular. Recorden a Rajoy demanant el mateix? Per tant, res de nou i que no hagués plantejat ja la dreta espanyola i la jerarquia eclesiàstica a l’Espanya de 2005 per aturar aquest important avanç en els drets civils.
De fet, les circumstàncies són molt similars: la proposta que hi ha sobre la taula és el resultat d’una promesa electoral d’un candidat socialista que guanya les eleccions, mentre que la dreta política i l’església fan tot el possible per frenar-la, incloent-hi una manifestació en la capital estatal amb multitud d’autobusos d’arreu del territori francés ara, espanyol fa vuit anys. Aquests fets trenquen el tòpic instal·lat en l’ideari col·lectiu espanyol i català: la dreta europea -especialment la francesa- és més avançada en temes socials que l’espanyola. Malauradament, la resistència francesa al matrimoni entre persones del mateix sexe procedeix dels mateixos sectors socials (dreta política i església catòlica) que la van encapçalar a Espanya i n’usen les mateixes estratègies. Amb tot, almenys per ara, sembla que la manifestació, com va passar al cas espanyol, no ha afectat els processos parlamentaris per l’aprovació del “mariage pour tous”.
Ens plantegem si el mimetisme arribarà a tal punt que, un cop aprovada la llei, la dreta francesa la impugnarà al seu Consell Constitucional per acabar acceptant-la quan arribe al govern. Coses més extranyes s’han vist. Des de l’Estat espanyol només podem que animar els companys i les companyes del moviment LGTB francés a tenir paciència, estar al carrer, als debats i creant opinió pública: desmontant prejudicis i reivindicant drets plenament legítims. L’experiència espanyola és que, malgrat la desagrable LGTBfòbia -latent i explícita- que s’expressa en tot el procés per legalitzar el matrimoni entre parelles homosexuals, mereix la pena perquè permet consolidar els avanços cap a la igualtat jurídica. I els recordem que poden fer servir el nostre cas per fer entendre a la societat francesa que tots els cataclismes anunciats no s’esdevenen; i que la situació de les persones LGTB està cada cop més normalitzada.
Tot el nostre suport a la manifestació a París “Manifestation pour l’égalité” del proper 27 de gener, perquè el vostre èxit serà el de tot el col·lectiu LGTB.
