El radar gai existeix

Joshua A. Tabak i Vivian Zayas, psicòlegs de les universitats de Washington i Cornell, als Estats Units, respectivament, van realitzar dos experiments amb un grup de 129 persones, mostrant a cadascuna d’elles més de 400 fotografies d’homes i dones joves perquè identifiquessin seva preferència sexual. Els resultats del treball, que es van publicar a la revista PLoS ONE, van revelar que els participants van encertar a dir qui eren gai en un 60%.

Segons el mateix estudi, el contundent d’aquesta xifra apareix si es té en compte que aquestes persones van veure cada imatge només durant 50 mil · lisegons, un terç del que dura un parpelleig. A més, les fotografies eren en blanc i negre, van ser retallades i no incloïen cabell, barba, maquillatge, ulleres, anells, tatuatges o altres elements que poguessin donar pistes sobre la seva tendència sexual.

Tabak i Zayas van descobrir que les mesures de l’alt i l’ample de la cara o la distància entre els ulls són claus per jutjar la preferència sexual d’una persona. En investigacions anteriors, els científics (que no han manejat el tema amb tints homòfobs en cap moment) havien trobat que es pot detectar fàcilment si algú és homosexual amb només observar els ulls, la boca i el seu tall de cabell.

Segons els autors del treball, no tothom té el ‘radar gai’. “Encara cal realitzar més estudis que demostrin si les persones de generacions prèvies a l’època de l’alliberament sexual poden fer-ho”, diu Tabak. La veritat és que aquesta investigació és un exemple de que la gent pot jutjar detalls sobre una persona per les seves cares i senyals no verbals.

Font: manhunt